Llibret - Gran Teatre del Liceu

Transcript

Llibret - Gran Teatre del Liceu
Llibret
108 Llibret
Gioachino Rossini
109
Il turco in Italia
Dramma buffo en dos actes
Llibret de Felice Romani, basat en l’obra homònima de Caterino Mazzolà
Música de Gioachino Rossini
Estrenat el 14 d’agost de 1814 al Teatro alla Scala de Milà
Personatges:
Selim, turc viatger, abans amant de Zaida i després encapritxat amb Fiorilla (baix)
Donna Fiorilla, dona capritxosa però honesta, esposa de Don Geronio (soprano)
Don Geronio, home feble i poruc (baix)
Don Narciso, cavaller galant de Donna Fiorilla, home gelós i sentimental (tenor)
Prosdocimo, poeta, conegut de Don Geronio (baix)
Zaida, abans esclava i promesa de Selim, després gitana; dona tendra i afectuosa (soprano)
Albazar, inicialment confident de Selim, després gitano i sequaç i amic de Zaida (tenor)
Amics de Fiorilla, gitanos i gitanes, turcs i màscares.
L’escena té lloc a prop de Nàpols, en una zona d’estiueig de la costa
i a casa de Don Geronio.
EDICIÓ CRÍTICA DE LA FONDAZIONE G. ROSSINI DE PESARO
EN COL·LABORACIÓ AMB UNIVERSAL MUSIC PUBLISHING RICORDI DE MILÀ
A CÀRREC DE MARGARET BENT
Editors i propietaris
110 Llibret
ATTO PRIMO
ACTE I
Scena prima
Escena primera
Luogo solitario fuori di Napoli. Spiaggia di
mare. Colle da un lato, sparso di casini di
campagna che si vedono in lontananza, e
di tende custodite da Zingari. Una truppa
di Zingari è sul colle, un’altra al piano, tutti
occupati a differenti uffici.
Lloc solitari als afores de Nàpols. Platja. A
un costat un turó amb tot de pavellons de
camp que es veuen al lluny, i de tendes que
els gitanos custodien. Hi ha gitanos al turó
i gitanos a la plana, tots ocupats en tasques
distintes.
ZINGARI
Nostra patria è il mondo intero,
e nel sen dell’abbondanza
l’altrui credula ignoranza
ci fa vivere e sguazzar.
GITANOS
La nostra pàtria és el món sencer
i en el si de l’abundància
la crèdula ignorància
dels altres ens fa viure i anar bé.
ZAIDA
Hanno tutti il cor contento,
sol la misera son io!
Ho perduto l’amor mio,
e nol posso più trobar.
ZAIDA
Tenen tots alegre el cor,
jo sóc l’única malaurada!
He perdut el meu amor
i ja no el puc trobar.
ALBAZAR
Consolatevi una volta,
divertitevi con noi.
Su... coraggio! tocca a voi
la canzone a cominciar.
ALBAZAR
Doncs val més que us consoleu,
divertiu-vos amb nosaltres.
Endavant, que ara us toca
començar la cançó.
POETA
Ho da far un dramma buffo
e non trovo l’argomento!
Questo ha troppo sentimento,
questo insipido mi par.
Come! Zingari! per Bacco...
Gioia, canti, colazione!
Oh! che bella introduzione
vi sarebbe da cavar!
POETA
He d’escriure un drama buffo
i no em surt cap argument!
Un té massa sentiment,
l’altre sembla molt insípid.
Què! Zíngars, redimonis!
Alegria, cants i manduca!
Oh, quina bona introducció
se’n podria aconseguir!
ZINGARI
Nostra patria è il mondo intero,
e nel sen dell’abbondanza
l’altrui credula ignoranza
ci fa vivere e sguazzar.
GITANOS
La nostra pàtria és el món sencer
i en el si de l’abundància
la crèdula ignorància
dels altres ens fa viure i anar bé.
Llibret 111
POETA
Buono, bravi!
Oh!, que bella introduzione, ecc.
(I Zingari partono.)
POETA
Bravo, molt bé!
Oh, quina bona introducció, etc.
(Els gitanos se’n van.)
Scena seconda
Escena segona
POETA
Ah! se di questi Zingari l’arrivo
potesse preparar qualche accidente,
che intrigo sufficiente
mi presentasse per un dramma intero!
Un bel quadro farei tratto dal vero.
Abbandonar bisogna il pensier
sopra i capricci della bella Fiorilla:
hanno messo già in scena
dei Poeti d’ogni razza
sciocco marito ed una moglie pazza.
Ecco appunto Geronio
che a la pazzia de farsi astrologare:
corro i Zingari presto ad avvisare.
(Il Poeta sale il colle e si vede accennare agli
Zingari Geronio, il quale esce da parte opposta
meditando.)
POETA
Ah, si l’arribada d’aquests gitanos
pogués provocar un incident
que fornís intriga suficient
per a un drama sencer!
Faria un bon retrat naturalista.
Caldrà que abandoni la idea
sobre els capricis de la bella Fiorilla:
prou que poetes de tota mena
ja han posat en escena
un marit ximple i una dona esbojarrada.
Parlant del marit, aquí tenim Geronio
que té la mania de fer-se dir la bonaventura:
corro a avisar aquells gitanos.
(Surt corrents el poeta cap al turó i veiem com
assenyala als gitanos la presència de Geronio,
que entra per l’altra banda, meditant.)
Scena terza
Escena tercera
GERONIO
Vado in traccia d’una Zingara
che mi sappia astrologar,
che mi dica in confidenza,
se col tempo e la pazienza,
il cervello di mia moglie
potrò giungere a sanar.
Ma la Zingara ch’io bramo
è impossibile trovar.
Il cervello di mia moglie
è formato di tal pasta,
che un astrologo non basta
come è fatto ad indagar.
(Intanto scendono Zingari e Zingare con
Zaida; giunti al piano, circondano Geronio.)
GERONIO
Vaig buscant alguna gitana
que em sàpiga dir la bonaventura,
que em digui en confidència
si amb el temps i la paciència
podré tornar a la sanitat
el cervell de la meva esposa.
Però la gitana que necessito
és impossible de trobar.
El cervell de la meva esposa
s’ha format de tal manera
que ni un astròleg bastaria
per saber com està fet.
(Mentrestant, els gitanos han baixat amb Zaida
fins a la plana i envolten Geronio.)
112 Llibret
ZAIDA, ZINGARE
Chi vuol farsi astrologar!
ZAIDA, GITANES
Qui vol saber la bonaventura?
GERONIO
Ecco appunto a me vicino
uno stuol di Zingarelle.
GERONIO
Vaja, justament aquí al costat
hi ha un estol de joves gitanes!
ZAIDA, ZINGARE
Noi leggiamo nel destino,
noi leggiamo nelle stelle:
chi vuol farsi astrologar!
ZAIDA, GITANES
Podem llegir el destí,
podem llegir els estels!
Qui vol saber la bonaventura?
GERONIO
Zingarelle!
GERONIO
Joves gitanes!
ZAIDA, ZINGARE
Qua la mano.
ZAIDA, GITANES
Vejam la mà.
GERONIO
Aspetatte...
GERONIO
Espereu...
ZAIDA, ZINGARE
Presto, presto...
ZAIDA, GITANES
Ràpid...
GERONIO
Piano, piano.
GERONIO
A poc a poc.
ZAIDA
Siete nato...
ZAIDA
Heu nascut...
GERONIO
Sì... in che giorno?
GERONIO
Sí, quin dia?
ZAIDA
Era il sole in Capricorno.
ZAIDA
El sol era a Capricorn.
GERONIO
Son garzone od ammogliato?
GERONIO
Sóc solter o tinc esposa?
ZAIDA
Qua la fronte. Maritato.
ZAIDA
Vejam el front. Ets casat.
GERONIO
Quando... Come vi accorgete?
GERONIO
Quan? Com ho heu sabut?
Llibret 113
ZAIDA
Sotto il segno dell’Ariete.
ZAIDA
Sota el signe d’Àries.
ZAIDA, ZINGARE
Infelice!
ZAIDA, GITANES
Infeliç!
GERONIO
Cosa è stato?
GERONIO
Què hi ha?
ZAIDA, ZINGARE
Poveretto!
ZAIDA, GITANES
Pobret!
GERONIO
Cosa è nato?
GERONIO
Què passa?
ZAIDA, ZINGARE
Che fatal costellazione!
ZAIDA, GITANES
Una fatal constel·lació!
GERONIO
Qual’è?
GERONIO
Quina?
ZAIDA, ZINGARE
Il segno del montone.
ZAIDA, GITANES
El signe del moltó.
GERONIO
Eh! levatevi d’attorno!
Eh! toglietevi di qua!
Ah! mia moglie, san chi sono
fino i Zingari di piazza.
Se tu segui a far la pazza
tutto il mondo lo saprà.
(Fugge via seguitato dalla truppa degli Zingari.)
GERONIO
Ei! Fora del meu costat!
Ei, toqueu el dos!
Ah, esposa meva, saben qui sóc
fins els gitanos de la plaça;
si continues fent la boja
ho sabrà al final tothom.
(Fuig seguit per la tropa de gitanos.)
Scena quarta
Escena quarta
POETA
Brava! intesi ogni cosa.
Voi siete, Zingarella, spiritosa.
Qual’è la vostra patria?
POETA
Molt bé! Ho he sentit tot.
Sou, jove gitana, espavilada.
Quina és la vostra pàtria?
ZAIDA, ZINGARE
Ebbi la vita
del Caucaso alle falde!
ZAIDA, GITANES
Vaig veure la llum
a la falda del Caucas.
114 Llibret
POETA
E qual ventura
da sì lontane terre
qui vi tragge raminga?
POETA
I per quina ventura
des de tan llunyanes terres
heu arribat errant fins aquí?
ALBAZAR
I casi nostri
sono un romanzo.
ALBAZAR
La nostra història
és una veritable novel·la.
POETA
(Buono!) Sarete stata
certo in qualche serraglio.
POETA
(Això és bo!) I segur
que heu estat en un serrall, oi?
ZAIDA
Un dì felice schiava
in Erzerum vissi
di Selim Damelec.
ZAIDA
Temps ha com a esclava feliç
de Selim Damelec,
vivia a Erzerum.
ALBAZAR
E i mali suoi
han principiato di là.
ALBAZAR
I allà van començar
les seves desgràcies.
POETA
Cosa v’avvenne?
POETA
Què va passar?
ZAIDA
Udite: egli mi amava,
e sposarmi volea; le mie rivali
mi fan agli occhi suoi
infida comparir: cieco e furente
lo rende gelosia, ed impose
a colui che morta io sia.
Albazar mi salvò. Lungo sarebbe
il dir quanto soffersi,
in quanti modi
crudo destin m’offese,
come qui, con tal gente,
in questo arnese.
ZAIDA
Escolteu: ell m’estimava
i volia casar-se amb mi, però
als seus ulls em fan les rivals
semblar infidel. Encegat i furiós
la gelosia el torna, i va manar
a aquest que morta em volia.
Albazar, però, em va salvar.
Seria llarg de dir com he patit
i de quines maneres
m’ha ofès el cruel destí,
com he arribat, vestida així,
fins aquí, amb aquesta gent.
POETA
Un bel pensier mi viene,
che può farvi felice.
POETA
Se m’acut una bona idea
per poder-vos fer feliç.
Llibret 115
ZAIDA
In qual maniera?
ZAIDA
De quina manera?
POETA
Debbe arrivar stasera
certo principe Turco, il quale
viaggia per visitar l’Italia,
ed osservar i costumi Europei.
POETA
Aquesta tarda ha d’arribar
un príncep turc que viatja
per visitar Itàlia, i observar
els costums dels europeus.
ZAIDA
Mi sembra strano
che salti in testa a un Turco
questa curiosità!
ZAIDA
Em resulta estrany
que tingui un turc
aquesta curiositat.
POETA
Il caso è molto raro in verità.
Ma pur sicuramente egli è aspettato;
anzi gli han preparato
un palazzo magnifico e una festa.
Pocchi giorni qui resta, poi
ritorna in Turchia: dov’ei conosca
la fè del vostro cuore,
si farà coll’amante mediatore.
Dite: migliore idea...
POETA
El cas és certament molt rar.
Però és segur que l’esperen;
més encara, li han preparat
un magnífic palau i una festa.
S’hi estarà pocs dies, després
tornarà a Turquia: si ell conegués
la fidelitat del vostre cor,
pot fer de mediador amb el vostre amant.
Digueu: es podia trobar...
ALBAZAR
Trovar non si potea...
ALBAZAR
... una idea millor?
ZAIDA
Facil vi fia
al principe l’ingresso?
ZAIDA
Us seria fàcil
tenir accés al príncep?
POETA
Se a Selim ritornarvene bramate,
lasciate fare a me.
POETA
Si amb Selim voleu retornar,
deixeu-me fer.
ZAIDA
Sì, non ho pace lunge da lui:
benchè con me crudele,
l’amo, l’amai: sempre gli fui fedele.
(Partono. Fiorilla accompagnata da varie sue
amiche.)
ZAIDA
Sí, que lluny d’ell no trobo pau.
Per bé que fou amb mi cruel,
l’estimo, l’he estimat, sempre li he estat fidel.
(Se’n van. Entra Fiorilla acompanyada
d’algunes amigues.)
116 Llibret
Scena quinta
Escena cinquena
FIORILLA
Non si dà follia maggiore
dell’amare un solo oggetto:
noia arreca, e non diletto,
il piacere d’ogni dì.
Sempre un sol fior non amano
l’ape, l’auretta, il rio;
di genio e di cor volubile
amar così vogl’io,
voglio cangiar così.
(Intanto si vedrà passare una nave la
quale, gittato in mare un battello, si fermerà
sull’ancora. Il battello si avvicina a terra
recando Selim accompagnato da molti Turchi.)
FIORILLA
No hi ha més gran follia
que estimar un sol objecte d’amor.
El plaer de cada dia
acaba avorrint en comptes de satisfer.
No estimen sempre una sola flor
l’abella, l’oreig, el riu;
de cor i natura voluble,
jo vull estimar igual,
així jo vull cantar.
(Mentrestant, es veu passar un vaixell que
mulla l’àncora i del qual se separa una
barca que porta Selim i molts turcs fins a
terra.)
TURCHI
Voga, voga, a terra, a terra.
COR DE TURCS
Rema, rema, a terra, a terra!
FIORILLA
Un naviglio! Turco pare.
FIORILLA
Una nau? Sembla turca.
TURCHI
Dal travaglio avuto in mare
riposar potremo qua.
COR
Del treball que en mar tinguérem
reposar podrem aquí.
FIORILLA
In disparte ad osservare
noi starem chi approderà.
(Si ritira. Intanto approda il battello e sbarca
Selim.)
FIORILLA
Ens posarem a l’aguait
per veure qui abordarà.
(Fiorilla es retira, mentre Selim desembarca.)
TURCHI
E scordar il ciel d’Italia
ogni pena ci farà.
COR
I el cel d’Itàlia ens farà
oblidar qualsevol penalitat.
Scena sesta
Escena sisena
SELIM
Bella Italia, alfin ti miro.
Vi saluto, amiche sponde;
l’aria, il suolo, i fiori e l’onde,
tutto ride e parla al cor.
SELIM
Bella Itàlia, per fi et puc veure,
ribes amigues, us saludo.
Aire i terra, flors i onades,
tot somriu i parla al cor.
Llibret 117
Ah! del cielo e della terra,
cara Italia sei l’amor.
(Fiorilla si fa vedere colla sua compagnia.)
Ah! Ets l’amor
de cels i terra, oh, cara Itàlia!
(Torna Fiorilla amb les seves companyes.)
FIORILLA
(Che bel Turco! avviciniamoci.)
FIORILLA
(Quin turc més ben plantat. Acostem-nos-hi.)
SELIM
Quante amabili donzelle!
SELIM
Quantes donzelles gentils!
FIORILLA
(Anche i Turchi non mi spiacciono.)
