Llibret - Gran Teatre del Liceu
Transcript
Llibret - Gran Teatre del Liceu
Llibret 108 Llibret Gioachino Rossini 109 Il turco in Italia Dramma buffo en dos actes Llibret de Felice Romani, basat en l’obra homònima de Caterino Mazzolà Música de Gioachino Rossini Estrenat el 14 d’agost de 1814 al Teatro alla Scala de Milà Personatges: Selim, turc viatger, abans amant de Zaida i després encapritxat amb Fiorilla (baix) Donna Fiorilla, dona capritxosa però honesta, esposa de Don Geronio (soprano) Don Geronio, home feble i poruc (baix) Don Narciso, cavaller galant de Donna Fiorilla, home gelós i sentimental (tenor) Prosdocimo, poeta, conegut de Don Geronio (baix) Zaida, abans esclava i promesa de Selim, després gitana; dona tendra i afectuosa (soprano) Albazar, inicialment confident de Selim, després gitano i sequaç i amic de Zaida (tenor) Amics de Fiorilla, gitanos i gitanes, turcs i màscares. L’escena té lloc a prop de Nàpols, en una zona d’estiueig de la costa i a casa de Don Geronio. EDICIÓ CRÍTICA DE LA FONDAZIONE G. ROSSINI DE PESARO EN COL·LABORACIÓ AMB UNIVERSAL MUSIC PUBLISHING RICORDI DE MILÀ A CÀRREC DE MARGARET BENT Editors i propietaris 110 Llibret ATTO PRIMO ACTE I Scena prima Escena primera Luogo solitario fuori di Napoli. Spiaggia di mare. Colle da un lato, sparso di casini di campagna che si vedono in lontananza, e di tende custodite da Zingari. Una truppa di Zingari è sul colle, un’altra al piano, tutti occupati a differenti uffici. Lloc solitari als afores de Nàpols. Platja. A un costat un turó amb tot de pavellons de camp que es veuen al lluny, i de tendes que els gitanos custodien. Hi ha gitanos al turó i gitanos a la plana, tots ocupats en tasques distintes. ZINGARI Nostra patria è il mondo intero, e nel sen dell’abbondanza l’altrui credula ignoranza ci fa vivere e sguazzar. GITANOS La nostra pàtria és el món sencer i en el si de l’abundància la crèdula ignorància dels altres ens fa viure i anar bé. ZAIDA Hanno tutti il cor contento, sol la misera son io! Ho perduto l’amor mio, e nol posso più trobar. ZAIDA Tenen tots alegre el cor, jo sóc l’única malaurada! He perdut el meu amor i ja no el puc trobar. ALBAZAR Consolatevi una volta, divertitevi con noi. Su... coraggio! tocca a voi la canzone a cominciar. ALBAZAR Doncs val més que us consoleu, divertiu-vos amb nosaltres. Endavant, que ara us toca començar la cançó. POETA Ho da far un dramma buffo e non trovo l’argomento! Questo ha troppo sentimento, questo insipido mi par. Come! Zingari! per Bacco... Gioia, canti, colazione! Oh! che bella introduzione vi sarebbe da cavar! POETA He d’escriure un drama buffo i no em surt cap argument! Un té massa sentiment, l’altre sembla molt insípid. Què! Zíngars, redimonis! Alegria, cants i manduca! Oh, quina bona introducció se’n podria aconseguir! ZINGARI Nostra patria è il mondo intero, e nel sen dell’abbondanza l’altrui credula ignoranza ci fa vivere e sguazzar. GITANOS La nostra pàtria és el món sencer i en el si de l’abundància la crèdula ignorància dels altres ens fa viure i anar bé. Llibret 111 POETA Buono, bravi! Oh!, que bella introduzione, ecc. (I Zingari partono.) POETA Bravo, molt bé! Oh, quina bona introducció, etc. (Els gitanos se’n van.) Scena seconda Escena segona POETA Ah! se di questi Zingari l’arrivo potesse preparar qualche accidente, che intrigo sufficiente mi presentasse per un dramma intero! Un bel quadro farei tratto dal vero. Abbandonar bisogna il pensier sopra i capricci della bella Fiorilla: hanno messo già in scena dei Poeti d’ogni razza sciocco marito ed una moglie pazza. Ecco appunto Geronio che a la pazzia de farsi astrologare: corro i Zingari presto ad avvisare. (Il Poeta sale il colle e si vede accennare agli Zingari Geronio, il quale esce da parte opposta meditando.) POETA Ah, si l’arribada d’aquests gitanos pogués provocar un incident que fornís intriga suficient per a un drama sencer! Faria un bon retrat naturalista. Caldrà que abandoni la idea sobre els capricis de la bella Fiorilla: prou que poetes de tota mena ja han posat en escena un marit ximple i una dona esbojarrada. Parlant del marit, aquí tenim Geronio que té la mania de fer-se dir la bonaventura: corro a avisar aquells gitanos. (Surt corrents el poeta cap al turó i veiem com assenyala als gitanos la presència de Geronio, que entra per l’altra banda, meditant.) Scena terza Escena tercera GERONIO Vado in traccia d’una Zingara che mi sappia astrologar, che mi dica in confidenza, se col tempo e la pazienza, il cervello di mia moglie potrò giungere a sanar. Ma la Zingara ch’io bramo è impossibile trovar. Il cervello di mia moglie è formato di tal pasta, che un astrologo non basta come è fatto ad indagar. (Intanto scendono Zingari e Zingare con Zaida; giunti al piano, circondano Geronio.) GERONIO Vaig buscant alguna gitana que em sàpiga dir la bonaventura, que em digui en confidència si amb el temps i la paciència podré tornar a la sanitat el cervell de la meva esposa. Però la gitana que necessito és impossible de trobar. El cervell de la meva esposa s’ha format de tal manera que ni un astròleg bastaria per saber com està fet. (Mentrestant, els gitanos han baixat amb Zaida fins a la plana i envolten Geronio.) 112 Llibret ZAIDA, ZINGARE Chi vuol farsi astrologar! ZAIDA, GITANES Qui vol saber la bonaventura? GERONIO Ecco appunto a me vicino uno stuol di Zingarelle. GERONIO Vaja, justament aquí al costat hi ha un estol de joves gitanes! ZAIDA, ZINGARE Noi leggiamo nel destino, noi leggiamo nelle stelle: chi vuol farsi astrologar! ZAIDA, GITANES Podem llegir el destí, podem llegir els estels! Qui vol saber la bonaventura? GERONIO Zingarelle! GERONIO Joves gitanes! ZAIDA, ZINGARE Qua la mano. ZAIDA, GITANES Vejam la mà. GERONIO Aspetatte... GERONIO Espereu... ZAIDA, ZINGARE Presto, presto... ZAIDA, GITANES Ràpid... GERONIO Piano, piano. GERONIO A poc a poc. ZAIDA Siete nato... ZAIDA Heu nascut... GERONIO Sì... in che giorno? GERONIO Sí, quin dia? ZAIDA Era il sole in Capricorno. ZAIDA El sol era a Capricorn. GERONIO Son garzone od ammogliato? GERONIO Sóc solter o tinc esposa? ZAIDA Qua la fronte. Maritato. ZAIDA Vejam el front. Ets casat. GERONIO Quando... Come vi accorgete? GERONIO Quan? Com ho heu sabut? Llibret 113 ZAIDA Sotto il segno dell’Ariete. ZAIDA Sota el signe d’Àries. ZAIDA, ZINGARE Infelice! ZAIDA, GITANES Infeliç! GERONIO Cosa è stato? GERONIO Què hi ha? ZAIDA, ZINGARE Poveretto! ZAIDA, GITANES Pobret! GERONIO Cosa è nato? GERONIO Què passa? ZAIDA, ZINGARE Che fatal costellazione! ZAIDA, GITANES Una fatal constel·lació! GERONIO Qual’è? GERONIO Quina? ZAIDA, ZINGARE Il segno del montone. ZAIDA, GITANES El signe del moltó. GERONIO Eh! levatevi d’attorno! Eh! toglietevi di qua! Ah! mia moglie, san chi sono fino i Zingari di piazza. Se tu segui a far la pazza tutto il mondo lo saprà. (Fugge via seguitato dalla truppa degli Zingari.) GERONIO Ei! Fora del meu costat! Ei, toqueu el dos! Ah, esposa meva, saben qui sóc fins els gitanos de la plaça; si continues fent la boja ho sabrà al final tothom. (Fuig seguit per la tropa de gitanos.) Scena quarta Escena quarta POETA Brava! intesi ogni cosa. Voi siete, Zingarella, spiritosa. Qual’è la vostra patria? POETA Molt bé! Ho he sentit tot. Sou, jove gitana, espavilada. Quina és la vostra pàtria? ZAIDA, ZINGARE Ebbi la vita del Caucaso alle falde! ZAIDA, GITANES Vaig veure la llum a la falda del Caucas. 114 Llibret POETA E qual ventura da sì lontane terre qui vi tragge raminga? POETA I per quina ventura des de tan llunyanes terres heu arribat errant fins aquí? ALBAZAR I casi nostri sono un romanzo. ALBAZAR La nostra història és una veritable novel·la. POETA (Buono!) Sarete stata certo in qualche serraglio. POETA (Això és bo!) I segur que heu estat en un serrall, oi? ZAIDA Un dì felice schiava in Erzerum vissi di Selim Damelec. ZAIDA Temps ha com a esclava feliç de Selim Damelec, vivia a Erzerum. ALBAZAR E i mali suoi han principiato di là. ALBAZAR I allà van començar les seves desgràcies. POETA Cosa v’avvenne? POETA Què va passar? ZAIDA Udite: egli mi amava, e sposarmi volea; le mie rivali mi fan agli occhi suoi infida comparir: cieco e furente lo rende gelosia, ed impose a colui che morta io sia. Albazar mi salvò. Lungo sarebbe il dir quanto soffersi, in quanti modi crudo destin m’offese, come qui, con tal gente, in questo arnese. ZAIDA Escolteu: ell m’estimava i volia casar-se amb mi, però als seus ulls em fan les rivals semblar infidel. Encegat i furiós la gelosia el torna, i va manar a aquest que morta em volia. Albazar, però, em va salvar. Seria llarg de dir com he patit i de quines maneres m’ha ofès el cruel destí, com he arribat, vestida així, fins aquí, amb aquesta gent. POETA Un bel pensier mi viene, che può farvi felice. POETA Se m’acut una bona idea per poder-vos fer feliç. Llibret 115 ZAIDA In qual maniera? ZAIDA De quina manera? POETA Debbe arrivar stasera certo principe Turco, il quale viaggia per visitar l’Italia, ed osservar i costumi Europei. POETA Aquesta tarda ha d’arribar un príncep turc que viatja per visitar Itàlia, i observar els costums dels europeus. ZAIDA Mi sembra strano che salti in testa a un Turco questa curiosità! ZAIDA Em resulta estrany que tingui un turc aquesta curiositat. POETA Il caso è molto raro in verità. Ma pur sicuramente egli è aspettato; anzi gli han preparato un palazzo magnifico e una festa. Pocchi giorni qui resta, poi ritorna in Turchia: dov’ei conosca la fè del vostro cuore, si farà coll’amante mediatore. Dite: migliore idea... POETA El cas és certament molt rar. Però és segur que l’esperen; més encara, li han preparat un magnífic palau i una festa. S’hi estarà pocs dies, després tornarà a Turquia: si ell conegués la fidelitat del vostre cor, pot fer de mediador amb el vostre amant. Digueu: es podia trobar... ALBAZAR Trovar non si potea... ALBAZAR ... una idea millor? ZAIDA Facil vi fia al principe l’ingresso? ZAIDA Us seria fàcil tenir accés al príncep? POETA Se a Selim ritornarvene bramate, lasciate fare a me. POETA Si amb Selim voleu retornar, deixeu-me fer. ZAIDA Sì, non ho pace lunge da lui: benchè con me crudele, l’amo, l’amai: sempre gli fui fedele. (Partono. Fiorilla accompagnata da varie sue amiche.) ZAIDA Sí, que lluny d’ell no trobo pau. Per bé que fou amb mi cruel, l’estimo, l’he estimat, sempre li he estat fidel. (Se’n van. Entra Fiorilla acompanyada d’algunes amigues.) 116 Llibret Scena quinta Escena cinquena FIORILLA Non si dà follia maggiore dell’amare un solo oggetto: noia arreca, e non diletto, il piacere d’ogni dì. Sempre un sol fior non amano l’ape, l’auretta, il rio; di genio e di cor volubile amar così vogl’io, voglio cangiar così. (Intanto si vedrà passare una nave la quale, gittato in mare un battello, si fermerà sull’ancora. Il battello si avvicina a terra recando Selim accompagnato da molti Turchi.) FIORILLA No hi ha més gran follia que estimar un sol objecte d’amor. El plaer de cada dia acaba avorrint en comptes de satisfer. No estimen sempre una sola flor l’abella, l’oreig, el riu; de cor i natura voluble, jo vull estimar igual, així jo vull cantar. (Mentrestant, es veu passar un vaixell que mulla l’àncora i del qual se separa una barca que porta Selim i molts turcs fins a terra.) TURCHI Voga, voga, a terra, a terra. COR DE TURCS Rema, rema, a terra, a terra! FIORILLA Un naviglio! Turco pare. FIORILLA Una nau? Sembla turca. TURCHI Dal travaglio avuto in mare riposar potremo qua. COR Del treball que en mar tinguérem reposar podrem aquí. FIORILLA In disparte ad osservare noi starem chi approderà. (Si ritira. Intanto approda il battello e sbarca Selim.) FIORILLA Ens posarem a l’aguait per veure qui abordarà. (Fiorilla es retira, mentre Selim desembarca.) TURCHI E scordar il ciel d’Italia ogni pena ci farà. COR I el cel d’Itàlia ens farà oblidar qualsevol penalitat. Scena sesta Escena sisena SELIM Bella Italia, alfin ti miro. Vi saluto, amiche sponde; l’aria, il suolo, i fiori e l’onde, tutto ride e parla al cor. SELIM Bella Itàlia, per fi et puc veure, ribes amigues, us saludo. Aire i terra, flors i onades, tot somriu i parla al cor. Llibret 117 Ah! del cielo e della terra, cara Italia sei l’amor. (Fiorilla si fa vedere colla sua compagnia.) Ah! Ets l’amor de cels i terra, oh, cara Itàlia! (Torna Fiorilla amb les seves companyes.) FIORILLA (Che bel Turco! avviciniamoci.) FIORILLA (Quin turc més ben plantat. Acostem-nos-hi.) SELIM Quante amabili donzelle! SELIM Quantes donzelles gentils! FIORILLA (Anche i Turchi non mi spiacciono.) FIORILLA (Tampoc no em desagraden els turcs.) SELIM L’Italiane son pur belle. SELIM Mira que són belles, les italianes! FIORILLA, SELIM (Vo’ accostarmi. E mi voglio divertir.) FIORILLA, SELIM (M’hi acostaré. Vull divertir-me.) FIORILLA Serva... FIORILLA Al vostre servei. SELIM Servo. SELIM Al vostre... FIORILLA (È assai garbato.) FIORILLA (És força encantador.) SELIM (Oh! che amabile visetto!) Son davvero fortunato d’incontrar sì vago oggetto. SELIM (Oh, quina carona amable!) De debò que sóc afortunat de trobar tan gran favor. FIORILLA Anzi è mio tutto il favore d’incontrar un gran signore così pien di civiltà. FIORILLA El favor és per a mi, en trobar un gran senyor tan ple de bona educació. SELIM (Son sorpreso.) SELIM (Estic sorprès.) FIORILLA (È già ferito.) FIORILLA (Ja està tocat!) SELIM (Che avvenenza!) SELIM (Quina formosor!) 