cassa raiffeisen val badia
Transcript
cassa raiffeisen val badia
MODEL DE SUZÈS CUN TRADIZIUN Y DAGNÌ 1972 - 2012 40 AGN DO LA FUJIUN de Renato Andriolo 1 CASSA RAIFFEISEN VAL BADIA 2 “CHËL CHE LE SINGUL N'É NIA BUN DE FÀ VARA DA FÀ SCE AN MËT ADÖM LA FORZA DE DEPLÜ” F. W. RAIFFEISEN Foto a man dërta: Les autoritês ćiara jö y firma le documënt ofizial dla fujiun. Da man ciampa: Paul von Guggenberg (diretur Federaziun Raiffeisen), dr. Rainer (presidënt Federaziun Raiffeisen de Südtirol), dr. Morelli (rapresentant de ICCREA da Roma), Silvius Magnago (presidënt dla Junta Provinziala), Nunzio Bombace (capo-departimënt Credit dla Regiun), Alfons Pezzei (presidënt) y Renato Andriolo (diretur general dla Cassa Raiffeisen nöia) 3 IMPRESSUM CONZET Y TESĆ Dr. Renato Andriolo TRADUZIUN TL BADIOT Erika Pitscheider FOTOGRAFIES Archif Cassa Raiffeisen Val Badia Istitut Ladin Micurà de Rü Planinschek Freddy GRAFICA misign.it - San Martin de Tor STAMPARIA Castaldi Grafica - Agordo EDITUR Cassa Raiffeisen Val Badia . Ofize Marketing FOTO COPERTINA Les autoritês pëia ia devers dla sënta nöia do avëi sotescrit le documënt ofizial dla fujiun. Da man dërta: Paul von Guggenberg (Diretur Federaziun Raiffeisen), Alfons Pezzei (Presidënt dla Cassa), Silvius Magnago (Surastant dla Provinzia), Erich Müller (Assessur regional al credit) y Pider Emil (Presidënt Ass. Turistica Corvara) FOTO A MAN DËRTA: Corvara al tëmp dla fujiun © Düć i dërć é resservà 2015 CASSA RAIFFEISEN VAL BADIA MODEL DE SUZÈS CUN TRADIZIUN Y DAGNÌ 1972 - 2012 40 AGN DO LA FUJIUN de Renato Andriolo 5 agn Raiff eisen tla ValBadia Prefaziun .............................................. 8 1. Motivaziuns dles 4 Casses a fà la fujiun .................................. 9 2. Realisaziun contabla dla fujiun ....................................... 12 7 INDESC 13. Filiales y sënta ............................... 72 14. Svilup dles filiales ........................... 80 15. Reba ................................................ 85 16. San Ćiascian .................................... 88 17. Assiguraziuns ................................. 92 18. Organisaziun dla contabilité ......... 96 19. Sozi, sostëgn finanziar, 3. Prinzip dla fujiun .......................... 16 4. Inćiaries ti organisms zentrai ..... 19 5. Condiziuns economiches- 20. Situaziun dl personal tles cater finanziares tl scomenciamënt .... 24 reziprozité y solidarieté ................. 97 6. Organisaziun ................................ 34 7. Governance ................................... 38 8. Al vëgn arjigné ca la fujiun .......... 44 9. Personal ........................................ 46 10. Maduraziun dl proiet 21. Filiales nöies ................................. 110 22. Rapines ......................................... 114 23. Prospetives y svilups de fujiun ........................................ 56 por le dagnì ................................... 116 11. Panorama economich finanziar tl tëmp dla fujiun ......... 62 12. Inauguraziun dla sënta a Corvara ....................................... 64 casses y tla sënta al momënt dla fujiun ....................................... 108 8 PREFAZIUN Tl 2012 él stè 40 agn da canche al é Chësc scrit n’ô nia ester ma na gnü fat la fujiun danter les Casses cronologia di fać, mo ô presentè Rurales Ladinia da Calfosch, de Badia l’avenimënt tl spirit y tl contest sciöche cun sënta a Pedraces, da La Val y San al é gnü a s’al dè, portan dant inće Martin. Plü avisa é la fujiun gnüda avenimënć che ti agn à fat da cornisc autorisada dala Banca d’Italia ai 27 ala fujiun. de mà 1972 y publicada söla Gasëta Al ne n’ê degügn modei che an ess Ofiziala ai 17 de jügn dl 1972. podü surantó, y an ne podô gnanca se Chëstes dates ne n’à nia na gran lascè sön na