FIORILLA
(Tampoc no em desagraden els turcs.)
SELIM
L’Italiane son pur belle.
SELIM
Mira que són belles, les italianes!
FIORILLA, SELIM
(Vo’ accostarmi. E mi voglio divertir.)
FIORILLA, SELIM
(M’hi acostaré. Vull divertir-me.)
FIORILLA
Serva...
FIORILLA
Al vostre servei.
SELIM
Servo.
SELIM
Al vostre...
FIORILLA
(È assai garbato.)
FIORILLA
(És força encantador.)
SELIM
(Oh! che amabile visetto!)
Son davvero fortunato
d’incontrar sì vago oggetto.
SELIM
(Oh, quina carona amable!)
De debò que sóc afortunat
de trobar tan gran favor.
FIORILLA
Anzi è mio tutto il favore
d’incontrar un gran signore
così pien di civiltà.
FIORILLA
El favor és per a mi,
en trobar un gran senyor
tan ple de bona educació.
SELIM
(Son sorpreso.)
SELIM
(Estic sorprès.)
FIORILLA
(È già ferito.)
FIORILLA
(Ja està tocat!)
SELIM
(Che avvenenza!)
SELIM
(Quina formosor!)
118 Llibret
FIORILLA
(È nella rete.)
FIORILLA
(Ja és a la xarxa!)
SELIM
Voi, signora, mi piacete.
SELIM
Senyora, m’agradeu.
FIORILLA
Non mi burli...
FIORILLA
No us en burleu...
SELIM
In verità.
SELIM
De debò.
FIORILLA
(Con un poco di modestia
io so ben quel che si fa.)
FIORILLA
(Amb una mica de modèstia
prou que sé el que es pot fer.)
SELIM
(Quell’amabile modestia
più gentil sembrar la fa.)
SELIM
(Aquesta amable modèstia
la fa semblar més gentil.)
FIORILLA
Addio, signor...
FIORILLA
Adéu, senyor...
SELIM
Partite?
SELIM
Marxeu?
FIORILLA
Vo’ passeggiando un poco.
FIORILLA
Vaig a passejar una mica.
SELIM
Che venga anch’io gradite?
SELIM
Us sap greu si us acompanyo?
FIORILLA
È troppo onor.
FIORILLA
I ca! Quin honor!
SELIM
(Che foco! che foco!)
SELIM
(Quina ardor!)
FIORILLA
Ah!
FIORILLA
Ah!
SELIM
Carina!... voi sospirate?
Ah!
SELIM
Bonica! Que sospireu?
Ah!
Llibret 119
FIORILLA
Voi pure.
FIORILLA
I vós també.
SELIM
Anch’io.
SELIM
Jo també.
FIORILLA
Perchè?
FIORILLA
Per què?
SELIM
Perchè?
SELIM
Per què?
FIORILLA
Perchè?
FIORILLA
Per què?
SELIM
Perchè una fiamma insolita
sento che avvampa in me.
(Fiorilla gli porge la mano, che Selim stringe
teneramente; allora Fiorilla corrisponde alla
tenerezza di Selim.)
SELIM
Perquè una flama insòlita
sento que crema en mi.
(Fiorilla li allarga la mà, que Selim estreny
delicadament; Fiorilla respon llavors a la
tendresa de Selim.)
FIORILLA, SELIM
Cara mano, al sen ti premo;
non ti voglio più lasciar.
FIORILLA, SELIM
Mà estimada, al pit t’estrenyo,
no et voldria pas deixar.
FIORILLA
(Non è così difficile
questi Turchi a conquistar.)
FIORILLA
(No és pas cosa tan difícil
conquistar aquests turcs.)
SELIM
(Non è poi così difficile
l’Italiane a conquistar.)
(Partono dandosi il braccio.)
SELIM
(No és pas cosa tan difícil,
conquistar les italianes.)
(Se’n van de bracet.)
Scena settima
Escena setena
POETA
Della Zingara amante
non è buffo il carattere,
ma bello e interessante.
È teatrale il principio dell’opera,
ma non ci vedo intreccio naturale.
POETA
La gitana amant
no és un personatge còmic,
tanmateix és bonic i interessant.
És teatral el principi de l’òpera,
però no hi veig un desenvolupament natural.
120 Llibret
NARCISO
Poeta!
NARCISO
Poeta!
POETA
Don Narciso!
Come! siete qui solo? io vi credea
della vostra Fiorilla in compagnia.
POETA
Don Narciso!
I ara! Aquí tot sol? Us creia
fent companyia a la vostra Fiorilla.
NARCISO
Venne meco;
ma poi prese altra via.
Ditemi: la vedeste?
NARCISO
Ha vingut amb mi.
Però ha fet una altra via.
Digueu: que l’heu vista?
POETA
Io no.
POETA
Jo, no!
NARCISO
(Colei ha qualche intrigo che mi tien
nascosto.)
NARCISO
(Aquesta en porta una de cap que
m’amaga.)
POETA
(Pensa il servente cavalier geloso.
Scopriam terreno: mi potrebbe offrire
qualche bell’episodio.)
POETA
(El galantejador gelós pensa.
Temptegem el terreny: encara
podria oferir-me algun bon episodi.)
NARCISO
(All’incostante son venuto in odio.)
NARCISO
(La inconstant m’ha agafat mania.)
Scena ottava
Escena vuitena
GERONIO
(apparendo)
Amici... socorretemi...
Consigliatemi...
Io son furoi di me.
GERONIO
(entrant)
Amics... ajudeu-me.
Aconselleu-me...
Estic fora de mi.
NARCISO
Perchè? che avvene mai?
NARCISO
Per què? Què ha passat?
POETA
Che cosa c’è?
POETA
Què hi ha?
GERONIO
In questo punto io vidi
mia moglie con un Turco.
GERONIO
Acabo de veure
la meva dona amb un turc.
Llibret 121
POETA
Un Turco!
POETA
Un turc?
NARCISO
(Infida!)
NARCISO
(Infidel!)
GERONIO
In casa mia lo guida a bevere il caffè.
Sian maledetti tutti i Turchi del mondo.
GERONIO
El porta cap a casa a prendre cafè.
Siguin maleïts tots els turcs del món!
POETA
Un punto è questo
da farsi molto onore.
POETA
És cosa, aquesta,
de fer-se molt d’honor.
GERONIO
Io non mi curo
d’avver in casa mia
il gemmato turbante
di Selim Damelec.
GERONIO
I què m’importa
tenir a casa meva
el turbant enjoiat
de Selim Damelec?
POETA
(saltando per l’allegrezza)
Che? Selim... Davvero?
L’amante della Zingara!... per Bacco!
Questo arrivo improvviso
è un bel colpo di scena...
Il dramma è fatto.
Apollo ti ringrazio.
POETA
(saltant d’alegria)
Què? Selim? De debò?
L’amant de la gitana, redéu!
Aquesta sobtada vinguda
és tot un efecte teatral:
el drama ja està fet.
Apol·lo, t’ho agraeixo.
GERONIO, NARCISO
È matto.
GERONIO, NARCISO
S’ha tornat boig!
POETA
Un marito scimunito!
Una sposa capricciosa!
No, di meglio non si dà.
POETA
Un marit... que és un babau!
Una esposa capriciosa!
No hi ha res de millor, no!
GERONIO
Mio signor, che burla è questa?
Mi rispetti, o che la testa, sì,
qualchedun le romperà.
GERONIO
Senyor meu, que us en burleu?
Un respecte, o bé la testa
potser algú us voldrà trencar.
POETA
Un galante supplantato
da un bel Turco innamorato!
Oh! che intreccio che si fa!
POETA
Un bell turc enamorat
que el galant ha suplantat!
Quin embull que s’ha creat!
122 Llibret
NARCISO
Per chi intende di parlare?
(sdegnato)
Non ci venga ad insultare
o con me da far l’avrà.
NARCISO
De qui parla, què pretén?
(empipat)
I no ens vingui ara a insultar,
o bé amb mi se les haurà.
POETA
(ora all’uno, ora all’altro)
Ma signor, perchè si scalda?
Lei, signor, perchè s’infiamma? Perchè?
Sceglier voglio per un dramma
l’argomento che mi par.
POETA
(ara a l’un, ara a l’altre)
Ai, senyor, per què s’exalta?
I vostè per què s’indigna. Per què?
Per a un drama vull triar
l’argument que més em plagui.
GERONIO
Scelga pure un argomento
che a’ miei pari non s’adatti,
e i mariti non maltratti,
che san farsi rispettar.
GERONIO
Triï, doncs, un argument
que no escaigui als meus semblants,
i els marits no me’ls maltracti,
saben fer-se respectar.
NARCISO
Lasci vivere i galanti,
e non badi al loro stato;
o un poeta bastonato
io farò nel dramma entrar.
NARCISO
I els galants deixi tranquils,
deixi córrer el seu estat,
o un poeta colpejat
jo faré en el drama entrar.
POETA
Atto primo, il marito coll’amico...
scena prima, moglie...
Turco... grida... intrico...
No, di meglio non si dà.
POETA
Acte primer, el marit és amb l’amic...
escena primera, dona...
turc... crits... intriga...
Res millor no trobaria!
GERONIO, NARCISO
Atto prima, scena prima:
il poeta per l’intrico,
dal marito e dall’amico
bastonate prenderà.
(Narciso e Geronio partono.)
GERONIO, NARCISO
Acte primer, escena primera,
el poeta, per la intriga,
del marit i de l’amic
bastonades obtindrà.
(Narciso i Geronio se’n van.)
Llibret 123
Scena nona
Escena novena
Appartamenti elegantemente mobigliati in casa
di Don Geronio. Sofà, tavolino, sedie, ecc.
Fiorilla accompagnata da Selim.
Estances elegantment moblades a casa de
Don Geronio. Un sofà, una tauleta, cadires,
etcètera. Fiorilla en companyia de Selim.
FIORILLA
(ad un servo che parte)
Olà: tosto il caffè...
(a Selim)
Sedete.
(Siedono.)
FIORILLA
(a un servent)
De pressa, el cafè...
(a Selim)
Podeu seure.
(S’asseuen.)
SELIM
Ammiro di questo gabinetto
i ricchi arredi, ma per sì gran
beltà come la vostra,
un tempio ci vorria, e ne avreste
un magnifico in Turchia.
SELIM
D’aquest gabinet
admiro el ric arranjament, però
a una gran bellesa com la vostra
li caldria tot un temple, i en tindríeu
un de magnífic a Turquia.
FIORILLA
Qualche serraglio forse? È ver
che i Turchi sono tanto gelosi?
FIORILLA
Un serrall potser? I és cert
que els turcs són molt gelosos?
SELIM
Ah! se un tesoro
possedessero eguale, della loro
gelosia sarian scusati;
vi amerebbero più che non credete.
(È recato il caffè.)
SELIM
Ah! Si un tresor igual
posseïssin, de la seva gelosia
quedarien excusats; us estimarien
més i tot del que us podeu pensar.
(Porten el cafè.)
FIORILLA
Ecco il caffè.
FIORILLA
Aquí tenim el cafè.
SELIM
(Non posso più.)
SELIM
(Ja no puc més!)
FIORILLA
(versando e porgendo)
Prendete.
FIORILLA
(servint)
Teniu.
SELIM
(Che mano delicata!)
SELIM
(Quina mà tan delicada!)
FIORILLA
Il zucchero è bastante?
FIORILLA
Voleu més sucre?
124 Llibret
SELIM
(Che maniera elegante! Che begli occhi,
e che foco in lor scintilla!)
SELIM
(Quines maneres tan elegants! Quins ulls
més bells que té! I quin foc que hi brilla!)
FIORILLA
A che pensate mai?
FIORILLA
Es pot saber en què penseu?
SELIM
Penso a Fiorilla.
SELIM
Penso en Fiorilla.
FIORILLA
(Il Turco è preso.)
Quante donne amaste?
Quante vorreste averne?
FIORILLA
(El turc ja ha caigut.)
Quantes dones heu estimat?
Quantes en voldríeu tenir?
SELIM
Una ne amai, né amar
voleva più: ma presso a voi
sento ch’è forza ancor
arder d’amore. Deh!
Se gradir l’affetto mio volete,
l’unica del mio cor fiamma sarete.
SELIM
N’he estimat una de sola,
i no volia estimar més. Però estant
al vostre costat sento que encara
és obligat cremar d’amor.
I si us plau agrair el meu afecte
sereu l’única flama del meu cor.
FIORILLA
Siete Turchi: non vi credo,
cento donne intorno avete;
le comprate e le vendete
quando spento è in voi l’ardor.
FIORILLA
Sou turcs, no us crec:
teniu cent dones al voltant.
Les compreu i les veneu
quan se us apaga l’ardor.
SELIM
Ah! mia cara, anche in Turchia
se un tesoro si possiede,
non si cambia, non si cede,
sente un Turco anch’ei l’amor.
SELIM
Ah, estimada! Fins i tot a Turquia
si es posseeix un tresor,
no es canvia, no es suplanta,
també un turc pot sentir amor.
Scena decima
Escena desena
GERONIO
(sulla porta)
(Ecco qui... da soli a soli...
Che mi tocca a sopportar?)
È permesso? Si può entrare?
Sperar posso un tal favore?
GERONIO
(al pas de la porta)
(Són aquí... cara a cara, ells sols.
I jo ho he de suportar?)
Amb permís, es pot entrar?
Puc esperar un tal favor?
Llibret 125
SELIM
Che pretende quell’ardito?
SELIM
Què pretén aquest agosarat?
FIORILLA
Vi calmate: è mio marito.
FIORILLA
Tranquil, és el meu marit.
SELIM
(balzando in piedi e snudando un
pugnale)
Il marito!... indietro... presto...
SELIM
(fent un bot i traient el punyal)
El marit!... Enrere... de pressa...
GERONIO
Come?... ahimè!... che tratto è questo?
GERONIO
Què?... Ai, las! Quin tracte és aquest?
SELIM
Il marito! indietro...
SELIM
El marit! Enrere!
GERONIO
Aiuto! Aiuto!
GERONIO
Ajuda, ajuda!
FIORILLA
Compatite: è qui venuto,
poverino, a farvi onore.
FIORILLA
Tingueu pietat: el pobre
ha vingut a fer-vos els honors.
SELIM
Non mi fido.
SELIM
No me’n refio.
GERONIO
Sì signore.
GERONIO
Sí, senyor.
Scena undicesima
Escena onzena
NARCISO
(in disparte)
(Ciel, che vedo! l’incostante
già del Turco è fatta amante.)
NARCISO
(entrant, a part)
(Déu del cel, què veig! La inconstant
que ja s’ha fet del turc l’amant!)
FIORILLA
E domandarvi il favore
di baciarvi...
FIORILLA
I volia fer el favor
de besar-vos...
GERONIO
Di baciarvi, sì signore.
GERONIO
De besar-vos, sí, senyor.
126 Llibret
FIORILLA
La zimarra... Poverino.
(Costringe il marito a baciare la veste del
Turco.)
FIORILLA
... el sobretot. Pobrissó!
(Obliga Geronio a besar la roba del turc.)
GERONIO
La zimarra, sì signore,
presto qua, sì signore.
GERONIO
El sobretot, sí, senyor...
De seguida, sí, senyor...
SELIM
Io stupisco, mi sorprende:
son gli italici mariti
più dei Turchi assai compiti,
sono pieni di bontà.
SELIM
Em meravella, em sorprèn,
els marits italians són
més cortesos que els turcs,
els surt la bondat per les orelles.
FIORILLA
(Oh! che scena!) Dite bene:
(Vecchio stolido!) i mariti
(Me la godo.) son compiti,
sono pieni di bontà.
FIORILLA
(Oh, quina escena!) Teniu raó.
(Vell ximplet!) Els marits
(com em diverteixo!) són cortesos,
els surt la bondat per les orelles.
NARCISO
Ah, lo vedo: i torti miei
sventurato, son compiti.
Giusto amore! deh! sian puniti
tanti oltraggi che mi fa.