118 Llibret FIORILLA (È nella rete.) FIORILLA (Ja és a la xarxa!) SELIM Voi, signora, mi piacete. SELIM Senyora, m’agradeu. FIORILLA Non mi burli... FIORILLA No us en burleu... SELIM In verità. SELIM De debò. FIORILLA (Con un poco di modestia io so ben quel che si fa.) FIORILLA (Amb una mica de modèstia prou que sé el que es pot fer.) SELIM (Quell’amabile modestia più gentil sembrar la fa.) SELIM (Aquesta amable modèstia la fa semblar més gentil.) FIORILLA Addio, signor... FIORILLA Adéu, senyor... SELIM Partite? SELIM Marxeu? FIORILLA Vo’ passeggiando un poco. FIORILLA Vaig a passejar una mica. SELIM Che venga anch’io gradite? SELIM Us sap greu si us acompanyo? FIORILLA È troppo onor. FIORILLA I ca! Quin honor! SELIM (Che foco! che foco!) SELIM (Quina ardor!) FIORILLA Ah! FIORILLA Ah! SELIM Carina!... voi sospirate? Ah! SELIM Bonica! Que sospireu? Ah! Llibret 119 FIORILLA Voi pure. FIORILLA I vós també. SELIM Anch’io. SELIM Jo també. FIORILLA Perchè? FIORILLA Per què? SELIM Perchè? SELIM Per què? FIORILLA Perchè? FIORILLA Per què? SELIM Perchè una fiamma insolita sento che avvampa in me. (Fiorilla gli porge la mano, che Selim stringe teneramente; allora Fiorilla corrisponde alla tenerezza di Selim.) SELIM Perquè una flama insòlita sento que crema en mi. (Fiorilla li allarga la mà, que Selim estreny delicadament; Fiorilla respon llavors a la tendresa de Selim.) FIORILLA, SELIM Cara mano, al sen ti premo; non ti voglio più lasciar. FIORILLA, SELIM Mà estimada, al pit t’estrenyo, no et voldria pas deixar. FIORILLA (Non è così difficile questi Turchi a conquistar.) FIORILLA (No és pas cosa tan difícil conquistar aquests turcs.) SELIM (Non è poi così difficile l’Italiane a conquistar.) (Partono dandosi il braccio.) SELIM (No és pas cosa tan difícil, conquistar les italianes.) (Se’n van de bracet.) Scena settima Escena setena POETA Della Zingara amante non è buffo il carattere, ma bello e interessante. È teatrale il principio dell’opera, ma non ci vedo intreccio naturale. POETA La gitana amant no és un personatge còmic, tanmateix és bonic i interessant. És teatral el principi de l’òpera, però no hi veig un desenvolupament natural. 120 Llibret NARCISO Poeta! NARCISO Poeta! POETA Don Narciso! Come! siete qui solo? io vi credea della vostra Fiorilla in compagnia. POETA Don Narciso! I ara! Aquí tot sol? Us creia fent companyia a la vostra Fiorilla. NARCISO Venne meco; ma poi prese altra via. Ditemi: la vedeste? NARCISO Ha vingut amb mi. Però ha fet una altra via. Digueu: que l’heu vista? POETA Io no. POETA Jo, no! NARCISO (Colei ha qualche intrigo che mi tien nascosto.) NARCISO (Aquesta en porta una de cap que m’amaga.) POETA (Pensa il servente cavalier geloso. Scopriam terreno: mi potrebbe offrire qualche bell’episodio.) POETA (El galantejador gelós pensa. Temptegem el terreny: encara podria oferir-me algun bon episodi.) NARCISO (All’incostante son venuto in odio.) NARCISO (La inconstant m’ha agafat mania.) Scena ottava Escena vuitena GERONIO (apparendo) Amici... socorretemi... Consigliatemi... Io son furoi di me. GERONIO (entrant) Amics... ajudeu-me. Aconselleu-me... Estic fora de mi. NARCISO Perchè? che avvene mai? NARCISO Per què? Què ha passat? POETA Che cosa c’è? POETA Què hi ha? GERONIO In questo punto io vidi mia moglie con un Turco. GERONIO Acabo de veure la meva dona amb un turc. Llibret 121 POETA Un Turco! POETA Un turc? NARCISO (Infida!) NARCISO (Infidel!) GERONIO In casa mia lo guida a bevere il caffè. Sian maledetti tutti i Turchi del mondo. GERONIO El porta cap a casa a prendre cafè. Siguin maleïts tots els turcs del món! POETA Un punto è questo da farsi molto onore. POETA És cosa, aquesta, de fer-se molt d’honor. GERONIO Io non mi curo d’avver in casa mia il gemmato turbante di Selim Damelec. GERONIO I què m’importa tenir a casa meva el turbant enjoiat de Selim Damelec? POETA (saltando per l’allegrezza) Che? Selim... Davvero? L’amante della Zingara!... per Bacco! Questo arrivo improvviso è un bel colpo di scena... Il dramma è fatto. Apollo ti ringrazio. POETA (saltant d’alegria) Què? Selim? De debò? L’amant de la gitana, redéu! Aquesta sobtada vinguda és tot un efecte teatral: el drama ja està fet. Apol·lo, t’ho agraeixo. GERONIO, NARCISO È matto. GERONIO, NARCISO S’ha tornat boig! POETA Un marito scimunito! Una sposa capricciosa! No, di meglio non si dà. POETA Un marit... que és un babau! Una esposa capriciosa! No hi ha res de millor, no! GERONIO Mio signor, che burla è questa? Mi rispetti, o che la testa, sì, qualchedun le romperà. GERONIO Senyor meu, que us en burleu? Un respecte, o bé la testa potser algú us voldrà trencar. POETA Un galante supplantato da un bel Turco innamorato! Oh! che intreccio che si fa! POETA Un bell turc enamorat que el galant ha suplantat! Quin embull que s’ha creat! 122 Llibret NARCISO Per chi intende di parlare? (sdegnato) Non ci venga ad insultare o con me da far l’avrà. NARCISO De qui parla, què pretén? (empipat) I no ens vingui ara a insultar, o bé amb mi se les haurà. POETA (ora all’uno, ora all’altro) Ma signor, perchè si scalda? Lei, signor, perchè s’infiamma? Perchè? Sceglier voglio per un dramma l’argomento che mi par. POETA (ara a l’un, ara a l’altre) Ai, senyor, per què s’exalta? I vostè per què s’indigna. Per què? Per a un drama vull triar l’argument que més em plagui. GERONIO Scelga pure un argomento che a’ miei pari non s’adatti, e i mariti non maltratti, che san farsi rispettar. GERONIO Triï, doncs, un argument que no escaigui als meus semblants, i els marits no me’ls maltracti, saben fer-se respectar. NARCISO Lasci vivere i galanti, e non badi al loro stato; o un poeta bastonato io farò nel dramma entrar. NARCISO I els galants deixi tranquils, deixi córrer el seu estat, o un poeta colpejat jo faré en el drama entrar. POETA Atto primo, il marito coll’amico... scena prima, moglie... Turco... grida... intrico... No, di meglio non si dà. POETA Acte primer, el marit és amb l’amic... escena primera, dona... turc... crits... intriga... Res millor no trobaria! GERONIO, NARCISO Atto prima, scena prima: il poeta per l’intrico, dal marito e dall’amico bastonate prenderà. (Narciso e Geronio partono.) GERONIO, NARCISO Acte primer, escena primera, el poeta, per la intriga, del marit i de l’amic bastonades obtindrà. (Narciso i Geronio se’n van.) Llibret 123 Scena nona Escena novena Appartamenti elegantemente mobigliati in casa di Don Geronio. Sofà, tavolino, sedie, ecc. Fiorilla accompagnata da Selim. Estances elegantment moblades a casa de Don Geronio. Un sofà, una tauleta, cadires, etcètera. Fiorilla en companyia de Selim. FIORILLA (ad un servo che parte) Olà: tosto il caffè... (a Selim) Sedete. (Siedono.) FIORILLA (a un servent) De pressa, el cafè... (a Selim) Podeu seure. (S’asseuen.) SELIM Ammiro di questo gabinetto i ricchi arredi, ma per sì gran beltà come la vostra, un tempio ci vorria, e ne avreste un magnifico in Turchia. SELIM D’aquest gabinet admiro el ric arranjament, però a una gran bellesa com la vostra li caldria tot un temple, i en tindríeu un de magnífic a Turquia. FIORILLA Qualche serraglio forse? È ver che i Turchi sono tanto gelosi? FIORILLA Un serrall potser? I és cert que els turcs són molt gelosos? SELIM Ah! se un tesoro possedessero eguale, della loro gelosia sarian scusati; vi amerebbero più che non credete. (È recato il caffè.) SELIM Ah! Si un tresor igual posseïssin, de la seva gelosia quedarien excusats; us estimarien més i tot del que us podeu pensar. (Porten el cafè.) FIORILLA Ecco il caffè. FIORILLA Aquí tenim el cafè. SELIM (Non posso più.) SELIM (Ja no puc més!) FIORILLA (versando e porgendo) Prendete. FIORILLA (servint) Teniu. SELIM (Che mano delicata!) SELIM (Quina mà tan delicada!) FIORILLA Il zucchero è bastante? FIORILLA Voleu més sucre? 124 Llibret SELIM (Che maniera elegante! Che begli occhi, e che foco in lor scintilla!) SELIM (Quines maneres tan elegants! Quins ulls més bells que té! I quin foc que hi brilla!) FIORILLA A che pensate mai? FIORILLA Es pot saber en què penseu? SELIM Penso a Fiorilla. SELIM Penso en Fiorilla. FIORILLA (Il Turco è preso.) Quante donne amaste? Quante vorreste averne? FIORILLA (El turc ja ha caigut.) Quantes dones heu estimat? Quantes en voldríeu tenir? SELIM Una ne amai, né amar voleva più: ma presso a voi sento ch’è forza ancor arder d’amore. Deh! Se gradir l’affetto mio volete, l’unica del mio cor fiamma sarete. SELIM N’he estimat una de sola, i no volia estimar més. Però estant al vostre costat sento que encara és obligat cremar d’amor. I si us plau agrair el meu afecte sereu l’única flama del meu cor. FIORILLA Siete Turchi: non vi credo, cento donne intorno avete; le comprate e le vendete quando spento è in voi l’ardor. FIORILLA Sou turcs, no us crec: teniu cent dones al voltant. Les compreu i les veneu quan se us apaga l’ardor. SELIM Ah! mia cara, anche in Turchia se un tesoro si possiede, non si cambia, non si cede, sente un Turco anch’ei l’amor. SELIM Ah, estimada! Fins i tot a Turquia si es posseeix un tresor, no es canvia, no es suplanta, també un turc pot sentir amor. Scena decima Escena desena GERONIO (sulla porta) (Ecco qui... da soli a soli... Che mi tocca a sopportar?) È permesso? Si può entrare? Sperar posso un tal favore? GERONIO (al pas de la porta) (Són aquí... cara a cara, ells sols. I jo ho he de suportar?) Amb permís, es pot entrar? Puc esperar un tal favor? Llibret 125 SELIM Che pretende quell’ardito? SELIM Què pretén aquest agosarat? FIORILLA Vi calmate: è mio marito. FIORILLA Tranquil, és el meu marit. SELIM (balzando in piedi e snudando un pugnale) Il marito!... indietro... presto... SELIM (fent un bot i traient el punyal) El marit!... Enrere... de pressa... GERONIO Come?... ahimè!... che tratto è questo? GERONIO Què?... Ai, las! Quin tracte és aquest? SELIM Il marito! indietro... SELIM El marit! Enrere! GERONIO Aiuto! Aiuto! GERONIO Ajuda, ajuda! FIORILLA Compatite: è qui venuto, poverino, a farvi onore. FIORILLA Tingueu pietat: el pobre ha vingut a fer-vos els honors. SELIM Non mi fido. SELIM No me’n refio. GERONIO Sì signore. GERONIO Sí, senyor. Scena undicesima Escena onzena NARCISO (in disparte) (Ciel, che vedo! l’incostante già del Turco è fatta amante.) NARCISO (entrant, a part) (Déu del cel, què veig! La inconstant que ja s’ha fet del turc l’amant!) FIORILLA E domandarvi il favore di baciarvi... FIORILLA I volia fer el favor de besar-vos... GERONIO Di baciarvi, sì signore. GERONIO De besar-vos, sí, senyor. 