La politica autora: prof. Ilaria Sartor
Transcript
La politica autora: prof. Ilaria Sartor
Quarta unità: mìngol de politica L temp passa en prescia e coscita se troon a rejonèr de canche Livia aea tredesc egn: se per duc l’era amò la pìciola de cèsa, de fat no la era più pìcola. La tousa aea fenì la scola e ence se l’aea saludà l maester, no se pel dir che l’aessa arbandonà i libres: la stajea n muie de temp te boteiga de sie père e la tocèa libres duc i dis. Podea esser che te na dì non fossa nience n avantor, ma l dejórden l’era semper e ence de massa! Coscita Livia cognea corer vigni outa che Tito Livio cighèa: “Gei Livia a me didèr a sturtèr via chesta scafa de libres!” Na bela dì l’era ruà te boteiga n om e canche Tito Livio aea entenù de chi che se tratèa, endèna che crodèa n muie de libres, l’aea dit: “Este dassen tu? No posse creer! Cotant temp che l’é passà!”. I doi omegn grignèa e i se sbraciolèa desche se i fossa stac frèdes. Tito se recordèa benon de chel om: l’era Sesto Valerio che aea cognù peèr via da Roma ensema a sia femena canche i spetèa l prum fi, che più o manco l’era del temp de Publio, fi de Tito Livio e Flavia. Sesto era n architet de l’Imper e l cognea jir olache l’era n lurier da fèr (de chel temp i Romans fajea sù soraldut bòsserlaic e se dijea che Roma aea semper seit). E coscita Sesto era partì con Tullia, sia fémena, che te chela ocajion ge aea dit a Flavia: “Son autramenter, ma i órdegn de l’emperador no speta... Per desfortuna saron dalonc canche doventaron mères”. L salut enlouta l’era stat emozionà, e autertant emozionèdes era la doi femenes canche les se aea troà endò. Dò desdot egn Tullia e Flavia era amò amiches desche ti egn de la joeneza e les aea n muie de ciacoles da fèr co la medema legreza de canche les era doi bezes. “Sèste Livio?” ge aea dit na dì Sesto endèna che i jìa a spas enlongia l foro “son un di candidac a la questura te la litazions che vegnarà”. Na paussa e dò la proponeta: “Veste te candidèr ence tu? L’é semper de besegn de omegn studié e onesć. L fossa bel esser compagnes te la medema encèria, se didèr endèna la propaganda per la litazions. Con mia amicizies peisse de convenjer i senatores, che da n trat en cà i cogn cerner i magistrac. Endodanef compagnes de aventura. Che bel che fossa!”. Livio era restà de sas: “Gé laore coi libres ...” L questor enveze aea a che fèr con la enrescides giudizières e co la gestion di scioldi publics. Ma Sesto no se cruzièa de chest: “Dant de dir de na te cognes scontrèr na persona. Fajon doman te tia boteiga. Dapò te me darès na resposta.” Flavia l’era a una con Sesto: a ela ge aessa sapù bel che sie om aessa metù sia calitèdes al servije del Stat. E coscita la fémena ge dijea a Livia: “Peissa che bel: tie père l fajarà l prum vèrech de chela longia scèla che l’é la cariera politica e nos jiron inant con el!”. La beza sentìa la legreza de la mère e chest l’era assà per fèr a na vida che ence ela fossa contenta, ence se de politica no la entenea béleche nia, senó no la ge aessa domanà a sie père: “Che doventarèste? Pretor o cònsol?” ... la fajea semper na gran confujion.... “ne pretor ne cònsol, chesta l’é la doi encèries più autes. Gé no aré mai l poder de dezider su la pèsc o la vera, la vita o la mort!” responea Tito Livio. Te cèsa someèa che dut fossa segur, ma Tito no l’era amò spervajo.... La di dò te la boteiga de Tito: “Bondì, me prejente: son l senator Caio Aurelio”, ma Tito aea jà entenù chest tant da coche l’era regolà chel om, “Te robaré dotrei menuc...”