indepe 209.pmd - L`independent de Gràcia
Transcript
15 de juny de 2007 15 de juny de 2007 de Gràcia 209 AGUSTÍN DONIA El Lliure es reformarà a la tardor per obrir el 2009 El PSC vol recuperar el Pla Estratègic El PSC tornarà a governar Gràcia, després dels quatre anys del Districte a mans d’ERC, i el nou regidor, tal com estava previst, serà Guillem Espriu. El primer secretari dels socialistes graciencs i portaveu del PSC ha avançat com a primera mesura la recuperació del Pla Estratègic de Gràcia, impulsat per Ferran Mascarell. Pàgina 4 Just quan se celebra el trentè aniversari del Teatre Lliure amb la presentació d’un llibre que recull els diferents períodes històrics de la companyia, la seu de Gràcia anuncia la seva obertura per a la temporada 2008-2009. Si bé un rètol penjat a la façana anuncia que l’inici de les obres es farà aquest setembre, fonts del Lliure asseguren que és arriscada aquesta previsió i apunten com a data màxima la pro- sumari 7 EDUCACIÓ L’AMPA del Reina Violant no vol que s’ampliïn els grups Suplement DE VERD Les fonts ornamentals, amb aigua recirculada ISSN - 1695-4793 pera tardor. La remodelació es farà en dues fases. Amb la primera ja es podrà obrir la sala, que acollirà les obres de mig format i serà espai d’assaig, en substitució de l’Espai Lliure situat a Montjuïc. El Lliure preveu un pressupost de 1.228.440 euros, dels quals 500.000 corresponen a una aportació extraordinària de l’Institut de Cultura de Barcelona. Pàgina 12 MERITXELL DÍAZ Fracassa la mediació a les places Tres mesos després que el Districte anunciés el desplegament d’un equip de vuit mediadors a quatre places de la Vila, Diamant, Virreina, Raspall i Poble Romaní, pels problemes de convivència que s’hi han generat, el veïnat ha denunciat aquesta setmana el fracàs de les mesures i el manteniment de la si- tuació conflictiva. La resposta ha arribat verbalment però també en forma de carta, per exemple, d’una veïna de la plaça del Raspall. “Continua la brutícia i el xivarri i a la plaça ja hi ha pisos en venda, fruit de la situació”, assegura. El desplegament de mediadors havia de servir per pacificar dues problemàti- ques: a Virreina i Diamant es pretenia vigilar l’actitud d’un grup amb conductes etíliques, mentre que a Romaní i Raspall la discòrdia estava en l’encesa de fogueres, la música nocturna i els jocs de pilota. El Districte no ha volgut fer cap comentari. Pàgina 6 1 l’independent OPINIÓ editorial Més lleialtat al Lliure Amb un llibre commemoratiu, que es presenta el proper dilluns, ja podrem celebrar els trenta anys del naixement del Teatre Lliure, a Gràcia justament. Com un dels primers resultats de la jove democràcia, amb el concurs de molts implicats i una persona inoblidable com en Fabià Puigserver al capdavant. En un local resistent sota el franquisme de la històrica cooperativa obrera La Lleialtat, i l’entusiasme d’un barri que des dels inicis va fer de la cultura una raó de lluita contra la dictadura i per la democràcia. Trenta anys després hem vist com el projecte teatral amb el pas dels temps volava més alt i més lluny, i com l’equipament gracienc anava quedant a la rebotiga, en el magatzem dels esquemes de producció dels nous gestors. Els últims anys, l’aturada tan prolongada de les obres de rehabilitació, han aconseguit que la presència del Lliure a Gràcia sigui pràcticament un record. De fet, sembla com si els actuals gestors no tinguessin per res en compte els seus orígens, que tot el que han aconseguit sigui mèrit propi, que les primeres i les posteriors ajudes públiques, que han estat moltes i també justes, tinguin tot el fonament en els mèrits professionals i no hagi de comptar per res la funció de cohesió social i cultural del país, d’un país que es fa barri a barri, vila a L’aturada prolongada vila. En el mateix moment del canvi cap al Mercat de les de les obres ha fet que Flors, l’Eduard Delgado, la seu de Gràcia sigui d’enyorada memòria, ja va a reclamar el retorn pràcticament un record començar de l’equipament a la nostra Vila. El cert és que poques persones més ho han fet, que no sigui des d’aquesta publicació, i molt menys encara des de la planificació cultural del Districte i de la ciutat. Així els actuals gestors no fan altra cosa que buscar un aprofitament més o menys raonable d’un recurs de que disposen i que han de suportar-ne les càrregues de manteniment. Malgrat la rehabilitació que finalment se’n farà, no hi ha una recuperació de l’esperit dels seus orígens, l’esperit creatiu i imaginatiu que sap trobar els projectes dinamitzadors que calen en cada ocasió. Almenys així es pot interpretar pels models de programació que s’hi anuncien un cop acabades les obres de rehabilitació. El que des d’ací plantegem és fàcil de comprendre: o recuperació o retorn, pagat evidentment. I això no plantejat com una oposició, sinó com un dilema essencial de ser o no ser. Per damunt de tot o com a fonament de tot, cal superar la rutina de l’anar fent, amb un projecte cultural viu i engrescador, arrelat a la Gràcia actual que busca una estratègia de Districte cultural creatiu i no d’oci de consum. Un projecte que mantingui la lleialtat als orígens i voli tan lliure com els seus iniciadors. 2 Pacti qui pugui de Gràcia 15 de juny de 2007 cartes al director Tret dels que el passat 27 de maig van obviar el seu dret a elegir els representants polítics locals a Catalunya –que cada vegada sumen més majoria per A desgràcia del sistema democràtic–, tots els que aquell diumenge van omplir les urnes amb les seves opcions particulars ho fan fer, al meu modest entendre, en defensa de diferents maneres d’interpretar la realitat i d’administrar els diners públics. Però una vegada obertes les urnes i sabuts els resultats, les diferents formacions van començar a fondre’s les unes amb les altres per tal d’assolir majories de tota mena amb el mateix denominador comú: accedir al poder absolut de remenar les cireres de cada municipi. Així, i a part d’Iniciativa per Catalunya-Verds que, segons les males llengües, cada vegada té menys iniciativa i és menys verda, ERC (ara Esquerra, que per tant, sembla que oficialment hagi perdut el Republicanisme i el Catalanisme), està a punt de pactar amb CiU en molts El confidencial de L’Independent ADRECEU LES VOSTRES CARTES, AMB UN MÀXIM DE 15 LÍNIES, INDICANT EL VOSTRE NOM, ADREÇA, TELÈFON I DNI A: L’INDEPENDENT c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN O BÉ A [email protected] municipis –com ara Hostalets de Pierola–, i CiU pactarà amb el PP tant al municipi del Catllar (Tarragona) com a la Diputació de Tarragona. I el PP és molt possible que acabi pactant amb Esquerra a Alcanar (també a Tarragona) i Esquerra signarà pactes de govern amb el PSC en llocs com Piera i a la Diputació de Girona. I el PSC pactarà amb el PP a Cunit i amb CiU a Sant Feliu de Llobregat. I amb tants canvis de parella, tal dia farà quatre anys que els electors vam ser cridats a manifestar-nos segons les nostres diferents opcions ideològiques de pensar i d’actuar. I, és clar, amb tant compromís ideològic per part dels partits polítics, si la jornada electoral té lloc en època d’altes temperatures, després no és estrany que costi trobar lloc a la platja per posar la tovallola... Joan Pinyol el dependent El dependent està tocant el flabiol aquesta setmana a l’espera dels concerts que entre el 19 de juny i el 18 d’agost faran a la Casa Fuster dos dels músics del grup de Woody Allen. Els responsables de l’hotel asseguren que el director de cinema més perseguit aquests dies es deixarà caure en algun dels bolos. Si vostès volen provar sort, les actuacions seran de dimarts a dijous a les 20.30 hores i divendres i dissabte a les 21.30 hores. Ara bé, ja es poden gratar la butxaca: l’entrada costarà 25 euros. Amb consumició, of course. ull de dona Sara Reñé Tertúlies El dimecres 6 de juny es van iniciar les tertúlies organitzades pel Centre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD), al carrer Camèlies. Les tertúlies, que es faran cada primer dimecres de mes, tenen com a objectiu debatre aspectes concrets de la realitat de les dones. El cicle es va iniciar amb una conferència sobre els drets sexuals i reproductius de les dones. Les ponències de les representants del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears van ésser el punt de partida per iniciar la conversa entre les assistents. Es va parlar de la coeducació i l’educació sexual, les relacions entre mares, filles i àvies, les relacions afectives de les dones grans i vídues, el lligam entre sexualitat i autoestima... Tenir espais pròxims de trobada ens permet intercanviar experiència entre dones de diferents generacions i debatre sobre qüestions personals, socials i comunitàries. Entre totes hem d’anar trobant construint i donant densitat a aquests espais. Ens són imprescindibles per poder crear xarxes ciutadanes, per reflexionar i actuar. l’independent OPINIÓ de Gràcia Jordi Oriola, documentalista tribuna Tergiversació sobre Veneçuela IL.LUSTRACIÓ: RICARDO JURADO Es diu que Chávez ha tancat l’única televisió opositora després de 53 anys d’emissions perquè li era contrària, per crear en el seu lloc una televisió estatal afí. La gent que es creu ben informada hauria de contrastar més la informació, perquè pel que fa a aquest país, si rastreges tot l’espectre mediàtic espanyol, obtens una informació monocolor que apunta que Chávez camina inexorablement cap a la dictadura. Ho diuen tots, des de La Vanguardia, El Mundo, ABC (per interessos ideològics) fins a El País (per amistat amb el magnat veneçolà Cisneros i també per interessos econòmics, ja que els fa por que s’estenguin pel continent les polítiques de Chávez contràries a deixar fer i desfer a les empreses estrangeres, entre elles les espanyoles). Oferiré informació alternativa provinent d’haver estat dos mesos a Veneçuela entrevistant tot tipus de persones i d’haver seguit de prop el dia a dia d’aquest país: no és una dictadura perquè el projecte bolivarià de Chávez ha guanyat aclaparadorament en vuit conteses electorals des de 