126 Llibret FIORILLA La zimarra... Poverino. (Costringe il marito a baciare la veste del Turco.) FIORILLA ... el sobretot. Pobrissó! (Obliga Geronio a besar la roba del turc.) GERONIO La zimarra, sì signore, presto qua, sì signore. GERONIO El sobretot, sí, senyor... De seguida, sí, senyor... SELIM Io stupisco, mi sorprende: son gli italici mariti più dei Turchi assai compiti, sono pieni di bontà. SELIM Em meravella, em sorprèn, els marits italians són més cortesos que els turcs, els surt la bondat per les orelles. FIORILLA (Oh! che scena!) Dite bene: (Vecchio stolido!) i mariti (Me la godo.) son compiti, sono pieni di bontà. FIORILLA (Oh, quina escena!) Teniu raó. (Vell ximplet!) Els marits (com em diverteixo!) són cortesos, els surt la bondat per les orelles. NARCISO Ah, lo vedo: i torti miei sventurato, son compiti. Giusto amore! deh! sian puniti tanti oltraggi che mi fa. NARCISO Ah, ja està vist! Els meus mals, desgraciat, han fet el ple. Just amor! Sisplau, que tinguin càstig tots aquests ultratges que em fan. GERONIO (Maledetto!) Dice bene: (Ah! pettegola!) i mariti (Crepo, schiatto.) son compiti, sono pieni di bontà. (Narciso si avanza e dirige il discorso a Geronio. Allora tutti si pongono intorno a Geronio tirandolo in disparte a vicenda.) GERONIO (Maleït!) Ja té raó! (Ah, enredaire!) Els marits (peto, rebento) són cortesos, els surt la bondat per les orelles. (Narciso avança i s’adreça a Geronio. Llavors tothom envolta Geronio i cadascú l’estira per dur-lo a part.) NARCISO Come! si grave torto soffrir potete in pace? NARCISO Com? Podeu sofrir en pau un tort tan greu? SELIM Che vuol da voi l’audace? SELIM Què vol de vós l’audaç? Llibret 127 GERONIO Nulla, nulla. GERONIO No res, no res. NARCISO Che mai pretende? NARCISO Què pretén? GERONIO Niente, niente. GERONIO No res, no res. FIORILLA Che dire intende? FIORILLA Què vol dir? SELIM Nol voglio in mia presenza. SELIM No el vull davant meu. GERONIO Politica!... prudenza! GERONIO Diplomàcia!... Prudència! NARCISO Sentite. NARCISO Escolteu. SELIM Qua. SELIM Veniu. FIORILLA Via, su. FIORILLA Au, va. GERONIO Ma sono stufo omai, ma non ne posso più. GERONIO Ja n’estic del tot fart, no puc aguantar-ho més. SELIM (appressandosi a Fiorilla e parlandole in disparte) Teco parlar vorrei, t’attendo in riva al mar. (Costor mi fan dispetto, è meglio uscir di qua.) (per partire e ritornando indietro; a Fiorilla) Ma pria di lasciarvi volgetemi almeno il ciglio sereno, un guardo d’amor. SELIM (acostant-se a Fiorilla i duent-la a part) Amb tu voldria parlar. T’espero a la vora del mar. (Aquests m’enutgen molt, val més sortir d’aquí.) (Fa per anar-se’n, però torna enrere i diu a Fiorilla:) Però abans de deixar-te adreça’m almenys amb els teus ulls serens un esguard d’amor. 128 Llibret (Narciso e Geronio appressandosi) (Que’ due seccatori l’assediano ancor.) (Narciso i Geronio s’hi acosten.) (I aquests dos empipadors ja tornen a assetjar-la!) FIORILLA (a Selim) Ma pria di lasciarmi volgetemi almeno il ciglio sereno, un guardo d’amor. (Que’ due seccatori si rodano il cor.) FIORILLA (a Selim) Però abans de deixar-me adreça’m almenys amb els teus ulls serens un esguard d’amor. (I aquests dos empipadors només es fan mala sang.) NARCISO (a Geronio) Dovreste mostrarvi men debole almeno. Mirate: son pieno per voi di rossor. (Mi straziano l’alma lo sdegno e l’amor.) NARCISO (a Geronio) Us hauríeu de mostrar menys feble, si més no. Mireu: passo vergonya per culpa vostra. (Em trenquen l’ànima l’enuig i l’amor.) GERONIO (a Narciso) Non posso spiegarvi la rabbia che ho in seno: son tutto veleno, son tutto furor. (Ma pure mi calma del Turco il timor.) (Partono Selim, Fiorilla e Narciso da parte opposta. Resta in scena Geronio che passeggia a lunghi passi.) GERONIO (a Narciso) No us puc explicar la ràbia que sento: tot jo sóc verí, tot jo sóc furor. (Però encara em calma el temor del turc.) (Se’n van Selim, Fiorilla i Narciso per bandes oposades. Queda en escena Geronio, tot fent grans passes amunt i avall.) Scena dodicesima Escena dotzena POETA (apparendo) (Sono arrivato tardi; il Turco è già partito. Oh! buon segno: sbuffar veggo il marito.) POETA (entrant) (He arribat tard: el turc ja se n’ha anat. Oh, bon senyal: veig el marit esbufegant!) Llibret 129 GERONIO (Un vecchio far non può maggior follia che una moglie pigliar che giovin sia.) Poeta! non ti sembra ch’io meriti pietà? Qui l’ho sorpresa vagheggiata dal Turco, ed il bestione ammazzar mi volea. GERONIO (Un vell no pot cometre més gran follia que casar-se amb una dona jove.) Poeta, no et sembla que mereixo una mica de pietat? Me la trobo aquí amb el turc fent-li magarrufes i el molt bèstia encara em volia matar! POETA Bene! POETA Bé! GERONIO Che dici? Mi astrinse, per placarlo, a baciargli il vestito. GERONIO Què dius? Em va obligar, per calmar-lo, a besar-li la vora del vestit! POETA (Oh! il bel terzetto.) POETA (Oh, bonic tercet!) GERONIO E qui restava ancor se Don Narciso non arrivava a tempo, e non prendea giusta difesa d’oltraggiato sposo. GERONIO I encara seria aquí si Don Narciso no hagués arribat a temps, i no hagués emprès la justa defensa del marit ofès. POETA (Che scena! che quartetto prezioso!) POETA (Quina escena! Un quartet preciós!) GERONIO Ma di che vai parlando? Io non intendo. GERONIO Però de què parles? No entenc res. POETA Scusate: disponendo stava un dramma burlesco. Or che pensate voi di dire a vostra moglie? POETA Perdoneu! Estava pensant de fer un drama burlesc. I ara què penseu dir a la vostra esposa? GERONIO Oh! s’ella fosse docil com’era la mia prima sposa! le mie ragioni far valer potrei, ma il rovescio è costei della medaglia. GERONIO Oh! Si fos tan dòcil com ho era la meva primera dona, podria fer valer les meves raons, però aquesta és l’altra cara de la moneda. 130 Llibret POETA È tal perchè in voi trova un uom di paglia. POETA És així perquè en vós troba un home feble. GERONIO Voglio provar se posso colle buone maniere quell’ingrata cangiar. GERONIO Vull mirar de canviar amb bones maneres aquella ingrata. POETA Non farem nulla. POETA De res servirà. GERONIO Pregarla... GERONIO Doncs li pregaré que... POETA Peggio. POETA Pitjor encara. GERONIO E che ho da far? sussurri? GERONIO I què he de fer? Xiuxiueigs? POETA (Di questi avrei bisogno.) Il mio consiglio vi piace di seguir? POETA (Prou bé m’anirien.) Us plauria seguir els meus consells? GERONIO Anzi... parlate. GERONIO Oh, i tant! Parleu! POETA (Gran duetto sarà!) Dunque ascoltate. Era Socrate un grand’uomo più di quel che siete voi. Dunque, Socrate... POETA (Serà un gran duet!) Doncs escolteu. Sòcrates va ser un gran home, més del que es pot dir de vós. I Sòcrates... GERONIO Oh! che tomo! Entra Socrate fra noi. GERONIO Oh, que llibresc! Què hi pinta Sòcrates entre nosaltres? POETA Ci entra sì. La moglie sua lo faceva disperar. E sapete voi perchè? Quel buon uomo se ce n’è quella pazza di sua moglie non sapeva bastonar. POETA Molt! La seva dona el tenia desesperat. I sabeu per què? Aquell bonifaci d’home no sabia fer creure a cops de bastó la boja de la seva dona. Llibret 131 GERONIO Ma la moglie se bastono... GERONIO Però si bastonejo la dona... POETA Farà ciò che voi volete. Il baston, se nol sapete, poù miracoli operar. POETA Farà allò que vós voleu. El bastó, si no ho sabeu, pot fer miracles. GERONIO Ma sta male, ma sconviene, la consorte maltrattar. GERONIO Però no està bé, no s’ha de fer això de maltractar l’esposa. POETA Andria bene la ragione se le pazze con le buone si potessero emendar. POETA La raó ja aniria bé si les esbojarrades es poguessin esmenar amb bones maneres. GERONIO M’hai davvero persuaso: vo’ la moglie bastonar. GERONIO M’has convençut del tot: bastonejaré la meva dona. POETA Via da bravo, via da forte. POETA Endavant, valent, sigues fort. GERONIO Sì, risolvo. GERONIO Sí, ho he decidit. POETA (Già s’infiamma. Se bastona la consorte che accidente per il dramma! Io non vide in scena mai una moglie a bastonar.) (Parte.) POETA (Ja s’encén. Si bastoneja la dona, quin efecte per al drama! Mai no he vist en escena bastonejar una dona.) (Se’n va.) Scena tredicesima Escena tretzena GERONIO Il Poeta ha ragione. È la pazienza la virtù de’ somari. Alfin sono io che devo comandare in casa mia. O quel Turco, o mia moglie vada via. (Compare Fiorilla.) GERONIO El poeta té raó. La paciència és la virtut dels ases. El fet és que he de ser jo qui mani a casa. O el turc o la dona, l’un o l’altra ha de marxar. (Entra Fiorilla.) 132 Llibret FIORILLA (È Geronio ancor qui! Cattivo incontro! Sarò costretta per un quarto d’ora ad ascoltar precetti di morale.) FIORILLA (Encara és aquí Geronio! Mala cosa! Ara em veuré obligada a aguantar un quart d’hora de preceptes morals.) GERONIO (Eccola: gravità!) GERONIO (Ja és aquí. Severitat!) FIORILLA (Predichi quanto vuol, tacer dovrà.) FIORILLA (Ja pot predicar el que vulgui, que bé haurà de callar!) GERONIO Quanti bocconi amari mi si fanno inghiottir! GERONIO Quantes cullerades amargues se’m fan empassar! FIORILLA Con chi l’avete? (Fiorilla in questa scena è sempre indifferente e tranquilla; Geronio, di tanto in tanto, alza la voce, e sempre burbero.) FIORILLA Amb qui us les teniu? (Fiorilla en aquesta escena es manté indiferent i calmada; Geronio, de tant en tant, alça la veu, tothora sorrut.) GERONIO Con una donna pazza, bizzarra e capricciosa, che per disgrazia a Don Geronio è sposa. Stanco son io... GERONIO Amb una dona esbojarrada, capriciosa i estrafolària, que és, per desgràcia, la muller de Don Geronio. N’estic fart! FIORILLA Vi prego a non gridar sì forte, che duolmi un poco il capo. FIORILLA Us prego que no crideu, tinc una mica de mal de cap! GERONIO Anche a me duole. Ma cospetto!... Farò... GERONIO També jo tinc mal de cap, però, com hi ha món!, que us faré... FIORILLA Non vi scaldate. Non sapete parlar se non gridate. Vi par che sia ben fatto, che un uom del vostro rango debba strillar così? FIORILLA No us escalfeu. No sabeu parlar sense cridar. Us sembla bella cosa que un home del vostre rang escridassi d’aquesta manera? Llibret 133 GERONIO (L’ammazzerei.) E par ben fatto a lei di farmi disperar... Corpo di Bacco, vi metterò riparo. GERONIO (La mataria!) I et sembla bella cosa a tu fer-me desesperar... Redéu! Hi penso posar remei! FIORILLA Piano, sposino caro. FIORILLA A poc a poc, estimat maridet! GERONIO Impertinente! GERONIO Impertinent! FIORILLA Già col gridar non ottenete niente. FIORILLA Cridant no obtindreu res. GERONIO Ebbene, si parli piano. GERONIO Bé, doncs, parlaré a poc a poc. FIORILLA Se la domanda è lecita, ditemi, mio dolce amor, saran poi lunghe le vostre ammonizioni? FIORILLA Si se’m permet la pregunta, digueu, dolç amor meu, serà llarga l’admonició? GERONIO Oh! lunghe molto. GERONIO Ben llarga, ja ho crec que sí! FIORILLA Se non le restringete, io non le ascolto. FIORILLA Doncs si no l’escurceu, no la penso escoltar. GERONIO Le ascolterete...sì... le ascolterete, signora smorfia, o alla capanna antica tornerete in Sorrento ove vi presi. Gran sproposito ho fatto! se più resto con voi divento matto. GERONIO I tant que l’escoltareu! L’escoltareu, senyora burleta, o tornareu a la cabana antiga de Sorrento d’on us vaig treure. Vaig cometre un terrible error. Em tornaré boig si us tinc al costat. FIORILLA Voi sempre vi lagnate. Anch’io ragione avrei di lamentarmi, eppur cheta mi sto. FIORILLA Sempre us esteu queixant. Jo també tinc raons i en canvi estic callada. GERONIO Voi! questa è bella! E qual motivo mai dato vi avrei? GERONIO Vós? Aquesta sí que és bona! I quins motius us he donat mai? 134 Llibret FIORILLA Fate i vostri lamenti in faccia ai miei. FIORILLA Exposeu els vostres laments davant dels meus. GERONIO Ebben: di voi mi lagno che cambiata vi siete e che il marito far crepare volete. GERONIO Bé, doncs, em queixo del fet que hàgiu canviat i que vulgueu que rebenti el vostre marit. FIORILLA Di voi mi dolgo anch’io per la ragione che vi siete cambiato. FIORILLA També jo em queixo del fet que vós hàgiu canviat. GERONIO Io! GERONIO Jo? FIORILLA Ve lo provo. Amabil, come un dì, più non vi trovo. FIORILLA Us ho provo a l’instant. Amable amb mi com éreu ara ja no ho sou. GERONIO (con ironia) Per piacer alla signora, che ho da far vorrei sapere. GERONIO (amb ironia) I per complaure a la senyora voldria saber què he de fer. FIORILLA (placidamente) Voi dovete ognor tacere, mai di nulla sospettar. FIORILLA (plàcidament) Hauríeu de callar tothora i mai més sospitar de res. GERONIO Ma se ascolto... GERONIO Però si sempre escolto... FIORILLA Si fa il sordo. FIORILLA Us feu el sord. GERONIO Ma se vedo... GERONIO Però si sempre veig... FIORILLA Si fa il cieco. FIORILLA Us feu el cec. GERONIO No, signora, non l’accordo, vo’ vedere e vo’ parlar. GERONIO No, senyora, no hi estic d’acord, vull veure i vull parlar... Llibret 135 FIORILLA Passerete per balordo, vi farete corbellar. FIORILLA Passareu per ximplet, sereu motiu de riota. GERONIO (in collera) Alle corte: in casa mia non vo’ Turchi, né Italiani; o mi scappa... GERONIO (encolerit) Doncs prou! A casa meva no hi vull turcs ni italians! O perdré... FIORILLA (ironica) Che pazzia! FIORILLA (irònica) Quina follia! GERONIO