NARCISO
Ah, ja està vist! Els meus mals,
desgraciat, han fet el ple.
Just amor! Sisplau, que tinguin càstig
tots aquests ultratges que em fan.
GERONIO
(Maledetto!) Dice bene:
(Ah! pettegola!) i mariti
(Crepo, schiatto.) son compiti,
sono pieni di bontà.
(Narciso si avanza e dirige il discorso a
Geronio. Allora tutti si pongono intorno a
Geronio tirandolo in disparte a vicenda.)
GERONIO
(Maleït!) Ja té raó!
(Ah, enredaire!) Els marits
(peto, rebento) són cortesos,
els surt la bondat per les orelles.
(Narciso avança i s’adreça a Geronio. Llavors
tothom envolta Geronio i cadascú l’estira per
dur-lo a part.)
NARCISO
Come! si grave torto
soffrir potete in pace?
NARCISO
Com? Podeu sofrir en pau
un tort tan greu?
SELIM
Che vuol da voi l’audace?
SELIM
Què vol de vós l’audaç?
Llibret 127
GERONIO
Nulla, nulla.
GERONIO
No res, no res.
NARCISO
Che mai pretende?
NARCISO
Què pretén?
GERONIO
Niente, niente.
GERONIO
No res, no res.
FIORILLA
Che dire intende?
FIORILLA
Què vol dir?
SELIM
Nol voglio in mia presenza.
SELIM
No el vull davant meu.
GERONIO
Politica!... prudenza!
GERONIO
Diplomàcia!... Prudència!
NARCISO
Sentite.
NARCISO
Escolteu.
SELIM
Qua.
SELIM
Veniu.
FIORILLA
Via, su.
FIORILLA
Au, va.
GERONIO
Ma sono stufo omai,
ma non ne posso più.
GERONIO
Ja n’estic del tot fart,
no puc aguantar-ho més.
SELIM
(appressandosi a Fiorilla e parlandole in
disparte)
Teco parlar vorrei,
t’attendo in riva al mar.
(Costor mi fan dispetto,
è meglio uscir di qua.)
(per partire e ritornando indietro; a Fiorilla)
Ma pria di lasciarvi
volgetemi almeno
il ciglio sereno,
un guardo d’amor.
SELIM
(acostant-se a Fiorilla i duent-la a part)
Amb tu voldria parlar.
T’espero a la vora del mar.
(Aquests m’enutgen molt,
val més sortir d’aquí.)
(Fa per anar-se’n, però torna enrere i diu a
Fiorilla:)
Però abans de deixar-te
adreça’m almenys
amb els teus ulls serens
un esguard d’amor.
128 Llibret
(Narciso e Geronio appressandosi)
(Que’ due seccatori
l’assediano ancor.)
(Narciso i Geronio s’hi acosten.)
(I aquests dos empipadors
ja tornen a assetjar-la!)
FIORILLA
(a Selim)
Ma pria di lasciarmi
volgetemi almeno
il ciglio sereno,
un guardo d’amor.
(Que’ due seccatori
si rodano il cor.)
FIORILLA
(a Selim)
Però abans de deixar-me
adreça’m almenys
amb els teus ulls serens
un esguard d’amor.
(I aquests dos empipadors
només es fan mala sang.)
NARCISO
(a Geronio)
Dovreste mostrarvi
men debole almeno.
Mirate: son pieno
per voi di rossor.
(Mi straziano l’alma
lo sdegno e l’amor.)
NARCISO
(a Geronio)
Us hauríeu de mostrar
menys feble, si més no.
Mireu: passo vergonya
per culpa vostra.
(Em trenquen l’ànima
l’enuig i l’amor.)
GERONIO
(a Narciso)
Non posso spiegarvi
la rabbia che ho in seno:
son tutto veleno,
son tutto furor.
(Ma pure mi calma
del Turco il timor.)
(Partono Selim, Fiorilla e Narciso da parte
opposta. Resta in scena Geronio che
passeggia a lunghi passi.)
GERONIO
(a Narciso)
No us puc explicar
la ràbia que sento:
tot jo sóc verí,
tot jo sóc furor.
(Però encara em calma
el temor del turc.)
(Se’n van Selim, Fiorilla i Narciso per bandes
oposades. Queda en escena Geronio, tot fent
grans passes amunt i avall.)
Scena dodicesima
Escena dotzena
POETA
(apparendo)
(Sono arrivato tardi;
il Turco è già partito.
Oh! buon segno:
sbuffar veggo il marito.)
POETA
(entrant)
(He arribat tard:
el turc ja se n’ha anat.
Oh, bon senyal:
veig el marit esbufegant!)
Llibret 129
GERONIO
(Un vecchio far non può maggior follia
che una moglie pigliar che giovin sia.)
Poeta! non ti sembra
ch’io meriti pietà?
Qui l’ho sorpresa
vagheggiata dal Turco,
ed il bestione
ammazzar mi volea.
GERONIO
(Un vell no pot cometre més gran follia
que casar-se amb una dona jove.)
Poeta, no et sembla
que mereixo una mica de pietat?
Me la trobo aquí
amb el turc fent-li magarrufes
i el molt bèstia
encara em volia matar!
POETA
Bene!
POETA
Bé!
GERONIO
Che dici?
Mi astrinse, per placarlo,
a baciargli il vestito.
GERONIO
Què dius?
Em va obligar, per calmar-lo,
a besar-li la vora del vestit!
POETA
(Oh! il bel terzetto.)
POETA
(Oh, bonic tercet!)
GERONIO
E qui restava ancor se Don Narciso
non arrivava a tempo,
e non prendea
giusta difesa d’oltraggiato sposo.
GERONIO
I encara seria aquí si Don Narciso
no hagués arribat a temps,
i no hagués emprès
la justa defensa del marit ofès.
POETA
(Che scena! che quartetto prezioso!)
POETA
(Quina escena! Un quartet preciós!)
GERONIO
Ma di che vai parlando?
Io non intendo.
GERONIO
Però de què parles?
No entenc res.
POETA
Scusate: disponendo
stava un dramma burlesco. Or che pensate voi
di dire a vostra moglie?
POETA
Perdoneu! Estava pensant
de fer un drama burlesc. I ara què penseu
dir a la vostra esposa?
GERONIO
Oh! s’ella fosse docil
com’era la mia prima sposa!
le mie ragioni far valer potrei,
ma il rovescio è costei della medaglia.
GERONIO
Oh! Si fos tan dòcil
com ho era la meva primera dona,
podria fer valer les meves raons,
però aquesta és l’altra cara de la moneda.
130 Llibret
POETA
È tal perchè in voi trova un uom di paglia.
POETA
És així perquè en vós troba un home feble.
GERONIO
Voglio provar se posso
colle buone maniere quell’ingrata cangiar.
GERONIO
Vull mirar de canviar
amb bones maneres aquella ingrata.
POETA
Non farem nulla.
POETA
De res servirà.
GERONIO
Pregarla...
GERONIO
Doncs li pregaré que...
POETA
Peggio.
POETA
Pitjor encara.
GERONIO
E che ho da far? sussurri?
GERONIO
I què he de fer? Xiuxiueigs?
POETA
(Di questi avrei bisogno.) Il mio
consiglio vi piace di seguir?
POETA
(Prou bé m’anirien.) Us plauria
seguir els meus consells?
GERONIO
Anzi... parlate.
GERONIO
Oh, i tant! Parleu!
POETA
(Gran duetto sarà!) Dunque ascoltate.
Era Socrate un grand’uomo
più di quel che siete voi.
Dunque, Socrate...
POETA
(Serà un gran duet!) Doncs escolteu.
Sòcrates va ser un gran home,
més del que es pot dir de vós.
I Sòcrates...
GERONIO
Oh! che tomo!
Entra Socrate fra noi.
GERONIO
Oh, que llibresc!
Què hi pinta Sòcrates entre nosaltres?
POETA
Ci entra sì. La moglie sua
lo faceva disperar.
E sapete voi perchè?
Quel buon uomo se ce n’è
quella pazza di sua moglie
non sapeva bastonar.
POETA
Molt! La seva dona
el tenia desesperat.
I sabeu per què?
Aquell bonifaci d’home
no sabia fer creure a cops de bastó
la boja de la seva dona.
Llibret 131
GERONIO
Ma la moglie se bastono...
GERONIO
Però si bastonejo la dona...
POETA
Farà ciò che voi volete.
Il baston, se nol sapete,
poù miracoli operar.
POETA
Farà allò que vós voleu.
El bastó, si no ho sabeu,
pot fer miracles.
GERONIO
Ma sta male, ma sconviene,
la consorte maltrattar.
GERONIO
Però no està bé, no s’ha de fer
això de maltractar l’esposa.
POETA
Andria bene la ragione
se le pazze con le buone
si potessero emendar.
POETA
La raó ja aniria bé
si les esbojarrades es poguessin
esmenar amb bones maneres.
GERONIO
M’hai davvero persuaso:
vo’ la moglie bastonar.
GERONIO
M’has convençut del tot:
bastonejaré la meva dona.
POETA
Via da bravo, via da forte.
POETA
Endavant, valent, sigues fort.
GERONIO
Sì, risolvo.
GERONIO
Sí, ho he decidit.
POETA
(Già s’infiamma.
Se bastona la consorte
che accidente per il dramma!
Io non vide in scena mai
una moglie a bastonar.)
(Parte.)
POETA
(Ja s’encén.
Si bastoneja la dona,
quin efecte per al drama!
Mai no he vist en escena
bastonejar una dona.)
(Se’n va.)
Scena tredicesima
Escena tretzena
GERONIO
Il Poeta ha ragione. È la pazienza
la virtù de’ somari. Alfin sono io
che devo comandare in casa mia.
O quel Turco, o mia moglie vada via.
(Compare Fiorilla.)
GERONIO
El poeta té raó. La paciència
és la virtut dels ases. El fet és
que he de ser jo qui mani a casa.
O el turc o la dona, l’un o l’altra ha de marxar.
(Entra Fiorilla.)
132 Llibret
FIORILLA
(È Geronio ancor qui! Cattivo incontro!
Sarò costretta per un quarto d’ora
ad ascoltar precetti di morale.)
FIORILLA
(Encara és aquí Geronio! Mala cosa!
Ara em veuré obligada a aguantar
un quart d’hora de preceptes morals.)
GERONIO
(Eccola: gravità!)
GERONIO
(Ja és aquí. Severitat!)
FIORILLA
(Predichi quanto vuol,
tacer dovrà.)
FIORILLA
(Ja pot predicar el que vulgui,
que bé haurà de callar!)
GERONIO
Quanti bocconi amari
mi si fanno inghiottir!
GERONIO
Quantes cullerades amargues
se’m fan empassar!
FIORILLA
Con chi l’avete?
(Fiorilla in questa scena è sempre indifferente
e tranquilla; Geronio, di tanto in tanto, alza la
voce, e sempre burbero.)
FIORILLA
Amb qui us les teniu?
(Fiorilla en aquesta escena es manté indiferent
i calmada; Geronio, de tant en tant, alça la veu,
tothora sorrut.)
GERONIO
Con una donna pazza,
bizzarra e capricciosa,
che per disgrazia a Don Geronio
è sposa. Stanco son io...
GERONIO
Amb una dona esbojarrada,
capriciosa i estrafolària, que és,
per desgràcia, la muller de Don Geronio.
N’estic fart!
FIORILLA
Vi prego a non gridar sì forte,
che duolmi un poco il capo.
FIORILLA
Us prego que no crideu,
tinc una mica de mal de cap!
GERONIO
Anche a me duole.
Ma cospetto!... Farò...
GERONIO
També jo tinc mal de cap,
però, com hi ha món!, que us faré...
FIORILLA
Non vi scaldate.
Non sapete parlar se non gridate.
Vi par che sia ben fatto,
che un uom del vostro rango
debba strillar così?
FIORILLA
No us escalfeu.
No sabeu parlar sense cridar.
Us sembla bella cosa
que un home del vostre rang
escridassi d’aquesta manera?
Llibret 133
GERONIO
(L’ammazzerei.)
E par ben fatto a lei
di farmi disperar... Corpo di Bacco,
vi metterò riparo.
GERONIO
(La mataria!)
I et sembla bella cosa a tu
fer-me desesperar... Redéu!
Hi penso posar remei!
FIORILLA
Piano, sposino caro.
FIORILLA
A poc a poc, estimat maridet!
GERONIO
Impertinente!
GERONIO
Impertinent!
FIORILLA
Già col gridar non ottenete niente.
FIORILLA
Cridant no obtindreu res.
GERONIO
Ebbene, si parli piano.
GERONIO
Bé, doncs, parlaré a poc a poc.
FIORILLA
Se la domanda è lecita,
ditemi, mio dolce amor, saran poi lunghe
le vostre ammonizioni?
FIORILLA
Si se’m permet la pregunta,
digueu, dolç amor meu,
serà llarga l’admonició?
GERONIO
Oh! lunghe molto.
GERONIO
Ben llarga, ja ho crec que sí!
FIORILLA
Se non le restringete,
io non le ascolto.
FIORILLA
Doncs si no l’escurceu,
no la penso escoltar.
GERONIO
Le ascolterete...sì... le ascolterete,
signora smorfia, o alla capanna antica
tornerete in Sorrento ove vi presi.
Gran sproposito ho fatto!
se più resto con voi divento matto.
GERONIO
I tant que l’escoltareu! L’escoltareu,
senyora burleta, o tornareu a la cabana
antiga de Sorrento d’on us vaig treure.
Vaig cometre un terrible error.
Em tornaré boig si us tinc al costat.
FIORILLA
Voi sempre vi lagnate. Anch’io ragione
avrei di lamentarmi, eppur cheta mi sto.
FIORILLA
Sempre us esteu queixant.
Jo també tinc raons i en canvi estic callada.
GERONIO
Voi! questa è bella!
E qual motivo mai dato vi avrei?
GERONIO
Vós? Aquesta sí que és bona!
I quins motius us he donat mai?
134 Llibret
FIORILLA
Fate i vostri lamenti in faccia ai miei.
FIORILLA
Exposeu els vostres laments davant dels meus.
GERONIO
Ebben: di voi mi lagno
che cambiata vi siete
e che il marito far crepare volete.
GERONIO
Bé, doncs, em queixo del fet
que hàgiu canviat i que vulgueu
que rebenti el vostre marit.
FIORILLA
Di voi mi dolgo anch’io per la ragione
che vi siete cambiato.
FIORILLA
També jo em queixo del fet
que vós hàgiu canviat.
GERONIO
Io!
GERONIO
Jo?
FIORILLA
Ve lo provo.
Amabil, come un dì,
più non vi trovo.
FIORILLA
Us ho provo a l’instant.
Amable amb mi com éreu
ara ja no ho sou.
GERONIO
(con ironia)
Per piacer alla signora,
che ho da far vorrei sapere.
GERONIO
(amb ironia)
I per complaure a la senyora
voldria saber què he de fer.
FIORILLA
(placidamente)
Voi dovete ognor tacere,
mai di nulla sospettar.
FIORILLA
(plàcidament)
Hauríeu de callar tothora
i mai més sospitar de res.
GERONIO
Ma se ascolto...
GERONIO
Però si sempre escolto...
FIORILLA
Si fa il sordo.
FIORILLA
Us feu el sord.
GERONIO
Ma se vedo...
GERONIO
Però si sempre veig...
FIORILLA
Si fa il cieco.
FIORILLA
Us feu el cec.
GERONIO
No, signora, non l’accordo,
vo’ vedere e vo’ parlar.
GERONIO
No, senyora, no hi estic d’acord,
vull veure i vull parlar...
Llibret 135
FIORILLA
Passerete per balordo,
vi farete corbellar.
FIORILLA
Passareu per ximplet,
sereu motiu de riota.
GERONIO
(in collera)
Alle corte: in casa mia
non vo’ Turchi, né Italiani;
o mi scappa...
GERONIO
(encolerit)
Doncs prou! A casa meva
no hi vull turcs ni italians!
O perdré...
FIORILLA
(ironica)
Che pazzia!