1998, avalades per observadors internacionals com el Centre Carter. La televisió privada RCTV no ha estat tancada, sinó que només se li ha denegat la renovació d’una freqüència pública que L’I NDEPENDENT pertany al país i no a l’empresa, per tant, podrà seguir emetent per altres canals que no siguin les ones. RCTV no és l’única televisió privada opositora sinó que també hi ha Globovision, Venevision i Televen, per dos canals públics nacionals: Venezolana de Television i ViveTV, i un de sudamericà, TeleSur. RCTV va participar en una campanya d’intoxicació psicològica que animava i que va donar recolzament al cop d’estat contra Chávez ocorregut el 2002. També, per exemple, la cadena insulta sistemàticament al mandatari anomenant-lo “mono”, “negro”, “indio inculto”,... i incorre en tendencioses falsedats informatives. Molta gent en demanava el tancament, però el suposat dictador Chávez no ho va fer. Ha esperat al venciment del contracte de RCTV i no els l’ha renovat. En la seva freqüència, Ferran Casas la setmana Navarra com a paradigma Aquests dies els partits han tancat, aquí i allà, pactes per investir alcaldes i configurar governs autonòmics. A Navarra les coses encara estan obertes. Allà la UPN, la marca blanca del PP i una formació ultraconservadora que es nodreix del fort substrat carlista de la comunitat foral, ha perdut la majoria absoluta que tenia amb els seus socis de CDN. El PSOE, si ho vol, pot integrar una nova majoria d’esquerres amb Nafarroa Bai, una coalició progressista de partits basquistes, i IU. Però sembla que la cúpula del PSOE es decanta per pactar amb la UPN, contra la voluntat del socialisme navarrès. Tot i ser la tercera llista en vots darrera d’espanyolistes i basquistes demanen per al seu candidat la presidència, cosa que ja li concedeix NaBai per no frustrar el canvi. De moment, el PSOE ja ha declinat desallotjar UPN de l’Ajuntament de Pamplona, on també ha perdut la majoria. El Al PSOE li tremolen cinisme socialista és gran. Han dit no a fer alcaldessa les cames i oblida Uxue Barkos, la candidata de l’eix social optant per NaBai –la segona llista més votada–, perquè per ser-ho li un front espanyolista caldrien també els vots dels dos regidors d’ANB. I al PSOE, d’ANB no en volen saber res. La pregunta lògica és que si ho fan perquè el partit té poc o molt a veure amb ETA, perquè no van il.legalitzar aquesta llista com van fer amb altres quasi 400 candidatures a Euskal Herria. A Navarra els socialistes busquen, si res no canvia, entendre’s amb UPN. No volen que, a nivell espanyol, un pacte amb NaBai els perjudiqui. L’ombra del primer tripartit català és allargada i som a les portes de les generals. Per això, com amb l’Estatut català, al PSOE li tremolen les cames i oblida l’eix social optant per un front espanyolista a Navarra. Arraconen el canvi i aposten per l’unionisme. L’excusa és la campanya que muntaria el PP. Més enllà de jutjar la inconsistència i el poc gruix ideològic d’un partit, el PSOE, i un líder, Zapatero, que trien en funció de les portades dels diaris de Madrid s’evidencia que no s’aposta sincerament per cap opció que democràticament traci el camí d’un canvi en l’status quo, en aquest cas la relació d’Euskadi i Navarra, que tenen un vincle que els partits espanyolistes s’entesten a esborrar (oi que això ens sona amb el País Valencià, les Balears i Catalunya?) I així volien encarar el procés de pau? NO ES FA RESPONSABLE NI TÉ PER QUÈ COMPARTIR LES OPINIONS EXPRESSADES A LA SECCIÓ D ’ OPINIÓ D ’ AQUEST SETMANARI Textos i fotos: Adrià Cortadellas staff NÚM. emetrà la Televisora Venezolana Social (Tves), que serà finançada majoritàriament per l’Estat, però que no produirà cap programa sinó que difondrà programes de productors nacionals independents i comunitaris. S’hi podrà veure la feina d’infinitat de mitjans comunitaris organitzats per la ciutadania. Si bé és veritat que aquests mitjans comunitaris són majoritàriament chavistes, com el país en general, cal apuntar que només el desconeixement de la realitat veneçolana pot fer pensar que Tves serà progovernamental, ja que tot i que les comunitats recolzen al mandatari en termes generalistes, la crítica i vigilància envers els dirigents estatals i locals del MVR (el partit de Chávez) és implacable i està per sobre de qualsevol partidisme. 15 de juny de 2007 209 LA PERLA, 31, 08012 - BARCELONA Tel. 93 217 44 10 què en penseu... ...de la gestió actual de la ràdio municipal? EDITA: DEBARRIS, SCCL DIRECTOR: ALBERT BALANZÀ AMB EL SUPORT DE: NÚM. 209 ÉS UNA INICIATIVA DE: AVV VILA DE GRÀCIA, DEBARRIS I GRÀCIAWEB. CONSELL DIRECTIU: ALBERT BALANZÀ, JORDI GASULL, JOAN LOU. DIRECTOR LOCAL: ALBERT BALANZÀ. REDACTORA EN CAP: MERITXELL DÍAZ. REDACCIÓ: IMMA ANGLÈS, LAURA BALAGUÉ, ANNA BELLORBÍ, CARINA BELLVER, ADRIÀ CORTADELLAS, CLARA DARDER, E UGENIA D ALLARI , A LBERT GARCÍA , À LEX GUTIÉRREZ, GEORGINA MARÍN, CARLES MASIÀ, LAURA MILLAN, XAVI TEDÓ, GABRIEL TRINDADE. MAQUETACIÓ: SERGI LOU. COL.LABORACIONS: JORDI ALBERTÍ, ÀLEX BOSCH, LLUÍS BOU, FERRAN CASAS, JAUME CLOTET, ÀNGEL GARRETA, PEP GORGORI, ÈRIC LLUENT, PERE MARTÍ, JOAN MILLARET, ALBERT MUSONS, SERGIO OLIVEROS, EVA PIQUER, BRUNO SOKOLOWICZ, TRISTRAM, RAFEL VALLBONA, VOCALIA DE LA DONA DE L’AVV. FOTOGRAFIA : ALEIX ALERANY, F RANCESCA BIACCHESSI, ÒSCAR CARVAJAL, AGUSTÍN DONIA, SAMUEL RODRÍGUEZ, ORIOL VILA. PUBLICITAT: RAQUEL CATALÁN. DISTRIBUCIÓ: CET LABOR90. IMPRIMEIX: CG CANIGÓ S.L. DIPÒSIT LEGAL: B-32478-00 DISTRIBUCIÓ CONTROLADA PER PGD Marcel Pellejà gestor cultural David Montfort tècnic de formació Paula Binefa estudiant Víctor Guillamón membre de l’Infoespai Pel que fa a l’Orfeó Gracienc, Ràdio Gràcia sempre ha donat veu a totes nostres activitats. N’estem molt contents en aquest sentit. Aquesta cobertura se segueix fent actualment, i esperem que així segueixi sent. Entenc que Ràdio Gràcia és i ha de ser la ràdio del barri i ha d’explicar-nos què passa a Gràcia. El problema de Ràdio Gràcia és que cada vegada serveix menys per donar veu al moviment associatiu de la Vila i als veïns. Es va eliminant tot això i es van decantant per programes aliens al barri , potser els hi interessa més. La retallada progressiva s’ha fet per motius econòmics, o per intentar oferir un altre servei. Ràdio Gràcia hauria de ser la principal manera de donar veu als veïns de la Vila, i actualment només hi queda el director i un tècnic. Havíem intentat col.laborar-hi amb una companya però, sense donar-nos gaires detalls, ens van dir que no, que potser més endavant. És obvi que no els hi interessava. El problema no és que redueixin plantilla, això només és una anècdota. L’arrel del problema és que Ràdio Gràcia pertany al Districte, i no a la societat civil de la Vila. Les ràdios locals abans eren gestionades pels moviments associatius i ara els ajuntaments se les han fet seves; i aquest és l’error. 3 l’independent 15 de juny de 2007 de Gràcia Política 27M ELECCIONS MUNICIPALS 2007 El PSC recuperarà el pla estratègic enterrat per ERC en l’últim mandat Les entitats socials volen implicar-se en política Espriu serà el nou regidor i apostarà per prioritzar les polítiques socials al districte CARINA BELLVER Els socialistes graciencs ja tenien coll avall que el cartipàs municipal es tancaria amb la confirmació del seu retorn a la regidoria de Gràcia, de la qual han estat tradicionalment els governants, amb l’excepció última d’ERC i un altre parèntesi de CiU als anys vuitanta. L’agrupació del PSC de Gràcia ja ha començat a treballar en les primeres prioritats del nou mandat a partir d’un projecte impulsat per Ferran Mascarell i enterrat per Ricard Martínez: el Pla Estratègic 2003-2010. A. BALANZÀ/C. BELLVER “Mascarell va dissenyar i Martínez va executar i ara toca seguir executant però sobretot mirar cap a un horitzó a mig termini”, apunta el primer secretari de l’agrupació local i fins ara portaveu al Districte, Guillem Espriu, que serà el nou regidor. Aquesta determinació del PSC es concreta en la carta de navegació que es va debatre els anys 2002 i 2003 durant el mandat de Ferran Mascarell i que es va anomenar Pla Estratègic de Gràcia. En aquella iniciativa es va implicar molta gent més enllà de les entitats i activistes graciencs i va ser la conseqüència del congrés Gràcia cap al 2000 que es va fer el 1999. Les nou comissions que van redactar el pla van ser les següents: Grà- EL REGIDOR, RICARD MARTÍNEZ, cia per a tothom, Habitatge, Estructura urbana, Comerç, Activitat Econòmica, Patrimoni i Cultura, Ús públic de l’espai, Mobilitat i Qualitat de vida. Els socialistes graciencs asseguren que les conclusions i les anomenades propostes de prioritat alta d’aquell pla són vàlides com a base de treball en el nou mandat, ja que moltes de les iniciatives que es van marcar aleshores encara no s’han acomplert. D’altra banda, el ple del districte va celebrar dilluns una sessió extraordinària de comiat del president i del regidor, Ramon Nicolau i Ricard Martínez, i en què tots els grups van aprofitar per fer un balanç positiu del mandat. I EL PRESIDENT, RAMON NICOLAU, EN EL PLE DE COMIAT DE DILLUNS 150 propostes amb temes eterns i alguns acomplerts Els cinc eixos en els quals es van dividir les conclusions del Pla Estratègic ara fa quatre anys van concretar un total de 150 propostes poc o mitjanament arriscades, algunes de les quals ja estaven embastades com el Parc Sanitari Pere Virgili o el CAP Larrard. Hi ha altres temes, però, que sembla que hagin de conviure amb les inquietuds dels graciencs anys i anys com la línia curricular a les escoles vinculada als trets culturals de Gràcia, l’estudi de finques sense ús per evitar la degradació o les okupacions o la reubicació de la Guàrdia Urbana per deixar espai al CEIP Reina Violant. Tot i no seguir estrictament el Pla Estratègic, en aquest mandat s’han engegat propostes com les illes de vianants, el pla d’aparcaments o l’IES Bosch i Gimpera. C. BELLVER La majoria d’entitats socials, l’anomenat tercer sector (un 56 per cent), valora la incidència política com un repte organitzatiu però sobretot a nivell sectorial