Qualche cosa dalle mani. GERONIO ... la paciència i hi haurà un daltabaix! FIORILLA (con finta tenerezza) Via, carino, vi calmate. FIORILLA (amb fingida tendresa) Au, va, maridet, una mica de calma! GERONIO Come! ancora mi burlate? GERONIO Què? Burles al damunt! FIORILLA No, mia vita, mio tesoro; se vi adoro ognun lo sa. Voi, crudel, mi fate oltraggio? Mi offendete? FIORILLA No, reiet, vida meva! Tothom sap que us adoro. Cruel, em feu ultratge! Que em voleu ofendre? GERONIO (Addio coraggio.) GERONIO (Adéu, coratge!) FIORILLA (fingendo dolore) Voi vedete il pianto mio, senza aver di me pietà! FIORILLA (fingint dolor) Tot i veure el meu plor no teniu cap compassió. GERONIO No, Fiorilla, v’amo anch’io, egualmente ognun lo sa. GERONIO No, Fiorilla, jo us estimo igualment, tothom ho sap. FIORILLA (offesa) Ed osate minacciarmi! Maltrattarmi! Spaventarmi! FIORILLA (ofesa) I goseu amenaçar-me, maltractar-me i espantar-me! 136 Llibret GERONIO Perdonate... perdonate. GERONIO Perdoneu, perdoneu... FIORILLA (sdegnata) Mi lasciate. FIORILLA (enfadada) Deixeu-me sola! GERONIO (correndole dietro) Fioriletta! GERONIO (anant-li al darrere) Fiorilleta! FIORILLA Vo’ vendetta. FIORILLA Vull venjança! GERONIO Fiorillina! GERONIO Fiorillina! FIORILLA Via di qua. Per punirvi aver vogl’io mille amanti ognor d’intorno, far la pazza notte e giorno, divertirmi in libertà. (Con marito di tal fatta ecco qui come si fa.) FIORILLA Fora d’aquí! Per castigar-vos vull tenir mil amants al meu voltant, fer bogeries nit i dia, divertir-me en llibertat. (Amb marits d’aquesta classe vet aquí el que s’ha de fer.) GERONIO (Me meschino!) Ah! no, ben mio... (Cosa ho fatto!) In pace io torno. (Or sto fresco!) Notte e giorno! Questa è troppa crudeltà. (Ah! lo dico: nacque matta, e più matta morirà.) (Partono.) GERONIO (Ai, pobre de mi!) Ah, no, tresor! (Què he fet!) Vull la pau! (Estic ben posat!) Nit i dia? Això és d’una crueltat excessiva! (Ah, ja ho dic jo: va néixer boja i més boja morirà!) (Se’n van.) Llibret 137 Scena quattordicesima Escena catorzena POETA Ho quasi del mio dramma finito l’orditura; ma un atto è poco a un dramma e Orazio dice che minore di cinque esser non può. Ma in due parti dividerlo io dovrò, che gli auditori miei sarian ben presto, caro Orazio, stufi, se fosser di cinque atti i dramma buffi. Intanto dalla zingara si vada in traccia: a lei Selim si scopra, e tutto, onde sia suo, pongasi in opra. (Parte.) POETA Del meu drama gairebé ja tinc llest l’entramat; però un acte és poc per a un drama, i Horaci diu que menys de cinc no pot ser; però jo hauré de dividir el meu en dues parts: els meus oients de seguida es cansarien, bon Horaci, si un drama buffo fos de cinc actes. I ara anem a buscar la gitana, que Selim se li descobreixi, i que es faci tot el que calgui perquè sigui seu! (Se’n va.) Scena quindicesima Escena quinzena È notte. Spiaggia di mare, ecc. come nella scena prima. Nave di Selim ancorata. Campo zingaresco illuminato. Zingari e Zingare occupati a diversi uffici. És de nit. Platja com al principi, amb la nau de Selim ancorada. El campament gitano il·luminat. El cor i Zaida ocupats en diverses coses. ZINGARI Gran meraviglie ignote al sole, udir chi vuole, chi vuol mirar? COR DE GITANOS Qui vol sentir, qui vol veure les grans meravelles que el sol desconeix? ZAIDA Il passato ed il futuro chi desìa a penetrar? Non v’è arcano tanto oscuro ch’io non possa disvelar. ZAIDA Qui desitja penetrar el passat i el futur? Cap misteri és prou fosc perquè jo no el pugui revelar. ZINGARI Gran meraviglie ignote al sole, udir chi vuole, chi vuol mirar? COR Qui vol sentir, qui vol veure les grans meravelles que el sol desconeix? 138 Llibret Scena sedicesima Escena setzena SELIM Per la fuga è tutto lesto: buono il vento, cheto il mar. Impaziente io qui mi arresto la mia bella ad aspettar. SELIM Tot és a punt per a la fuga: vent favorable i mar en calma. Aquí impacient m’estic, esperant la meva bella noia. POETA (Qui è Selim! senza conoscerlo Zaida ad esso s’avvicina.) POETA (Selim aquí! I sense reconèixer-lo se li acosta Zaida.) ZAIDA Dalla Zingara indovina chi vuol farsi astrologar? ZAIDA Qui vol que aquesta gitana li digui la bonaventura? SELIM Zingarella, vieni avanti; che ti dicono i planeti? SELIM Jove gitana, vine aquí, què et diuen els planetes? ZAIDA Ah! qual voce!... qual sembiante! Non ho forza di parlar. ZAIDA Ah, quina veu! Quina cara! No tinc forces per parlar! POETA (Or si fa lo scoprimento; vi sarà uno svenimento, vo un sedile a preparar.) POETA (Ara ve la descoberta i hi haurà un defalliment. Ara vaig a preparar un seient.) SELIM Che t’annunzia la mia sorte di funesto e duro tanto, che sugl’occhi quasi il pianto io ti veggo tremolar? SELIM Què t’anuncia la meva sort de tan dolent i funest, que als ulls et tremolin unes llàgrimes a punt de caure? ZAIDA Per ingiusta gelosia veggo Zaida tratta a morte; pero t’ama, e sol desia di poter con te tornar. ZAIDA Per una injusta gelosia veig Zaida condemnada a mort. Però t’estima i sols desitja poder tornar al teu costat! SELIM Dove vive l’infelice? Ma... non erro... Zaida bella! SELIM On viu la pobra infeliç? Però... no m’erro... bella Zaida! Llibret 139 ZAIDA Sì, signore, io son quella! ZAIDA Sí, senyor, sóc jo! SELIM Vieni a me, caro mio bene. SELIM Vine als meus braços, estimada. ZAIDA Ecco il fin delle mie pene, sola mia felicità. ZAIDA Aquí acaba el meu penar, única felicitat meva! POETA (V’è il sedile, e non si sviene... colle regole non va.) POETA (Hi ha el seient i no es desmaia, això no segueix les regles.) ZAIDA, SELIM Ecco il fin delle mie pene, sola mia felicità. (Si allontanano uniti, indi ritornano.) ZAIDA, SELIM Aquí acaba el meu penar, única felicitat meva! (S’allunyen una mica.) Scena diciassettesima Escena dissetena NARCISO (apparendo) Perchè mai se son tradito, crudo amore il cor m’accendi? O l’amante alfin mi rendi, o mi dona libertà. (Si perde tra la folla. Esce allora Fiorilla travestita e colla faccia coperta da un velo; va seguita dalle sue amiche.) NARCISO (entrant) Com és que, fins i tot traït, amor cruel, el cor m’encens? Dóna’m finalment l’amant o deixa’m lliure anar. (Es perd entre la gent. Apareix Fiorilla, disfressada i amb la cara tapada amb un vel, la segueix un grup de gent.) CORO Evviva d’amore il foco vitale, delizia del core, del mondo piacer. COR Visca el foc vital de l’amor, delícia del cor, plaer del món. FIORILLA Chi servir non brama Amor s’allontani: io l’ho con me. Per domar superbo core arco e face Amor mi diè. FIORILLA Qui no vulgui servir l’amor se’n pot anar; jo amb mi el conservo. Per domar un cor superb tinc l’arc i les fletxes de l’amor. 140 Llibret SELIM Che bel canto! che presenza! SELIM Ah, quin cant, quina presència! GERONIO (nascondendosi) Qui mia moglie ha da venire, voglio fare... voglio dire... se la trovo sentirà. GERONIO (tot amagant-se) Aquí ha de venir la meva dona. Vull fer... vull dir... Si la trobo em sentirà. FIORILLA Vago e amabile straniero! FIORILLA Bell i amable estranger! SELIM Bella ninfa! SELIM Nimfa sublim! GERONIO (dal nascondiglio) (Chi s’appressa?) GERONIO (des de l’amagatall) (Qui s’acosta?) NARCISO (Par Fiorilla.) NARCISO (Sembla Fiorilla!) GERONIO (Sembra lei.) GERONIO (És ella, ella!) POETA (Qui Geronio, qui l’amante!) POETA (Aquí tenim Geronio i l’amant!) SELIM Deh! scoprite il bel sembiante. SELIM Au, va, mostreu el rostre! ZAIDA (Siam da capo: è già cambiato.) ZAIDA (Ja hi tornem; ja ha canviat.) SELIM Vi scoprite. SELIM Mostreu-vos. FIORILLA Infido! ingrato! Così m’ami? guardami. (Si toglie il velo e tutti coloro ch’erano accorsi a vedere gridano.) FIORILLA Infidel! Ingrat! Així m’estimes? Mira’m! (Es treu el vel i tots els que han acudit a mirar fan un crit.) TUTTI Ah! TOTS Ah! Llibret 141 FIORILLA Ah! che il cor non m’ingannava, certi sono i torti miei. Io mi sento in faccia a lei dallo sdegno lacerar. FIORILLA Ah, el cor no m’enganyava, són de veres els meus torts. Davant d’ell em sento bullir d’indignació. SELIM Ah! che il cor non m’ingannava, osservava i passi miei. Io non oso in faccia a lei per vergogna il ciglio alzar. SELIM Ah, el cor no m’enganyava, m’observava tots els passos, ja no goso davant d’ella per vergonya els ulls alçar. POETA Questa scena ci mancava per compire i versi miei. Vi è sorpresa a cinque, a sei. Gran finale si può far. POETA Ens faltava aquesta escena per completar els meus versos: hi ha sorpresa per a cinc o per a sis. Gran final en pot sortir. ZAIDA (volgendosi dispettosa a Fiorilla) Vada via: si guardi bene di cercar l’amante mio. ZAIDA (adreçant-se a Fiorilla amb despit) Ja se’n pot anar, i guardi’s molt d’acostar-se al meu amant. FIORILLA (dispettosa egualmente) Quel signor non le appartiene, qui con lui restar vogl’io. FIORILLA (menyspreadora) Aquest senyor no li pertany. Aquí amb ell em vull quedar. SELIM Ma sentite... vi calmate. SELIM Però escolteu... un poc de calma. NARCISO Voi che dite? Non parlate? NARCISO I vós calleu, no heu de parlar? GERONIO Presto a casa, a casa presto. GERONIO A casa de seguida, va, cap a casa! ALBAZAR Che disordine è mai questo? ALBAZAR Què és tot aquest desordre? POETA Oh! che scena singolar! POETA Quina escena més curiosa! ZAIDA Lo vedremo, lo vedremo... ZAIDA Ja ho veurem, ja ho veurem! 142 Llibret FIORILLA A veder ci sarem due. FIORILLA I tant que ho veurem! ZAIDA Mia signora, non la temo... ZAIDA Senyora meva, no li tinc por! FIORILLA Le civette pari sue... FIORILLA Les manefles com vostè... ZAIDA Le pettegole sue pari... ZAIDA Les coquetes com vostè... FIORILLA, ZAIDA ...saprò ben castigar. FIORILLA, ZAIDA ... sé molt bé com castigar. ZAIDA Come! a me pettegola! ZAIDA Com? Jo, manefla? FIORILLA Cospetto! a me civetta! FIORILLA Recoi! I jo coqueta! ZAIDA Sol tu sola la pettegola! ZAIDA Ets tu la manefla! FIORILLA Se’ tu sola la civetta. FIORILLA I tu ets la coqueta! ZAIDA, FIORILLA Frasca, sciocca, impertinente... che maniera di parlar! ZAIDA, FIORILLA Pocavergonya, ximple, impertinent... Quina manera de parlar! SELIM (dividendole) Cosa fate? olà... placatevi! SELIM (separant-les) I ara, què feu! Au, va, calmeu-vos! GERONIO Quale sdegno! qual furor! GERONIO Que indignades! Quin furor! NARCISO Ma Fiorilla... vergognatevi... Zaida, ohibò!... non hai rossore? Deh! parlate colle buone, non vi state a cimentar. NARCISO Però, Fiorilla, que no et fa vergonya? I Zaida, no et pugen els colors? Au, parleu amb bones maneres, no us estireu els cabells! Llibret 143 POETA (godendo dello spettacolo) Seguitate... via... bravissime! Que... là... bene; in questo modo azzuffatevi, stringetevi, sgraffi... morsi... me la godo... Che final! che finalone! Oh! che chiasso avrà da far! POETA (gaudint de l’espectacle) Seguiu, endavant!... Molt bé! Així, així, au, va, torneu-hi, baralleu-vos, escanyeu-vos... Esgarrapades, mossecs, com xalo! Quin final! Grandiós final! Quin rebombori que farà! TUTTI Quando il vento improvviso sbuffando scuote i boschi, e gli spoglia di fronde; quando il mare in tempesta mugghiando spuma, bolle, flagella le sponde, meno strepito fan di due femmine quando sono rivali in amor. TOTS Quan el vent bufant de sobte els arbres mou i els deixa sense fulles, quan el mar mugeix en plena tempesta, i bull, escumeja i flagel·la les costes, no fan pas tant d’estrèpit com dues dones, quan són rivals en amors. 