FIORILLA
(irònica)
Quina follia!
GERONIO
Qualche cosa dalle mani.
GERONIO
... la paciència i hi haurà un daltabaix!
FIORILLA
(con finta tenerezza)
Via, carino, vi calmate.
FIORILLA
(amb fingida tendresa)
Au, va, maridet, una mica de calma!
GERONIO
Come! ancora mi burlate?
GERONIO
Què? Burles al damunt!
FIORILLA
No, mia vita, mio tesoro;
se vi adoro ognun lo sa.
Voi, crudel, mi fate oltraggio?
Mi offendete?
FIORILLA
No, reiet, vida meva!
Tothom sap que us adoro.
Cruel, em feu ultratge!
Que em voleu ofendre?
GERONIO
(Addio coraggio.)
GERONIO
(Adéu, coratge!)
FIORILLA
(fingendo dolore)
Voi vedete il pianto mio,
senza aver di me pietà!
FIORILLA
(fingint dolor)
Tot i veure el meu plor
no teniu cap compassió.
GERONIO
No, Fiorilla, v’amo anch’io,
egualmente ognun lo sa.
GERONIO
No, Fiorilla, jo us estimo
igualment, tothom ho sap.
FIORILLA
(offesa)
Ed osate minacciarmi!
Maltrattarmi! Spaventarmi!
FIORILLA
(ofesa)
I goseu amenaçar-me,
maltractar-me i espantar-me!
136 Llibret
GERONIO
Perdonate... perdonate.
GERONIO
Perdoneu, perdoneu...
FIORILLA
(sdegnata)
Mi lasciate.
FIORILLA
(enfadada)
Deixeu-me sola!
GERONIO
(correndole dietro)
Fioriletta!
GERONIO
(anant-li al darrere)
Fiorilleta!
FIORILLA
Vo’ vendetta.
FIORILLA
Vull venjança!
GERONIO
Fiorillina!
GERONIO
Fiorillina!
FIORILLA
Via di qua.
Per punirvi aver vogl’io
mille amanti ognor d’intorno,
far la pazza notte e giorno,
divertirmi in libertà.
(Con marito di tal fatta
ecco qui come si fa.)
FIORILLA
Fora d’aquí!
Per castigar-vos vull tenir
mil amants al meu voltant,
fer bogeries nit i dia,
divertir-me en llibertat.
(Amb marits d’aquesta classe
vet aquí el que s’ha de fer.)
GERONIO
(Me meschino!) Ah! no, ben mio...
(Cosa ho fatto!) In pace io torno.
(Or sto fresco!) Notte e giorno!
Questa è troppa crudeltà.
(Ah! lo dico: nacque matta,
e più matta morirà.)
(Partono.)
GERONIO
(Ai, pobre de mi!) Ah, no, tresor!
(Què he fet!) Vull la pau!
(Estic ben posat!) Nit i dia?
Això és d’una crueltat excessiva!
(Ah, ja ho dic jo: va néixer boja
i més boja morirà!)
(Se’n van.)
Llibret 137
Scena quattordicesima
Escena catorzena
POETA
Ho quasi del mio dramma
finito l’orditura; ma un atto
è poco a un dramma
e Orazio dice che minore di cinque
esser non può. Ma in due parti
dividerlo io dovrò, che gli auditori miei
sarian ben presto, caro Orazio, stufi,
se fosser di cinque atti i dramma buffi.
Intanto dalla zingara si vada in traccia:
a lei Selim si scopra, e tutto,
onde sia suo, pongasi in opra.
(Parte.)
POETA
Del meu drama gairebé
ja tinc llest l’entramat;
però un acte és poc per a un drama,
i Horaci diu que menys de cinc
no pot ser; però jo hauré de dividir
el meu en dues parts: els meus oients
de seguida es cansarien, bon Horaci,
si un drama buffo fos de cinc actes.
I ara anem a buscar la gitana,
que Selim se li descobreixi, i que es faci
tot el que calgui perquè sigui seu!
(Se’n va.)
Scena quindicesima
Escena quinzena
È notte. Spiaggia di mare, ecc. come nella
scena prima. Nave di Selim ancorata. Campo
zingaresco illuminato. Zingari e Zingare
occupati a diversi uffici.
És de nit. Platja com al principi, amb la nau
de Selim ancorada. El campament gitano
il·luminat. El cor i Zaida ocupats en diverses
coses.
ZINGARI
Gran meraviglie
ignote al sole,
udir chi vuole,
chi vuol mirar?
COR DE GITANOS
Qui vol sentir,
qui vol veure
les grans meravelles
que el sol desconeix?
ZAIDA
Il passato ed il futuro
chi desìa a penetrar?
Non v’è arcano tanto oscuro
ch’io non possa disvelar.
ZAIDA
Qui desitja penetrar
el passat i el futur?
Cap misteri és prou fosc
perquè jo no el pugui revelar.
ZINGARI
Gran meraviglie
ignote al sole,
udir chi vuole,
chi vuol mirar?
COR
Qui vol sentir,
qui vol veure
les grans meravelles
que el sol desconeix?
138 Llibret
Scena sedicesima
Escena setzena
SELIM
Per la fuga è tutto lesto:
buono il vento, cheto il mar.
Impaziente io qui mi arresto
la mia bella ad aspettar.
SELIM
Tot és a punt per a la fuga:
vent favorable i mar en calma.
Aquí impacient m’estic,
esperant la meva bella noia.
POETA
(Qui è Selim! senza conoscerlo
Zaida ad esso s’avvicina.)
POETA
(Selim aquí! I sense reconèixer-lo
se li acosta Zaida.)
ZAIDA
Dalla Zingara indovina
chi vuol farsi astrologar?
ZAIDA
Qui vol que aquesta gitana
li digui la bonaventura?
SELIM
Zingarella, vieni avanti;
che ti dicono i planeti?
SELIM
Jove gitana, vine aquí,
què et diuen els planetes?
ZAIDA
Ah! qual voce!... qual sembiante!
Non ho forza di parlar.
ZAIDA
Ah, quina veu! Quina cara!
No tinc forces per parlar!
POETA
(Or si fa lo scoprimento;
vi sarà uno svenimento,
vo un sedile a preparar.)
POETA
(Ara ve la descoberta
i hi haurà un defalliment.
Ara vaig a preparar un seient.)
SELIM
Che t’annunzia la mia sorte
di funesto e duro tanto,
che sugl’occhi quasi il pianto
io ti veggo tremolar?
SELIM
Què t’anuncia la meva sort
de tan dolent i funest,
que als ulls et tremolin
unes llàgrimes a punt de caure?
ZAIDA
Per ingiusta gelosia
veggo Zaida tratta a morte;
pero t’ama, e sol desia
di poter con te tornar.
ZAIDA
Per una injusta gelosia
veig Zaida condemnada a mort.
Però t’estima i sols desitja
poder tornar al teu costat!
SELIM
Dove vive l’infelice?
Ma... non erro... Zaida bella!
SELIM
On viu la pobra infeliç?
Però... no m’erro... bella Zaida!
Llibret 139
ZAIDA
Sì, signore, io son quella!
ZAIDA
Sí, senyor, sóc jo!
SELIM
Vieni a me, caro mio bene.
SELIM
Vine als meus braços, estimada.
ZAIDA
Ecco il fin delle mie pene,
sola mia felicità.
ZAIDA
Aquí acaba el meu penar,
única felicitat meva!
POETA
(V’è il sedile, e non si sviene...
colle regole non va.)
POETA
(Hi ha el seient i no es desmaia,
això no segueix les regles.)
ZAIDA, SELIM
Ecco il fin delle mie pene,
sola mia felicità.
(Si allontanano uniti, indi ritornano.)
ZAIDA, SELIM
Aquí acaba el meu penar,
única felicitat meva!
(S’allunyen una mica.)
Scena diciassettesima
Escena dissetena
NARCISO
(apparendo)
Perchè mai se son tradito,
crudo amore il cor m’accendi?
O l’amante alfin mi rendi,
o mi dona libertà.
(Si perde tra la folla. Esce allora
Fiorilla travestita e colla faccia coperta
da un velo; va seguita dalle sue amiche.)
NARCISO
(entrant)
Com és que, fins i tot traït,
amor cruel, el cor m’encens?
Dóna’m finalment l’amant
o deixa’m lliure anar.
(Es perd entre la gent. Apareix Fiorilla,
disfressada i amb la cara tapada amb un vel, la
segueix un grup de gent.)
CORO
Evviva d’amore
il foco vitale,
delizia del core,
del mondo piacer.
COR
Visca el foc vital
de l’amor,
delícia del cor,
plaer del món.
FIORILLA
Chi servir non brama Amor
s’allontani: io l’ho con me.
Per domar superbo core
arco e face Amor mi diè.
FIORILLA
Qui no vulgui servir l’amor
se’n pot anar; jo amb mi el conservo.
Per domar un cor superb tinc
l’arc i les fletxes de l’amor.
140 Llibret
SELIM
Che bel canto! che presenza!
SELIM
Ah, quin cant, quina presència!
GERONIO
(nascondendosi)
Qui mia moglie ha da venire,
voglio fare... voglio dire...
se la trovo sentirà.
GERONIO
(tot amagant-se)
Aquí ha de venir la meva dona.
Vull fer... vull dir...
Si la trobo em sentirà.
FIORILLA
Vago e amabile straniero!
FIORILLA
Bell i amable estranger!
SELIM
Bella ninfa!
SELIM
Nimfa sublim!
GERONIO
(dal nascondiglio)
(Chi s’appressa?)
GERONIO
(des de l’amagatall)
(Qui s’acosta?)
NARCISO
(Par Fiorilla.)
NARCISO
(Sembla Fiorilla!)
GERONIO
(Sembra lei.)
GERONIO
(És ella, ella!)
POETA
(Qui Geronio, qui l’amante!)
POETA
(Aquí tenim Geronio i l’amant!)
SELIM
Deh! scoprite il bel sembiante.
SELIM
Au, va, mostreu el rostre!
ZAIDA
(Siam da capo: è già cambiato.)
ZAIDA
(Ja hi tornem; ja ha canviat.)
SELIM
Vi scoprite.
SELIM
Mostreu-vos.
FIORILLA
Infido! ingrato!
Così m’ami? guardami.
(Si toglie il velo e tutti coloro ch’erano accorsi
a vedere gridano.)
FIORILLA
Infidel! Ingrat!
Així m’estimes? Mira’m!
(Es treu el vel i tots els que han acudit a mirar
fan un crit.)
TUTTI
Ah!
TOTS
Ah!
Llibret 141
FIORILLA
Ah! che il cor non m’ingannava,
certi sono i torti miei.
Io mi sento in faccia a lei
dallo sdegno lacerar.
FIORILLA
Ah, el cor no m’enganyava,
són de veres els meus torts.
Davant d’ell em sento
bullir d’indignació.
SELIM
Ah! che il cor non m’ingannava,
osservava i passi miei.
Io non oso in faccia a lei
per vergogna il ciglio alzar.
SELIM
Ah, el cor no m’enganyava,
m’observava tots els passos,
ja no goso davant d’ella
per vergonya els ulls alçar.
POETA
Questa scena ci mancava
per compire i versi miei.
Vi è sorpresa a cinque, a sei.
Gran finale si può far.
POETA
Ens faltava aquesta escena
per completar els meus versos:
hi ha sorpresa per a cinc o per a sis.
Gran final en pot sortir.
ZAIDA
(volgendosi dispettosa a Fiorilla)
Vada via: si guardi bene
di cercar l’amante mio.
ZAIDA
(adreçant-se a Fiorilla amb despit)
Ja se’n pot anar, i guardi’s molt
d’acostar-se al meu amant.
FIORILLA
(dispettosa egualmente)
Quel signor non le appartiene,
qui con lui restar vogl’io.
FIORILLA
(menyspreadora)
Aquest senyor no li pertany.
Aquí amb ell em vull quedar.
SELIM
Ma sentite... vi calmate.
SELIM
Però escolteu... un poc de calma.
NARCISO
Voi che dite? Non parlate?
NARCISO
I vós calleu, no heu de parlar?
GERONIO
Presto a casa, a casa presto.
GERONIO
A casa de seguida, va, cap a casa!
ALBAZAR
Che disordine è mai questo?
ALBAZAR
Què és tot aquest desordre?
POETA
Oh! che scena singolar!
POETA
Quina escena més curiosa!
ZAIDA
Lo vedremo, lo vedremo...
ZAIDA
Ja ho veurem, ja ho veurem!
142 Llibret
FIORILLA
A veder ci sarem due.
FIORILLA
I tant que ho veurem!
ZAIDA
Mia signora, non la temo...
ZAIDA
Senyora meva, no li tinc por!
FIORILLA
Le civette pari sue...
FIORILLA
Les manefles com vostè...
ZAIDA
Le pettegole sue pari...
ZAIDA
Les coquetes com vostè...
FIORILLA, ZAIDA
...saprò ben castigar.
FIORILLA, ZAIDA
... sé molt bé com castigar.
ZAIDA
Come! a me pettegola!
ZAIDA
Com? Jo, manefla?
FIORILLA
Cospetto! a me civetta!
FIORILLA
Recoi! I jo coqueta!
ZAIDA
Sol tu sola la pettegola!
ZAIDA
Ets tu la manefla!
FIORILLA
Se’ tu sola la civetta.
FIORILLA
I tu ets la coqueta!
ZAIDA, FIORILLA
Frasca, sciocca, impertinente...
che maniera di parlar!
ZAIDA, FIORILLA
Pocavergonya, ximple, impertinent...
Quina manera de parlar!
SELIM
(dividendole)
Cosa fate? olà... placatevi!
SELIM
(separant-les)
I ara, què feu! Au, va, calmeu-vos!
GERONIO
Quale sdegno! qual furor!
GERONIO
Que indignades! Quin furor!
NARCISO
Ma Fiorilla... vergognatevi...
Zaida, ohibò!... non hai rossore?
Deh! parlate colle buone,
non vi state a cimentar.
NARCISO
Però, Fiorilla, que no et fa vergonya?
I Zaida, no et pugen els colors?
Au, parleu amb bones maneres,
no us estireu els cabells!
Llibret 143
POETA
(godendo dello spettacolo)
Seguitate... via... bravissime!
Que... là... bene; in questo modo
azzuffatevi, stringetevi,
sgraffi... morsi... me la godo...
Che final! che finalone!
Oh! che chiasso avrà da far!
POETA
(gaudint de l’espectacle)
Seguiu, endavant!... Molt bé!
Així, així, au, va, torneu-hi,
baralleu-vos, escanyeu-vos...
Esgarrapades, mossecs, com xalo!
Quin final! Grandiós final!
Quin rebombori que farà!
TUTTI
Quando il vento improvviso sbuffando
scuote i boschi, e gli spoglia di fronde;
quando il mare in tempesta mugghiando
spuma, bolle, flagella le sponde,
meno strepito fan di due femmine
quando sono rivali in amor.
TOTS
Quan el vent bufant de sobte
els arbres mou i els deixa sense fulles,
quan el mar mugeix en plena tempesta,
i bull, escumeja i flagel·la les costes,
no fan pas tant d’estrèpit com dues dones,
quan són rivals en amors.
144 Llibret
ATTO SECONDO
ACTE II
Scena prima
Escena primera
Camera in una locanda. Tavolini con lumi, ecc.
Don Geronio ed il Poeta seduti, e bevendo.
Sala en un hostal. Tauletes amb llums,
etcètera. Don Geronio i el poeta, asseguts,
bevent.
POETA
Via... cosa serve? Omai
bisogna darsi pace. Ella fra poco
colla sua compagnia
a cenar qui verrà; potrete allora
corla sul fatto. Ora bevete, e in bando
vadano un solo istante
la moglie capricciosa ed il galante.
POETA
Au, prou... de què serveix? Ara
el que cal és calmar-se. D’aquí a no res,
vindrà amb la seva companyia
aquí a sopar; llavors podreu
enxampar-la. I ara, a beure,
i deixeu de banda a l’instant
la dona capriciosa i el galant.