. La costion era sorida. L’era l 46 d.C. e sotite l goern de Claudio l poder di liberti imperiai, che no l’era auter che schiaves libré, l’era smaorà fora de mesura, jan aldelà de l lìmit del fondament. “Èste mai sentù rejonèr de Pallante, de Narcisso, de Callisto? I é secretères privac de l’Emperador, liberti crudei che i tegn sù la sort del Stat con n poder da no creer; chest poder l va fermà dant che sibie massa tèrt. Per desgrazia i senatores no pèl fèr tant, ma aon l doer de proèr a fèr zeche e fossa bel se te ne dajesses na man. Noscia posizion é dassen senestra, ma amàncol podon litèr i magistrac. Cognosce delvers Sesto e son gé che voi che l dovente questor. Tu tu es so amich e n muie de mie coleghes che vegn chiò te tia boteiga i à n gran crédit te te. Amò apede l’é ruà l moment de prejentèr n om nef. Me fide de te desche se te fosses n mie amich e donca volesse te fèr la medema proponeta. Me piajessa prejentèr ence to inom te la lingia da ge sporjer e da ge fèr aproèr a l’emperador. Mia stima é de segur per voetres, a pat che tu te sibies a una”. Tito aea dit de scì e sobito dò Caio Aurelio jìa fora da la boteiga con vèrech segur e dijan “Vale”. Se arsegurèr i eletores no l’era sorì e se ge volea temp e scioldi. Enceben che i pères i aea de chisc problemes, amàncol Publio e Lucio i era contenc e ades i aea ampò l met de mocignèr bie ledesc i mures de Roma con scrites per la litazions: - O senatores, duta la zità vel Sesto Valerio e Tito Livio desche questores. No l’é nia de miec sun piaz! - Senatores, lità Sesto Valerio e Tito Livio! No ve n’arede recor! “Siede valenc tosac, develpai! Amàncol no cognon paèr per la propaganda!” dijea i pères. Ma de fat l’era n muie de autra speises da ge fèr front e l candidat cognea passèr tant temp a convenjer i litadores. Dant de dut l’era usanza che l candidat, regolà co la toga candida, l fajessa la professio (na sort de declarazion publica). Dapò se fornìa sù la cèsa e l candidat envièa n muie de jent per proèr a ciapèr stimes. La dì de la litazions Tito era dassen cruzià e l’aea na gran tema de no aer stimes assà per doventèr questor; la promenada che menèa al foro, lech de la proclamazion ofizièla, la ge saea più longia che zenza. Da doman bonora i senatores aea lità e ades l’era ruà l moment per chi che dombrèa la stimes de dir fora l’éjit de la litazions: en chela dì n librèr era doventà questor! LA PAROLES DE LA POLITICA aediles, -is m. edile edile censor, -is m. censor censore collega, -ae m. colega collega consul, -is m. cònsol comizio (spazio quadrato nel foro dove si tenevano le assemblee popolari), assemblea del popolo console consulatus, -us m. consolat consolato, carica del console contio, -onis f. radunanza adunanza pubblica di cittadini cursus, us honorum m. cariera politica curia (in origine una delle trenta divisioni dei patrizi, ognuna suddivisa in dieci gentes; poi luogo di raduno di una curia, infine l’edificio in cui si riuniva il senato) carriera politica dictator, -oris m. ditator dittatore fasces, -ium m.pl. fascina fasci di verghe di olmo o betulla (simbolo prima del potere regale e poi consolare) laticlavo (striscia di porpora che ornava la tunica dei senatori e dell’imperatore) legato, ambasciatore; governatore di provincia (sotto l’impero) senatori, patrizi comitium, -ii n. curia, -ae f. latus clavus, -i m. legatus, -i m. ambasciador patres, -um m.pl. senatores patres conscripti m. pl. duc i senatores l’intero corpo senatoriale potestas, -atis f. cèria carica, mandato politico senator, -oris m. senator senatore senatus, -us m. senat senato senatus consultum, -i decret del senat decreto del senato, senatoconsulto tribunus, -i plebis m. tribun de la plebe tribuno della plebe concilium, -ii n. adunanza assemblea creatio, -onis f. nòmina nomina diribior, -oris m. scrutatore elector, -oris eletor, litador elettore factio, -onis partit fazione, partito persuasio, -onis f propaganda per la litazions propaganda elettorale petio, -onis f. candidatura candidatura professio, -onis f. declarazion de chi che se candida dichiarazione di autocandidatura renuntiatio, -onis f. suffragator, -oris m. proclamazion de chi che