144 Llibret ATTO SECONDO ACTE II Scena prima Escena primera Camera in una locanda. Tavolini con lumi, ecc. Don Geronio ed il Poeta seduti, e bevendo. Sala en un hostal. Tauletes amb llums, etcètera. Don Geronio i el poeta, asseguts, bevent. POETA Via... cosa serve? Omai bisogna darsi pace. Ella fra poco colla sua compagnia a cenar qui verrà; potrete allora corla sul fatto. Ora bevete, e in bando vadano un solo istante la moglie capricciosa ed il galante. POETA Au, prou... de què serveix? Ara el que cal és calmar-se. D’aquí a no res, vindrà amb la seva companyia aquí a sopar; llavors podreu enxampar-la. I ara, a beure, i deixeu de banda a l’instant la dona capriciosa i el galant. GERONIO Caro Poeta mio, darei la testa nella muraglia, se a’ capricci suoi e alla mia cecità volgo il pensiero... GERONIO Estimat poeta, em donaria cops de cap a les parets si em poso a pensar en els seus capricis i la meva ceguesa... POETA Sofferenza ci vuole. (versandogli da bere) Anche un bicchiere. (Prevedo qualche incontro; il vin potrebbe porger qualche coraggio al scimunito, altrimenti il mio dramma è già finito.) POETA Resignació! (servint-li més beguda) Un altre got! (Preveig alguna altra topada! El vi podria donar coratge al ximplet, si no, el meu drama ja s’ha acabat.) GERONIO Credi che in questo albergo verrà certo la pazza? GERONIO Creus que aquella boja vindrà de segur aquí a l’hostal? POETA Anzi, una cena è per lei preparata, splendida veramente, e questa notte passerà coi compagni in festa e in gioco. POETA I tant, i a més té un sopar preparat, realment esplèndid, passarà aquesta nit en companyia, fent festa enjogassada. GERONIO Saprò ben disturbarla. GERONIO Ja m’ocuparé jo de destorbar-ho. POETA (versandogli da bere) Un altro poco. POETA (servint-li més vi) Una mica més. Llibret 145 Scena seconda Escena segona SELIM (appare) A proposito, amico, senza molto cercarti io qua ti trovo. Gran cose debbo dirti. SELIM (entrant) A propòsit, amic, sense haver-te buscat gaire, et trobo aquí. T’he de dir grans coses. POETA (Intrigo nuovo.) POETA (Nova intriga.) GERONIO E grandi cose anch’io bramava dirvi appunto. GERONIO També jo desitjava dir-vos grans coses. POETA (Io mi ritiro per schivare ogni impegno e notare tutto.) (Si ritira e, di tanto in tanto, si fa vedere esplorando.) POETA (Jo em retiro, per tal d’evitar estar-hi implicat; i vull apuntar-ho tot.) (Es retira i de tant en tant treu el cap per espiar.) SELIM Io t’ascolto. SELIM T’escolto. GERONIO Parlate. GERONIO Parleu. SELIM Dunque possiam seder. SELIM Podríem seure? GERONIO Come bramate. GERONIO Com vós vulgueu. SELIM Or principia, se vuoi. SELIM I ara comença, si vols. GERONIO No, principiate voi. GERONIO No, comenceu vós. SELIM Ebben, principierò: quanti anni sono che con Donna Fiorilla vi unisce il matrimonio? SELIM Doncs començo jo. Quants anys fa que esteu units amb Dona Fiorilla? GERONIO Fra poco saran sei. (Calma, Geronio.) GERONIO Aviat en farà sis. (Calma, Geronio!) 146 Llibret SELIM Amor che passa un lustro deve stancare assai. SELIM Amor que passa del lustre ja deu cansar. GERONIO Di fatti sono stanco, ma stanco molto. GERONIO De fet, n’estic cansat i ben cansat. SELIM E il matrimonio è un gran peso fra voi. SELIM I el matrimoni us és un gran pes. GERONIO Lo sa ciascuno che lo sente sul dorso. GERONIO Això ho sap tothom que el porta al damunt. SELIM (Va bene: a meraviglia!) SELIM (Va bé, de meravella!) GERONIO (Qual discorso!) GERONIO (Quin discurs!) SELIM Quando si trova poi una donna bizzarra e capricciosa come la vostra sposa, il povero marito... SELIM I és que quan es troba una dona capriciosa i estrafolària com la teva esposa, el pobre marit... GERONIO È rovinato. GERONIO ... està arruïnat! SELIM (Seguitiam polito.) Or dunque del tuo stato trovar ti devi malcontento assai. SELIM (Continuem de forma polida.) I ara et deus sentir descontent del teu estat, i força, oi? GERONIO L’avete indovinato. GERONIO Ho heu endevinat. SELIM Io vengo, amico, ad offrirvi un rimedio, a cavarti d’impiccio e non dovrai per il riposo tuo faticar molto. SELIM Jo vinc, amic meu, a oferir-te un remei. A treure’t del mal pas. I no hauràs, per repòs teu, de cansar-te gaire. Llibret 147 GERONIO Ma... come!... vi spiegate. GERONIO I com?... Vejam, expliqueu-vos. SELIM Odi. SELIM Escolta. GERONIO V’ascolto. GERONIO Us escolto. SELIM D’un bell’uso di Turchia forse avrai novella intesa; della moglie che gli pesa il marito è venditor. SELIM Potser heu sentit parlar d’un bell costum de Turquia: de la dona que li pesa, el marit n’és venedor. GERONIO Sarà l’uso molto buono, ma in Italia è più bell’uso: il marito rompe il muso quasi sempre al comprator. GERONIO Deu ser un bon costum, però a Itàlia n’hi ha un de millor: el marit li trenca els morros quasi sempre al comprador. SELIM Anche questo sarà buono, ma fra noi non deve entrare. SELIM Deu ser molt bo també, però entre nosaltres no té cabuda. GERONIO Anzi, questo più di quello mi conviene d’abbracciare. GERONIO Doncs aquest més que aquell és el que em convé practicar. SELIM Ma perchè? SELIM Per què? GERONIO Le nostre usanze piace a me servare ancor. GERONIO Els nostres usos prefereixo encara conservar. SELIM (Non è poi cotanto sciocco come vogliono ch’ei sia.) SELIM (No és pas tan imbècil com volen que sigui.) GERONIO (Su, giudizio, testa mia, qui ci vuol prudenza e cor.) GERONIO (Tingues seny, caparró meu! Aquí cal tenir prudència i cor!) 148 Llibret SELIM Se Fiorilla di vender bramate, senza fare più lungo discorso, io la compro, e denaro vi sborso da comprarne al bisogno anche tre. SELIM Si voleu vendre Fiorilla sense fer cap més discurs, jo la compro, i us en dono prou diners per comprar-ne tres. GERONIO Signor Turco, l’ho detto, e il ripeto, io non vendo mia moglie a persona. È perciò, sia cattiva o sia buona, io... mia moglie la tengo per me. GERONIO Ho he dit i ho repeteixo: no vendré a ningú la meva dona, i això vol dir que, bona o dolenta, me la quedo per a mi. SELIM (Maledetto!) Ma pensi... SELIM (Maleït!) Però penseu... GERONIO Ho pensato. GERONIO Ja ho he pensat. SELIM Lei si scalda... SELIM Us escalfeu massa. GERONIO Mi scaldo, sicuro. GERONIO M’escalfo de segur. SELIM, GERONIO (Un cervello più strano e più duro io scommetto che al mondo non è.) SELIM, GERONIO (Juraria que al món no hi ha un cervell tan estrany i tan tossut.) SELIM Non volete? SELIM No voleu? GERONIO No, cospetto! GERONIO No, redéu! SELIM Ricusate? SELIM Us hi negueu? GERONIO Sì, ricuso. GERONIO Sí, m’hi nego. SELIM Voglio averla a tuo dispetto. SELIM Doncs la vull a desgrat vostre. GERONIO Non l’avrà. GERONIO No la tindreu. Llibret 149 SELIM Conosco altr’uso... SELIM Conec d’altres costums... GERONIO E sarebbe... sarebbe... GERONIO I quins serien? SELIM D’involarla! Ed invece di pagarla, il buffone che s’oppone, per far presto, d’ammazzar. SELIM Raptar-la! I en comptes de pagar-la, per fer via, matar el bufó que s’hi oposi. GERONIO Ma dovrebbe paventare, ch’ella invece d’ammazzare, succedesse che dovesse ammazzato qui restar. GERONIO Doncs hauríeu de témer que no us passés que, en comptes de matar, aquí us haguéssiu de quedar vós mort. SELIM, GERONIO (minacciando e ritirandosi a vicenda) Alle prove venga avanti... Presto... via... si provi un poco... Temerario! in pocchi istanti ci vedremo in altro loco; e saranno coltellate, e saranno schiopettate, e saranno moschettate; e vedrà che non mi lascio da minaccie spaventar. (Vanno via da parte opposta.) SELIM, GERONIO (amenaçant i reculant ara l’un, ara l’altre) Endavant, caldrà provar-ho... Au, va... som-hi, a provar-ho! Temerari! D’aquí a uns instants ens trobarem en un altre lloc! I que hi hagi ganivetades, escopetades, mosquetades... I ja veureu que no em deixo espantar per unes amenaces. (Se’n van per bandes oposades.) Scena terza Escena tercera POETA Credea che questa scena dovesse accelerar la conclusione; ma l’affare va in lungo, e qui fa d’uopo che venga presto lo sviluppo, e venga naturale; poi finir con un poco di morale. O mio cervello, t’affatica e suda, inventa il dramma mio come si chiuda. (Parte. Entra Fiorilla col seguito.) POETA Em creia que aquesta escena acceleraria la conclusió, però veig que l’afer s’allarga, i cal que vingui ja el desenllaç, i que vingui de forma natural, per acabar amb una mica de moral. Oh, cervell meu, treballa i sua, inventa’t un final per al meu drama! (Se’n va. Entra Fiorilla amb seguici.) 150 Llibret Scena quarta Escena quarta CORO Non v’è piacer perfetto se nol procura Amor; de’ giochi e del diletto Amore è genitore. COR No hi ha plaer perfecte si no el procura l’amor. L’amor és qui engendra els jocs i els delits. FIORILLA Se il zefiro si posa a carezzare un fior, se va da giglio a rosa vaga farfalla ognor. Farfalla e zefiretto move il poter d’Amor. FIORILLA Si el zèfir es posa a acaronar una flor, si va sense parar de lliri a rosa la bella papallona, és que papallona i zèfir es mouen pel poder de l’amor. CORO De’ giochi e del diletto Amore è genitor. COR L’amor és qui engendra els jocs i els delits. FIORILLA Quando di primavera ride il primier albor, quando natura intera riveste il primo onor, è l’aura del diletto che sparge in terra Amor. FIORILLA Quan de la primavera somriu l’albor primera, quan la natura entera revesteix el primer honor, la brisa del delit escampa en terra amor. CORO De’ giochi e del diletto Amore è genitore. (Si pongono a giocare.) COR L’amor és qui engendra els jocs i els delits. (Es posen a jugar.) FIORILLA Che Turca impertinente! osa a Fiorilla l’amante disputar! saprò ben io vendicarmi di lei: voglio che sia presente al mio trionfo. Ad ogni costo di quella sciocca abbasserò l’orgoglio. Abbia il suo Turco poi che non lo voglio. Io l’ho fatta invitar a questo albergo a nome di Selim; venga, e vedremo di noi chi vincerà. FIORILLA Quina turca impertinent gosa a Fiorilla disputar l’amant! Ja sabré venjar-me’n: vull que presenciï el meu triomf. Costi el que costi, li abaixaré els fums a aquella ximpleta. Que es quedi el seu turc, que jo no el vull. L’he convidada a venir aquí a l’hostal en nom de Selim; que vingui i ja veurem qui de les dues guanyarà. Llibret 151 Scena quinta Escena cinquena ZAIDA (sulla porta, indecisa) Scusate... errai... ZAIDA (al pas de la porta, indecisa) Perdoneu... m’he equivocat... FIORILLA Entrate, entrate pure; io vi invitai. FIORILLA Entreu, entreu, jo us he convidat. ZAIDA (entrando) Voi! ZAIDA (entrant) Vós! FIORILLA Sì; fra pocchi istanti qui vedrem Selim. Sul cor di lui non voglio che la vostra lontananza mi apporti alcun vantaggio. Ora dovremo disputarcelo in pace: sceglierà di noi chi più gli piace. FIORILLA Sí, ben aviat veureu entrar aquí Selim. No vull tenir avantatge sobre el seu cor per la vostra llunyania. Ara ens l’haurem de disputar cortesament: haurà de triar qui de nosaltres dues li plau més. ZAIDA Inutile è la scelta dove parla il dovere e parla onor. ZAIDA És inútil la tria on parla el deure, i parla l’honor. FIORILLA Tutto, tutto, si sa, cede all’amore. Ecco appunto Selim. FIORILLA Com és sabut, tot cedeix davant l’amor. I aquí el tenim. Scena sesta Escena sisena SELIM Trovarvi sola finalmente io credea, bella Fiorilla, ma non potete star sola un momento. SELIM Em pensava que al final us trobaria sola, bella Fiorilla, però no podeu estar sola ni un instant. FIORILLA Sarete più contento quando tutti osservati avrete i convidati. FIORILLA Més content estareu quan haureu observat tots els convidats. SELIM (accorgendosi di Zaida) Zaida! SELIM (veient Zaida) Zaida! 152 Llibret ZAIDA Infedel! ZAIDA Infidel! SELIM Ma... come! in questo albergo! Che vuol dir ciò? SELIM Però... com? En aquest hostal! Què vol dir, tot això? FIORILLA Questa locanda ornai di sua bella presenza, per veder se a me date, o a lei la preferenza. Decidete. FIORILLA Aquest alberg s’honora amb la seva presència per veure si a mi o bé a ella doneu la vostra preferència. Ara heu de decidir. ZAIDA Parlate. ZAIDA Parleu. SELIM In gran cimento mi mettete. SELIM Em poseu ben bé a prova. ZAIDA Perfido! intendo: de’ miei torti io stessa qui venni spettatrice. ZAIDA Pèrfid! Ja ho veig: aquí he vingut per ser espectadora dels torts que em feu. SELIM Ah! no... SELIM Ah, no! FIORILLA Partite dunque con lei. FIORILLA Marxeu, doncs, amb ella. SELIM Neppure. SELIM Això tampoc. ZAIDA Ebben: venite. ZAIDA Què, veniu? SELIM Ma lasciate ch’io possa un momento pensar... SELIM Deixeu que pugui pensar un moment. ZAIDA Pensar? No... parta meco Selim, o a me rinunzi. ZAIDA Pensar? No... Que Selim marxi amb mi, o a mi renunciï. Llibret 153 FIORILLA E a me, se qui non resta. (Si allontana disdegnosa. Selim rimane incerto e pensieroso.) FIORILLA I a mi, si aquí no es queda. (S’allunya desdenyosa. Selim roman indecís i pensatiu.) SELIM (Impiccio egual non v’è.) SELIM (D’embulls com aquest no n’hi ha.) ZAIDA Crudel! non più: comprendo qual per me serbi amor; io ti abbandono alla rivale in braccio: un giorno forse ti pentirai, ma tardi, d’aver l’affetto mio così schernito; allor che da costei sarai tradito. (Parte.) ZAIDA Cruel! Prou, ja veig quin amor sents per mi; t’abandono en braços de la rival. Algun dia potser te’n penediràs, però tard, d’haver escarnit així el meu afecte: serà quan et veuràs traït per ella. (Se’n va.) Scena settima Escena setena SELIM (Povera Zaida! io sento pietà per lei: tanto rigor non merta.) SELIM (Pobra Zaida! Em fa llàstima, no es mereix tant de rigor.) FIORILLA (Parla fra sé: la mia vittoria è incerta.) Mi sembrate commosso: non parlate? Via: corretele dietro, e la bella dolente consolate. FIORILLA (Parla baixet: no és clara la victòria.) Sembleu commogut, no dieu res? Au, aneu-li corrents al darrere i consoleu l’afligida beutat. SELIM No... vada pure... ma lasciate almeno ch’io la compianga: ella m’adora... SELIM No, que se’n vagi!... Però deixeu-me compadir-la. Ella m’adora... FIORILLA E parmi che l’adoriate ancora. FIORILLA I em sembla que també l’adoreu. SELIM Il primo oggetto dell’amor mio fu Zaida... SELIM Va ser Zaida el primer objecte del meu amor... FIORILLA E sia l’estremo. FIORILLA I que sigui l’últim. 