GERONIO
Caro Poeta mio, darei la testa
nella muraglia, se a’ capricci suoi
e alla mia cecità volgo il pensiero...
GERONIO
Estimat poeta, em donaria cops de cap
a les parets si em poso a pensar
en els seus capricis i la meva ceguesa...
POETA
Sofferenza ci vuole.
(versandogli da bere)
Anche un bicchiere.
(Prevedo qualche incontro; il vin potrebbe
porger qualche coraggio al scimunito,
altrimenti il mio dramma è già finito.)
POETA
Resignació!
(servint-li més beguda)
Un altre got!
(Preveig alguna altra topada!
El vi podria donar coratge al ximplet,
si no, el meu drama ja s’ha acabat.)
GERONIO
Credi che in questo albergo
verrà certo la pazza?
GERONIO
Creus que aquella boja vindrà
de segur aquí a l’hostal?
POETA
Anzi, una cena è per lei
preparata, splendida veramente,
e questa notte passerà
coi compagni in festa e in gioco.
POETA
I tant, i a més té un sopar
preparat, realment esplèndid,
passarà aquesta nit en companyia,
fent festa enjogassada.
GERONIO
Saprò ben disturbarla.
GERONIO
Ja m’ocuparé jo de destorbar-ho.
POETA
(versandogli da bere)
Un altro poco.
POETA
(servint-li més vi)
Una mica més.
Llibret 145
Scena seconda
Escena segona
SELIM
(appare)
A proposito, amico,
senza molto cercarti io qua ti trovo.
Gran cose debbo dirti.
SELIM
(entrant)
A propòsit, amic, sense haver-te
buscat gaire, et trobo aquí.
T’he de dir grans coses.
POETA
(Intrigo nuovo.)
POETA
(Nova intriga.)
GERONIO
E grandi cose anch’io
bramava dirvi appunto.
GERONIO
També jo desitjava
dir-vos grans coses.
POETA
(Io mi ritiro per schivare
ogni impegno e notare tutto.)
(Si ritira e, di tanto in tanto, si fa vedere
esplorando.)
POETA
(Jo em retiro, per tal d’evitar
estar-hi implicat; i vull apuntar-ho tot.)
(Es retira i de tant en tant treu el cap per
espiar.)
SELIM
Io t’ascolto.
SELIM
T’escolto.
GERONIO
Parlate.
GERONIO
Parleu.
SELIM
Dunque possiam seder.
SELIM
Podríem seure?
GERONIO
Come bramate.
GERONIO
Com vós vulgueu.
SELIM
Or principia, se vuoi.
SELIM
I ara comença, si vols.
GERONIO
No, principiate voi.
GERONIO
No, comenceu vós.
SELIM
Ebben, principierò: quanti anni sono che
con Donna Fiorilla vi unisce il matrimonio?
SELIM
Doncs començo jo. Quants anys fa
que esteu units amb Dona Fiorilla?
GERONIO
Fra poco saran sei.
(Calma, Geronio.)
GERONIO
Aviat en farà sis.
(Calma, Geronio!)
146 Llibret
SELIM
Amor che passa un lustro
deve stancare assai.
SELIM
Amor que passa del lustre
ja deu cansar.
GERONIO
Di fatti sono stanco, ma stanco molto.
GERONIO
De fet, n’estic cansat i ben cansat.
SELIM
E il matrimonio è un gran peso fra voi.
SELIM
I el matrimoni us és un gran pes.
GERONIO
Lo sa ciascuno
che lo sente sul dorso.
GERONIO
Això ho sap tothom
que el porta al damunt.
SELIM
(Va bene: a meraviglia!)
SELIM
(Va bé, de meravella!)
GERONIO
(Qual discorso!)
GERONIO
(Quin discurs!)
SELIM
Quando si trova poi
una donna bizzarra e capricciosa
come la vostra sposa,
il povero marito...
SELIM
I és que quan es troba
una dona capriciosa i estrafolària
com la teva esposa,
el pobre marit...
GERONIO
È rovinato.
GERONIO
... està arruïnat!
SELIM
(Seguitiam polito.)
Or dunque del tuo stato
trovar ti devi malcontento assai.
SELIM
(Continuem de forma polida.)
I ara et deus sentir descontent
del teu estat, i força, oi?
GERONIO
L’avete indovinato.
GERONIO
Ho heu endevinat.
SELIM
Io vengo, amico,
ad offrirvi un rimedio,
a cavarti d’impiccio e non dovrai
per il riposo tuo faticar molto.
SELIM
Jo vinc, amic meu,
a oferir-te un remei.
A treure’t del mal pas. I no hauràs,
per repòs teu, de cansar-te gaire.
Llibret 147
GERONIO
Ma... come!... vi spiegate.
GERONIO
I com?... Vejam, expliqueu-vos.
SELIM
Odi.
SELIM
Escolta.
GERONIO
V’ascolto.
GERONIO
Us escolto.
SELIM
D’un bell’uso di Turchia
forse avrai novella intesa;
della moglie che gli pesa
il marito è venditor.
SELIM
Potser heu sentit parlar
d’un bell costum de Turquia:
de la dona que li pesa,
el marit n’és venedor.
GERONIO
Sarà l’uso molto buono,
ma in Italia è più bell’uso:
il marito rompe il muso
quasi sempre al comprator.
GERONIO
Deu ser un bon costum,
però a Itàlia n’hi ha un de millor:
el marit li trenca els morros
quasi sempre al comprador.
SELIM
Anche questo sarà buono,
ma fra noi non deve entrare.
SELIM
Deu ser molt bo també,
però entre nosaltres no té cabuda.
GERONIO
Anzi, questo più di quello
mi conviene d’abbracciare.
GERONIO
Doncs aquest més que aquell
és el que em convé practicar.
SELIM
Ma perchè?
SELIM
Per què?
GERONIO
Le nostre usanze piace
a me servare ancor.
GERONIO
Els nostres usos prefereixo
encara conservar.
SELIM
(Non è poi cotanto sciocco
come vogliono ch’ei sia.)
SELIM
(No és pas tan imbècil
com volen que sigui.)
GERONIO
(Su, giudizio, testa mia,
qui ci vuol prudenza e cor.)
GERONIO
(Tingues seny, caparró meu!
Aquí cal tenir prudència i cor!)
148 Llibret
SELIM
Se Fiorilla di vender bramate,
senza fare più lungo discorso,
io la compro, e denaro vi sborso
da comprarne al bisogno anche tre.
SELIM
Si voleu vendre Fiorilla
sense fer cap més discurs,
jo la compro, i us en dono
prou diners per comprar-ne tres.
GERONIO
Signor Turco, l’ho detto, e il ripeto,
io non vendo mia moglie a persona.
È perciò, sia cattiva o sia buona,
io... mia moglie la tengo per me.
GERONIO
Ho he dit i ho repeteixo:
no vendré a ningú la meva dona,
i això vol dir que, bona o dolenta,
me la quedo per a mi.
SELIM
(Maledetto!) Ma pensi...
SELIM
(Maleït!) Però penseu...
GERONIO
Ho pensato.
GERONIO
Ja ho he pensat.
SELIM
Lei si scalda...
SELIM
Us escalfeu massa.
GERONIO
Mi scaldo, sicuro.
GERONIO
M’escalfo de segur.
SELIM, GERONIO
(Un cervello più strano e più duro
io scommetto che al mondo non è.)
SELIM, GERONIO
(Juraria que al món no hi ha
un cervell tan estrany i tan tossut.)
SELIM
Non volete?
SELIM
No voleu?
GERONIO
No, cospetto!
GERONIO
No, redéu!
SELIM
Ricusate?
SELIM
Us hi negueu?
GERONIO
Sì, ricuso.
GERONIO
Sí, m’hi nego.
SELIM
Voglio averla a tuo dispetto.
SELIM
Doncs la vull a desgrat vostre.
GERONIO
Non l’avrà.
GERONIO
No la tindreu.
Llibret 149
SELIM
Conosco altr’uso...
SELIM
Conec d’altres costums...
GERONIO
E sarebbe... sarebbe...
GERONIO
I quins serien?
SELIM
D’involarla!
Ed invece di pagarla,
il buffone che s’oppone,
per far presto, d’ammazzar.
SELIM
Raptar-la!
I en comptes de pagar-la,
per fer via, matar
el bufó que s’hi oposi.
GERONIO
Ma dovrebbe paventare,
ch’ella invece d’ammazzare,
succedesse che dovesse
ammazzato qui restar.
GERONIO
Doncs hauríeu de témer
que no us passés que, en comptes
de matar, aquí us haguéssiu
de quedar vós mort.
SELIM, GERONIO
(minacciando e ritirandosi a vicenda)
Alle prove venga avanti...
Presto... via... si provi un poco...
Temerario! in pocchi istanti
ci vedremo in altro loco;
e saranno coltellate,
e saranno schiopettate,
e saranno moschettate;
e vedrà che non mi lascio
da minaccie spaventar.
(Vanno via da parte opposta.)
SELIM, GERONIO
(amenaçant i reculant ara l’un, ara l’altre)
Endavant, caldrà provar-ho...
Au, va... som-hi, a provar-ho!
Temerari! D’aquí a uns instants
ens trobarem en un altre lloc!
I que hi hagi ganivetades,
escopetades, mosquetades...
I ja veureu que no em deixo
espantar per unes amenaces.
(Se’n van per bandes oposades.)
Scena terza
Escena tercera
POETA
Credea che questa scena
dovesse accelerar la conclusione;
ma l’affare va in lungo, e qui fa d’uopo
che venga presto lo sviluppo,
e venga naturale;
poi finir con un poco di morale.
O mio cervello, t’affatica e suda,
inventa il dramma mio come si chiuda.
(Parte. Entra Fiorilla col seguito.)
POETA
Em creia que aquesta escena
acceleraria la conclusió,
però veig que l’afer s’allarga,
i cal que vingui ja el desenllaç,
i que vingui de forma natural,
per acabar amb una mica de moral.
Oh, cervell meu, treballa i sua,
inventa’t un final per al meu drama!
(Se’n va. Entra Fiorilla amb seguici.)
150 Llibret
Scena quarta
Escena quarta
CORO
Non v’è piacer perfetto
se nol procura Amor;
de’ giochi e del diletto
Amore è genitore.
COR
No hi ha plaer perfecte
si no el procura l’amor.
L’amor és qui engendra
els jocs i els delits.
FIORILLA
Se il zefiro si posa
a carezzare un fior,
se va da giglio a rosa
vaga farfalla ognor.
Farfalla e zefiretto
move il poter d’Amor.
FIORILLA
Si el zèfir es posa
a acaronar una flor,
si va sense parar de lliri a rosa
la bella papallona,
és que papallona i zèfir
es mouen pel poder de l’amor.
CORO
De’ giochi e del diletto
Amore è genitor.
COR
L’amor és qui engendra
els jocs i els delits.
FIORILLA
Quando di primavera
ride il primier albor,
quando natura intera
riveste il primo onor,
è l’aura del diletto
che sparge in terra Amor.
FIORILLA
Quan de la primavera
somriu l’albor primera,
quan la natura entera
revesteix el primer honor,
la brisa del delit
escampa en terra amor.
CORO
De’ giochi e del diletto
Amore è genitore.
(Si pongono a giocare.)
COR
L’amor és qui engendra
els jocs i els delits.
(Es posen a jugar.)
FIORILLA
Che Turca impertinente! osa a Fiorilla
l’amante disputar! saprò ben io
vendicarmi di lei: voglio che sia
presente al mio trionfo. Ad ogni costo
di quella sciocca abbasserò l’orgoglio.
Abbia il suo Turco poi che non lo voglio.
Io l’ho fatta invitar a questo albergo
a nome di Selim; venga, e vedremo
di noi chi vincerà.
FIORILLA
Quina turca impertinent gosa a Fiorilla
disputar l’amant! Ja sabré venjar-me’n:
vull que presenciï el meu triomf.
Costi el que costi, li abaixaré
els fums a aquella ximpleta.
Que es quedi el seu turc, que jo no el vull.
L’he convidada a venir aquí a l’hostal
en nom de Selim; que vingui i ja veurem
qui de les dues guanyarà.
Llibret 151
Scena quinta
Escena cinquena
ZAIDA
(sulla porta, indecisa)
Scusate... errai...
ZAIDA
(al pas de la porta, indecisa)
Perdoneu... m’he equivocat...
FIORILLA
Entrate, entrate pure;
io vi invitai.
FIORILLA
Entreu, entreu,
jo us he convidat.
ZAIDA
(entrando)
Voi!
ZAIDA
(entrant)
Vós!
FIORILLA
Sì; fra pocchi istanti
qui vedrem Selim. Sul cor di lui
non voglio che la vostra lontananza
mi apporti alcun vantaggio. Ora dovremo
disputarcelo in pace:
sceglierà di noi chi più gli piace.
FIORILLA
Sí, ben aviat veureu entrar
aquí Selim. No vull tenir avantatge
sobre el seu cor per la vostra llunyania.
Ara ens l’haurem de disputar
cortesament: haurà de triar
qui de nosaltres dues li plau més.
ZAIDA
Inutile è la scelta
dove parla il dovere e parla onor.
ZAIDA
És inútil la tria
on parla el deure, i parla l’honor.
FIORILLA
Tutto, tutto, si sa, cede all’amore.
Ecco appunto Selim.
FIORILLA
Com és sabut, tot cedeix davant l’amor.
I aquí el tenim.
Scena sesta
Escena sisena
SELIM
Trovarvi sola finalmente
io credea, bella Fiorilla,
ma non potete star sola un momento.
SELIM
Em pensava que al final
us trobaria sola, bella Fiorilla,
però no podeu estar sola ni un instant.
FIORILLA
Sarete più contento
quando tutti osservati
avrete i convidati.
FIORILLA
Més content estareu
quan haureu observat
tots els convidats.
SELIM
(accorgendosi di Zaida)
Zaida!
SELIM
(veient Zaida)
Zaida!
152 Llibret
ZAIDA
Infedel!
ZAIDA
Infidel!
SELIM
Ma... come! in questo albergo!
Che vuol dir ciò?
SELIM
Però... com? En aquest hostal!
Què vol dir, tot això?
FIORILLA
Questa locanda ornai
di sua bella presenza,
per veder se a me date,
o a lei la preferenza.
Decidete.
FIORILLA
Aquest alberg s’honora
amb la seva presència
per veure si a mi o bé a ella
doneu la vostra preferència.
Ara heu de decidir.
ZAIDA
Parlate.
ZAIDA
Parleu.
SELIM
In gran cimento mi mettete.
SELIM
Em poseu ben bé a prova.
ZAIDA
Perfido! intendo: de’ miei torti
io stessa qui venni spettatrice.
ZAIDA
Pèrfid! Ja ho veig: aquí he vingut
per ser espectadora dels torts que em feu.
SELIM
Ah! no...
SELIM
Ah, no!
FIORILLA
Partite dunque con lei.
FIORILLA
Marxeu, doncs, amb ella.
SELIM
Neppure.
SELIM
Això tampoc.
ZAIDA
Ebben: venite.
ZAIDA
Què, veniu?
SELIM
Ma lasciate ch’io possa
un momento pensar...
SELIM
Deixeu que pugui
pensar un moment.
ZAIDA
Pensar? No... parta
meco Selim, o a me rinunzi.
ZAIDA
Pensar? No... Que Selim marxi
amb mi, o a mi renunciï.
Llibret 153
FIORILLA
E a me, se qui non resta.
(Si allontana disdegnosa. Selim rimane incerto
e pensieroso.)
FIORILLA
I a mi, si aquí no es queda.
(S’allunya desdenyosa. Selim roman indecís i
pensatiu.)
SELIM
(Impiccio egual non v’è.)
SELIM
(D’embulls com aquest no n’hi ha.)
ZAIDA
Crudel! non più: comprendo
qual per me serbi amor; io ti abbandono
alla rivale in braccio: un giorno forse
ti pentirai, ma tardi,
d’aver l’affetto mio così schernito;
allor che da costei sarai tradito.