aea vent la proclamazione degli eletti litazions eletor, sostegnidor elettore, sostenitore di un candidato sufffragium, -ii stima, vot voto toga, -ae candida f. toga ... toga bianca (dei candidati alle cariche pubbliche) E ades laora sui tesć L CURSUS HONORUM DE CATONE L CENSORE Corenelio Nepote, Liber de Latinis historicis, Cato 1-2 Marco Porcio Catone (234-149 a.C.), dit “ il Censor”, l’é stat n protagonist sćiantif de n moment de gran emportanza te la storia de Roma: canche la zità é stata bona de se fèr sora sul Mediteran. Dò la seconda vera punica, del 204 a.C., Catone à tacà via sie cursus honorum enscin del 184, canche l’é stat proclamà censor. Endèna sia atività l’à proà a ge tegnir front al sparpagnament de la cultura che vegnìa da la Grecia de gra a la familia di Scipioni che pissèa che la cultura greca fossa n ben per la zità. 1. Marco Catone, nato nel municipio di Tuscolo, da giovinetto, 1. Marcus Cato, ortus municipio Tuscolo, adulescentulus, prima che si dedicasse alle cariche pubbliche, abitò nel priusquam.......................................operam daret, varsatus est territorio dei Sabini, poiché là possedeva un fondo ereditato dal in Sabinis, quod ibi heredium a patre relictum habebat. Inde padre. Di là, su esortazione di Lucio Valerio Flacco, che (poi) hortatu L. Valerii Flacci, quem in ebbe come colega nel consolato e nella censura, si trasferì a consolatu........................................., Romam demigravit in Roma e cominciò l’attività politica. 2. militò per la prima volta foroque esse coepit. 2. Primum stipendium meruit annorum a diciassette anni. Durante il consolato di Quinto Fabio decem septemque. Q. FAbio Maximo M. Claudio Massimo e Marco Claudio fu tribuno militare in Sicilia. consulibus,.......................... in Sicilia fuit. Inde ut rediit, castra Quando tornò di là, seguì l’esercito di Claudio Nerone e la sua secutus est Claudii Neronis magnique eius opera aestimata est azione fu moplto apprezzata nel combattimento presso in proelio apud Senam, quo cecidit Hasdrubal, frater Senigallia, in cui cadde Asdrubale, fratello di Annibale. [...] 4. Hanibalis. [...] 4. Aedilis plebis factus est cum C. divenne edile della plebe insieme con Caio Elvio. Come Helvio............................., ex qua quaestor supeiore tempore ex pretore ottenne la provincia della Sardegna dalla quale in epoca Africa decedens, Q. Ennium poetam deduxerat, quod non precedente, tornando dall’Africa in qualità di questore, aveva minoris aestimamus quam quemlibet amplissimum portato (con sè) il poeta Quinto Ennio, cosa che noi non Sardiniensem triumphum. Consulatum gessit cum L. Valerio stimiamo meno di qualsiasi pur magnifico trionfo sardo. Flacco, sorte provinciam nactus Hispaniam citeriorem, exque Esercitò il consolato insieme con Lucio Valerio Flacco, ottenne ea...........................................[...]. ............................... factus, in sorte la provincia della Spagna Citeriore, e da essa riportò il severe praefuit.................................. trionfo. [...] Nominato censore, ricoprì con severità quella carica.
Documenti analoghi
ötzi: l`om vegnù da la giacia
podù datèr sia mort acà
5.300 egn presciapech.
L mus l’é mìngol schicià per
sia posizion sul sas. L’é aut
1 meter e 59. No l’à ciavei.
Canche l’é stat troà l’aea tel
dos toc de guanc de pel de
ciau...
mòdul tematich: “joegn” - Scuola Ladina di Fassa
Timpruma i scolees me à vardà duc maraveé.
Ma dapò chi de la sozietà de balon, chi bogn de ginastica, un dò l’auter i à tacà a
grignèr, dant spurousc, dapò semper più ardii e da tor per l cul. Enc...
Dant de la vera: aleanzes, imperialism e
desche na manacia per sia esistenza. L’Austria, per so cont, volea se slarièr sui Balcans e
donca la vedea la Serbia desche n empediment a chest projet. Per so cont ence la Ruscia
aea mires sui Bal...