154 Llibret SELIM L’estremo! SELIM L’últim! FIORILLA Addio: mai più ci revedremo. FIORILLA Adéu, no ens veurem mai més. SELIM Deh!... perdonate... SELIM Sisplau, perdoneu... FIORILLA Amante alcun non voglio che abbia diviso fra due donne il cor. FIORILLA No vull pas un amant que té el cor dividit entre dues dones. SELIM Che dite? Per voi sola io sento amore. Per carità, placatevi, calmate il vostro sdegno. SELIM Què dieu? Només per vós sento amor. Per caritat, assereneu-vos, calmeu el vostre enuig. FIORILLA Andate, andate... di me siete indegno. FIORILLA Aneu, aneu, sou indigne de mi. SELIM Ingrata! Mi scacciate... Ebbene... io partirò. SELIM Ingrata! Em feu fora... Molt bé, partiré. FIORILLA Farte bene. FIORILLA I fareu bé. SELIM Addio... (Mi lascia andar!) SELIM Adéu... (Em deixa marxar!) FIORILLA (Davvero ei parte!) FIORILLA (Se’n va de debò.) SELIM (Politica ci vuol.) SELIM (Cal anar amb diplomàcia.) FIORILLA (Ci vuol dell’arte.) FIORILLA (Cal anar amb experiència.) SELIM (in disparte, come parlando fra sé) Credete alle femmine che dicono d’amarvi! Di un nulla si sdegnano, SELIM (a part, com parlant amb ell mateix) Ja podeu creure les dones que diuen que us estimen! S’enfaden per no res, Llibret 155 minaccian lasciarvi. Di donna l’amore è un foco che more appena brillò. usen l’amenaça de deixar-vos. L’amor d’una dona és un foc que s’apaga tot just haver brillat. FIORILLA (facendo il medesimo gioco) Credete a quest’uomini che avete d’introno! Per tutte sospirano; non amano un giorno. Son l’aura d’estate che più non trovate appena spirò. FIORILLA (fent el mateix) Aneu creient aquests homes que sempre us ronden! Per totes sospiren, no estimen ni un dia sencer. Són brisa d’estiu, que s’esvaeix de seguida, tot just haver bufat. SELIM (avvicinandosi un poco) È ingiustizia lamentarsi se si sprezza un cor fedele. SELIM (acostant-se una mica) És una injustícia lamentar-se quan es menysprea un cor fidel. FIORILLA (volgendosi un poco) Bella cosa allontanarsi per non dir che si è infidele. FIORILLA (girant-se una mica) Bella cosa allunyar-se per no dir que s’és infidel. SELIM Io nol sono. SELIM No en sóc pas. FIORILLA A voi non parlo. FIORILLA No parlo amb vós. SELIM Come! SELIM Com? FIORILLA No. FIORILLA No. SELIM Parea di sì. SELIM Diria que sí. FIORILLA (con dispetto) In Italia certamente non si fa l’amor così. FIORILLA (amb despit) A Itàlia certament no es fa així l’amor. 156 Llibret SELIM (con dispetto) In Turchia sicuramente non si fa l’amor così. SELIM (amb despit) A Turquia ben segur que no es fa així l’amor. SELIM, FIORILLA (a parte tutti e due) (Ma se dura la questione prende foco, e se ne va. Si discorra con le buone ed allor si placherà.) SELIM, FIORILLA (cadascú pel seu compte) (Però si dura la qüestió, s’encendrà i se n’anirà. A les bones discutim i llavors es calmarà.) SELIM (supplichevole) Dunque sperar non posso! SELIM (suplicant) No puc, doncs, tenir esperances? FIORILLA (commossa) Dunque schernita io sono... FIORILLA (commoguda) Escarnida, doncs, em veig! SELIM La vostra man... SELIM La vostra mà... FIORILLA Non posso. FIORILLA No puc. SELIM Idolo mio, perdono! SELIM Ídol meu, perdó. FIORILLA (con tenerezza) Lo meritate? FIORILLA (amb tendresa) Us el mereixeu? SELIM (con trasporto) Io v’amo. SELIM (arravatat) Us estimo. FIORILLA E m’amerete? FIORILLA I m’estimareu? SELIM Ognor... ognor. SELIM Sempre. FIORILLA, SELIM (con tutta la gioia e tenerezza) Tu m’ami, lo vedo, SELIM, FIORILLA (amb tot de joia i tendresa) M’estimes, ja ho veig. Llibret 157 mi fido, ti credo; ma torna, mia vita a dirmelo ancor. Se infida/infido ti sono, se mai t’abbandono, sia sempre la pace straniera al mio cuor. (Partono.) Me’n refio, et crec. Però, torna, vida meva, a dir-m’ho un cop més. Si infidel et sóc, si mai t’abandono, que no tingui mai més pau al meu cor. (Se’n van.) Scena ottava Escena vuitena GERONIO (entrando) Dove diamine è andata? È quasi un’ora che la tavola è pronta per la cena, e non si vede ancor! forse al festino, che a quel Turco si dedica, sarà. GERONIO (entrant) On dimonis ha anat? Fa quasi una hora que la taula és a punt pel sopar, i ni se la veu. Potser és al festí que dediquen al turc. POETA Fermate. POETA Pareu! GERONIO Cosa c’è? GERONIO Què passa? POETA Gran novità. POETA Gran novetat. GERONIO Spiegati. GERONIO Explica’t. POETA È preparato, amico, un rapimento. POETA Es prepara, amic, un rapte. GERONIO Che dici? e il vero io sento? GERONIO Què dius? Va de debò? NARCISO (esce) (È partita Fiorilla, e qui costoro! Che fanno? udiamo un poco.) NARCISO (apareixent) (Fiorilla ha sortit, i ells aquí! Què fan? Escoltem una mica.) POETA Ad un festino Fiorilla deve andar: ivi l’attende mascherato Selim, POETA Fiorilla ha d’anar a un banquet; allà l’espera Selim amb màscara, 158 Llibret che ridurla spera a partir per la Turchia. i espera fer-la decidir a marxar amb ell a Turquia. NARCISO (Che ascolto!) NARCISO (Què sento!) GERONIO Me infelice!... oh, moglie mia! GERONIO Que infeliç que sóc! La meva dona! POETA Udite. A Zaida io corsi tutto a narrar: vestita al par di lei ella al festino andrà; talchè Fiorilla colla maschera in volto sembrerà. Voi da Turco dovete entrar colà. POETA Escolteu. He anat corrents a explicar-ho tot a Zaida; es vestirà igual que Fiorilla i anirà al banquet. Amb la màscara es pensaran que es ella, i vós hi heu d’anar de turc. GERONIO E allora? GERONIO I llavors què? POETA Allor potrete l’ingannata Fiorilla... POETA Llavors podreu l’enganyada Fiorilla... GERONIO Ho inteso... andiamo... Più tempo non perdiamo. GERONIO Entesos... anem, va... no perdem més temps. POETA Eh! Non temete. L’ultimo a comparire Selim sarà: molti de’ nostri amici onde tenerlo a bada troverà per la strada: andiamo intanto a procacciarvi maschera e vestito. POETA Ei, no temeu! L’últim de comparèixer serà Selim; molts amics nostres es trobarà pel camí, a fi d’entretenir-lo. I ara aneu a procurar-vos una màscara i el vestit adient. GERONIO Ti seguo. (Parte.) GERONIO Et segueixo. (Se’n va.) POETA (Il dramma mio spero compito.) (Parte.) POETA (Espero haver enllestit el meu drama.) (Se’n va.) NARCISO Intesi: ah! tutto intesi. NARCISO Ho he sentit tot. Llibret 159 In questo albergo mi guidò fortuna. Ingrata donna, non fuggirai da me. Tutto voglio tentar perchè mi resti. La fé mi serberai, che promettesti. Tu seconda il mio disegno, dolce amore, da cui mi viene. Deh! ricusa a tutti un bene che accordasti un giorno a me. Se il mio rival deludo! se inganno un’incostante! per un offeso amante vendetta egual non v’è. Ah, sì; la speme che sento in core, pietoso amore, mi vien da te. (Parte. Esce il Poeta, indi Albazar.) La fortuna m’ha guiat a aquest hostal. Ingrata dona, no fugiràs de mi: faré el que sigui perquè et quedis amb mi. La fidelitat que em vas prometre em mantindràs. Secunda el meu propòsit, oh, dolç amor de qui el meu prové. Au, denega a tothom un bé que a mi sol vas atorgar. Si em rifo del meu rival, si enganyo una inconstant, podré dir que per a un amant ofès no hi ha una venjança igual. L’esperança que al meu cor sento, pietós amor, em ve de tu. (Se’n va. Entra el poeta i, tot seguit, Albazar.) Scena nona Escena novena POETA Oh, che fatica! che cervello duro! Son quasi sicuro che sbaglia la lezione, ed il secondo atto mi guasta e rovina. Ma confido però nell’indovina. Ecco appunto Albazar. Ebben: trovasti il vestito per Zaida? POETA Oh, quin cansament! I quin cervell més dur! Estic gairebé segur que no sabrà la lliçó, i que m’espatllarà i destrossarà el segon acte; però confio en l’endevinaire. Ah, veig que arriba Albazar. I què? Has trobat el vestit adequat per a Zaida? ALBAZAR Lo trovai. ALBAZAR L’he trobat. POETA Bravo! gran parte nel mio dramma avrai. POETA Bravo! Tindràs en el meu drama un paper ben important. ALBAZAR Altro io non bramo che veder felice la povera ragazza. ALBAZAR No demano altra cosa que veure feliç la pobra noia. POETA E il tuo carattere benchè non sia sublime, non sarà privo d’interesse in tutto se del nostro operar corremo in frutto. POETA I el teu personatge, encara que no sigui sublim, no deixarà de tenir el seu interès si del nostre obrar collim els fruits. 160 Llibret ALBAZAR Or qui Zaida mi manda per saper dov’è il luogo della festa. ALBAZAR I Zaida m’envia aquí per saber on serà la festa. POETA Hai ragione: oh, che testa! Avea dimenticata la cosa più importante. Addio: corro da Zaida un istante. (Parte.) POETA Tens raó, quin cap que tinc! Havia oblidat la cosa més important. Adéu, vaig a veure-la en un instant. (Se’n va.) Scena decima Escena desena ALBAZAR Zaida infelice! Or che trovò l’amante dell’innocenza sua fatto già certo, di un’altra donna innamorato il vede. È questo il premio di sua lunga fede? Ah! sarebbe troppo dolce il servir al Dio d’amore, se destasse egual ardore in quel sen che nol provò. Ma cotanto capriccioso è quel Nume a cui serviamo, che ci dà chi non bramiamo, e giammai chi si bramò. (Parte.) ALBAZAR Infeliç Zaida! Ara que ha retrobat l’amant, ja convençut de la seva innocència, l’ha de veure enamorat d’una altra dona; aquest és el premi de la seva llarga fidelitat? Ah, seria massa dolç servir el déu d’amor, si despertés igual ardor en el cor que no en sentí. Però és tan capriciós aquest déu a qui servim, que ens dóna qui no desitgem, i mai qui de debò volem. (Se’n va.) Scena undicesima Escena onzena Sala vagamente illuminata per festa da ballo. Coro di maschere. Ballerini e Ballerine. Escono Fiorilla e Don Narciso, poi Zaida e Selim, per ultimo Don Geronio. Sala de ball, sumptuosament il·luminada. Cor de màscares. Ballarins i ballarines. Entren Fiorilla i Don Narciso, després Zaida i Selim, i finalment Don Geronio. MASCHERE Amor la danza mova, presieda ai suoni Amor. Solo piacer ritrova quando è commosso il cor. COR DE MÀSCARES Que amor meni la dansa, que presideixi la música. El cor sols troba plaer quan se sent commogut. FIORILLA (mascherata) E Selim non si vede! FIORILLA (disfressada) No veig Selim aquí! Llibret 161 Fra tanta gente ancora non lo posso trovar... ove sarà? Entremig de tanta gent encara no l’he trobat... on deu ser? NARCISO (mascherato) (Quella è Fiorilla!) NARCISO (disfressat) (Aquella és Fiorilla!) FIORILLA (vedendo Narciso e credendolo Selim) Oh appunto, eccolo qua! Selim... FIORILLA (veient Don Narciso i prenent-lo per Selim) Oh, ja el veig, és allà... Selim... NARCISO Fiorilla... NARCISO Fiorilla... FIORILLA E tanto aspettar mi faceste! FIORILLA Tant us havíeu de fer esperar? NARCISO Perdonate... NARCISO Perdoneu. FIORILLA Datemi il braccio, e meco passeggiate. (Si perdono tra la folla.) FIORILLA Doneu-me el braç i passegeu amb mi. (Es perden entre les màscares.) MASCHERE Amor la danza mova, presieda ai suoni Amor. Solo piacer ritrova quando è commosso il cor. (Esce Zaida seguita da Selim.) COR DE MÀSCARES Que amor meni la dansa, que presideixi la música. El cor sols troba plaer quan se sent commogut. (Entren Zaida i Selim.) SELIM Cara Fiorilla mia, perchè tacete? Forse sdegnata siete perchè venni un po’ tardi? Mille maschere intorno io mi trovai... SELIM Estimada Fiorilla, per què calleu? Potser esteu enfadada perquè he arribat un poc tard? M’he trobat moltes màscares pel carrer... ZAIDA Disimpegnarvi almeno dovevate più presto. ZAIDA Us n’hauríeu pogut desfer amb més rapidesa, almenys! SELIM Eh! via, perdono... Fiorilla... SELIM Au, va, perdó! Fiorilla... 