(Parte.)
ZAIDA
Cruel! Prou, ja veig quin amor
sents per mi; t’abandono en braços
de la rival. Algun dia potser
te’n penediràs, però tard,
d’haver escarnit així el meu afecte:
serà quan et veuràs traït per ella.
(Se’n va.)
Scena settima
Escena setena
SELIM
(Povera Zaida! io sento
pietà per lei: tanto rigor non merta.)
SELIM
(Pobra Zaida! Em fa llàstima,
no es mereix tant de rigor.)
FIORILLA
(Parla fra sé: la mia vittoria è incerta.)
Mi sembrate commosso: non parlate?
Via: corretele dietro,
e la bella dolente consolate.
FIORILLA
(Parla baixet: no és clara la victòria.)
Sembleu commogut, no dieu res?
Au, aneu-li corrents al darrere
i consoleu l’afligida beutat.
SELIM
No... vada pure... ma lasciate almeno
ch’io la compianga: ella m’adora...
SELIM
No, que se’n vagi!... Però deixeu-me
compadir-la. Ella m’adora...
FIORILLA
E parmi che l’adoriate ancora.
FIORILLA
I em sembla que també l’adoreu.
SELIM
Il primo oggetto
dell’amor mio fu Zaida...
SELIM
Va ser Zaida el primer objecte
del meu amor...
FIORILLA
E sia l’estremo.
FIORILLA
I que sigui l’últim.
154 Llibret
SELIM
L’estremo!
SELIM
L’últim!
FIORILLA
Addio: mai più ci revedremo.
FIORILLA
Adéu, no ens veurem mai més.
SELIM
Deh!... perdonate...
SELIM
Sisplau, perdoneu...
FIORILLA
Amante alcun non voglio
che abbia diviso fra due donne il cor.
FIORILLA
No vull pas un amant que té
el cor dividit entre dues dones.
SELIM
Che dite? Per voi sola io sento amore.
Per carità, placatevi,
calmate il vostro sdegno.
SELIM
Què dieu? Només per vós sento amor.
Per caritat, assereneu-vos,
calmeu el vostre enuig.
FIORILLA
Andate, andate... di me siete indegno.
FIORILLA
Aneu, aneu, sou indigne de mi.
SELIM
Ingrata! Mi scacciate...
Ebbene... io partirò.
SELIM
Ingrata! Em feu fora...
Molt bé, partiré.
FIORILLA
Farte bene.
FIORILLA
I fareu bé.
SELIM
Addio... (Mi lascia andar!)
SELIM
Adéu... (Em deixa marxar!)
FIORILLA
(Davvero ei parte!)
FIORILLA
(Se’n va de debò.)
SELIM
(Politica ci vuol.)
SELIM
(Cal anar amb diplomàcia.)
FIORILLA
(Ci vuol dell’arte.)
FIORILLA
(Cal anar amb experiència.)
SELIM
(in disparte, come parlando fra sé)
Credete alle femmine
che dicono d’amarvi!
Di un nulla si sdegnano,
SELIM
(a part, com parlant amb ell mateix)
Ja podeu creure les dones
que diuen que us estimen!
S’enfaden per no res,
Llibret 155
minaccian lasciarvi.
Di donna l’amore
è un foco che more
appena brillò.
usen l’amenaça de deixar-vos.
L’amor d’una dona
és un foc que s’apaga
tot just haver brillat.
FIORILLA
(facendo il medesimo gioco)
Credete a quest’uomini
che avete d’introno!
Per tutte sospirano;
non amano un giorno.
Son l’aura d’estate
che più non trovate
appena spirò.
FIORILLA
(fent el mateix)
Aneu creient aquests homes
que sempre us ronden!
Per totes sospiren,
no estimen ni un dia sencer.
Són brisa d’estiu,
que s’esvaeix de seguida,
tot just haver bufat.
SELIM
(avvicinandosi un poco)
È ingiustizia lamentarsi
se si sprezza un cor fedele.
SELIM
(acostant-se una mica)
És una injustícia lamentar-se
quan es menysprea un cor fidel.
FIORILLA
(volgendosi un poco)
Bella cosa allontanarsi
per non dir che si è infidele.
FIORILLA
(girant-se una mica)
Bella cosa allunyar-se
per no dir que s’és infidel.
SELIM
Io nol sono.
SELIM
No en sóc pas.
FIORILLA
A voi non parlo.
FIORILLA
No parlo amb vós.
SELIM
Come!
SELIM
Com?
FIORILLA
No.
FIORILLA
No.
SELIM
Parea di sì.
SELIM
Diria que sí.
FIORILLA
(con dispetto)
In Italia certamente
non si fa l’amor così.
FIORILLA
(amb despit)
A Itàlia certament
no es fa així l’amor.
156 Llibret
SELIM
(con dispetto)
In Turchia sicuramente
non si fa l’amor così.
SELIM
(amb despit)
A Turquia ben segur
que no es fa així l’amor.
SELIM, FIORILLA
(a parte tutti e due)
(Ma se dura la questione
prende foco, e se ne va.
Si discorra con le buone
ed allor si placherà.)
SELIM, FIORILLA
(cadascú pel seu compte)
(Però si dura la qüestió,
s’encendrà i se n’anirà.
A les bones discutim
i llavors es calmarà.)
SELIM
(supplichevole)
Dunque sperar non posso!
SELIM
(suplicant)
No puc, doncs, tenir esperances?
FIORILLA
(commossa)
Dunque schernita io sono...
FIORILLA
(commoguda)
Escarnida, doncs, em veig!
SELIM
La vostra man...
SELIM
La vostra mà...
FIORILLA
Non posso.
FIORILLA
No puc.
SELIM
Idolo mio, perdono!
SELIM
Ídol meu, perdó.
FIORILLA
(con tenerezza)
Lo meritate?
FIORILLA
(amb tendresa)
Us el mereixeu?
SELIM
(con trasporto)
Io v’amo.
SELIM
(arravatat)
Us estimo.
FIORILLA
E m’amerete?
FIORILLA
I m’estimareu?
SELIM
Ognor... ognor.
SELIM
Sempre.
FIORILLA, SELIM
(con tutta la gioia e tenerezza)
Tu m’ami, lo vedo,
SELIM, FIORILLA
(amb tot de joia i tendresa)
M’estimes, ja ho veig.
Llibret 157
mi fido, ti credo;
ma torna, mia vita
a dirmelo ancor.
Se infida/infido ti sono,
se mai t’abbandono,
sia sempre la pace
straniera al mio cuor.
(Partono.)
Me’n refio, et crec.
Però, torna, vida meva,
a dir-m’ho un cop més.
Si infidel et sóc,
si mai t’abandono,
que no tingui mai més
pau al meu cor.
(Se’n van.)
Scena ottava
Escena vuitena
GERONIO
(entrando)
Dove diamine è andata? È quasi un’ora
che la tavola è pronta per la cena,
e non si vede ancor! forse al festino,
che a quel Turco si dedica, sarà.
GERONIO
(entrant)
On dimonis ha anat? Fa quasi una hora
que la taula és a punt pel sopar,
i ni se la veu. Potser és
al festí que dediquen al turc.
POETA
Fermate.
POETA
Pareu!
GERONIO
Cosa c’è?
GERONIO
Què passa?
POETA
Gran novità.
POETA
Gran novetat.
GERONIO
Spiegati.
GERONIO
Explica’t.
POETA
È preparato, amico, un rapimento.
POETA
Es prepara, amic, un rapte.
GERONIO
Che dici? e il vero io sento?
GERONIO
Què dius? Va de debò?
NARCISO
(esce)
(È partita Fiorilla, e qui costoro!
Che fanno? udiamo un poco.)
NARCISO
(apareixent)
(Fiorilla ha sortit, i ells aquí!
Què fan? Escoltem una mica.)
POETA
Ad un festino Fiorilla deve andar:
ivi l’attende mascherato Selim,
POETA
Fiorilla ha d’anar a un banquet;
allà l’espera Selim amb màscara,
158 Llibret
che ridurla spera
a partir per la Turchia.
i espera fer-la decidir
a marxar amb ell a Turquia.
NARCISO
(Che ascolto!)
NARCISO
(Què sento!)
GERONIO
Me infelice!... oh, moglie mia!
GERONIO
Que infeliç que sóc! La meva dona!
POETA
Udite. A Zaida io corsi
tutto a narrar: vestita al par di lei
ella al festino andrà; talchè Fiorilla
colla maschera in volto sembrerà.
Voi da Turco dovete entrar colà.
POETA
Escolteu. He anat corrents
a explicar-ho tot a Zaida; es vestirà
igual que Fiorilla i anirà al banquet.
Amb la màscara es pensaran que es ella,
i vós hi heu d’anar de turc.
GERONIO
E allora?
GERONIO
I llavors què?
POETA
Allor potrete
l’ingannata Fiorilla...
POETA
Llavors podreu
l’enganyada Fiorilla...
GERONIO
Ho inteso... andiamo...
Più tempo non perdiamo.
GERONIO
Entesos... anem, va...
no perdem més temps.
POETA
Eh! Non temete.
L’ultimo a comparire Selim sarà:
molti de’ nostri amici onde tenerlo
a bada troverà per la strada:
andiamo intanto a procacciarvi
maschera e vestito.
POETA
Ei, no temeu!
L’últim de comparèixer serà Selim;
molts amics nostres es trobarà
pel camí, a fi d’entretenir-lo.
I ara aneu a procurar-vos
una màscara i el vestit adient.
GERONIO
Ti seguo.
(Parte.)
GERONIO
Et segueixo.
(Se’n va.)
POETA
(Il dramma mio spero compito.)
(Parte.)
POETA
(Espero haver enllestit el meu drama.)
(Se’n va.)
NARCISO
Intesi: ah! tutto intesi.
NARCISO
Ho he sentit tot.
Llibret 159
In questo albergo mi guidò
fortuna. Ingrata donna,
non fuggirai da me. Tutto
voglio tentar perchè mi resti.
La fé mi serberai, che promettesti.
Tu seconda il mio disegno,
dolce amore, da cui mi viene.
Deh! ricusa a tutti un bene
che accordasti un giorno a me.
Se il mio rival deludo!
se inganno un’incostante!
per un offeso amante
vendetta egual non v’è.
Ah, sì; la speme che sento in core,
pietoso amore, mi vien da te.
(Parte. Esce il Poeta, indi Albazar.)
La fortuna m’ha guiat
a aquest hostal. Ingrata dona,
no fugiràs de mi: faré el que sigui
perquè et quedis amb mi. La fidelitat
que em vas prometre em mantindràs.
Secunda el meu propòsit,
oh, dolç amor de qui el meu prové.
Au, denega a tothom un bé
que a mi sol vas atorgar.
Si em rifo del meu rival,
si enganyo una inconstant,
podré dir que per a un amant ofès
no hi ha una venjança igual.
L’esperança que al meu cor sento,
pietós amor, em ve de tu.
(Se’n va. Entra el poeta i, tot seguit, Albazar.)
Scena nona
Escena novena
POETA
Oh, che fatica! che cervello duro!
Son quasi sicuro che sbaglia la lezione,
ed il secondo atto mi guasta e rovina.
Ma confido però nell’indovina.
Ecco appunto Albazar. Ebben: trovasti
il vestito per Zaida?
POETA
Oh, quin cansament! I quin cervell més dur!
Estic gairebé segur que no sabrà la lliçó,
i que m’espatllarà i destrossarà el segon acte;
però confio en l’endevinaire. Ah, veig que
arriba Albazar. I què? Has trobat
el vestit adequat per a Zaida?
ALBAZAR
Lo trovai.
ALBAZAR
L’he trobat.
POETA
Bravo! gran parte
nel mio dramma avrai.
POETA
Bravo! Tindràs en el meu drama
un paper ben important.
ALBAZAR
Altro io non bramo
che veder felice
la povera ragazza.
ALBAZAR
No demano altra cosa
que veure feliç
la pobra noia.
POETA
E il tuo carattere
benchè non sia sublime,
non sarà privo d’interesse in tutto
se del nostro operar corremo in frutto.
POETA
I el teu personatge,
encara que no sigui sublim,
no deixarà de tenir el seu interès
si del nostre obrar collim els fruits.
160 Llibret
ALBAZAR
Or qui Zaida mi manda
per saper dov’è il luogo della festa.
ALBAZAR
I Zaida m’envia aquí
per saber on serà la festa.
POETA
Hai ragione: oh, che testa! Avea
dimenticata la cosa più importante.
Addio: corro da Zaida un istante.
(Parte.)
POETA
Tens raó, quin cap que tinc!
Havia oblidat la cosa més important.
Adéu, vaig a veure-la en un instant.
(Se’n va.)
Scena decima
Escena desena
ALBAZAR
Zaida infelice!
Or che trovò l’amante
dell’innocenza sua fatto già certo,
di un’altra donna innamorato il vede.
È questo il premio di sua lunga fede?
Ah! sarebbe troppo dolce
il servir al Dio d’amore,
se destasse egual ardore
in quel sen che nol provò.
Ma cotanto capriccioso
è quel Nume a cui serviamo,
che ci dà chi non bramiamo,
e giammai chi si bramò.
(Parte.)
ALBAZAR
Infeliç Zaida!
Ara que ha retrobat l’amant,
ja convençut de la seva innocència,
l’ha de veure enamorat d’una altra dona;
aquest és el premi de la seva llarga fidelitat?
Ah, seria massa dolç
servir el déu d’amor,
si despertés igual ardor
en el cor que no en sentí.
Però és tan capriciós
aquest déu a qui servim,
que ens dóna qui no desitgem,
i mai qui de debò volem.
(Se’n va.)
Scena undicesima
Escena onzena
Sala vagamente illuminata per festa da ballo.
Coro di maschere. Ballerini e Ballerine.
Escono Fiorilla e Don Narciso, poi Zaida e
Selim, per ultimo Don Geronio.
Sala de ball, sumptuosament il·luminada. Cor
de màscares. Ballarins i ballarines.
Entren Fiorilla i Don Narciso, després Zaida i
Selim, i finalment Don Geronio.
MASCHERE
Amor la danza mova,
presieda ai suoni Amor.
Solo piacer ritrova
quando è commosso il cor.
COR DE MÀSCARES
Que amor meni la dansa,
que presideixi la música.
El cor sols troba plaer
quan se sent commogut.
FIORILLA
(mascherata)
E Selim non si vede!
FIORILLA
(disfressada)
No veig Selim aquí!
Llibret 161
Fra tanta gente ancora
non lo posso trovar... ove sarà?
Entremig de tanta gent
encara no l’he trobat... on deu ser?
NARCISO
(mascherato)
(Quella è Fiorilla!)
NARCISO
(disfressat)
(Aquella és Fiorilla!)
FIORILLA
(vedendo Narciso e credendolo Selim)
Oh appunto, eccolo qua!
Selim...
FIORILLA
(veient Don Narciso i prenent-lo per Selim)
Oh, ja el veig, és allà...
Selim...
NARCISO
Fiorilla...
NARCISO
Fiorilla...
FIORILLA
E tanto aspettar mi faceste!
FIORILLA
Tant us havíeu de fer esperar?
NARCISO
Perdonate...
NARCISO
Perdoneu.
FIORILLA
Datemi il braccio, e meco passeggiate.
(Si perdono tra la folla.)
FIORILLA
Doneu-me el braç i passegeu amb mi.
(Es perden entre les màscares.)
MASCHERE
Amor la danza mova,
presieda ai suoni Amor.
Solo piacer ritrova
quando è commosso il cor.
(Esce Zaida seguita da Selim.)
COR DE MÀSCARES
Que amor meni la dansa,
que presideixi la música.
El cor sols troba plaer
quan se sent commogut.
(Entren Zaida i Selim.)
SELIM
Cara Fiorilla mia, perchè tacete?
Forse sdegnata siete
perchè venni un po’ tardi?
Mille maschere intorno io mi trovai...
