america - Scuola Ladina di Fassa
Transcript
america - Scuola Ladina di Fassa
AMERICA Spersa 42.056.451 kmq Popolazion 856.800.000 sentadins Stac indipendenc 35 Stat con più sentadins USA (293.655.000) Stat con manco sentadins Saint Kitts e Nevis (47.000) Stat più gran Canada (9.984.670 kmq) Stat più pìcol Saint Vincent (389 kmq) Mont più aut Aconcagua (6.960 m) Ruf più lonch Ruf de la Amazones (6.516 km) L TERITORIE L’America l’é n continent n muie gran che, da nord a sud, l va béleche da n pol a l’auter. L’é spartì te doi gran pèrts: l’America setentrionèla e l’America meridionèla, leèdes ensema da na sotila striscia de tera con dintorn arzipelaghes e ìsoles, l’America zentrèla. L’Ozean Atlantich a est e l’Ozean Pazifich a ovest spartesc chest continent dai etres. Te la pèrt ozidentèla l’é de gran cedenes de monc: a nord i monc de l’Alaska, la Sierra Nevada, la Sierra Madre e la Rocky Mountains, enveze a sud l’é la longia Cordiliera de la Andes. Te la pèrt zentrèla l’é de gran pianures passèdes fora da de gregn ruves: a nord l MississippiMissouri, a sud l Ruf de la Amazones, l’Orinoco Salto Angel, tel Venezuela e l Paranà. Te la pèrt orientèla, enveze, l’é monc no n muie auc: a nord i Apalachi e a sud i sompians de la Guiana, del Brasil e l Mato Grosso. Gran Canyon, ti USA L’America zentrèla l’é n lonch istm, strent e soraldut da monc con forestes e n muie de vulcans. A est l’é l Mèr di Caraibes olache l’é i arzipelaghes de la ìsoles de la Antiles. Ajache chest continent l’é n muie lonch da nord a sud, l’é n muie de temprames desvalives: da chi più freic di raions del nord e del sud, desche la Patagonia, se passa al clima temprà continentèl de gran pèrt del Nordamerica, per ruèr al clima tropical de l’America zentrèla e al clima equatorièl de l’Amazonia. L’é ence raions con n clima mediteran, desche la costes de la California su l’Ozean Pazifich, e raions con n clima èrs, desche l desert de Acatama tel Cile del nord. L’America à ambienc naturèi de gran emportanza per l geosistem de la Tera, desche la gran foresta de l’Amazonia e la gran forestes de èlbres da dascia del Canada. L’é ence paesajes maraveousc, desche i canyon del Colorado e de l’Arizona (de gran sfessures ciavèdes dai ruves), i gregn pisciadoes del Salto Angel tel Venezuela (972 m, i più auc del mond) e de l’Iguacu, i gregn giacees de la Groenlandia, la gran praarìes de la Pampa argentina, i L ruf Ohio rua ite tel Mississippi gregn leghes sul confin anter USA e Canada, la èghes maraveouses del Mèr di Caraibes. L’Amazonia L’Amazonia l’é na foresta equatorièla tel Sudamerica con na spersa de passa 7 milions de kmq. Per l 65% la é tel teritorie del Brasil, ma la se slèria fora ence te Colombia, Perù, Venezuela, Ecuador, Bolivia, Guyana, Suriname e Guyana Franzousa. Te na relazion scrita dal capelan de la spedizion de Gaspar de Carvajal dai 22 de oril del 1542 se conta che i spagnoi aea scontrà na tribù de fémenes verieres che aea per reìna Conorì. Francisco de Orellana ge à dat inom Ruf de la Amazones, ajache chela fémenes verieres ge recordèa la Amazones descrites te la mitologìa greca da Erodoto e Diodoro Siculo. L’é na foresta dassen rica de sorts desvalives de fauna e de flora, con na biodesvalivanza zis emportanta: l’é entorn 2,5 milions de sorts de insec, 3.000 sorts de pesc, 1.294 sorts de ucìe, 427 sorts de mamiferes, 427 sorts de anfibies, 378 sorts de rétils e amàncol 40.000 sorts de piantes. Più che n quint de chesta foresta l’é stat desbosćià e dut l’ecosistem l’é en perìcol. L’Amazonia l’é n gran polmon per la Tera, ajache sia foresta consuma gran cantitèdes de anidride carbonica e la produsc ossìgen. Smendrèr semper de più chest polmon pel portèr dans per dut l pianet. Amò apede se ge tol l teritorie e sie sistem de vita a la popolazions indigenes che vif amò laìte a na vida tradizionèla, fajan morir fora cultures de gran valuta. Ejercizies 1. Te chesta chèrta del continent american segna ite: Monc de l’Alaska, Rocky Mountains, Sierra Nevada, Cordiliera de la Andes, Sierra Madre, Amazonia, Mississippi, Appalachi, ruf de Sèn Lorenz, ruf Paranà, ruf Orinoco, Mato Gros, Ruf de la Amazones, Mèr di Caraibes, Golf del Messich, Ozean Atlantich, Ozean Pazifich 2. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret (D) o falà (F); se l pensier l’é falà, scrìvelo endodanef a na vida dreta: 1. La Rocky Mountains les va da l’Alaska fin tel Messich. O D O F 2. L Golf del Messich l’é serà ite da l’ìsola de Cuba, da la Florida e da O D la penìsola de la California. O F ................................................................................................ ................................................................................................ 3. La Cordiliera de la Andes la é tel Nordamerica. O D O F O D O F O D O F O D O F O D O F O D O F O D O F O D O F ................................................................................................ 4. I monc Apalachi i é te l’America zentrèla. ................................................................................................ 5. L ruf Paranà l’é te l’America del Sud. ................................................................................................ 6. Giamaica l’é una de la ìsoles de la Antiles. ................................................................................................ 7. L Mississippi l’é n gran ruf de l’America del Sud. ............................................................................................... 8. Te l’Amazonia l’é n clima equatorièl. ............................................................................................... 9. L lech Michigan l’é sul confin anter USA e Messich. ............................................................................................... 10. L sompian del Mato Grosso l’é tel Canada. ............................................................................................... LA STORIA I prumes sentadins “americhegn” i é rué da l’Asia tras la Strenta de Bering, che enlouta la era giacèda, acà 40.000 egn e i se à sparpagnà fora sun dut l continent american con ziviltèdes che te n muie de caji no à mai abù contac anter eles per sécoi. I Inuit se à logà jù ti freic raions artics, enveze la etnìes de ciaciadores, pèstres e bachegn, chi che cognoscion desche “pel-chécena” (pellerossa per talian), i se à sparpagnà fora te la gran pianures del Nordamerica. Tel Messich e te l’America zentrèla se à formà la ziviltèdes di Azteches, di Maya e di Tolteches. Sui monc de la Andes, enveze, se à formà la ziviltà di Incas. I prumes europeans a ruèr te l’America l’é stat i Vilaje inuit a la fin del Cincent Vichinghes entorn l X sécol, ma no i à colonisà i teritories n muie freic e dalonc olache i era rué. Demò dò che Cristoforo Colombo, del 1942, l’é ruà te la ìsoles de la Antiles, i europeans à scomenzà a se fèr sora sun chest continent. Ingleisc, franzousc e olandeisc i à colonisà l’America del nord e vèlch pèrt di Caraibes, enveze spagnoi e portogheisc l’America zentrèla e meridionèla. Coscita, col dessatament de la popolazions e de la ziviltèdes da dant, se à formà doi Americhes desvalives: chela ingleisa tel nord e Pel-chécena te la praarìes chela latina tel zenter e tel sud del continent. L’America ingleisa del nord la é stata colonisèda da families de bachegn e artejegn e da comunitèdes religiouses che sciampèa da la persecuzion te l’Europa; les à sapù sfrutèr la bona condizions ambientèles e svilupèr ativitèdes economiches percacentes. Jà tel Setcent l’America del nord aea na Tempie maya a Chichen Itza bona economìa agricola e comerzièla e a la fin de l’Otcent n sistem industrièl e capitalistich modern. Alincontra, te l’America latina i spagnoi e i portogheisc i à portà inant n sistem de sfrutament de la ressorses naturèles fin al scomenz de l’Otcent. L poder economich l’era te la mans de pec patrons de gregn terens e de minieres, che sfrutèa i terens per la coltivazions de piantajon destinèdes a l’esportazion, con n gran dan per l’agricoltura de soravivenza de la popolazions del post. Del 1776 l’é nasciù te l’America del nord n stat Machu Picchu tel Perù indipendent, i USA, che aea a fondament prinzipies de ledeza politica e zivila. Te l’America latina se à arjont l’indipendenza demò del 1820, ma dò de chesta l’é stat veres anter i desvalives stac e del Nefcent l’é stat ditatures militères. I Stac Unii se n’à emprevalù de chesta deboleza de l’America latina e jà da l’Otcent i à abù la soramessa sun dut l continent. LA POPOLAZION Dant che ruasse i europeans, l’America l’era n continent con pecia jent, con ziviltèdes indigenes de gran emportanza, soraldut tel zenter e tel sud del