en un 68 per cent, segons un estudi sobre la incidència política des de les organitzacions no lucratives realitzat per l’Observatori del Tercer Sector (OTS). L’estudi, que es va presentar el passat 7 de juny en una jornada organitzada per Intermón Oxfam, la Fundació Pere Tarrés i OTS, recull també que més de la meitat de les entitats (un 57 per cent) manifesta haver realitzat accions d’incidència política encara que només un 13 per cent diu ferho regularment. En la jornada també va tenir lloc una taula rodona que va versar sobre bones pràctiques d’experiències d’incidència política i sobre corresponsabilitat del tercer sector com a actor social que el porta a fer incidència política, amb la participació de Carles Campuzano, de CiU; Joaquim Trigo, Foment del Treball Nacional; Maricel Chavarría, La Vanguardia; Jordi Tudera, Prodep, i Rita Huybens, de la FCONGD. Finalment, es va considerar com a reptes de la incidència política des del tercer sector que cal destinar més recursos, realitzar més investigació per disposar de coneixement i també sistematitzar, avaluar i trobar indicadors per fer tangibles els resultats de les accions. AGUSTÍN DONIA L’Observatori crearà un mapa de ‘punts calents’ d’habitatge El plànol assenyalarà els pisos de luxe i els nous comerços M. D. L’Observatori per l’Habitatge elaborarà un mapa del Districte amb els punts i temes calents en els àmbits d’especulació, pisos i equipaments socials. Aquesta iniciativa, que s’engegarà el curs vinent, es va donar a conèixer en l’audiència pública celebrada dissabte 9 davant la seu del Districte per debatre sobre la pro4 blemàtica de l’accés a l’habitatge a la Vila. Una trentena de persones es van reunir per plantejar les futures línies d’actuació de l’Observatori i recollir signatures de suport al manifest intergeneracional, que compta amb l’adhesió d’una trentena d’entitats i associacions gracienques. La Guàrdia Urbana va demanar que es dissolgués l’acte perquè els convocants no havien demanat cap permís. Un cop dissenyat el mapa, l’Observatori durà a terme accions de denúncia. En la trobada es va qüestionar l’ús de casals “que sembla que s’hagin privatitzat” i d’equipaments “que estaran amenaçats si el Districte no modifica determinades lleis”. En aquest plànol també se senyalitzaran els canvis que es van produint a Gràcia, com UNA TRENTENA DE PERSONES PARTICIPEN A L’AUDIÈNCIA PÚBLICA DE DISSABTE l’obertura d’un nou tipus de comerç, amb la consegüent desaparició de botigues centenàries, o la construcció de pisos de luxe. L’Observatori per l’Habitatge vol demanar la postura del Districte davant els casos d’assetjament immobiliari i plantejar la possibilitat que es pogués presentar com a acusació particular. l’independent de Gràcia 15 de juny de 2007 5 l’independent 15 de juny de 2007 de Gràcia Societat El veïnat de les places conflictives denuncia el fracàs de la mediació Els afectats a Diamant, Virreina, Raspall i Poble Romaní veuen la situació agreujada CARINA B ELLVER Tres mesos han passat des que el Districte va anunciar el desplegament d’un equip de vuit mediadors a quatre places de la Vila per resoldre els problemes de sorolls i de convivència. El veïnat, però, denuncia que des de la data “no s’ha produït cap canvi” i es qüestiona si l’experiència està resultant efectiva. El Districte no vol fer encara balanç. MERITXELL DÍAZ Si bé els terminis anunciats en un inici eren d’un mes per intervenir a Diamant i Virreina i d’un mes per estudiar la problemàtica de les places del Raspall i del Poble Romaní (vegeu L’Independent 197), el Districte prefereix no fer encara balanç d’aquests 90 dies de mediació. El silenci institucional inquieta el veïnat d’aquests espais que reclama conèixer com està avançant la iniciativa, quins resultats s’han obtingut i quines fases d’actuació es preveuen. Una veïna afectada pel soroll i els problemes de convivència a la plaça del Raspall, que preferex mantenir l’anonimat, assegura en una carta a l’Independent que des del març la situació s’ha agreujat. “Continua la brutícia i el xivarri, però ara han entrat a pintar a l’escala i, com arriba la festa de Sant Joan, es posen petards a les bústies de la finca i als contenidors del carrer”, explica. “A la plaça ja hi ha quatre cartells de pisos que estan en venda i el motiu és que nin- LA PLAÇA DEL DIAMANT, UN DELS PUNTS ON EL DISTRICTE HA POSAT EN MARXA EL PLA DE MEDIACIÓ gú pot continuar suportant aquesta situació”, assegura en la carta. El desplegament de mediadors havia de servir per pacificar dos problemàtiques diferenciades. A Virreina i Diamant es pretenia vigilar l’actitud d’un conjunt de persones amb conductes etíliques, mentre que a Romaní i Raspall la discòrdia estava en l’encesa de fogueres, la música nocturna i els jocs de pilota. “Només he vist un dia un mediador, prenent notes i observant. Em va dir que passaria l’informe al Districte i ja ens donarien notícies”, apunta. Altres veïns i comerciants consultats per aquest setmanari han confirmat la problemàtica a les quatre places. “Aquí a la Virreina no hem notat cap canvi”, afegeix un dels comerciants consultats. Escenes que incomoden, a la Virreina i Diamant La Virreina i especialment Diamant continuen sent l’escenari de baralles, crits i de gent dormint al ras sobre un matalàs i amb un tetra-brick de vi o una ampolla de cervesa al costat. En les darreres setmanes, algunes d’aquestes persones afectades per l’excés de consum d’alcohol han protagonitzat escenes que han incomodat a la gent que estava a la plaça. En la majoria dels casos el veïnat o els cambrers de les terrasses avisen a la Guàrdia Urbana, que intenta persuadir- los perquè deixin de cridar o d’enfrontar-se amb la gent. Més enllà d’això, la policia no està autoritzada a fer res. L’AMPA del CEIP Reina Violant va adreçar fa uns mesos una carta al Districte demanant que resolgués la situació ja que moltes famílies han hagut de canviar el seu recorregut per arribar a l’escola per no passar per Diamant. En l’escrit també lamentaven la degradació que estava patint l’espai just quan s’havien acabat les reformes. breus Els Malsons s’estrenaran a la Festa Major La primera actuació de la colla de diables més jove de la Vila, els Malsons de la Vella, arribarà durant els dies de Festa Major. Malgrat la data no està confirmada i l’entitat ha d’acabar de decidir-ho, tot apunta a què l’agost serà quan per primer cop es podrà veure desfilar una colla integrada per infants i joves d’entre els sis i els disset anys. Els Malsons de la Vella, que fins ara són una desena, assagen un dissabte cada quinze dies. Per seguretat, entre els sis i els deu anys s’inicien en els ritmes dels tabals i a partir del deu poden començar amb les tècniques de foc. D’altra banda, La Vella protagonitza aquest dissabte 16 l’espectacle Piropercusons, una barreja de pirotècnia, sons de tabalers i músiques diverses en la quarta edició de la Porta de l’Infern de les Festes de Sant Lluís. L’actuació comença a les 23 hores. El Centre acull un sopar sobre la cultura gitana L’antropòleg i director de programes del Museu Etnològic, Pep Fornés, ofereix aquest dijous 21 una tertúlia sobre la cultura gitana a Gràcia, en el marc d’un sopar al Centre. En l’acte també hi participarà el fundador de l’associació gitana de la Vila, l’Oncle Manel. Durant el debat sobre la redacció del protocol festiu, Fornés va donar a conèixer la seva proposta de què la colla de gegants creï les figures del gitano i la gitana com a mostra representativa del pes que té la comunitat a Gràcia. CEDIDA: JOSEP MARIA CONTEL Mossos i Federació Festa Major repetiran el dispositiu de seguretat Confien que l’obertura del metro a les nits ajudarà a evacuar la festa REDACCIÓ Els Mossos d’Esquadra repetiran, en línies generals, l’estratègia de seguretat aplicada en la darrera edició de la Festa Major. Els representants de les comissions de carrers es van reunir dimecres amb la cap i el sotscap dels Mossos de Gràcia, Cristina Manresa i Manel Bosch, per establir els nous 6 mecanismes de coordinació. El cos policial posarà en marxa un dispositiu diürn de proximitat per garantir el funcionament de les activitats amb el patrullatge a peu i el contacte permanent amb els carrers, i un de nocturn, amb agents de paisà i uniformats. Des de la Federació Festa Major s’ha demanat que els Mossos tornin a incidir en els bongueros i en els venedors il·legals de begudes. A banda, les comissions van requerir que enguany es facilitin totes les denúncies relacionades directament amb la festa, bé siguin furts o danys. També s’incrementaran els canals de comunicació i la periodicitat dels contactes. En la reunió es va confirmar l’obertura del metro les nits dels ELS MOSSOS I ELS MEMBRES DE LA FEDERACIÓ DE FESTA MAJOR PARLEN SOBRE SEGURETAT dies 14, 17 i 18 d’agost, així com de la posada en marxa d’autobusos llançadora des del carrer Còrsega fins a plaça Catalunya. La mesura va facilitar l’evacuació dels participants a última hora de la nit. La Federació també ha suggerit que els Mossos puguin fer tallers infantils per tenir una major presència a la festa. l’independent S OCIET AT OCIETA de Gràcia Meritxell Díaz reportatge Joan Caballé va ser jutjat com a ‘simpatizante de la causa roja’ De pilot civil a aviador republicà MERITXELL DÍAZ Avui dedica les seves hores a l’aeromodelisme. El mes vinent farà 92 anys i li agrada recordar la història que va viure de jove, no perquè sigui la seva història, sinó perquè considera que és la de tots, tant dels qui com ell van patir la Guerra Civil com la dels qui ara han de conèixer què va passar. Joan Caballé, veí de la Vila, va ser pilot de l’aviació del bàndol republicà i al 1939 va ser jutjat com a “perfecto simpatizante de la causa roja”. Cap a mitjans dels anys 30, els Serveis Aeronàutics de la Generalitat, presidits pel pioner de l’aviació catalana Josep Canudas, van començar a concedir dues beques anuals per a persones aficionades al vol. Joan Caballé en va rebre una uns mesos abans de l’estiu del 36, però l’esclat de la Guerra Civil li va impedir iniciar les seves