SELIM
Estimada Fiorilla, per què calleu?
Potser esteu enfadada
perquè he arribat un poc tard?
M’he trobat moltes màscares pel carrer...
ZAIDA
Disimpegnarvi almeno
dovevate più presto.
ZAIDA
Us n’hauríeu pogut desfer
amb més rapidesa, almenys!
SELIM
Eh! via, perdono...
Fiorilla...
SELIM
Au, va, perdó!
Fiorilla...
162 Llibret
ZAIDA
(Traditor! son tutta in foco.)
ZAIDA
(Traïdor! Estic que cremo!)
SELIM
Prendete il braccio,
e passeggiamo un poco.
(Si perdono anch’essi.)
SELIM
Preneu el meu braç
i passegem una mica.
(S’allunyen.)
MASCHERE
Amor la danza mova,
presieda ai suoni Amor.
Solo piacer ritrova
quando è commosso il cor.
(Esce Don Geronio.)
COR DE MÀSCARES
Que amor meni la dansa,
que presideixi la música.
El cor sols troba plaer
quan se sent commogut.
(Entra Don Geronio.)
GERONIO
Eccomi qui:
la prima volta è questa
che in maschera
mi trovo ad un festino.
Povero Don Geronio!
Maledetto l’amore e il matrimonio.
(Esce di nuovo Fiorilla con Don Narciso.)
Ma che vedo! Fiorilla è già arribata.
E già seco è Selim.
(Esce da parte opposta Zaida, e Selim.)
Ma... come? un altro Selim qui vedo,
e quella pur mi sembra Fiorilla...
che pasticcio è questo quà?
(guardando or gli uni, or gli altri)
Quale di lor la moglie mia sarà?
(Fiorilla e Narciso verranno dalla parte dritta;
Selim e Zaida dalla sinistra; Don Geronio un
poco più in fondo, e nel mezzo.)
Oh, guardate che accidente!
Non conosco più mia moglie!
Egual Turco, eguali spoglie,
tutto egual... che farò?
GERONIO
Ja sóc aquí!
És la primera vegada
que assisteixo a un banquet
amb una disfressa a sobre.
Pobre Don Geronio!
Maleït l’amor i el matrimoni!
(Tornen a aparèixer Fiorilla i Don Narciso.)
Què veig! Fiorilla ja ha arribat!
I ja té Selim al seu costat!
(Entren per l’altra banda Zaida i Selim.)
Què?... Però... una altre Selim
veig aquí, i aquella bé sembla Fiorilla,
quin embolic és aquest?
(mirant els uns i els altres alternativament)
Quina deu ser, doncs, la meva dona?
(Fiorilla i Narciso arriben per la dreta; Selim i
Zaida per l’esquerra; Don Geronio es queda una
mica al fons i entremig de les dues parelles.)
Oh, quina situació més galdosa!
Ja no conec ni la meva dona!
Dos turcs iguals, vestits iguals,
tot igual... i ara què faig?
NARCISO
No, partir di qui non posso
senza voi, Fiorilla mia.
NARCISO
No, no puc marxar d’aquí
sense la meva Fiorilla.
ZAIDA
Ma comprendere non posso
qual sarà la sorte mia.
ZAIDA
No sóc capaç de veure
quina serà la meva sort.
Llibret 163
SELIM
Deh! seguitemi in Turchia,
la mia sposa vi farò.
SELIM
Au, veniu amb mi a Turquia
i us faré la meva esposa!
FIORILLA
Persuadermi il cor vorria,
ma risolvermi non so.
FIORILLA
El cor ja em voldria convèncer,
però no acabo de decidir-me.
ZAIDA, NARCISO
(Deh! seconda, amor pietoso,
l’innocente inganno mio.)
Ah! se cara a te son io
altro ben bramar non so.
ZAIDA, NARCISO
(Au, secunda, amor pietós,
aquest innocent engany!)
Ah, si estimada /estimat per tu em sento.
no desitjo ja res més.
FIORILLA
(Deh! raffrena, amor pietoso,
tanti affetti del cor mio.)
Ah, se cara a te son io,
altro ben bramar non so.
ZAIDA
(Au, refrena, amor pietós
tants afectes del meu cor!)
Ah, si estimada per tu em sento.
no desitjo ja res més.
SELIM
(Deh! seconda, amor pietoso,
i bei voti del cor mio.)
Se caro a te, a te son io,
de più bramar non so.
SELIM
(Au, secunda, amor pietós
els desitjos del meu cor!)
Ah, si estimat per tu em sento.
altra cosa no voldré.
GERONIO
Son davvero un bello sposo;
non conosco più qual sia,
di lor due la sposa mia;
parlar deggio, sì o no?
GERONIO
Bon marit estic fet jo!
Ja no sé dir quina
de les dues és la meva dona.
He de dir res o no?
SELIM, NARCISO
Dunque seguitemi.
SELIM, NARCISO
Doncs veniu amb mi!
ZAIDA, FIORILLA
Ebben, son teco.
ZAIDA, FIORILLA
Bé, estic amb tu.
GERONIO
Io resto attonito.
Divento cieco!
GERONIO
Bocabadat estic!
M’he tornat cec!
ZAIDA, FIORILLA, SELIM, NARCISO
(per partire)
Andiamo.
ZAIDA, FIORILLA, SELIM, NARCISO
(a punt de marxar)
Anem, doncs!
164 Llibret
GERONIO
(fermandoli)
Partono.
Ferma... alto là!
GERONIO
(aturant-los)
Se’n van.
Aquí tots quiets!
SELIM
Cosa domanda?
Cosa desìa?
SELIM
Què vol ara?
Què desitja?
ZAIDA
Ai fatti suoi
attento sia.
ZAIDA
Val més que es preocupi
de les seves coses.
NARCISO
Geronio è questo:
venite presto.
NARCISO
És Geronio,
veniu, ràpid!
FIORILLA
Ah, ah! Ho capito;
è mio marito.
FIORILLA
Ah, ara ho veig,
és el meu marit!
GERONIO
Qui resterete,
non partirete;
voglio mia moglie,
che qui si sta.
GERONIO
Aquí us quedareu,
no marxareu;
vull la meva dona,
que aquí es troba!
TUTTI
Qui la sua moglie?
Diventa pazzo!
TOTS
Aquí la seva dona?
S’ha tornat boig.
GERONIO
Voglio mia moglie.
GERONIO
Vull la meva dona!
MASCHERE
Quale schiamazzo!
COR
Quin guirigall!
TUTTI
In altro luogo la troverà.
TOTS
En altre lloc la trobarà.
GERONIO
Alto! alto, nessun se n’andrà!
GERONIO
Alto! Ningú d’aquí se’n va!
FIORILLA, ZAIDA, SELIM, NARCISO
Questo vecchio maledetto
potrìa dar di noi sospetto...
FIORILLA, ZAIDA, SELIM, NARCISO
Aquest vell maleït
podria atreure’ns sospites.
Llibret 165
Zitti, zitti, andiamo fuori
pria che n’abbia a cimentar.
En silenci anem a fora
abans no hi hagi un daltabaix!
GERONIO
Ah! Turcaccio maledetto!
Fremo d’ira e di dispetto...
Ma sentitemi di grazia,
ma lasciatemi parlar.
GERONIO
Ah! Maleït tros de turc!
Tremolo d’ira i de despit!
Però escolteu-me, senyors,
deixeu-me parlar a mi.
MASCHERE
Andate fouri.
Non ci state ad inquietar.
(Vogliono uscire. Don Geronio, fuori di sé,
si scaglia fra loro per opporsi. Ma il Coro si
frappone e le due coppie si ritirano entrambe
da parte opposta.)
COR
En silenci aneu a fora,
no vingueu ara a insultar-nos!
(Quan volen marxar, Don Geronio es precipita
contra ells per impedir-ho, però el cor s’hi
interposa i les dues parelles s’escapen per
bandes oposades.)
FIORILLA, ZAIDA, SELIM, NARCISO
Egli è pazzo... lo sentite?
(Ci conviene di scappare.)
Ah! fermate... impedite...
(Idol mio, non dubitare.)
Non è quella, non è questa...
Lei s’inganna; è la sua testa
che l’immagina fra lor.
FIORILLA, ZAIDA, SELIM, NARCISO
És un boig, que el sentiu?
(Ens caldria fugir.)
Ah, atureu... impediu...
(Ídol meu, no dubtis més.)
No és aquella, no és aquesta...
Està equivocat, és el seu cap
que la imagina entre elles.
GERONIO
Non son pazzo! Ma sentite...
Mi volete assassinare...
Vo’ mia moglie, mi capite...
Ma lasciatemi parlare...
Sarà quella, sarà questa...
questa, quella... la mia testa
non può scegliere fra lor.
GERONIO
No sóc cap boig! Però escolteu-me...
Em voleu assassinar...
Vull la dona, ho enteneu!
I deixeu-me parlar a mi!
Serà aquesta, serà aquella?
L’una o l’altra... el meu cap
no distingeix entre elles.
MASCHERE
Siete pazzo! ma sentite...
non si viene a disturbare...
Sarà vero quel che dite,
ma per or lasciate stare...
Non è quella, non è questa...
Lei s’inganna; è la sua testa
che l’immagina fra lor.
(Le due coppie partono da parte opposta;
indi il Coro. Resta Geronio, affannato e
disperato.)
COR
Sou un boig!... Però escolteu!
No vingueu a destorbar,
potser és cert el que dieu,
però ara no insistiu,
no és aquesta, no és aquella...
Està equivocat, és el seu cap
que la imagina entre elles.
(Les dues parelles fugen i, tot seguit, se’n
va el cor. Resta Don Geronio, esmaperdut i
desesperat.)
166 Llibret
Scena dodicesima
Escena dotzena
GERONIO
Uh! che caldo! non posso
una parola sola articolar.
Darei del capo nella muraglia...
Ah! più riparo alcuno
a tanto mal non veggio...
Perdo la moglie...
Si può dar di peggio?
Ah! poeta... non sai...
GERONIO
Uf, quina calor! No puc
ni articular una paraula.
Em donaria cops de cap a la paret...
Ah, no veig cap remei
per a tants de mals!
Perdo la meva dona...
hi pot haver res de pitjor?
Ah, poeta, si sabessis...
POETA
Sì, so tutto! Incontrai
Zaida insieme a Selim: l’ho riconosciuta
al segno che mi fece.
POETA
Ho sé tot; m’he trobat Zaida,
anava amb Selim, l’he reconeguda
pel senyal que m’ha fet.
GERONIO
Ma Fiorilla
era qui pure, e avea
una maschera seco
che quel Turco parea.
GERONIO
Però Fiorilla era aquí,
i tenia al seu costat
una màscara que ben bé
semblava aquell turc.
POETA
Chi mai sarà?
Venite meco, tutto si saprà.
(Partono.)
POETA
I qui devia ser?
Veniu amb mi, al final tot se sabrà.
(Se’n van.)
Scena tredicesima
Escena tretzena
Camera della locanda come prima. Albazar
con facchini che vengono per trasportare la
roba di Selim.
Sala de l’hostal com abans. Albazar amb
camàlics que vénen per transportar les coses
de Selim.
ALBAZAR
Benedetta la festa, e chi la diede!
Alfin ha vinto Zaida, e in pochi istanti
partirà con Selim.
(ai facchini)
Presto: i bauli
si trasportino al mar senza indugiar.
Andiamo il locandiere ad avvisar.
(Parte. Escono il Poeta e Don Geronio.)
ALBAZAR
Beneïda la festa i qui l’ha donada!
Finalment Zaida ha guanyat,
en uns instants amb Selim partirà.
(als camàlics)
Ràpid, porteu els baguls
cap a la platja, i sense entretenir-se.
Anem a avisar l’hostaler.
(Se’n va. Entren el poeta i Don Geronio.)
Llibret 167
Scena quattordicesima
Escena catorzena
POETA
Tutto è scoperto. Era Narciso.
POETA
Ja ho sabem: era Narciso.
GERONIO
E come poté Narciso?
GERONIO
I com ha pogut Narciso?
POETA
Di Fiorilla amante era anch’egli.
POETA
També ell era amant de Fiorilla.
GERONIO
Che dici? Ed io, buffone,
io lo lasciava entrar liberamente!
GERONIO
Què dius? I jo, estúpid, a casa
encara el deixava entrar lliurement.
POETA
Gran cecità!
POETA
Enorme ceguesa!
GERONIO
Non m’accorsi di niente.
E adesso ove si trova
quella civetta?
GERONIO
No m’adonava de res.
I ara per on deu córrer
aquella coqueta?
POETA
Dopo aver scoperto Narciso,
l’ha piantato, ed è tornata
al festino i compagni a ricercar.
Or va in traccia del Turco.
POETA
Després de descobrir Narciso
l’ha deixat plantat i ha tornat
al banquet a buscar els companys;
ara va al darrere del turc.
GERONIO
E che ho da fare?
GERONIO
I què he de fer jo?
POETA
Io vel dirò: l’ho già disposto in mente
come fosse un drammatico accidente.
Un giorno mi diceste che stanco
di soffrir gli oltraggi suoi, di allontanar
da voi Fiorilla proponeste,
e di fare un divorzio anche otteneste.
POETA
Us ho diré: ja ho tinc tot pensat
com si fos un cop d’efecte teatral.
Una vegada em vàreu dir que, cansat
de sofrir els seus ultratges, us proposàreu
apartar Fiorilla de vós, i fins aconseguíreu
obtenir el divorci.
GERONIO
È vero, e la sentenza
diedi al Paglietta.
GERONIO
Cert, i la sentència
vaig donar al notari.
168 Llibret
POETA
Bene. Or dovrete ricorrere al Paglietta,
e fingere senz’altri complimenti
di rimandar Fiorilla ai suoi parenti.
POETA
Doncs, bé: ara heu de recórrer
al notari i fingir, sense compliments,
que envieu Fiorilla als seus parents.
GERONIO
Ma se ostinata sprezza
il mio finto divorzio,
e se col Turco ella partir
risolve. Ah! caro amico,
è finita la festa.
(Esce Albazar con facchini, bauli, ecc.)
GERONIO
Però si, obstinada, es burla
del fingit divorci,
i amb el turc decideix
partir de seguida, estimat amic,
la festa s’haurà acabat.
(Entra Albazar amb els camàlics.)
ALBAZAR
No, signori: con voi Fiorilla resta.
ALBAZAR
No, senyor, amb vós Fiorilla es queda.
GERONIO
Perchè?
GERONIO
Per què?
ALBAZAR
Selim con Zaida ha fatto pace:
egli stesso mi manda
a prender la sua roba
alla locanda.
(Parte.)
ALBAZAR
Selim ha fet les paus amb Zaida.
Ell mateix m’envia
a buscar les seves coses
aquí a l’hostal.
(Se’n va.)
GERONIO
La sorte ci seconda.
GERONIO
Tenim la sort de cara.
POETA
Conservate fermezza
ad ogni evento.
(Non si può dar migliore scioglimento.)
(Partono.)
POETA
Heu de mantenir la fermesa
en qualsevol cosa que passi.
(No hi podia haver un desenllaç millor.)
(Se’n van.)
Scena quindicesima
Escena quinzena
Piazza con casino di Don Geronio. Fiorilla con
Maschere.
Plaça amb la casa de Don Geronio. Fiorilla
amb les màscares.
FIORILLA
(Chi avria creduto a questo segno audace
Narciso!) Ecco il marito. Inver mi sento
FIORILLA
(Qui hauria pogut creure Narciso
capaç d’una tal audàcia?) Ve el meu marit.
Llibret 169
un po’ mortificata. Ma, coraggio!
Io so con lui di quanto
compromettermi posso.
(Esce Geronio.)
Em sento certament mortificada,
però valor! Jo sé amb ell fins
on em puc comprometre.
(Entra Geronio.)
GERONIO
(Ecco la pazza:
ho mille furie addosso.)
GERONIO
(Aquí tenim la boja:
les fúries se m’emporten!)
FIORILLA
Serva, signor marito.