continent. Dò l 1942, però, la violenzes di neves rué e l se sparpagnèr fora de epidemìes à portà al morir fora de na gran pèrt de la popolazion del post e de sia ziviltèdes. A peèr via dal Cincent te chest continent se à enciasà semper de più colons che ruèa da l’Europa e n muie de africhegn i é stac porté chiò desche schiaves. Dapò, anter la fin de l’Otcent e l scomenz del Nefcent l’é stat n’autra gran migrazion che à portà chiò entorn 60 milions de europeans (ingleisc, todesc, taliegn, spagnoi, rusc). Duc chisc evenc à portà a la formazion de doi gregn raions culturèi: l’America ingleisa, che tol ite Canada e Stac Unii, e l’America latina, che tol ite l Messich, l’America zentrèla e l’America meridionèla. Te Jent te na strèda de New York la pruma à abù la soramessa l lengaz e la cultura ingleisa e te la seconda l lengaz e la cultura di colonisadores spagnoi e portogheisc. La maoranza de la popolazion la é de bienc de orìgin europeèna, con vindedò neigres de naa afroamerichèna. Te l’America ingleisa la popolazions indigenes les é oramai na pìcola mendranza, enveze te l’America latina n’é de più e te cerc stac, desche la Bolivia e l Perù, l’é la maoranza de la popolazion. Te l’America latina, col temp, l’é stat desvalives mescedoc de jent, che à portà a la prejenza de n muie de metices (descendenc da l’union anter europeans e indigenes americhegn), mulac (descendenc da l’union anter europeans e afroamerichegn) e zambos Bec te na favela de Rio de Janeiro (descendenc da l’union anter indigenes americhegn e afroamerichegn). L continent anchecondì l’à passa 885 milions de sentadins, anter chisc 530 te l’America latina e 325 te l’America ingleisa. Te l’America latina la popolazion cresc n muie de più che te chela ingleisa. Te dut l continent la densità media la é bassa (entorn 20 sentadins per kmq), percheche l’é raions de zità con n muie de jent, desche su la costes, entorn ai Gregn Leghes te l’America del Nord, sui sompians de l’America zentrèla e meridionèla, ma l’é ence de gregn raions béleche deldut zenza popolazion, desche l nord del Canada, l’Alaska, l’Amazonia e la Patagonia. La desvalivanza te la condizions de vita la é n muie grana: te l’America ingleisa l’é na speranza de vita de diesc egn più longia che te chela latina, olache l’é amò situazions de gran meseria. A cajon de la meseria vigni an milions de sentadins de l’America latina emigra envers l’America del Nord e ence te l’Europa. Fémenes de naa inca tel Perù L melting pot Te l’America del Nord, e soraldut ti Stac Unii, l’é stat na gran imigrazion de jent da dut l mond che à portà al mescedament de etnìes n muie desvalives e a la formazion de na sozietà caraterisèda dal melting pot (che vel dir contegnidor olache se cola e se mesceida metèi desvalives). Ence se l’à tout sù na sort de vita ingleisa, la sozietà di Stac Unii ge à lascià lèrga a la cultures desvalives di imigré. Chest esser averc ti confronc de la desvalivanzes L’ideèl del melting pot etniches l’é testimonià ence dal fat che la scoles statèles sporc na istruzion te doi lengac (vegn ensegnà più che 80 idiomes apede a l’ingleis) e che te n muie de zitèdes l’é televijions olache vegn rejonà spagnol, cineis, talian, corean. Ampò, l’é amò n muie de desferenzes sozio-economiches leèdes a l’orìgin etnica de la jent, a sia religion e ai tempes de canche la é ruèda. Sunsom a la piramida sozièla l’é i descendenc di prumes colonisadores: i bienc protestanc ingleisc, dapò vegn i protestanc todesc. Dò de chisc vegn i catolics irlandeisc e chi taliegn. Junsom a la piramida l’é i coloured: i latins-americhegn, i asiatics, i neigres e i indians. Che ge va contra al melting pot l’é ence l’usanza de aer ciantons de la zitèdes olache vif demò una etnìa (Little Italy, Chinatown, Little Odessa, Little Saigon), de stèr con amisc e de se maridèr con jent del valif grop etnich. La situazion de na gran pèrt de la popolazion neigra la é amò dassen ria: te n muie de la zitèdes più granes l’é ghec olache stèsc milions de neigres, zenza servijes sozièi, olache l’é dejocupazion, meseria, droga e violenza. Ence i latinos (de orìgin messicana, cubana, portoricana) i vif te condizions de spartijon ti barrios, ciantons te la periferìes de la zitèdes. I indiegn de America l’é da egn che i domana de esser recognosciui desche na nazion indipendenta e no desche na mendranza