162 Llibret ZAIDA (Traditor! son tutta in foco.) ZAIDA (Traïdor! Estic que cremo!) SELIM Prendete il braccio, e passeggiamo un poco. (Si perdono anch’essi.) SELIM Preneu el meu braç i passegem una mica. (S’allunyen.) MASCHERE Amor la danza mova, presieda ai suoni Amor. Solo piacer ritrova quando è commosso il cor. (Esce Don Geronio.) COR DE MÀSCARES Que amor meni la dansa, que presideixi la música. El cor sols troba plaer quan se sent commogut. (Entra Don Geronio.) GERONIO Eccomi qui: la prima volta è questa che in maschera mi trovo ad un festino. Povero Don Geronio! Maledetto l’amore e il matrimonio. (Esce di nuovo Fiorilla con Don Narciso.) Ma che vedo! Fiorilla è già arribata. E già seco è Selim. (Esce da parte opposta Zaida, e Selim.) Ma... come? un altro Selim qui vedo, e quella pur mi sembra Fiorilla... che pasticcio è questo quà? (guardando or gli uni, or gli altri) Quale di lor la moglie mia sarà? (Fiorilla e Narciso verranno dalla parte dritta; Selim e Zaida dalla sinistra; Don Geronio un poco più in fondo, e nel mezzo.) Oh, guardate che accidente! Non conosco più mia moglie! Egual Turco, eguali spoglie, tutto egual... che farò? GERONIO Ja sóc aquí! És la primera vegada que assisteixo a un banquet amb una disfressa a sobre. Pobre Don Geronio! Maleït l’amor i el matrimoni! (Tornen a aparèixer Fiorilla i Don Narciso.) Què veig! Fiorilla ja ha arribat! I ja té Selim al seu costat! (Entren per l’altra banda Zaida i Selim.) Què?... Però... una altre Selim veig aquí, i aquella bé sembla Fiorilla, quin embolic és aquest? (mirant els uns i els altres alternativament) Quina deu ser, doncs, la meva dona? (Fiorilla i Narciso arriben per la dreta; Selim i Zaida per l’esquerra; Don Geronio es queda una mica al fons i entremig de les dues parelles.) Oh, quina situació més galdosa! Ja no conec ni la meva dona! Dos turcs iguals, vestits iguals, tot igual... i ara què faig? NARCISO No, partir di qui non posso senza voi, Fiorilla mia. NARCISO No, no puc marxar d’aquí sense la meva Fiorilla. ZAIDA Ma comprendere non posso qual sarà la sorte mia. ZAIDA No sóc capaç de veure quina serà la meva sort. Llibret 163 SELIM Deh! seguitemi in Turchia, la mia sposa vi farò. SELIM Au, veniu amb mi a Turquia i us faré la meva esposa! FIORILLA Persuadermi il cor vorria, ma risolvermi non so. FIORILLA El cor ja em voldria convèncer, però no acabo de decidir-me. ZAIDA, NARCISO (Deh! seconda, amor pietoso, l’innocente inganno mio.) Ah! se cara a te son io altro ben bramar non so. ZAIDA, NARCISO (Au, secunda, amor pietós, aquest innocent engany!) Ah, si estimada /estimat per tu em sento. no desitjo ja res més. FIORILLA (Deh! raffrena, amor pietoso, tanti affetti del cor mio.) Ah, se cara a te son io, altro ben bramar non so. ZAIDA (Au, refrena, amor pietós tants afectes del meu cor!) Ah, si estimada per tu em sento. no desitjo ja res més. SELIM (Deh! seconda, amor pietoso, i bei voti del cor mio.) Se caro a te, a te son io, de più bramar non so. SELIM (Au, secunda, amor pietós els desitjos del meu cor!) Ah, si estimat per tu em sento. altra cosa no voldré. GERONIO Son davvero un bello sposo; non conosco più qual sia, di lor due la sposa mia; parlar deggio, sì o no? GERONIO Bon marit estic fet jo! Ja no sé dir quina de les dues és la meva dona. He de dir res o no? SELIM, NARCISO Dunque seguitemi. SELIM, NARCISO Doncs veniu amb mi! ZAIDA, FIORILLA Ebben, son teco. ZAIDA, FIORILLA Bé, estic amb tu. GERONIO Io resto attonito. Divento cieco! GERONIO Bocabadat estic! M’he tornat cec! ZAIDA, FIORILLA, SELIM, NARCISO (per partire) Andiamo. ZAIDA, FIORILLA, SELIM, NARCISO (a punt de marxar) Anem, doncs! 164 Llibret GERONIO (fermandoli) Partono. Ferma... alto là! GERONIO (aturant-los) Se’n van. Aquí tots quiets! SELIM Cosa domanda? Cosa desìa? SELIM Què vol ara? Què desitja? ZAIDA Ai fatti suoi attento sia. ZAIDA Val més que es preocupi de les seves coses. NARCISO Geronio è questo: venite presto. NARCISO És Geronio, veniu, ràpid! FIORILLA Ah, ah! Ho capito; è mio marito. FIORILLA Ah, ara ho veig, és el meu marit! GERONIO Qui resterete, non partirete; voglio mia moglie, che qui si sta. GERONIO Aquí us quedareu, no marxareu; vull la meva dona, que aquí es troba! TUTTI Qui la sua moglie? Diventa pazzo! TOTS Aquí la seva dona? S’ha tornat boig. GERONIO Voglio mia moglie. GERONIO Vull la meva dona! MASCHERE Quale schiamazzo! COR Quin guirigall! TUTTI In altro luogo la troverà. TOTS En altre lloc la trobarà. GERONIO Alto! alto, nessun se n’andrà! GERONIO Alto! Ningú d’aquí se’n va! FIORILLA, ZAIDA, SELIM, NARCISO Questo vecchio maledetto potrìa dar di noi sospetto... FIORILLA, ZAIDA, SELIM, NARCISO Aquest vell maleït podria atreure’ns sospites. Llibret 165 Zitti, zitti, andiamo fuori pria che n’abbia a cimentar. En silenci anem a fora abans no hi hagi un daltabaix! GERONIO Ah! Turcaccio maledetto! Fremo d’ira e di dispetto... Ma sentitemi di grazia, ma lasciatemi parlar. GERONIO Ah! Maleït tros de turc! Tremolo d’ira i de despit! Però escolteu-me, senyors, deixeu-me parlar a mi. MASCHERE Andate fouri. Non ci state ad inquietar. (Vogliono uscire. Don Geronio, fuori di sé, si scaglia fra loro per opporsi. Ma il Coro si frappone e le due coppie si ritirano entrambe da parte opposta.) COR En silenci aneu a fora, no vingueu ara a insultar-nos! (Quan volen marxar, Don Geronio es precipita contra ells per impedir-ho, però el cor s’hi interposa i les dues parelles s’escapen per bandes oposades.) FIORILLA, ZAIDA, SELIM, NARCISO Egli è pazzo... lo sentite? (Ci conviene di scappare.) Ah! fermate... impedite... (Idol mio, non dubitare.) Non è quella, non è questa... Lei s’inganna; è la sua testa che l’immagina fra lor. FIORILLA, ZAIDA, SELIM, NARCISO És un boig, que el sentiu? (Ens caldria fugir.) Ah, atureu... impediu... (Ídol meu, no dubtis més.) No és aquella, no és aquesta... Està equivocat, és el seu cap que la imagina entre elles. GERONIO Non son pazzo! Ma sentite... Mi volete assassinare... Vo’ mia moglie, mi capite... Ma lasciatemi parlare... Sarà quella, sarà questa... questa, quella... la mia testa non può scegliere fra lor. GERONIO No sóc cap boig! Però escolteu-me... Em voleu assassinar... Vull la dona, ho enteneu! I deixeu-me parlar a mi! Serà aquesta, serà aquella? L’una o l’altra... el meu cap no distingeix entre elles. MASCHERE Siete pazzo! ma sentite... non si viene a disturbare... Sarà vero quel che dite, ma per or lasciate stare... Non è quella, non è questa... Lei s’inganna; è la sua testa che l’immagina fra lor. (Le due coppie partono da parte opposta; indi il Coro. Resta Geronio, affannato e disperato.) COR Sou un boig!... Però escolteu! No vingueu a destorbar, potser és cert el que dieu, però ara no insistiu, no és aquesta, no és aquella... Està equivocat, és el seu cap que la imagina entre elles. (Les dues parelles fugen i, tot seguit, se’n va el cor. Resta Don Geronio, esmaperdut i desesperat.) 166 Llibret Scena dodicesima Escena dotzena GERONIO Uh! che caldo! non posso una parola sola articolar. Darei del capo nella muraglia... Ah! più riparo alcuno a tanto mal non veggio... Perdo la moglie... Si può dar di peggio? Ah! poeta... non sai... GERONIO Uf, quina calor! No puc ni articular una paraula. Em donaria cops de cap a la paret... Ah, no veig cap remei per a tants de mals! Perdo la meva dona... hi pot haver res de pitjor? Ah, poeta, si sabessis... POETA Sì, so tutto! Incontrai Zaida insieme a Selim: l’ho riconosciuta al segno che mi fece. POETA Ho sé tot; m’he trobat Zaida, anava amb Selim, l’he reconeguda pel senyal que m’ha fet. GERONIO Ma Fiorilla era qui pure, e avea una maschera seco che quel Turco parea. GERONIO Però Fiorilla era aquí, i tenia al seu costat una màscara que ben bé semblava aquell turc. POETA Chi mai sarà? Venite meco, tutto si saprà. (Partono.) POETA I qui devia ser? Veniu amb mi, al final tot se sabrà. (Se’n van.) Scena tredicesima Escena tretzena Camera della locanda come prima. Albazar con facchini che vengono per trasportare la roba di Selim. Sala de l’hostal com abans. Albazar amb camàlics que vénen per transportar les coses de Selim. ALBAZAR Benedetta la festa, e chi la diede! Alfin ha vinto Zaida, e in pochi istanti partirà con Selim. (ai facchini) Presto: i bauli si trasportino al mar senza indugiar. Andiamo il locandiere ad avvisar. (Parte. Escono il Poeta e Don Geronio.) ALBAZAR Beneïda la festa i qui l’ha donada! Finalment Zaida ha guanyat, en uns instants amb Selim partirà. (als camàlics) Ràpid, porteu els baguls cap a la platja, i sense entretenir-se. Anem a avisar l’hostaler. (Se’n va. Entren el poeta i Don Geronio.) Llibret 167 Scena quattordicesima Escena catorzena POETA Tutto è scoperto. Era Narciso. POETA Ja ho sabem: era Narciso. GERONIO E come poté Narciso? GERONIO I com ha pogut Narciso? POETA Di Fiorilla amante era anch’egli. POETA També ell era amant de Fiorilla. GERONIO Che dici? Ed io, buffone, io lo lasciava entrar liberamente! GERONIO Què dius? I jo, estúpid, a casa encara el deixava entrar lliurement. POETA Gran cecità! POETA Enorme ceguesa! GERONIO Non m’accorsi di niente. E adesso ove si trova quella civetta? GERONIO No m’adonava de res. I ara per on deu córrer aquella coqueta? POETA Dopo aver scoperto Narciso, l’ha piantato, ed è tornata al festino i compagni a ricercar. Or va in traccia del Turco. POETA Després de descobrir Narciso l’ha deixat plantat i ha tornat al banquet a buscar els companys; ara va al darrere del turc. GERONIO E che ho da fare? GERONIO I què he de fer jo? POETA Io vel dirò: l’ho già disposto in mente come fosse un drammatico accidente. Un giorno mi diceste che stanco di soffrir gli oltraggi suoi, di allontanar da voi Fiorilla proponeste, e di fare un divorzio anche otteneste. POETA Us ho diré: ja ho tinc tot pensat com si fos un cop d’efecte teatral. Una vegada em vàreu dir que, cansat de sofrir els seus ultratges, us proposàreu apartar Fiorilla de vós, i fins aconseguíreu obtenir el divorci. GERONIO È vero, e la sentenza diedi al Paglietta. GERONIO Cert, i la sentència vaig donar al notari. 168 Llibret POETA Bene. Or dovrete ricorrere al Paglietta, e fingere senz’altri complimenti di rimandar Fiorilla ai suoi parenti. POETA Doncs, bé: ara heu de recórrer al notari i fingir, sense compliments, que envieu Fiorilla als seus parents. GERONIO Ma se ostinata sprezza il mio finto divorzio, e se col Turco ella partir risolve. Ah! caro amico, è finita la festa. (Esce Albazar con facchini, bauli, ecc.) GERONIO Però si, obstinada, es burla del fingit divorci, i amb el turc decideix partir de seguida, estimat amic, la festa s’haurà acabat. (Entra Albazar amb els camàlics.) ALBAZAR No, signori: con voi Fiorilla resta. ALBAZAR No, senyor, amb vós Fiorilla es queda. GERONIO Perchè? GERONIO Per què? ALBAZAR Selim con Zaida ha fatto pace: egli stesso mi manda a prender la sua roba alla locanda. (Parte.) ALBAZAR Selim ha fet les paus amb Zaida. Ell mateix m’envia a buscar les seves coses aquí a l’hostal. (Se’n va.) GERONIO La sorte ci seconda. GERONIO Tenim la sort de cara. POETA Conservate fermezza ad ogni evento. (Non si può dar migliore scioglimento.) (Partono.) POETA Heu de mantenir la fermesa en qualsevol cosa que passi. (No hi podia haver un desenllaç millor.) (Se’n van.) Scena quindicesima Escena quinzena Piazza con casino di Don Geronio. Fiorilla con Maschere. Plaça amb la casa de Don Geronio. Fiorilla amb les màscares. FIORILLA (Chi avria creduto a questo segno audace Narciso!) Ecco il marito. Inver mi sento FIORILLA (Qui hauria pogut creure Narciso capaç d’una tal audàcia?) Ve el meu marit. Llibret 169 un po’ mortificata. Ma, coraggio! Io so con lui di quanto compromettermi posso. (Esce Geronio.) Em sento certament mortificada, però valor! Jo sé amb ell fins on em puc comprometre. (Entra Geronio.) GERONIO (Ecco la pazza: ho mille furie addosso.) GERONIO (Aquí tenim la boja: les fúries se m’emporten!) FIORILLA Serva, signor marito. FIORILLA Servidora vostra, senyor marit! GERONIO Schiavo, signora mia. GERONIO Esclau vostre, senyora meva. FIORILLA Dunque pensate di farmi corbellar sempre così? Tanto rumore! FIORILLA Sempre m’heu de fer quedar així? No sabeu fer sinó enrenou! GERONIO (Adesso io crepo qui.) Non tema, signorina, che corbellar mai più non la farò... Rimedio ci porrò... L’avviso intanto che ravvisto mi son più che non crede, che in casa mia più non si mette il piede. (Entra in casa e chiude.) GERONIO (Explotaré aquí mateix!) No temi, senyoreta, mai més no la faré quedar malament... Hi posaré remei... de moment l’aviso que m’he esmenat més que no sembla: a casa meva no hi posarà més els peus. (Entra a casa i tanca.) Scena sedicesima Escena setzena FIORILLA Non l’ho veduto mai burbero tanto. Comincio quasi a spaventarmi alquanto. (Esce il Poeta con un Usciere.) Oh! Poeta, a proposito venite: dov’è Selim? FIORILLA Mai no l’havia vist tan remugaire, començo a estar espantada. (Entra el poeta amb un uixer.) Oh, poeta, veniu en bon moment. On és Selim? POETA (piano all’usciere) (Andate a prendere la lettera e il fardello.) POETA (fluixet a l’uixer) (Aneu a buscar la carta i el fardell.) FIORILLA Dite: dov’è Selim? FIORILLA Digueu: on és Selim? 