FIORILLA
Servidora vostra, senyor marit!
GERONIO
Schiavo, signora mia.
GERONIO
Esclau vostre, senyora meva.
FIORILLA
Dunque pensate di farmi corbellar
sempre così? Tanto rumore!
FIORILLA
Sempre m’heu de fer quedar així?
No sabeu fer sinó enrenou!
GERONIO
(Adesso io crepo qui.)
Non tema, signorina,
che corbellar mai più non la farò...
Rimedio ci porrò... L’avviso intanto
che ravvisto mi son più che non crede,
che in casa mia più non si mette il piede.
(Entra in casa e chiude.)
GERONIO
(Explotaré aquí mateix!)
No temi, senyoreta,
mai més no la faré quedar malament...
Hi posaré remei... de moment l’aviso
que m’he esmenat més que no sembla:
a casa meva no hi posarà més els peus.
(Entra a casa i tanca.)
Scena sedicesima
Escena setzena
FIORILLA
Non l’ho veduto mai burbero tanto.
Comincio quasi a spaventarmi alquanto.
(Esce il Poeta con un Usciere.)
Oh! Poeta, a proposito venite:
dov’è Selim?
FIORILLA
Mai no l’havia vist tan remugaire,
començo a estar espantada.
(Entra el poeta amb un uixer.)
Oh, poeta, veniu en bon moment.
On és Selim?
POETA
(piano all’usciere)
(Andate a prendere la lettera e il fardello.)
POETA
(fluixet a l’uixer)
(Aneu a buscar la carta i el fardell.)
FIORILLA
Dite: dov’è Selim?
FIORILLA
Digueu: on és Selim?
170 Llibret
POETA
Egli è occupato.
POETA
Ara està ocupat.
FIORILLA
Come?
FIORILLA
Com?
POETA
Con Zaida si è pacificato.
Anzi fra poco ei parte
con essa per Turchia.
(Nota tutto ed osserva, musa mia.)
POETA
Ha fet les paus amb Zaida,
i ben aviat amb ella
marxa cap a Turquia.
(Anota-ho tot i observa, musa meva!)
FIORILLA
Vinto dunque ha colei? perfido! ed io
nulla per lui curava
lo stuol di mille amanti,
del marito il dispetto!
FIORILLA
Ha vençut, doncs, ella? Pèrfid!
I jo que per ell no parava esment
als milers d’amants que em voltaven,
al despit del meu marit!
POETA
(Un altro colpo, ed otteniam l’effetto.)
POETA
(Un cop més i obtindrem l’efecte!)
FIORILLA
Amici, un sol momento,
possiam, se lo bramate,
riposarci in casa mia...
(Esce di casa l’usciere con un foglio e due
servitori che portano il fardello.)
FIORILLA
Amics, ni que sigui un moment,
si ho desitgeu, podem
descansar a casa meva...
(Surt de la casa l’uixer amb un paper i dos
servents que duen un fardell.)
POETA
Alto! aspetate.
Questa lettera a voi manda il marito.
POETA
Alto, espereu!
El marit us envia aquesta carta.
FIORILLA
Qual capriccio! Leggiam.
(Durante la lettura, l’uscier parte; il Poeta si
ritira senza essere udito. Restano i servitori
colle robe.)
«I vostri cenci vi mando,
e in casa mia più non vi voglio:
essa è chiusa per voi, dimenticate
d’essermi stata moglia, e il rossor vostro
seppellite in Sorrento.
Don Geronio.» Qual colpo! Ohimè! che sento?
Poeta... egli è partito... oh Dio!
Son chiuse della casa le porte...
L’irato consorte per sempre mi scacciò...
FIORILLA
Quins capricis té! Llegim-la:
(Durant la lectura se’n va l’uixer; el poeta es
retira sense ser vist. Resten els servents amb
el fardell de les seves coses.)
«Els vostres drapets us envio,
no us vull més a casa meva.
La teniu tancada, i oblideu que
heu estat la meva dona; sepulteu
la vergonya allà a Sorrento.
Don Geronio.» Quin cop! Oh, què sento!
Poeta... No hi és... Oh, Déu, tancades
són les portes de casa...
L’irat marit m’ha fet fora per sempre.
Llibret 171
Dunque a Sorrento degg’io tornar?
Oh mia vergogna! ahi! quale asilo trovar!
Tutto ho perduto. Pace, marito,
onor, intendo...
(ai servitori che mostrano le robe)
Ah! questi testimoni sono
della miseria mia. Vani ornamenti,
che fate meco omai! Itene tutti,
itene sparsi a terra; io vi calpesto,
cagioni de’ miei falli, e vi detesto.
(Si spoglia degli ornamenti che avrà
intorno. Il Poeta si mostra di tanto in tanto.
Le maschere, sorprese, si guardano fra
loro.)
Squallida veste e bruna
d’affanno e pentimento,
fia l’unico ornamento
che si vedrà con me.
Lutto non v’ha che basti
a chi l’onor perdè.
I hauré de tornar a Sorrento?
Oh, quina vergonya! Ah, on trobar asil?
Ho he perdut tot! Pau, marit, honor...
ara ho entenc...
(als servents que li mostren les coses)
Ah, tot això són testimonis
de la meva misèria! Vans ornaments!
Què feu encara amb mi? Fora tots,
fora, a terra escampats aneu! Us trepitjo,
raons dels meus errors, i us detesto!
(Es treu els ornaments que porta. El poeta
es deixa veure de tant en tant, i les
màscares, sorpreses, es miren les unes a
les altres.)
Mísera roba, i fosca
d’afanys i penediment,
serà l’únic ornament
que em veuran dur.
No hi ha dol que basti
a qui ha perdut l’honor.
POETA
L’affare è andato bene,
più da temer non c’è.
POETA
La cosa ha resultat:
ja no hi res a témer.
MASCHERE
Amici, a noi conviene
volger lontano il piè.
COR
Amics, val més que anem passant
i ens allunyem d’aquí.
FIORILLA
Caro padre, madre amata,
quale affanno sentirete,
quando sola e disprezzata
vostra figlia rivedrete
far ritorno sconsolata
all’antica povertà?
FIORILLA
Estimats pare i mare,
quin disgust tindreu
quan sola i menyspreada
veureu de nou la vostra filla
retornant desconsolada
a l’antiga pobresa!
MASCHERE
Al marito chiedete soccorso,
ma da noi non sperate pietà.
COR
Al marit demana ajuda,
però no esperis pietat de nosaltres.
FIORILLA
Falsi amici, voi pur mi lasciate!
Ah! comincio a conoscervi appieno.
Voi restate, se il Cielo è sereno,
voi fuggite, se nero si fa.
FIORILLA
Falsos amics, també m’abandoneu!
Ara us començo a conèixer.
Amb cel serè us quedeu,
però fugiu si el cel es tapa.
172 Llibret
MASCHERE
Chi rovina a sé stesso procura
solo accusi la sua cecità.
COR
Qui la ruïna a si mateix es procura
només pot acusar la pròpia ceguesa.
FIORILLA
Falsi amici! L’infelice, che opprime sventura,
più sostegno e conforto non ha.
FIORILLA
Falsos! La infeliç, per la desventura
oprimida, no té sosteniment ni consol.
POETA
(Ci è morale... oh! che scena sicura,
oh! che incontro al teatro farà.)
(Fiorilla parte da un lato, seguita dai servitori
che portano le robe, le Maschere dall’altro. Il
Poeta esce.)
POETA
(Hi ha moral i tot!... És una escena segura,
quin efecte al teatre farà!)
(Fiorilla se’n va per un costat, amb els servents
que li porten les coses, i les màscares pel
cantó oposat; el poeta ara es deixa veure.)
Scena diciassettesima
Escena dissetena
POETA
Che dramma! son contento:
un miglior argomento
trovar non si potea, né in miglior modo
avviluppar si cercherebbe un nodo.
(Entra Geronio.)
Amico! a meraviglia: pianti, strida,
rimorsi da tragedia.
POETA
Quin drama! Estic content:
un argument millor no podia
trobar, ni de manera millor aconseguiria
desenvolupar el nus de l’acció.
(Entra Geronio.)
Amic, va de meravella: plors, crits,
i remordiments de tragèdia.
GERONIO
Io ti ringrazio,
poeta mio. Credi che sia pentita,
e corretta davvero?
GERONIO
T’ho agraeixo,
poeta meu. Creus que està penedida
i que s’ha corregit de debò?
POETA
Se lo credo? Anzi saggia
per sempre io la prevedo.
POETA
Si ho crec? Fins i tot diria
que sempre més serà assenyada.
GERONIO
Ed or, che far bisogna?
GERONIO
I ara, què cal fer?
POETA
Seguitarla senza farsi vedere.
E se si lagna, se piange,
se promette di mutare costume
e viver bene, perdonarle,
e riprenderla conviene.
(Partono.)
POETA
Seguir-la, sense deixar-se veure,
i si es lamenta, si plora,
si promet canviar de costums
i viure com cal, perdonar-la
convé, i fer-la tornar.
(Se’n van.)
Llibret 173
Scena diciottesima
Escena divuitena
Spiaggia come nell’atto primo. Si vede
sull’ancora la nave di Selim, e Marinari Turchi.
Fiorilla, indi Don Geronio col Poeta.
Platja com al primer acte. Es veu la nau de
Selim ancorada, amb tot de mariners turcs.
Fiorilla, i al seu darrere el poeta i Don Geronio.
FIORILLA
Sì, mi è forza partir: non ho coraggio
di presentarmi a lui. Grave è il mio torto.
Questa vicina al porto spiaggia rimota,
provveduta è sempre di batelli che vengono,
e che vanno da Napoli a Sorrento... È qui...
La nave è quella di Selim. Non fosse a questa
spiaggia approdata mai nave funesta!
FIORILLA
Sí, cal que marxi, no tinc valor
de presentar-me al seu davant: greu
ha estat el meu tort. En aquesta platja
remota a tocar del port hi ha sempre vaixells
que vénen i que van de Nàpols a Sorrento...
És aquí... La nau és la de Selim. Tant de bo
mai no hagués recalat a aquesta platja!
POETA
(Miratela: sospira.)
POETA
(Mireu-la: sospira.)
GERONIO
(Ella è pentita,
è pentita davver.)
GERONIO
(Està penedida,
i n’està de debò.)
POETA
(Non vel dicea?
Perchè state indeciso?
Andate innanzi.)
POETA
(No us ho deia jo?
Per què us mostreu indecís?
Aneu-hi d’una vegada!)
FIORILLA
(Geronio! Come qui?
Par che s’avanzi.)
FIORILLA
(Geronio! Aquí?
I sembla que s’acosta!)
GERONIO
(Fiorilla poverina!)
GERONIO
(Pobreta Fiorilla!)
FIORILLA
(Mi guarda e si avvicina.)
FIORILLA
(Em mira i s’acosta.)
POETA
(Vi ha scoperto, e vi mira.)
POETA
(Us ha vist, i us mira.)
FIORILLA
(In mio favore
chi sa? forse gli parla il primo amore.)
Son la vite sul campo appassita,
che del caro sostegno mancò.
FIORILLA
(Qui sap si en favor meu
li parla encara el primer amor.)
Sóc la vinya pansida al camp
que ha perdut el bon sosteniment.
174 Llibret
GERONIO
Io son l’olmo a cui venne rapita
la sua vite, ed ignudo restò.
GERONIO
Jo sóc l’om a qui li han arrencat
la seva vinya, i que ha quedat despullat.
POETA
Il cultore son io di buon cuore,
che di nuovo congiunger li può.
POETA
Sóc el viticultor, de bon cor,
que de nou pot ajuntar-los.
FIORILLA
D’intorno mi gira,
mi guarda e sospira;
facciamoci avanti,
placato mi par.
FIORILLA
Gira al meu voltant,
em mira i sospira;
anem-li a l’encontre,
em sembla calmat.
GERONIO
D’intorno mi gira,
mi guarda e sospira;
facciamoci avanti,
pentita mi par.
GERONIO
Gira al meu voltant,
em mira i sospira;
anem-li a l’encontre,
la veig penedida.
POETA
D’intorno vi gira,
vi guarda e sospira;
via fatevi avanti,
pentita mi par.
POETA
Us gira al voltant,
us mira i sospira;
aneu-li a l’encontre,
la veig penedida.
GERONIO
Cara vite...
GERONIO
Cara vinya...
FIORILLA
Olmo diletto...
FIORILLA
Om predilecte...
POETA
Oh che bella allegoria!
POETA
Quina bella al·legoria!
GERONIO
Al mio tronco...
GERONIO
Al meu tronc...
FIORILLA
All’ombra mia...
tu potresti ritornar.
FIORILLA
A l’ombra meva...
podries tornar.
POETA
Il final non può sbagliar.
POETA
El final no pot fallar.
Llibret 175
GERONIO, FIORILLA
Torna, sì, fra queste braccia,
cara vite/olmo caro a verdeggiar!
GERONIO, FIORILLA
Torna a aquests braços,
cara vinya / car om predilecte...
POETA
Bravi, sì, buon pro vi faccia!
Nulla al dramma può mancar.
POETA
Molt bé, i bon profit us faci!
Res no manca a aquest meu drama!
Scena ultima
Escena última
ZINGARI
Rida a voi sereno il Cielo,
sian per voi tranquilli i venti,
e vi portino contenti
nella patria a respirar.
COR DE GITANOS
Que us somrigui el cel serè,
i que us bufin vents propicis,
i que us portin feliçment
a alenar a la pàtria.
SELIM
Cara Italia, io t’abbandono,
ma per sempre in cor t’avrò.
Che per te felice io sono,
ogni dì rammenterò.
SELIM
Cara Itàlia, t’abandono,
però et duré per sempre al cor.
Que gràcies a tu sóc feliç
ja mai més no oblidaré.
ZAIDA
Vien Fiorilla. Già con lei
Don Geronio ha fatto pace.
ZAIDA
Ve Fiorilla. Amb ella ha fet
Don Geronio ja les paus.
POETA
(Ecco il Turco... non vorrei...
questo incontro mi dispiace.)
POETA
(Aquí tenim el turc... no voldria...
No em plau gaire aquest encontre.)
FIORILLA
(piano a Geronio)
Non lo posso più vedere!
FIORILLA
(baixet, a Geronio)
Ja no el puc veure!
GERONIO
(piano a Fiorilla)
Un saluto per dovere...
poi va ben piantarli qua!
GERONIO
(baixet, a Fiorilla)
Saluda’l, és un deure...
I després, val més deixar-los.
ZAIDA, SELIM
Perdonate i nostri errori.
SELIM, ZAIDA
Perdoneu els nostres errors.
FIORILLA, GERONIO
Perdonati già vi sono.
GERONIO, FIORILLA
Ja esteu perdonats.
176 Llibret
NARCISO
Permettetemi, signori,
che vi chieda anch’io perdono!
Ah, l’esempio che mi date
ben correggermi saprà.
NARCISO
Permeteu-me, senyors,
que us demani també jo perdó!
Ah, l’exemple que em doneu
servirà per corregir-me.
POETA
È l’intreccio terminato,
lieto fine ha il dramma mio.
E contento qual son’io
forse il pubblico sarà.
POETA
I un cop la intriga acabada,
el meu drama té un final feliç.
I content com jo ara em sento
potser el públic estarà.
TUTTI
Restate contenti:
felici vivete.
E a tutti apprendete
che lieve è l’error,
se sorge da quello
più bello l’amor.
(Intanto Selim e Zaida, saludati dagli altri e
corteggiati dagli Zingari, si vedrano appressare
alla marina per imbarcarsi; in questo tempo
cade il sipario.)
TOTS
Quedeu contents,
viviu feliços,
i ensenyeu a tothom
que lleu és l’error,
si d’ell sorgeix,
més bell, l’amor.
(Mentre veiem com Selim i Zaida, saludats
pels altres i festejats pels gitanos, s’acosten a
la riba per embarcar, va caient el teló.)
FINE
FI
TRADUCCIÓ DE JAUME CREUS I DEL CASTILLO