consulënza spezifica dla importanza, sce an ne tëgn nia cunt Federaziun Raiffeisen, deache al n’ê dl gran laûr da pionier fat ti agn degöna esperiënza de chësc vers. Mëte da denant. Al é stè n laûr zite, dal adöm cater Casses cun carateristiches momënt che chësta é stada la pröma dassënn desvalies ê na operaziun fujiun danter Casses Raiffeisen - scialdi complicada. Gnanca la Banca Raiffeisenkassen (da śëgn inant ti d’Italia n’ê buna de pité n model avisa dijarunse Casses Raiffeisen o BCC) da podëi ti jì do. Tan che un o dui di de nosta Provinzia, avisa sciöche la ispeturs che s’â presentè de jenà dl Cassa da Rina, metüda sö tl 1889 1973, n’orô atira do les operaziuns de sön iniziativa de Siur Ujöp Dasser y fujiun nia lascè avarëi che la prozedöra lasciada sö tl 1942, é stada la pröma foss bëgn gnüda fata sciöche al alda. Cassa Raiffeisen che é gnüda metüda Dal’atra pert â pö la Banca d’Italia dè sö te nosta Provinzia. Dër gonot gnô pro de ne se dè nia jö cun la consulënza les casses Raiffeisen metüdes sö sön mo cun le control. Dal momënt che iniziativa de proi. la fujiun ê gnüda autorisada tl 1972 dal punt de odüda legal, y che nos àn l’intenziun dla portè a fin inće aministrativamënter tl medemo ann, messâ la contabilité ai 31 de dezëmber 1972 gnì metüda adöm, por podëi se presentè cun n bilanz su, deache orôn che les cater Casses deventass ai 31 de dezëmber 1972 concretamënter la nöia „Cassa Rurala dla Val Badia“ da vigni punt d’odüda. Denant che arjigné ca la fujiun nos bacans“. Chëstes porsones ne odô messân ponsè sura co che an ess pa gnanca de bun edl che ostis metô podü superè les gröm de dificoltês nia scioldi tla Cassa deache al ê la tëma ma d’organisaziun y economiches. che chisc ultimi ti ess tert o adora tut Imprömadedöt êl inće da verifiché la sü scioldi. desponibilité da pert dles cater Casses. Cun n bun laûr de coordinaziun ê le Al ê da ti fà capì che al n’ê nia na dr. Mussner stè bun da baié sö düć alternativa ala fujiun. canć. Le dr. Mussner â tut pert - Chësta ê stada da impröma insö na deboriada cun Alfons Pezzei - a cossa nia tan scëmpla, dal momënt che vigni sentada dles singoles casses, ara se tratâ de na iniziativa nöia te chëres che an â tut les dezijiuns y che dötes les Casses - a pert Calfosch fondamentales. Ala fin â les cater - ê gnüdes gestides cun n spirit Casses confermè süa desponibilité. efetivamënter rural. An se impuntâ Les adejiuns al proiet ê gnüdes cuntra na te’ iniziativa, tan moderna formalisades cun deliberes da pert di y cun conseguënzes tan inovatives gremium che fej man man na cörta y al gnô sö dër tler na politica de descriziun di protagonisć. La Cassa ćiampanilism. Rurala Ladinia â ciafè la funziun de A La Val, Cassa sterscia, gestida capofila tles operaziuns de fujiun, relativamënter bun (en proporziun deache al ê bele odü danfora che la ai mesi a desposiziun) se temôn che sënta foss stada a Corvara. al foss l’Alta Badia che adorass la A San Martin n’êl degügn dër decuntra. fujiun por finanzié le turism y che Bunamënter deache San Martin ê plü chësc ess podü orëi dì le trasferimënt dalunc dal’Alta Badia, n’odôn nia prighi de ressurses devers dla pert alta dla mo ma vantaji. valada. An l’odô n pü’ sciöche n svantaje. Por la Cassa de Badia varôl n pü’ le medemo, inće sce al ê tl Consëi d’Aministraziun imprenditurs, porsones bunes de capì ite le debojëgn, sciöche al é spo inće gnü desmostrè, dan süa desponibilité. A Badia êl dan la fujiun tl Consëi d’Aministraziun porsones che minâ: „La Cassa messunse se tignì por 9 1. MOTIVAZIUNS DLES 4 CASSES A FÀ LA FUJIUN 10 LA FUNZIUN DLA CASSA LADINIA/CALFOSCH La Cassa Rurala Ladinia/Calfosch â na L’ultima sentada dl Consëi portina tl pröm partimënt dl fabricat d’Aministraziun y l’ultima sentada che minân