etnica; i vif te condizions dassen da meseria, spartii te 150 tribù te resserves Indiegn americhegn te na resserva te lesc olache segur no l’é sorì viver. LA CULTURA Te l’America ingleisa l lengaz più rejonà l’é l’ingleis. Te cerc raions del Canada vegn rejonà l franzous, ma ence l spagnol l’é dò a se smaorèr de gra ai tropes imigré latinamerichegn. La mendranzes indigenes rejona amò si lengac, desche l’inuit, l sioux, l navajo e l’hopi. Te l’America latina i lengac de maoranza l’é chi di colonisadores, soraldut l spagnol, l più rejonà, e l portogheis tel Brasil. L’olandeis, l’ingleis e l franzous, enveze, i é rejoné tel raion caraìbich e te la Guyanes. Anter i descendenc di schiaves neigres vegn rejonà ence idiomes creoles, n mescedoz de lengac europeans e dialec africhegn. Vegn ence rejonà lengac de la popolazions indigenes, desche l quechua te la Andes, l guarani tel Brasil e l caribe te la Antiles. Te l’America ingleisa l’é n muie de religions, aldò de la ledeza de cult che l’era jà da la fin del Setcent. La religions cristiènes l’é cheles con più fidei, a peèr via da cheles protestantes (più che 70), portèdes dai colonisadores ingleisc. N muie de fidei à ence la Gejia catolica e, a n livel mender, chela ortodossa. Dapò l’é n muie de mendranzes religiouses (ebraica, budista, induìsta, shintoìsta) ruèdes co la migrazions da la desvaliva pèrts del mond. A chestes se jonta ite ence religions nasciudes tel passà tel Nordamerica, desche i Mormons, i Amish, i Testamonesc de Geova. Più davejin tel temp l’é nasciù ence de neva religions, desche Scientology e New Age. Anter i afroamerichegn l’é dò a Familia de Amish se sparpagnèr fora ence la religion islamica. La maoranza de la popolazions indigenes ge va dò amò a culc animisć. Te l’America latina la religion con più fidei l’é chela catolica, ence chesta portèda dai colonisadores. Ampò l’é dò a crescer ence la Gejies protestantes. Anter la mendranzes neigres l’é ence religions sincretiches, nasciudes dal mescedament del cristianeisem con credenzes africhènes, desche per ejempie l candombé e la macumba tel Brasil. Anter la popolazions indigenes se ge va dò amò a culc animisć. Mormons Macumba tel Brasil Ejercizies 1. Te chesta chèrta del continent american segna ite, aldò de la indicazions, i pòpoi e la ziviltèdes: I Inuit l’é ciaciadores e pesćiadores che vif ti raions freic de l’Artich; te la gran pianures del Nordamerica stajea i pòpoi di Indiegn americhegn che vivea de ciacia e del regoi di fruc de la natura, anchecondì i cogn stèr te resserves te lesc olache no l’é sorì viver. Tel zenter del Messich l’era la ziviltà di Azteches e te la penìsola del Yucatan e tel zenter America l’era la ziviltà di Maya. Te la Cordiliera de la Andes l’era la ziviltà di Incas. 2. Semper te la chèrta soravìa, segna coluna che l’é l’America ingleisa e l’America latina. 3. Te chesta trei fegures segna ite l numer de la definizion che ge corespon: 1. I Inuit stajea te cèses fates sù de giacia. 2. I Azteches aea n calandèr belebon prezis. 3. Pachacutec l’é stat n gran emperador Incas. 4. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret (D) o falà (F); se l pensier l’é falà, scrìvelo endodanef a na vida dreta: 1. La jent de pel neigra che stèsc te l’America la vegn cà dai schiaves porté aló dai europeans. O D O F O D O F O D O F O D O F O D O F O D O F ................................................................................................ 2. I metices l’é descendenc da l’union anter indigenes americhegn e afroamerichegn. ................................................................................................ 3. I zambos l’é descendenc da l’union anter europeans e afroamerichegn. ................................................................................................ 4. I mulac l’é descendenc da l’union anter europeans e indigenes americhegn. ................................................................................................ 5. L’é più popolazion te l’America latina che te chela ingleisa. ................................................................................................ 6. Te l’America latina l’é na speranza de vita più longia che te l’America ingleisa. ................................................................................................ 