classes. “Vaig oferir-me voluntari per anar a la guerra i em van enviar a un destacament al camp de Lleida, per evitar l’avanç de les tropes d’Aragó”, explica. Caballé es va unir al bàndol republicà, “venia d’una família humil, modesta, on sempre s’havia hagut de treballar molt, i podia diferenciar entre el nostre ritme de vida i el dels cacics”. La seva primera tasca va ser com a ametrallador. El seu nom apareixeria al Butlletí Oficial com a mobilitzat. Al setembre, Canudas va obrir una escola per instruir a pilots militars. Curiosament Caballé va rebre una carta en què se’l convidava a assistir a aquelles classes i va aconseguir la cate- 15 de juny de 2007 El Reina Violant, contra l’obertura del nou grup L’AMPA es manifesta a la plaça Sant Jaume CARINA BELVLER EL CEIP REINA VIOLANT, A LA PLAÇA TRILLA ha “escoles veïnes que treballen per aconseguir matrícula comL’AMPA del CEIP Reina Vi- plerta”. L’obertura d’aquest grup olant ha participat aquest dijous de P3 no suposa l’obertura d’una en una manifestació a la plaça nova línia. El Consorci plantejat Sant Jaume contra l’obertura la solució amb caràcter puntual. de nous grups addicionals a di- Així, el curs 2008-2009 tornaria a versos centres de la ciutat. El haver-hi un únic grup d’alumnes Consorci d’Educació implanta- de tres anys. D’altra banda, el rà un grup més de P3 al Reina Consorci d’Educació de Violant per acollir les setze fa- Barcelona i l’IMEB asseguren en mílies que havien triat l’escola una carta adreçada a l’AMPA com a primera opció i s’havien que “es començarà i serà prioritat màxima fer quedat sense de plaça. Com les L’associació no l’obra remodelació de instal .lacions acceptarà “cap l’edifici de la del Comas i Guàrdia Urbana Solà al carrer proposta que per poder trasllaSaragossa no poden acollir escatimi recursos” dar el parvulari”. En el document quatre grups d’infantil, els dos P3 i el P4 es informen que no s’esperaran al quedarien i el grup de P5 es desallotjament per redactar traslladaria a l’edifici del Reina l’avantprojecte. L’AMPA deViolant. L’AMPA es mostra nuncia “la negligència en la placontrària ja que considera que nificació escolar” i demana que “no hi ha infrastructura sufici- es faci tot el possible per “evient”. L’associació ha assegurat tar carregar les conseqüències als que no acceptarà cap proposta equips docents”. que escatimi recursos, “si opten Aquest diumenge 17 a les 11 h per aquesta via han de fer les s’ha convocat una cassolada a inversions necessàries perquè la la plaça Rius i Tauletper reivinqualitat no disminueixi”. A dicar més places a les escoles més, critiquen l’obertura de bressol, ja que molts infants grups “amb calçador” quan hi s’han quedat sense plaça. M. D. JOAN CABALLÉ, AMB UN QUADRE DE DOS AVIONS EN COMBAT DURANT LA goria elemental. Aviat, però, esdevindria pilot d’un caça. “Al principi em va agradar molt la idea, era jove, tenia 21 anys i pensava en què portaria un avió amb què podia fer piruetes. Les penes vindrien més endavant”, segueix. Caballé va pilotar el model rus I15, conegut com el Chato. També va estar al front de Madrid i va Acabada la Guerra, el règim franquista li va denegar el permís de vol acabar com a professor a les escoles d’Alcantarilla i Lorca. Durant els tres anys que va durar la guerra, creu que només van quedar vius un 5 per cent dels pilots que volaven amb el Chato. L’any 39 Caballé va tenir el seu Consell de Guerra. En la declaració, que conserva “com a prova del cinisme i de la injustícia GUERRA CIVIL d’aquell règim”, explica fil per randa allò que va fer, amb detalls i sense cap mena d’entrebanc. El va jutjar un tribunal especial d’aviació. El van condemnar a dos anys de presó menor com a autor “de un delito de auxilio a la rebelión”. Caballé es continua demanant com és possible que l’acusessin de defensar un govern legal. “No vaig cometre cap delicte, vaig estar en una lluita”, matisa. El franquisme el va continuar castigant per haver format part del bàndol republicà. La gran afició de Caballé eren els avions. Quan va sol.licitar el permís per tornar a volar a un aeròdrom va haver de presentar el certificat de penals. A les setmanes li retornaven l’imprès amb un segell que deia “no procede”. Recorda els fets com si fossin ahir i posa l’èmfasi en què com la seva, n’hi ha moltes d’històries per descobrir. CARINA BELLVER El jutge deixa en llibertat el fill de la ‘madame’ del Flamingo Les proves pericials desmunten els indicis de la imputació REDACCIÓ El jutge ha deixat en llibertat amb càrrecs els dos acusats de matar Irene Cabezas al seu pis del carrer Ca l’Alegre de Dalt. Els resultats de les proves pericials ordenades pel jutge han desmuntat els indicis en què se sustentava la detenció per part dels Mossos d’Esquadra. Els dos imputats, Juan Ramon D.C., de 33 anys i fill de l’assassinada, i la seva parella, Olga Beatriz V.V., de 34, portaven a la presó des del passat mes de març. Irene Cabezas, una dona de 56 anys que regentava un bordell del carrer Balmes propietat del seu fill, anomenat Flamingo, va ser trobada morta amb 25 punyalades al seu pis el passat mes de no- vembre. En el moment de la detenció dels dos presumptes autors, el fill de la víctima va declarar que aquella nit, tant ell com la seva parella, acusats de ser els presumptes autors de l’homicidi, van dormir al bordell. Els informes forenses assenyalesn que el moment més probable de la mort va ser entre els dies 7 i 8, i no el dia 6 com fixaven els Mossos. Detingut el quart integrant de la banda d’atracadors. Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 23 de maig a Hamid G., l’últim dels lladres que va atracar, entre d’altres, els establiments de La Sirena del carrer Pi i Margall i l’Schlecker de la zona el passat 11 d’abril. Aquell mateix dia, la policia va organitzar un macrooperatiu que va acabar amb una persecució espectacular pels carrers de la Vila. 7 l’independent 15 de juny de 2007 de Gràcia GUIA GASTRONÒMICA G DE RÀCIA SI US VOLEU ANUNCIAR A AQUESTA SECCIÓ TRUQUEU-NOS AL 93 217 44 10 8 l’independent de Gràcia 15 de juny de 2007 9 l’independent 15 de juny de 2007 de Gràcia EXPOSICIONS Fins al 16 de juny Exposició: Blume, d’Irene Bolton, Katia Giuliani, Anka Manshusen, Xavi Muñoz, Rosario Ros, Andreas Schwarskopf. Garleria Espai[b] (Torrent de l’Olla, 158) Fins al 17 de juny Exposició fotogràfica: Retalls. Monty Cafè (Riera de Sant Miquel, 29) Fins al 22 de juny Exposició: Disseccions oníriques. Espai EART (Torrijos, 68) Fins al 23 de juny Exposició: Elogi, de Cristina Peñuela. CC El Coll (Aldea, 15) Fins al 24 de juny Exposició: Agua, de Daniel Balda i Toni Riera. Galeria Hartmann (Santa Rosa, 9) Fins al 30 de juny Exposició de pintura i escultura: Més enllà de la figura, de M. Camacho, P. Gómez, J. Pallàs i C. Zacchetti. Paspartú (Verdi, 25) Fins al 7 de juliol Exposició: 25è aniversari del Drac i Gegants de Gràcia CC La Sedeta (Sicília, 321) Fins al 20 de juliol Videoart: Amanda Coogan. Galeria Safia (Bruniquer, 9) Fins al 31 de juliol 24a Mostra de Turisme Juvenil. Biblioteca Jaume Fuster (Plaça de Lesseps, 20) Fins al 31 d’agost Mostra col.lectiva. Galeria Tòrcul d’Art (Joan Blanques, 44) Xerrada-taller sobre criptografia i DNI electrònic: L’ordre. La Quimera (Verdi, 28, baixos), a les 20 h Espectacle teatral: Figuretes de vidre, de Sotacabina Teatre. Lluïsos (Pl del Nord, 7), a les 21 h Espectacle teatral: Los árboles mueren de pie, del Grup de Teatre del Centre. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 22 h 16 de juny Festa d’estiu de l’Ateneu Rosa de Foc: Mercat d’intercanvi (de 10 a 18 h), animació infantil (11 h), contacontes (12 h), dinar popular amb l’Olla Mòbil (14 h), taller de reciclatge per a petits i grans (16 h), cantautors (18 h), monòleg (19 h), danses orientals (19.30), reggae night reunion (20 h), batucada brincadeira (21.30) i sopar, festa i sorpreses a l’Ateneu (22 h). Plaça de la Virreina, a partir de les 10 h Visita guiada pel CRBS. Centre de Recursos Barcelona Sostenible (Nil i Fabra, 20), a les 11 h Correfoc amb la Malèfica del Coll i la Diabólica. Casal Joves del Coll (Duran i Borrell, 24),18 h Fi de curs de l’Esbart de Dansaires. Orfeó Gracienc (Astúries, 83), a les 17 h Concert experimental: Apostolpor Apostol, contrabaixista de l’OBC. El Pulpito (Rabassa, 68), a les 20 h Espectacle teatral: Figuretes de vidre, de Sotacabina Teatre. Lluïsos (Pl del Nord, 7), a les 21 h ACTES 15 de juny Les tertúlies de Distrivinyes: Eleccions, abstenció i República. Distrivinyes (Or, 8), a les 19.30 10 Festa 10è aniversari revista Cáñamo: Elkapel + Gas-Lab&Mc Kilo. KGB (Ca l’Alegre de Dalt, 55), a les 21 h Vè Trimestre de Poesia: 120 anys de Merz. Poesia fonètica a càrrec d’Anna Blume. Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h Espectacle teatral: Los árboles mueren de pie, a càrrec del Grup de Teatre del Centre. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 22 h 17 de juny Espectacle teatral: Figuretes de vidre, a càrrec de Sotacabina Teatre. Lluïsos (Pl del Nord, 7), a les 18 h Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20), a les 20 h Mercat de l’Abaceria (Travessera de Gràcia), 11 h Taller d’escriptura: Narra el teu viatge, a càrrec de David Rabadà. Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20),19 h Taller d’escriptura: Narra el teu viatge, a càrrec de David Rabadà. Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20),19 h 19 de juny Cicle de rutes saludables: Ruta mediterrània. Mercat de l’Abaceria (Travessera de Gràcia), 17.30 Concert a càrrec del Cor de Joves: Bella de vos sou Amorós. Orfeó Gracienc (Astúries, 83), a les 21 h Xerrada ‘Viatges i natura’: El Mediterrani, fauna i flora subaquàtica, a càrrec de Manel Gazo. Dimecres de projeccions: Roswell, de Bill Brown. Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h recomanem CEDIDES Música i poesia: Conversos. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), 22 h 21 de juny Xerrada: Boris Vian, constructor d’imperis, a càrrec de Xavier Albertí i Oriol Genís. Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20), a les 19 h Música, xerrades i sopar, pels 25 anys de Gegants. El Drac i els Gegants de Gràcia han convocat una xerrada per aquest dissabte amb els fundadors de les Colles de Cultura Popular (Districte, a les 18 h). Per continuar els actes de celebració del 25è aniversari, s’organitza un sopar de colles i el concert i el ball amb la música de la Salseta del Poble Sec. Districte i Jardinets de Gràcia Dissabte 16 de juny, a les 18 i a les 21 h Espectacle teatral: Los árboles mueren de pie, del Grup de Teatre del Centre. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h Concert: Zenith Quartet. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 21.30 18 de juny Audició de fi de curs dels alumnes de l’escola de música. Orfeó Gracienc (Astúries, 83), a les 19 h 31è Festival de Barcelona Grec: 2666, a càrrec de Xavier Grasses, dins del cicle de converses. Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19 h Club de lectura nocturn: Parlem de teatre. Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), 21.30 Contacontes: Laia Serra. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h Gràcia Jazz Session: Xavi Maureta i Joan Motera. Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h 20 de juny Cicle de rutes saludables: Ruta del Pes. SI VOLEU ANUNCIAR ELS VOSTRES ACTES EN AQUESTA AGENDA, ENVIEU UN CORREU ELECTRÒNIC A [email protected] O BÉ UN FAX AL 93 217 06 80 Club de lectura alemanya: Selbs Betrug, de Bernhard Schlink. Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 20 h Cicle de documentals ‘Cultura llibertària (II)’: Granados y Delgada. La Quimera (Verdi, 28, baixos), a les 20 h Concert: Pad experimental. Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), 21 h Tot sopant conèixer la cultura gitana, a càrrec de l’antropòleg, Pep Fornés i el fundador de l’Associació Gitana de Gràcia, Oncle Manel. El Cercle (Ros de Olano, 9), a les 21 h Rumba Club: El tio Carlos + Papawa. Sala KGB (Ca l’Alegre de Dalt, 55), a les 22 h Concert acústic: Uni and her Ukelele. Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h l’independent 15 de juny de 2007 de Gràcia Documents N OVET AT VETA EDIT ORIAL EDITORIAL ‘La Masmorra’ El dia 20 d’agost de 1975, en el marc de la Festa Major de l’exvila de Gràcia, el Raimon havia de fer un concert a l’envelat de la plaça del Sol, ple de gom a gom, davant de 2.000 persones. Després de cantar les primeres quatre o cinc cançons, l’únic que es va sentir a la plaça van ser els udols de les sirenes dels cotxes dels grisos. Joan Ventura descobreix a ‘La Masmorra’, editat per Cossetània, els fets d’aquella nit i el que van viure els 27 detinguts LA COMISSARIA DE GRÀCIA Ens van portar a la comissaria de Gràcia, situada a la cantonada dels carrers de Nilo Fabra i del Torrent de l’Olla, a la part baixa de la plaça de Lesseps. No m’han agradat mai les cues i les evito sempre que puc. Tanmateix, a la comissaria de Gràcia em va tocar fer cua, una llarga, lenta i angoixosa cua, per identificar-me. Quan vàrem arribarhi, a la comissaria ja hi havia una llarga cua de gent que estava sent identificada. Tots eren joves, d’un ventall d’edat que anava dels divuit als trenta anys, aproximadament. La majoria dels detinguts eren nois, però hi havia també algunes noies. Un dels detinguts, un xicot que anava amb una camisa de quadrets vermells i blancs, tenia el nas vermell com un tomàquet. El noi feia una alçada que devia voltar el metre setanta, o una mica més; era de complexió prima, gairebé d’aparença fràgil, i portava unes ulleres que li conferien un aire d’intel·lectual rebel. Tenia un apèndix nasal d’una mida considerable que, tal com estava envermellit, semblava encara més gros. Era obvi que aquell nas havia rebut un fort impacte, a conseqüència del qual s’havia esdevingut una hemorràgia, tal com feien clarament evidents els rastres de sang seca en diverses zones de la cara i unes taques a la camisa. – ¿Qué te ha ocurrido en la nariz? –li va preguntar un dels molts policies que ens vigilaven, tot fent una cantarella, en un to indissimuladament d’allò més cínic. – Res. No ha estat res, m’he fet un cop –va contestar el noi, amb un fil de veu. – ¿Y dónde te has dado el golpe? –va continuar el policia, mortificant-lo cínicament, perquè ben segur que aquell sapastre ja devia saber que el cop se l’havia fotut contra alguna mà tancada d’algun col.lega seu. Allò era una gàbia de grills. A causa de l’esvalotament dels policies, és clar, perquè nosaltres estàvem ben atemorits i ben calladets, ja que ningú no gosava dir ni piu, cosa que, d’altra banda, estava totalment prohibit. Però aquella rècula de “protectors de l’ordre públic”, de pantaló gris i camisa també grisa, i intel.ligència encara més grisa, es comportava com una banda de desordenats histèrics a punt d’un atac de nervis. I la seva histèria era una autèntica agressió psicològica, perquè veient-los tan esverats tots estàvem amb el temor que d’un moment a l’altre no comencessin a desfogar-se tot repartint mastegots a tort i a dret. De totes maneres, en aquells moments el soterrani de la comissaria de Gràcia era una veritable bassa d’oli en comparança amb el que havia estat succeint en aquell enfollit lloc fins aleshores: si en aquells moments els policies –tots eren xicots joves i ben plantats d’aproximadament una alçada d’un metre setanta-cinc o metre vuitanta i amb cara de cercabregues– no repartien estopa per desfogar-se era simplement perquè ja ho havien estat fent amb els primers detinguts que havien arribat i ja n’estaven cansats. Podríem dir que l’arribada de la meva tongada havia coincidit amb un període de descans. Al fons de tot del soterrani, a mà esquerra, gairebé a un parell de metres per dessota de la rasant del terra del vestíbul, hi havia una filada de barrots verticals que evidenciaven la presència de diverses gàbies –sí, més que no pas cel.les, eren gàbies allò que hi havia en aquell soterrani–, a les quals ja hi havia engarjolada una quinzena de persones, algunes de les quals, tal com acabo de dir, havien estat prèviament ben “escalfades” abans d’entrar-hi. Hom suposa que nosaltres –el Joan i jo– havíem estat dels darrers a ser detinguts i que per això érem al final de la cua. Pel mateix raonament, els que ja ocupaven les gàbies del fons, que havien estat òbviament els primers a ser portats a aquell lloc tan poc acollidor, devien haver estat dels primers a ser detinguts. Es donava la circumstància que la d’aquell xicot del nas esclafat havia estat la primera de totes d’aquella cadena d’irracionals detencions, però s’havia passat tota l’estona que havien durat els aldarulls retingut a l’oficina de l’organització de l’envelat. Que les diligències d’identificació de tot aquell ramat de xicots amb pinta de xais entrant a l’escorxador eren d’allò més lentes gairebé ni caldria esmentarho. I dir que em van demanar el DNI amb un crit desproveït de tota mena de cortesia és pura reiteració. Per aquella època, i la veritat és que no recordo pas per quin motiu concret, m’havia acostumat a portar una fotocòpia dels documents personals (DNI i permís de conduir) en comptes de l’original. – ¡Esto no sirve para nada! No vaig poder evitar de sorprendre’m quan vaig veure que davant dels meus morros aquell policia partia en dos trossos aquell paperet en el qual hi havia fotocopiades totes les meves dades personals i el llençava amb menyspreu per terra. – A ver: nombre y apellidos. “Però, burro –vaig pensar dintre meu– si tot això ho tenies en la fotocòpia que acabes d’estripar”. – Domicilio… El Joan es va identificar a continuació de mi. Primerament li van escorcollar la bossa mentre ell no parava de mostrar el seu DNI, manifestant que era fotògraf i que simplement estava fent temps per després anar a fer unes fotografies al Raimon. No s’adonava que parlava en va, que ni se l’escoltaven, que en comptes de donar un argument exculpatori no feia altra cosa que reiterar la seva inculpació. És més, ben segur que ja havien format un veredicte de culpabilitat, ja que els fotògrafs eren, sobretot quan hi havia aldarulls com els d’aquella nit, tractats amb “especial consideració”, com si fossin espies al servei de les “demoníaques forces estrangeres de caire filocomunista”, ja que les seves fotografies, sobretot les publicades en els diaris de l’estranger, posaven en evidència la falsedat del lema oficial de l’Espanya dels “tantos l’autor CEDIDA Joan Ventura (Palau de Plegamans, 1946), malgrat que professionalment s’ha bellugat dintre del camp tècnic (delinenant projectes, fotografia), sempre s’ha interessat per les lletres. El seu primer escrit seriós, de quan tenia 25 anys, va ser un opuscle sobre el club de futbol del seu poble. Tot seguit començà a publicar alguns reportatges als diaris El Correo Catalán i La Vanguaria i a les revistes Algo, Sólo Moto, Historia y Vida i Revista de Arqueología. Durant els darrers deu anys ha publicat tres llibres: Club de Futbol Palau de Plegamans, una entitat amb història; Tot terreny. Imatges per recordar, que explica la història d’aquesta especialitat motociclista des de la seva implatnació a l’Estat espanyol de mitjan anys seixanta fins l’actualitat; i El surco del labrador. La mujer según el texto del Corán. años de paz”. Van quedar-se-li la bossa amb la càmera fotogràfica, que van anotar, això sí, a la llista de les seves pertinences. Vaig acabar de travessar el vestíbul del soterrani, atapeït de policies amb cara de pocs amics, amb tot el cos tens i el clatell encongit, convençut que d’un moment a l’altre rebria un mastegot. Vaig baixar per l’escala que hi havia a mà dreta i em van “instal.lar” a la gàbia del fons de tot, que quedava a la dreta. El Joan va ser ficat a la gàbia del costat. Entre tota aquella gernació de policies esvalotats que pul.lulaven per les masmorres de la comissaria de Gràcia, n’hi havia un que destacava per damunt de tots els altres. Era robust, no gaire alt, devia fer poc més de metre setanta –dubto que arribés a metre setanta-cinc–, tenia la cara rodona i el coll gruixut. 