che foss dla Cassa, mo che di Revisurs di Cunć ê gnüda tignida an é spo gnüs sura che ê tres ćiamò ai 12 de aurì 1972 y tl Consëi de proprieté dla Fraziun da Calfosch, d’Aministraziun êl gnü lité Alois deache al ê gnü fat sö sön so terac Declara, Luigi Thaler, Rudi Granruaz, mo al n’ê mai gnü scrit ala Cassa. Hubert Pescosta y Alfons Pezzei che An ê gnüs sura canche an â orü ê deventè presidënt. Sciöche Revisurs amortisé la ćiasa y an â messü di Cunć êl gnü metü Johann Dapunt y fà la iscriziun tl cataster. Josef Pizzinini. La portina ê daverta vigni dé La contabilité gnô fata a man cun regolarmënter dales 8:30 ales 12:30 y le sistem che por todësch dijôn dales 16:00 ales 16:45. Tratan la sajun „Durchschreibebuchhaltung“. podôn la sabeda y la domënia baratè D’otober êl spo gnü cumprè na mascinn ite scioldi dales 10:00 ales 12:00. „Kienzle“, cumprada de secunda man Calfosch: odüda cuntra Corvara 11 Cun la fujiun devënta Corvara sënta dla Cassa Raiffeisen y ciafa insciö inće na portina. dala RAIKA de Ćiastel, olache Hans Te chësta Cassa jô döt inant bindebò Perathoner ê diretur. Inće ël â fat l’ITC snel y cun convinziun devers dla a Urtijëi cun Alfons Pezzei y Renato fujiun. Bele ai 31 de merz 1969, propi Andriolo. en previjiun dla fujiun, â le Consëi I dependënć de setëmber 1972 ê d’Aministraziun deliberé de daurì na Marlene Clara, en proa dal 1. de aurì portina a Corvara cun la prospetiva 1967 y definitivamënter dal 1. de de fà chilò la sënta de chëra che foss messè dl medemo ann y Raimund deventada la Cassa Rurala dla Val Badia. Irsara, tut sö ai 20 de messè 1969 sciöche cassier en proa y confermè a Le presidënt Alfons Pezzei che â la tëmp indeterminé al 1. de setëmber suravijiun dl proiet, se rendô cunt che 1969. Laôta ê Raimund pro i soldâs, por fà la fujiun ne bastâl nia ma les sorvisc che al ess rové ai 12 de jenà pratiches burocratiches mo an messâ 1973. Impò êl tres en contat cun la inće se arjigné ca materialmënter, o dì Cassa y cun Renato Andriolo, tan che contabilmënter y aministrativamënter al â damanè de dezëmber dl 1973 na y organisé la strotöra. lizënza por podëi daidé arjigné ca la fujiun. Mo madër che tl momënt plü critich àl messü jì a stlüje jö i cunć dla „Fureria del Battaglione Bolzano“ da Porsenù. 12 2. REALISAZIUN CONTABLA DLA FUJIUN A Corvara dlungia a Renato Andriolo LA VAL y Raimund Irsara êl inće gnü tut sö - Giovanni Moling Eusebio Sottara, mo impormò dai 13 de S. MARTIN jenà 1973 inant, deache denant êl pro - Oswald Pitscheider la firma Gatterer a Bornech a laurè. Al (part- time, trëi dis al’edema) n’ê ćiamò gnü tut sö dui de nüs: Paul Feichter y Alessandro Irsara, le pröm ê Cun chësc organich ala fin dl 1972 a Badia y le secundo a Calfosch. Ala fin messân ester bugn da portè inant dl 1972 ćiarâ la situaziun dl personal l’ativité ordinara de portina, che n’ê fora insciö: pa nia tan ordinara, dal momënt che an messâ daurì tröc cunć nüs, cossa CORVARA che da scialdi plü da laûr. Por gauja - Renato Andriolo dla fujiun êl inće tres plü domandes - Raimund Irsara de credit y al ê inće da stlüje jö la (danter la fin dl ann y le contabilité. Da osservè él che laôta gnô scomenciamënt dl ann nü, i fić sön i cunć corënć calcolà a man y periodicamënter a daidé fora) che por podëi stlüje jö ala fin dl ann - Eusebio Sottara messâ i fić ester dan man, registrà (pro la portina mo sciöche dit, y tuć ite tla contabilité anter i 31 de impormò dai 13 de jenà 1973 inant) dezëmber, inće deache al 1. de jenà CALFOSCH messâ i cunć corënć ester ajornà. - Marlene Clara Ai 31 de dezëmber 1972 ê la mesanöt (che laurâ bele denant a Calfosch) - Alessandro Irsara gnüda festejada te banca cun na picera palsa y n gote de spumante. An po (impormò gnü tut sö, mo cun propi dì festejada, deache