170 Llibret POETA Egli è occupato. POETA Ara està ocupat. FIORILLA Come? FIORILLA Com? POETA Con Zaida si è pacificato. Anzi fra poco ei parte con essa per Turchia. (Nota tutto ed osserva, musa mia.) POETA Ha fet les paus amb Zaida, i ben aviat amb ella marxa cap a Turquia. (Anota-ho tot i observa, musa meva!) FIORILLA Vinto dunque ha colei? perfido! ed io nulla per lui curava lo stuol di mille amanti, del marito il dispetto! FIORILLA Ha vençut, doncs, ella? Pèrfid! I jo que per ell no parava esment als milers d’amants que em voltaven, al despit del meu marit! POETA (Un altro colpo, ed otteniam l’effetto.) POETA (Un cop més i obtindrem l’efecte!) FIORILLA Amici, un sol momento, possiam, se lo bramate, riposarci in casa mia... (Esce di casa l’usciere con un foglio e due servitori che portano il fardello.) FIORILLA Amics, ni que sigui un moment, si ho desitgeu, podem descansar a casa meva... (Surt de la casa l’uixer amb un paper i dos servents que duen un fardell.) POETA Alto! aspetate. Questa lettera a voi manda il marito. POETA Alto, espereu! El marit us envia aquesta carta. FIORILLA Qual capriccio! Leggiam. (Durante la lettura, l’uscier parte; il Poeta si ritira senza essere udito. Restano i servitori colle robe.) «I vostri cenci vi mando, e in casa mia più non vi voglio: essa è chiusa per voi, dimenticate d’essermi stata moglia, e il rossor vostro seppellite in Sorrento. Don Geronio.» Qual colpo! Ohimè! che sento? Poeta... egli è partito... oh Dio! Son chiuse della casa le porte... L’irato consorte per sempre mi scacciò... FIORILLA Quins capricis té! Llegim-la: (Durant la lectura se’n va l’uixer; el poeta es retira sense ser vist. Resten els servents amb el fardell de les seves coses.) «Els vostres drapets us envio, no us vull més a casa meva. La teniu tancada, i oblideu que heu estat la meva dona; sepulteu la vergonya allà a Sorrento. Don Geronio.» Quin cop! Oh, què sento! Poeta... No hi és... Oh, Déu, tancades són les portes de casa... L’irat marit m’ha fet fora per sempre. Llibret 171 Dunque a Sorrento degg’io tornar? Oh mia vergogna! ahi! quale asilo trovar! Tutto ho perduto. Pace, marito, onor, intendo... (ai servitori che mostrano le robe) Ah! questi testimoni sono della miseria mia. Vani ornamenti, che fate meco omai! Itene tutti, itene sparsi a terra; io vi calpesto, cagioni de’ miei falli, e vi detesto. (Si spoglia degli ornamenti che avrà intorno. Il Poeta si mostra di tanto in tanto. Le maschere, sorprese, si guardano fra loro.) Squallida veste e bruna d’affanno e pentimento, fia l’unico ornamento che si vedrà con me. Lutto non v’ha che basti a chi l’onor perdè. I hauré de tornar a Sorrento? Oh, quina vergonya! Ah, on trobar asil? Ho he perdut tot! Pau, marit, honor... ara ho entenc... (als servents que li mostren les coses) Ah, tot això són testimonis de la meva misèria! Vans ornaments! Què feu encara amb mi? Fora tots, fora, a terra escampats aneu! Us trepitjo, raons dels meus errors, i us detesto! (Es treu els ornaments que porta. El poeta es deixa veure de tant en tant, i les màscares, sorpreses, es miren les unes a les altres.) Mísera roba, i fosca d’afanys i penediment, serà l’únic ornament que em veuran dur. No hi ha dol que basti a qui ha perdut l’honor. POETA L’affare è andato bene, più da temer non c’è. POETA La cosa ha resultat: ja no hi res a témer. MASCHERE Amici, a noi conviene volger lontano il piè. COR Amics, val més que anem passant i ens allunyem d’aquí. FIORILLA Caro padre, madre amata, quale affanno sentirete, quando sola e disprezzata vostra figlia rivedrete far ritorno sconsolata all’antica povertà? FIORILLA Estimats pare i mare, quin disgust tindreu quan sola i menyspreada veureu de nou la vostra filla retornant desconsolada a l’antiga pobresa! MASCHERE Al marito chiedete soccorso, ma da noi non sperate pietà. COR Al marit demana ajuda, però no esperis pietat de nosaltres. FIORILLA Falsi amici, voi pur mi lasciate! Ah! comincio a conoscervi appieno. Voi restate, se il Cielo è sereno, voi fuggite, se nero si fa. FIORILLA Falsos amics, també m’abandoneu! Ara us començo a conèixer. Amb cel serè us quedeu, però fugiu si el cel es tapa. 172 Llibret MASCHERE Chi rovina a sé stesso procura solo accusi la sua cecità. COR Qui la ruïna a si mateix es procura només pot acusar la pròpia ceguesa. FIORILLA Falsi amici! L’infelice, che opprime sventura, più sostegno e conforto non ha. FIORILLA Falsos! La infeliç, per la desventura oprimida, no té sosteniment ni consol. POETA (Ci è morale... oh! che scena sicura, oh! che incontro al teatro farà.) (Fiorilla parte da un lato, seguita dai servitori che portano le robe, le Maschere dall’altro. Il Poeta esce.) POETA (Hi ha moral i tot!... És una escena segura, quin efecte al teatre farà!) (Fiorilla se’n va per un costat, amb els servents que li porten les coses, i les màscares pel cantó oposat; el poeta ara es deixa veure.) Scena diciassettesima Escena dissetena POETA Che dramma! son contento: un miglior argomento trovar non si potea, né in miglior modo avviluppar si cercherebbe un nodo. (Entra Geronio.) Amico! a meraviglia: pianti, strida, rimorsi da tragedia. POETA Quin drama! Estic content: un argument millor no podia trobar, ni de manera millor aconseguiria desenvolupar el nus de l’acció. (Entra Geronio.) Amic, va de meravella: plors, crits, i remordiments de tragèdia. GERONIO Io ti ringrazio, poeta mio. Credi che sia pentita, e corretta davvero? GERONIO T’ho agraeixo, poeta meu. Creus que està penedida i que s’ha corregit de debò? POETA Se lo credo? Anzi saggia per sempre io la prevedo. POETA Si ho crec? Fins i tot diria que sempre més serà assenyada. GERONIO Ed or, che far bisogna? GERONIO I ara, què cal fer? POETA Seguitarla senza farsi vedere. E se si lagna, se piange, se promette di mutare costume e viver bene, perdonarle, e riprenderla conviene. (Partono.) POETA Seguir-la, sense deixar-se veure, i si es lamenta, si plora, si promet canviar de costums i viure com cal, perdonar-la convé, i fer-la tornar. (Se’n van.) Llibret 173 Scena diciottesima Escena divuitena Spiaggia come nell’atto primo. Si vede sull’ancora la nave di Selim, e Marinari Turchi. Fiorilla, indi Don Geronio col Poeta. Platja com al primer acte. Es veu la nau de Selim ancorada, amb tot de mariners turcs. Fiorilla, i al seu darrere el poeta i Don Geronio. FIORILLA Sì, mi è forza partir: non ho coraggio di presentarmi a lui. Grave è il mio torto. Questa vicina al porto spiaggia rimota, provveduta è sempre di batelli che vengono, e che vanno da Napoli a Sorrento... È qui... La nave è quella di Selim. Non fosse a questa spiaggia approdata mai nave funesta! FIORILLA Sí, cal que marxi, no tinc valor de presentar-me al seu davant: greu ha estat el meu tort. En aquesta platja remota a tocar del port hi ha sempre vaixells que vénen i que van de Nàpols a Sorrento... És aquí... La nau és la de Selim. Tant de bo mai no hagués recalat a aquesta platja! POETA (Miratela: sospira.) POETA (Mireu-la: sospira.) GERONIO (Ella è pentita, è pentita davver.) GERONIO (Està penedida, i n’està de debò.) POETA (Non vel dicea? Perchè state indeciso? Andate innanzi.) POETA (No us ho deia jo? Per què us mostreu indecís? Aneu-hi d’una vegada!) FIORILLA (Geronio! Come qui? Par che s’avanzi.) FIORILLA (Geronio! Aquí? I sembla que s’acosta!) GERONIO (Fiorilla poverina!) GERONIO (Pobreta Fiorilla!) FIORILLA (Mi guarda e si avvicina.) FIORILLA (Em mira i s’acosta.) POETA (Vi ha scoperto, e vi mira.) POETA (Us ha vist, i us mira.) FIORILLA (In mio favore chi sa? forse gli parla il primo amore.) Son la vite sul campo appassita, che del caro sostegno mancò. FIORILLA (Qui sap si en favor meu li parla encara el primer amor.) Sóc la vinya pansida al camp que ha perdut el bon sosteniment. 174 Llibret GERONIO Io son l’olmo a cui venne rapita la sua vite, ed ignudo restò. GERONIO Jo sóc l’om a qui li han arrencat la seva vinya, i que ha quedat despullat. POETA Il cultore son io di buon cuore, che di nuovo congiunger li può. POETA Sóc el viticultor, de bon cor, que de nou pot ajuntar-los. FIORILLA D’intorno mi gira, mi guarda e sospira; facciamoci avanti, placato mi par. FIORILLA Gira al meu voltant, em mira i sospira; anem-li a l’encontre, em sembla calmat. GERONIO D’intorno mi gira, mi guarda e sospira; facciamoci avanti, pentita mi par. GERONIO Gira al meu voltant, em mira i sospira; anem-li a l’encontre, la veig penedida. POETA D’intorno vi gira, vi guarda e sospira; via fatevi avanti, pentita mi par. POETA Us gira al voltant, us mira i sospira; aneu-li a l’encontre, la veig penedida. GERONIO Cara vite... GERONIO Cara vinya... FIORILLA Olmo diletto... FIORILLA Om predilecte... POETA Oh che bella allegoria! POETA Quina bella al·legoria! GERONIO Al mio tronco... GERONIO Al meu tronc... FIORILLA All’ombra mia... tu potresti ritornar. FIORILLA A l’ombra meva... podries tornar. POETA Il final non può sbagliar. POETA El final no pot fallar. Llibret 175 GERONIO, FIORILLA Torna, sì, fra queste braccia, cara vite/olmo caro a verdeggiar! GERONIO, FIORILLA Torna a aquests braços, cara vinya / car om predilecte... POETA Bravi, sì, buon pro vi faccia! Nulla al dramma può mancar. POETA Molt bé, i bon profit us faci! Res no manca a aquest meu drama! Scena ultima Escena última ZINGARI Rida a voi sereno il Cielo, sian per voi tranquilli i venti, e vi portino contenti nella patria a respirar. COR DE GITANOS Que us somrigui el cel serè, i que us bufin vents propicis, i que us portin feliçment a alenar a la pàtria. SELIM Cara Italia, io t’abbandono, ma per sempre in cor t’avrò. Che per te felice io sono, ogni dì rammenterò. SELIM Cara Itàlia, t’abandono, però et duré per sempre al cor. Que gràcies a tu sóc feliç ja mai més no oblidaré. ZAIDA Vien Fiorilla. Già con lei Don Geronio ha fatto pace. ZAIDA Ve Fiorilla. Amb ella ha fet Don Geronio ja les paus. POETA (Ecco il Turco... non vorrei... questo incontro mi dispiace.) POETA (Aquí tenim el turc... no voldria... No em plau gaire aquest encontre.) FIORILLA (piano a Geronio) Non lo posso più vedere! FIORILLA (baixet, a Geronio) Ja no el puc veure! GERONIO (piano a Fiorilla) Un saluto per dovere... poi va ben piantarli qua! GERONIO (baixet, a Fiorilla) Saluda’l, és un deure... I després, val més deixar-los. ZAIDA, SELIM Perdonate i nostri errori. SELIM, ZAIDA Perdoneu els nostres errors. FIORILLA, GERONIO Perdonati già vi sono. GERONIO, FIORILLA Ja esteu perdonats. 176 Llibret NARCISO Permettetemi, signori, che vi chieda anch’io perdono! Ah, l’esempio che mi date ben correggermi saprà. NARCISO Permeteu-me, senyors, que us demani també jo perdó! Ah, l’exemple que em doneu servirà per corregir-me. POETA È l’intreccio terminato, lieto fine ha il dramma mio. E contento qual son’io forse il pubblico sarà. POETA I un cop la intriga acabada, el meu drama té un final feliç. I content com jo ara em sento potser el públic estarà. TUTTI Restate contenti: felici vivete. E a tutti apprendete che lieve è l’error, se sorge da quello più bello l’amor. (Intanto Selim e Zaida, saludati dagli altri e corteggiati dagli Zingari, si vedrano appressare alla marina per imbarcarsi; in questo tempo cade il sipario.) TOTS Quedeu contents, viviu feliços, i ensenyeu a tothom que lleu és l’error, si d’ell sorgeix, més bell, l’amor. (Mentre veiem com Selim i Zaida, saludats pels altres i festejats pels gitanos, s’acosten a la riba per embarcar, va caient el teló.) FINE FI TRADUCCIÓ DE JAUME CREUS I DEL CASTILLO
Documenti analoghi
libretto - Despre Opera
dell’amare un solo oggetto:
noia arreca, e non diletto
il piacere d’ogni dì.
Sempre un sol fior non amano
l’ape, l’auretta, il rio;
di genio e cor volubile
amar così vogl’io,
voglio cangiar così.
N...