11 l’independent 15 de juny de 2007 de Gràcia Cultura El Teatre Lliure reobrirà les seves portes a la temporada 2008-2009 La sala substituirà l’Espai Lliure com a espai d’assaig i acollirà obres de mig format AGUSTÍN DONIA El teló del Teatre Lliure de Gràcia es tornarà a alçar per acollir representacions de format mig un cop la sala afronti la remodelació que encara té pendent des del seu tancament al 2003. Tot i que un cartell a la façana avisa de l’inici d’obres al setembre, fonts del Lliure asseguren que és arriscada aquesta previsió però apunten com a data màxima la propera tardor per iniciar la reforma. D’altra banda, confien en poder obrir la sala totalment rehabilitada per la temporada 2008-2009. CARINA BELLVER El Lliure de Gràcia ha viscut tot un particular viacrucis de quatre anys per afrontar la seva adequació a la normativa vigent de seguretat i protecció contra el foc, motiu pel qual va tancar el novembre de 2003. Des d’aquell moment, la fundació ha fet ballar moltes dates que asseguraven l’inici d’obres tot i que mai veien la llum. Si en un primer moment, s’al·legava una mancança de pressupost com a motiu per endarrerir la remodelació, a l’actualitat, tot i estar fixada la data de setembre d’enguany per iniciar-la, sembla ser que tampoc serà la definitiva a causa de la falta d’adjudicació de part de les obres. Encara que queda algun que altre serrell per determinar, la Fundació Teatre Lliure assegura que la rehabilitació s’iniciarà abans de Nadal i que la sala gracienca UN CARTELL ANUNCIA L’INICI estarà activa per la temporada teatral 2008-2009 per acollir les estrenes de representacions de mig format. La remodelació, de la qual la llicència d’obres i d’activitats data de 2005, es farà en dues fases tal i com estava previst. La primera d’elles, que permetrà poder obrir la sala quan estigui mínimament condicionada, preveu un pressupost de 1.228.440 euros, dels quals 500.000 corresponen a una aportació extraordinària de l’Institut de Cultura de Barcelona. La resta es finançarà a través d’una hipoteca de l’edifici del carrer Montseny a càrrec de la Fundació Teatre Lliure. La segona fase d’obres proveirà la sala d’un millor equipament tècnic. Quan la sala gracienca estigui enllestida, deixarà de funcionar l’Espai Lliure del teatre de Montjuïc. DE LES OBRES AL SETEMBRE DE 2007 Un llibre recull els trenta anys d’activitat artística Amb Camí de nit, el Teatre Lliure alçava el teló a Gràcia l’1 de desembre de 1976 a la seu de l’antiga cooperativa obrera La Lleialtat, que funcionava al número 47 del carrer de Montseny des de 1894. Un grup d’obrers va llogar l’edifici a la recent estrenada companyia dirigida per Fabià Puigserver, que pretenia dur a terme un projecte de teatre estable, rigorós i de qualitat. Al novembre de 2003, dos anys després que s’inaugurés el nou Teatre Lliure a Montjuïc –dissenyat pel mateix Puigserver–, la sala històrica de Gràcia tancava les seves portes per afrontar una rehabilitació que l’ha portada a una inactivitat que dura fins als nostres dies. Enguany, la companyia Teatre Lliure celebra trenta anys i per aquest motiu ha editat un llibre que recull els diferents períodes històrics de la companyia, textos de representants del món teatral, fitxes tècniques i fotografies de diferents produccions del Lliure. La seva presentació serà el proper dilluns 18. breus El Casal Corpus fa ‘Catalans a la romana’ El grup de teatre Casal Corpus estrenarà aquest cap de setmana del 16 i 17 de juny l’obra Catalans a la romana, de Joan Rosquelles i Gil. Dirigida per Frederic Caralt, la peça és una comèdia d’humor ambientada en l’època romana on un seguit d’equívocs portaran els seus personatges a desenvolupar una trama que presenta situacions d’allò més divertides i comunes a totes les èpoques. L’acció se situa a la Costa Bravum, una de les colònies de l’Imperi Romà, i explica la rivalitat entre un cònsul i un mercader per aconseguir la plaça de Senador de l’Imperi. La sala KGB presenta ‘Achilifunk’ La sala KGB, al carer Ca l’Alegre de Dalt, va presentar el passat dijous 14, en el marc del cicle Rumba Club, el disc recopilatori de rumba catalana Achilifunk, que recull temes d’aquest estil musical de la década del 1969 al 1979 mesclats amb sons disco i funk. Entre molts d’altres, en el disc recopilatori apareixen cançons de Peret, el Gato Pérez i los Amaya, i va acompanyat d’un llibret. El recopilatori és obra de Txarly Brown i durant la festa de presentació al KGB es va comptar amb la presència en exclusiva de Paco Mantecao i el seu combo, que va reproduir rumbes amb so hammond funk, juntament amb l’actuació dels Papawa. La sala continua amb el seu cicle de rumba dels dijous. CARINA BELLVER L’obra ‘El perro del hortelano’, a l’Oratori Sant Felip Neri Teatro de los Caminos tanca la seva gira amb l’actuació a Gràcia JORDI SUGRAÑES El claustre de Sant Felip Neri serà escenari aquest divendres i dissabte a la nit de la representació de El perro del hortelano, una de les comèdies més famoses de l’escriptor espanyol Lope de Vega. La Compañía Teatro de los Caminos posarà així punt i final a la gira que es va iniciar al novembre. Per als seus integrants, 12 molts d’ells graciencs, no serà una novetat actuar a Sant Felip Neri, al carrer del Sol. “Sempre acabem les gires a Gràcia, perquè al barri se’ns respecta molt”, explica Mar Colàs, integrant del grup teatral. Fa un parell d’anys, van presentar El geperut de Notre Dame amb un gran èxit. La gira ha inclòs unes cent actuacions, sobretot en instituts. “Volíem apropar el teatre clàssic als joves i aquesta història és perfecta”, comenta Colàs. L’obra de teatre es centra en un triangle amorós entre una jove comtessa, el seu secretari i una donzella de la comtessa. Els seus sentiments originen un vodevil farcit de situacions divertides. A més, la companyia ha experimentat amb l’escenografia. “No utilitzem escenari, sinó que actuem entre el públic”, exposa Mar Colàs. Puigcercós presenta la reforma dels quatre teatres. El conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, Joan Puigcercós, va presidir dimarts 12 l’acte de presentació dels projectes de remodelació de les quatre entitats centenàries de la Vila. El projecte permetrà l’adequació dels quatre edificis a les normes vigents de seguretat, accessibilitat i protecció contra el foc. l’independent C UL TUR A ULTUR TURA de Gràcia Rock, jazz i clàssic es conjugen el Dia de la Música a Gràcia La banda local Anita Miltoff actua en concert a la plaça del Rei ARXIU / SERGI GANUZA Diverses propostes musicals per a tots els gustos endinsaran Gràcia en el Dia Internacional de la Música el proper dijous 21 de juny. Blues, jazz, música clàssica i rock, entre d’altres estils, es podran sentir a la vila en diferents espais per celebrar aquesta festa que té lloc simultàniament a més d’un centenar de ciutats del món. CARINA BELLVER El mirador del Park Güell serà un dels punts neuràlgics de la Festa de la Música a Gràcia per partida doble. A la tarda, tindrà lloc el cicle Música amb vistes en espais insòlits, on hi participaran diverses formacions vinculades al Casal de Joves del Coll i el centre cívic El Carmel, com Kasius, Jorge Iglesias, els Tabalers de la Malèfica del Coll, els Slow way i Los Madalenas. En el mateix recinte però al vespre, serà el torn de la música clàssica amb el concert de MúsicusOrquestra de Flautes Dolces del Coll, organitzat pel centre cívic El Coll. D’altra banda, l’escola de teatre musical Youkali celebrarà la festa de la música com no podia fer-ho d’una manera especial com és organitzant un taller obert d’interpretació de cançons. Per la seva part, el bar de l’Orfeó acollirà els seus particulars concerts acústics i intimistes de cada dijous on els protagonistes són els cantautors d’arreu, un cicle organitzat per l’associació CaminArt. La cita per als amants del blues i del jazz serà al bar del centre cívic La Sedeta, que acollirà el concert dels Blue Tools. Qui prefereixi rumba, pot passar-se pel KGB on podrà gaudir del con- UN GRUP ACTUA EN EL DIA cert dels Papawa i de El Tío Carlos dins del cicle Rumba Club. Tot i que la festa de la música se celebra el 21 de juny, el cap de setmana anterior pot gaudir d’un petit tast musical. Per una banda, aquest dissabte 16 tin- Els Papawa i El tío Carlos celebren la jornada amb rumba catalana drà lloc la festa reggae al mirador del Park Güell dins de les Festes Joves del Coll i també el concert de corals dels Lluïsos de Gràcia a la capella de la Salle de Gràcia per celebrar la festa de Sant Lluís, patró de l’entitat. La formació gracienca Anita Miltoff es promocionarà a la pla- DE LA MÚSICA DE L’ANY 2005 ça del Rei el mateix Dia de la Música en un concert emmarcat dins del cicle Més a prop que organitza l’Institut de Cultura. 