5. Segna la resposta dreta: Che lengaz végnel pa Canada apede a l’ingleis? O O O Franzous Spagnol Portogheis rejonà tel Che lengaz Brasil? O O O végnel pa rejonà tel Franzous Talian Portogheis Coluna él pa la religion con più fidei te Coluna él pa la religion con più fidei te l’America ingleisa? l’America latina? O O O Protestanta Catolica Budista O O O Protestanta Catolica Mussulmèna L’ECONOMÌA Tel continent american l’é na gran desvalivanza anter l Nord e l Sud. Tel Nordamerica, dò l 1945, i Stac Unii l’é doventà la maor potenza economica del mond, col setor industrièl più inant a livel tecnologich e co la Borsa de maor emportanza. L dolar l’é la valuta de referiment tel comerz internazionèl e la multinazionèles di Stac Unii controlea gran pèrt de la produzions agricoles e industrièles. Ence l Canada l’é anter la pruma ot economìes più riches del mond. Del 1992 Auta tecnologia a Silicon Valley USA, Canada e Messich i à sotscrit la cordanza NAFTA (North America Free Trade Agreement, che vel dir Cordanza de scambie ledech de l’America del Nord) per meter a jir n raion de scambie ledech de la marcianzìes e per tor jù i dac anter i stac. Chesta cordanza ge dèsc na posizion de poder economich ai USA sun dut l continent. Alincontra, gran pèrt de l’America latina la é pech svilupèda a livel economich e soraldut l’é na gran desvalivanza te la spartijon de la richeza: apede a pec super-riches l’é n grum de purec. L’economìa se poja per na gran pèrt sul sfrutament de la ressorses naturèles (minieres e piantajons) e donca la ge va dò ai priesc de la Piantajon de café tel Brasil materies grejes sul marcià internazionèl. Te n muie de caji la ressorses de la minieres e la gran piantajons les é sot l control de multinazionèles forestes. L’é amò n muie en esser la gran proprietèdes e te tropes stac l’é amò n’agricoltura de soravivenza. Demò ti raions con n clima più temprà l’arlevament de vaces contribuesc al svilup economich. La industries les é conzentrèdes te la gran zitèdes e da spes les é te la mans de firmes europeènes e nordamerichènes. Demò l Messich e l Brasil i à n sistem economich più fort ti confronc di etres stac. De gra al turism internazionèl l’é raions de l’America zentrèla, soraldut te la ìsoles di Caraibes, che à abù n bon svilup per l turism da mèr. Miniera de Cerro del Pasco, tel Perù Per sostegnir l svilup de la produzion, ti ùltimes dejenees n muie de stac de l’America latina se à endebità con banches e istituc finanzièi internazionèi e i à portà inant politiches de svilup che se poja su la privatisazion di servijes publics e su l’abolizion de la doanes. L faliment de chesta scomenzadives, però, l’à portà dotrei stac (desche l’Argentina) a de gran crises economiches. Per chierir de portèr inant n svilup autonom del raion, ti ùltimes tempes l’é nasciù organismes regionèi: anter chisc, del 1991, l Mercosur, l Marcià Comun del Sudamerica, che tol ite Argentina, Brasil, Venezuela, Uruguay e Paraguay. Ejercizies 1. Te chesta doi fegures l’é raprejentà l Nafta e l Mercosur; scrif sotite i stac che fèsc pèrt de chesta doi cordanzes economiches: Nafta: ............................................ Mercusor: ......................................... ............................................ ........................................ ............................................ ........................................ ........................................ ........................................ 2. Vèrdege a chisc doi retrac e scrif n curt test olache te rejones de l’economìa del Sudamerica: .................................................................... .................................................................... .................................................................... .................................................................... .................................................................... .................................................................... .................................................................... ....................................................................
Documenti analoghi
Dant de la vera: aleanzes, imperialism e
imperes fac de colonies te l’Asia, l’Africa e te dut l mond che podea ge dèr forza a sia
economìa e donca ence a
so peis politich. Ma ampò
tant te l’Asia che te
l’Africa, te l’America e te
l’Ozeani...