15 de juny de 2007 Joan Millaret crítica de cinema Geografia de la incomunicació Després de radiografiar la d’alguna manera el naturalistediosa monotonia d’un me codificat del cinema sobtat assassí de províncies dominant. Per a l’ocasió ha a l’eixuta Las horas del día, desenvolupat el recurs de la el director barceloní Jaime polivisió en una percentatge Rosales torna al particular important de la pel.lícula que univers íntim i casolà d’uns consisteix en partir la personatges enfonsats en el pantalla en dues meitats dolor i la mentre es incomunica- Una nova proposta mostra simulció a La tàniament la agosarada que obre mateixa acció soledad. Es tracta d’una domèstica des camins poc o gens nova proposde diferents ta agosarada transitats angles d’un que segueix mateix espai o aprofundint en el cinema en diferents espais de la com a mitjà expressiu i casa. Un procediment artístic obrint camins poc o distanciat del vistós recurs gens transitats preocupant-se de la pantalla partida com a altra volta de disseccionar malabarisme tècnic o frivoliamb rigor i escalpel el gènere tat postmoderna. Rosales fa humà . un cinema a part. Aquest valor temerari i desafiant li ha valgut que el fitxa seu llargmetratge hagi estat La soledad seleccionat com l’única proposta espanyola per la Director: Jaime Rosales secció paral.lela Un certain regard del sacrosant festival Intèrprets: Sonia de Cannes. Un merescut Almarcha, Petra Martínez, honor per un cinema que Miriam Correa, Nuria defuig el gran públic tot Mencia, María Bazán explorant noves fórmules expressives que trenquin SERGI L. Denominació d’origen Aquest grup de folk-punk sorgeix dels bucs d’assaig del centre cívic La Sedeta i enregistrarà un CD promocional que produeix el mateix ICUB en l’impuls a les bandes musicals més emergents del panorama musical de la ciutat. Aquest és el primer any que Gràcia participa en aquest projecte. El nom del grup local prové de la frase en hebreu amit a mil tof que significa “sóc un bon alumne”, frase preferida per la joventut palestina durant la Intifada que deia així: “Odi és el que ens heu ensenyat, per tant som els vostres millors alumnes”. Félix Viscarret presenta el seu film als Verdi. Bajo las estrellas, l’òpera prima de Félix Viscarret protagonitzada per Alberto San Juan i Emma Suárez, es va presentar en roda de premsa dimarts 12 amb l’assistència del seu director i dels dos actors protagonistes. El films està basada en la novel·la de Fernando Aramburu. cartellera CINEMES BOSQUE MULTICINEMES. Rbla. del Prat, 16 - Tel. 93 217 26 42. • Ocean’s 13. Divendres i dissabte, 16.00, 19.00, 22.00, 00.40; de diumenge a dijous, 16.00, 19.00, 22.00. • Zodiac. De divendres a dijous, 16.00, 19.10, 22.20. • Bajo las estrellas. Divendres i dissabte, 16.10, 19.10, 22.10, 00.40; de diumenge a dijous,16.10, 19.10, 22.10. • Corazones solitarios. Divendres i dissabte, 16.10, 19.10, 22.10, 00.40; de dg a dj, 16.10, 19.10, 22.10. • Tú la letra y yo la música. Divendres i dissabte, 16.00, 18.10, 20.15, 22.20, 00.40; de dg a dj, 16.00, 18.10, 20.15, 22.20 • Un engaño de lujo. Divendres i dissabte, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15, 00.40; de dg a dj,16.00, 18.05, 20.10, 22.15. • Piratas del Caribe en el fin del mundo. De divendres a dijous, 17.00, 21.45. • El Buen Pastor. De divendres a dijous, 16.00, 19.10, 22.20. • Piratas del Caribe en el fin del mundo. Divendres i dissabte, 16.00, 20.00, 00.05; de dg a dj, 16.00, 20.00. CASABLANCA-KAPLAN. Pg.Gràcia, 115 • Sala 1: El buen nombre (VOSE). Passis: 15.50, 18.00, 20.10, 22.15. • Sala 2: La hamaca paraguaya (VO). Passis: 16.00, 18.00, 20.00, 22.00. CASABLANCA-GRACIA. Girona, 175. • Sala 1: Another gay movie (VOSE). Passis: 16.00. Taxidermia (VOSE). Passis: 18.00, 20.00. La soledad (VO). Passis: 21.45. • Sala OZU: Histoires du cinéma. Capítol 1a: Todas las historias i capítol 1b: Una historia sola (VOSE). Passis: 16.00, 18.00, 20.00, 22.00. • Sala 3: Borrachera de poder (VOSE). Passis: 16.00, 18.00, 20.00, 22.00. LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205. • Sala 1: Historia de un crimen. De divendres a dijous, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30. • Sala 2: La vida de los otros. De divendres a dijous, 16.10, 19.10, 22.10. • Sala 3: Piratas del Caribe, en el fin del mundo. De divendres a dijous, 16.30, 21.15. • Sala 4: Candy. De divendres a dimecres, 20.30, 22.30. Lassie (català). De divendres a dimecres, 16.10, 18.20. VERDI. Verdi, 32 - Tel.: 93 237 05 16. • Sala 1: Historia de un crimen. Passis: 16.00, 18.15, 20.30, 22.45. • Sala 2: Paris je t’aime (VOSE). Passis: 16.00, 18.15, 20.30, 22.45. • Sala 3: ¡Esto es ritmo! (VOSE). Passis: 16.10, 18.20, 20.30, 22.35. • Sala 4: Bajo las estrellas (VOSE). Passis: 16.10, 18.20, 20.30, 22.40. • Sala 5: La caja. Passis: 16.05, 18.20, 20.30, 22.40. VERDI PARK. Torrijos,49.Tel.:932178823. • Sala A: Belle toujours (VOSE). Passis: 16.15, 18.20, 20.30, 22.30. • Sala B: Elisabeth Kübler Ross: acompañar a mori (cat).: 16.00. Tideland. Passis: 17.45, 20.05, 22.30. Curtmetratge: Noche. Passis: 22.10. • Sala C: Un engaño de lujo (VOSE). Passis: 16.10, 18.20, 20.30, 22.40. • Sala D: Nuevo mundo (VOSE). Passis: 16.00, 18.15, 20.30, 22.45. TEATRES JOVE TEATRE REGINA. Sèneca, 22. • Les tres bessones i l’enigmàtic ... (fins al 17/06). Ds, 18 h i dg, 12 i 18 h SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55. • Party line (fins al 01/07). De dc a ds, a les 22 hores; dg, a les 19 hores. TEATRENEU. Carrer Terol, 26-28 . • Sala Cafè-Teatre. 3 Monólogos de risa Representació: diumenge, 19.30 hores. Las del cuarto: Transcabaret. Dissabte, 23.30. Hotel Barcelona. Dimecres, 22.30. Cabaret Pedrolo. Dijous, 22.30. El club de la magia. Dimecres, 21 hores i divendres; dissabte, 20.30. Ilusión o Mente. Dissabte, 22 hores. Naturalmente. Dijous, 21.00 hores. Teatro de lo infame. Divendres, 23.30 hores. • Sala Xavier Fàgregas. Chicas, Risketos y apuntes pasados a limpio. Representacions: Dissabte i diumenge, 19h. + Noches de monólogos. Representacions: Dissabtes, 22.30 hores. Zzaping, el concurso. Dijous, 22.00 hores. 2º Campeonato Impro-fighters. Divendres, 22.30 hores. Impro-Show. Dissabte, 20.30 hores. Bona Vesperon. Divendres, 20.30 hores. 13 l’independent 15 de juny de 2007 de Gràcia Esports Bèlgica s’imposa a l’onzena edició del Trofeu Internacional de Gimnàstica Les esportistes de La Salle Gràcia aconsegueixen el tercer lloc en la competició per equips ÒSCAR MEJÍAS Les gimnastes belgues del Gym Passion Herseaux han estat les clares favorites de l’onzena edició del Trofeu Internacional Vila de Gràcia de Gimnàstica Artística Femenina. L’equip va fer-se amb el primer lloc de la classificació en la competició per equips. El conjunt local, el Club Esportiu La Salle Gràcia, va obtenir la tercera posició de la jornada. REDACCIÓ REDACCIÓ / M. DÍAZ El pavelló del Club de Tennis La Salut va acollir dissabte la trobada internacional de gimnàstica artística femenina per excel.lència del districte, el Trofeu Vila de Gràcia. El campionat, que va aplegar 46 atletes de dotze clubs vingudes de Catalunya, Bèlgica i Holanda, va estar marcat per l’alt nivell de les participants. El públic, també vingut d’arreu, va gaudir de la combinació de l’harmonia, la destresa i l’elegància en tots els exercicis executats. Amb 139,35 punts, les gimnastes del Gym Passion Herseaux, de Bèlgica, va obtenir la primera posició en la classificació per equips. Les holandeses del Turnpoint van sumar 134 punts que els hi van concedir el segon lloc, seguides de l’equip A del CE La Salle Gràcia. Sílvia Puig, Vanessa Ureña, Marta Sabatés i Carol Teixidó van aconseguir els 122,8 punts que els hi van concedir el bronze. En la classificació individual sènior, les gimnastes gracienques Marta Sabatés, Alexandra Oliver i Laura Fulla van Els 100 anys de L’Europa, nova Creu de Sant Jordi UNA GIMNASTA DURANT LA COMPETICIÓ DE DISSABTE posicionar-se com a quarta, cinquena i sisena, respectivament. Kyra Huisman, del Turnpoint, va encapçalar el rànking. Sabatés, per la seva banda, va fer-se amb l’or en barra. En la categoria júnior, l’or en salt va anar a mans de Carol Teixidó. Amb 45,2 punts, la belga Audrey Roose va aconseguir la primera posició en la suma de tots els exercicis. El Gym Passion Herseaux es va imposar en l’aleví, situant a Océane Seggio i Carla Czermak en primer i segon lloc. La gimnasta gracienca Sílvia Puig va haver de conformar-se amb la sisena posició. Al podi del grup d’edat inferior, l’infantil, van pujar Tess Moonen, del Turnpoint; Judit Olià, del Gimnàstica Vilanova, i Denise Van Wijck, del Turnpoint. En representació del CE La Salle, Natalie Bolón va quedar dotzena. Una competició de nivell per fomentar l’intercanvi El Trofeu Vila de Gràcia de Gimnàstica Artística Femenina va crear-se l’any 1996 davant de l’existència d’un buit de competicions de caràcter internacional. Tot i que està integrat en el calendari de la Federació de Gimnàstica, no puntua. Les atletes competeixen en la modalitat esportiva de Tecnificació II, just per sota del nivell olímpic. Un dels objectius del trofeu és que hi hagi un intercanvi de gimnastes entre els països europeus. Des del seu naixement, la Vila ha rebut esportistes de Luxemburg, Dinamarca, Escòcia, Andorra, Bèlgica i Holanda, entre d’altres. Aquest vincle ha permès també que les gracienques participin en altres competicions similars d’arreu i, també, que intercanviïn coneixements amb altres joves. La manca d’instal.lacions per acollir la competició ha fet el Trofeu s’hagi hagut de celebrar fora de la Vila, com a la Foixarda. Enguany, però, ha trobat un espai a casa. El govern de la Generalitat ha decidit concedir la Creu de Sant Jordi al CE Europa, en la seva tasca de defensa de la identitat i de la seva personalitat. La Generalitat ha destacat que el club gracienc, després de cent anys a la Vila, “ha esdevingut un agent de cohesió social i de vertebració col·lectiva”. Enguany la Generalitat ha reduït el nombre de Creus per donar major prestigi als guardons. Així, dels 77 de la darrera edició s’ha passat a 31. L’acte de lliurament dels premis se celebrarà el proper 26 de juny en un acte al Saló Sant Jordi. D’altra banda, el president de la Generalitat, José Montilla, i el vicepresident, JosepLluís Carod-Rovira, van rebre dilluns el CE Europa com a reconeixement de la trajectòria històrica del club gracienc. La comitiva escapulada en aquest acte institucional va estar constituïda pel president de l’Europa, Guillaume de Bode; el president d’honor del centenari, Xavier Solano; el capità del primer equip, Xavier Lucas; dos dels socis europeistes més antics, Maria Cinta López i Carles Coll, i altres membres del club. L’Europa va lliurar a Montilla quatre samarretes escapulades, tres d’elles amb el nom dels seus fills i una quarta amb el 128 –número que ocupa en la història de la presidència de la Generalitat– i amb el seu nom. Els parlaments de les autoritats van destacar la importància de què un club arribi als cent anys amb més de 1.300 esportistes. CEDIDA: JORDI PÉREZ L’Hoquei Claret s’endú la plaça de sotscampió a les finals escolars El cadet revalida el títol de campió a la tanda de penalts REDACCIÓ Les finals d’hoquei del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, celebrades aquest cap de setmana al pavelló de la UE Horta, han tancat amb el títol de sotscampió per a l’Hoquei Claret en la categoria benjamí. El conjunt gracienc va perdre a la final per un ajustat 2-1 que li va donar la 14 victòria a la Salle Bonanova. D’altra banda, i contra tot pronòstic, l’equip cadet ha revalidat el títol de campió escolar. El conjunt de Joan Vila va derrotar al màxim favorit de la competició, el CP Vilanova, a la tanda de penalts per 6-4. El partit va resultar de màxima emoció. A la mitja part el Claret perdia per 0-1. Als cinc minuts de començar la segona part, el Vilanova encaixava el segon gol a la porteria gracienca. El Claret reaccionava amb un 1-2, que immediatament es transformava en un 1-3. Els de Joan Vila van marcar dos gols consecutius. Però el Vilanova tornava a avançar-se en el marcador amb un gol a falta de minut i mig per acabar el partit, que els situava en el 3-4. Quan faltaven trenta segons pel final, el L’HOQUEI CLARET CADET, MOMENTS ABANS D’INICIAR LA GRAN FINAL CONTRA EL Claret aconseguia l’empat. Els graciencs van aprofitar els penalts per aconseguir la victòria i revalidar el títol de campions. L’entre- CP VILANOVA nador dels locals, Joan Vila, és l’únic tècnic de la lliga escolar que ha guanyat cinc vegades consecutives. l’independent 15 de juny de 2007 de Gràcia Activitat econòmica Quatre restaurants reben la marca de qualitat ‘de mercat’ Els establiments compten amb un distintiu que els acredita CEDIDA Els restaurants graciencs Alkimia, Mesopotamia, Shojiro i Jean Luc Figueras, entre d’altres establiments de la ciutat, són els primers guardonats amb la marca de qualitat Restaurant de mercat que concedeix Mercats de Barcelona, un premi que reconeix els restaurants que cuinen habitualment amb productes comprats a la xarxa de 46 mercats municipals de Barcelona. EL RESTAURANT ALKÍMIA, DEL CARRER INDÚSTRIA, ÉS DELS PRIMERS GUARDONATS AMB EL SEGELL C. BELLVER La iniciativa pretén reconèixer els petits establiments de barri, coneguts al seu entorn per la qualitat dels seus plats, elaborats amb productes frescos del mercat. En el cas de Gràcia, els restaurants guardonats amb aquest distintiu són els restaurant Mesopotàmia, al carrer de Verdi; el Shojiro, al carrer de Ros de Olano; l’Alkimia, al carrer de la Indústria; i el Jean Luc Figueras, al carrer de Santa Teresa. A aquests establiments se’ls ha lliurat un adhesiu que podran enganxar a la porta per fer visible el distintiu i, fins i tot, podran incloure a les seves cartes una pàgina explicant la certificació. Aquesta marca de qualitat caduca cada any i s’haurà de renovar per continuar gaudint del reconeixement. També el restaurant La Taverna de Lesseps, al carrer de Septimània, ha estat Mesopotàmia, Shojiro, Alkimia i Jean Luc Figueras són els guardonats nominat entre d’altres establiments barcelonins, per rebre el segell. D’altra banda, els restaurants de l’interior dels mercats, com els de l’Abaceria, l’Estrella o el de Lesseps, ja compten amb el reconeixement. Rutes saludables Si el mercat de la Llibertat va endegar la campanya Rutes saludables al maig per promoure una bona alimentació entre la ciutadania, aquest mes de juny s’hi han sumat la resta de mercats graciencs. Durant aquest juny i el juliol, els mercats de la Llibertat, l’Abaceria Central, l’Estrella i Lesseps oferiran un calendari d’itineraris temàtics diferents, que es divideixen en la ruta mediterrània, la ruta de la diabetis i la ruta del pes. Comerciant, si et vols anunciar a L’Independent truca’ns i t’informarem 692 60 12 61 15 l’independent de Gràcia VIURE GRÀCIA Jordi Albertí 15 de juny de 2007 Una tragèdia soterrada (2) ARXIU Avui, com aquell que diu a cau d’orella, encara us vull anar explicant fins a quin punt s’havien enverinat i complicat les relacions entre la societat i l’església en el primer terç del segle XX. Els sindicats i els partits d’esquerra, amb el suport de bona part de la premsa i de la intel.lectualitat, van assumir de tal manera els principis anticlericals que massa sovint s’identificava l’anticleralisme com un valor republicà. Aquesta simplificació va tenir unes greus conseqüències ja que va posar la qüestió religiosa en l’ull de l’huracà a l’hora de debatre la constitució republicana de 1931. La radicalització en el procés parlamentari va servir de coartada als sectors més integristes de l’església per rebutjar frontalment els primers governs republicans i va permetre alhora que passés a ser un instrument dins de l’estratègia dels grups anarquistes per tal de posar en pràctica de primer un seguit d’insurrecciones pendulares i, després, la seva temptativa d’implantar una revolució llibertària, és a dir, d’assolir la “idea” que propugnaven. Al meu entendre, per tant, cal considerar que en el moment de la proclamació de la República l’anticlericalisme deixa de ser un corrent d’opinió que en mans de la demagògia populista –per exemple de l’etapa juvenil d’Alejandro Lerroux– havia ocasionat incidents puntuals per convertir-se en una arma en mans dels defensors més radicals del comunisme llibertari. El llibre ressegueix en paral.lel l’evolució de l’església catalana i espanyola amb el procés polític general i amb la propagació de l’anarquisme. És molt important descobrir que en el 16 Pere Martí gràcia-bcn-gràcia la torratxa TGV congrés de la FAI d’octubre de objectius llibertaris, l’estat psico1933, a proposta de la delegació lògic de xoc que es produirà encatalana, s’aprova una resolució tre les masses. que preveu no només l’armament A la vista d’aquestes resolucions és dels seus militants sinó també fàcil entendre que, fins i tot abans l’adoctrinament, la formació de d’haver acabat de neutralitzar la sublevació militar cèl.lules i, el que S’indentificava del 18 de juliol de és més important, l’acord es- l’anticlericalisme 1936, les milícies anarquistes assaltin tratègic de ser cacom un valor les casernes on hi paços d’aprofitar havia els dipòsits el caos que s’orirepublicà d’armament i que ginarà quan es produeixi un previsible cop de comencin d’una forma simultània força contra la República, de ser les cremes d’esglésies i els assassinats capaços –diuen ells– de fer pro- de religiosos i de creients. Dic que ductiu, des del punt de mira dels és fàcil d’entendre perquè des d’un ARXIU punt de vista estratègic l’església era dels tres grans “enemics del poble” (clericalisme, capitalisme i militarisme) el més indefens, el més simbòlic i el més estès geogràficament. Pel nucli dur del pensament àcrata havia de ser, doncs, el primer i principal objectiu. La revolució àcrata no pretenia només un canvi de model econòmic sinó també social i ideològic. L’església representava i defensava uns valors ètics incompatibles amb els postulats del comunisme llibertari. Enderrocar una església era retornar al “poble” la llibertat de posseir el seu entorn sense herències arquitectòniques que percebien com a símbol de l’esclavatge a què l’església havia sotmès les classes populars; cremar les imatges era una transgressió iconoclasta alliberadora; despullar, vexar i torturar un capellà havia de servir de rebuig per desvetllar les veritables consciències “adormides”... I així es va produir la tragèdia, la tragèdia soterrada de voler implantar una revolució pel camí del terror aprofitant que les institucions republicanes eren atacades en el front de guerra. Del Tren de Gran Velocitat(TGV) els espanyols en diuen AVE. En podrien dir caragol cornut. Ara ens diuen que el tren no arribarà a la Jonquera fins al 2012, tres anys més tard del previst, que ja era tard, i vint anys més tard que hagués arribat a Sevilla, que ja es morro. Ens tracten com una província, i no fem res per deixar de ser-ho. Fins i tot ens agrada, pel que sembla. Desconectats d’Europa, i pagant els capritxos dels senyoritos. El més fàcil és donar la culpa a Madrid. No, la culpa és nostra. Aquests dies ja s’ha començat a entreveure el lamentable espectacle que ens prepara la classe política barcelonina, que es tornarà a barallar per on ha de passar el TGV, que si per Mallorca, per Aragó, o per sota el mar. Alguns es preocupen més per la Sagrada Família que per les vivendes de la gent. El més greu de tot és la desconfiança que desprenen els polítics, que evidencien dubtes sobre si sabran fer un túnel ben fet, sense esquerdes i que no s’enfonsi. Mentre nosaltres discutim, l’AVE continua avançant per terres espanyoles i Catalunya segueix sent tercermundista des del punt de vista de les infraestructures. Sense TGV, amb unes Rodalies pròpies de Bombay i un aeroport de fireta. Fins quan?
Documenti analoghi
29-MAGATZEMS CARSON
lluminós gràcies als finestrals, sense més distorsions que els necessaris pilars de suport.
Val a dir que la seva construcció es va realitzar en tres fases (1899,1903-1904 i 1906), en
l’última, fet...
Museu de Joguets i Autòmats de Verdú
así como a escenas y personajes relacionados
con la agricultura, especialmente con el vino
y la viña. También se exponen animales de
corral de juguete, carros de madera, tractores
de juguete, etc.
...
De Nadal a Reis
A hores d’ara ja podem dir que aquesta frase del nou president dels Estats
Units, Barack Obama, quedarà per a la història, com tantes altres de
personatges més o menys coneguts. El cas és que aques...
Imprimir aquest article
16 G. de VALOUS (1970), Le monachisme clunisien des origines au XV siècle, París, A. et J. Picard, p. 255. En
francès, les nebulae llatines es tradueixen per oublies, que s’assembla a la veu castel...
estratègic de cultura girona
consensuat i assolible, que dibuixa un horitzó en què la cultura es confirma com un dels
principals elements de dinamització, promoció i cohesió social de la nostra ciutat. Ara que el
camí ja està ...
Curs Acadèmic 2000-2001
mateixa carrera a partir d’aquest curs que ara iniciem, i la consolidació d’una oferta en els cicles
formatius, juntament amb la formació de mestres especialistes en educació física, fan que el fut...
breu història de l`arquebisbat de barcelona
que permetien la continuació del culte cristià, com l’impost que havia de pagar
la majoria de la població que no es convertí a l’islam. Malgrat tot, una bona part
de la població, entre la qual algu...