an â fat n esperiënza sajonala te banca) vare important devers dl dagnì dla BADIA Cassa Raiffeisen Val Badia. I fić gnô - Paul Feichter calcolà a man inće ti agn dan la fujiun, (impormò gnü tut sö; ex dependënt ćina ch’an n’â nia ćiamò stromënć dla Scora de Schi da Corvara) eletronics. Por ejëmpl, inće tla Banca - Oswald Pitscheider (part-time, trëi dis al’edema) de Trënt y Balsan gnô la fin dl ann passada t’ofize. Tles filiales (ô dì, vedles Casses) messâ la formaziun di singui bilanc gnì coordinada da Raimund Irsara che saltâ da öna na filiala al’atra. A Corvara messân mëte averda da ne proieć de investimënć imobiliars y de moscedè nia la contabilité dl dé cun daurida de filiales che ê bele odüdes chëra che reverdâ la fujiun; cossa nia danfora dal scomenciamënt incà. tan saurida sce an conscidra la püćia Śëgn ciafa l’organn de control atira les lerch a desposiziun. Tla sostanza ân informaziuns che reverda la banca. döes mëses, cumpedan inće chëra dla Laôta messân fà döt cun la mascinn „direziun“, y n banco por i tliënć, püch da scrì y döta la corespondënza gnô plü lunch co dui metri. menada y ciafada tres la posta. Por Ai 31 de dezëmber y ti pröms dis de s’arjigné na mascinn da scrì aposta, jenà êl porchël söla mësa dla direziun scialdi plü leria, por podëi scrì fora a Corvara n müdl de documënć che periodicamënter la contabilité che reverdâ la fujiun, implü, sciöche dit, rovâ spo tl sistem de segnalaziun döta la documentaziun dl laûr da PUMA. Dantadöt jôra dla contabilité vignidé da contabilisé sambëgn döt trimestrala, che an messâ scrì fora te despartì. Por ći che reverda i dui cin’ copies, adoran formulars dër gragn ispeturs dla Banca d’Italia, che à danter de papier bindebò incompri. Sambëgn l’ater desmostrè gran desponibilité, êl ê inće le papier por fà les copies dles stè le capo ispeziun dr. De Matteis che medemes dimenjiuns. Canche an menâ s’ê stè mal n valgügn dis do che ai ê inant le papier cun la mascinn da scrì, rovà adalerch y le colegh â telefonè a sbrisciâl, inće por gauja dl papier por Balsan dijon che al ê tomè ia. Nos se fà les copies y ara ne jô nia da le fà cruziân dër, deache i se temôn che chi stè indërt. Al ê dër rî da fà stè ite i dać da Balsan se ponsass che al foss tomè avisa tles caseles de dötes cinch les ia dala spordüda. Mo ara n’ê nia stada plates. An messâ tres indô mëte indërt insciö y al ê defata indô revegnü. les plates y sce an se falâ, messân I recordun cun plajëi chësc ispetur che cancelè y scrì danü sön dötes cin’ les cun süa buna colaboraziun à daidé copies. Chësc ê da fà canche an n’â do dassënn por che i ésson de bun nia da fà pro portina: daurida de cunć, raporć cun la Banca d’Italia; raporć consulënzes, domandes de credit y che à spo inće doré inant. Chësc ê ma sambëgn tignon ite i terminns dla stè le pröm di gröm de contać che ân Banca d’Italia. albü cun la Banca d’Italia. Al ê porchël Chisc ê problems che reverdâ inće les dër important che al jiss bun, nen jôra atres Casses mo nos ên tl laûr de fà la pö dla reputaziun de nosta Cassa. fujiun de cater Casses sön na spersa Chisc gröm de contać n’orô nia ma dì de apëna 50 metri cuadrać y cun dui ispeziuns periodiches mo inće vijites dependënć y mez. a Balsan, de nosta iniziativa o sön cherdada, por dè cunt söl andamënt de nosta realté (l’informatica ê laôta bëgn dalunc da chëra da śëgn) y portè dant 13 la Banca d’Italia unse laôta messü I ispeturs dla Banca d’Italia che ê ćina tl mëteman di agn’70. Laôta â n te’ dan dala pröma fujiun danter les liber na validité de n valgügn dejenars. singoles Casses Raiffeisen ê tl La pröma ediziun dl „Goisis“ ê dl 1947. pröm particolarmënter avisa. Chi Al dédaincö cun la deregolamentaziun profescionalmënter n pü’ plü vedli ê y cun la munt de desposiziuns de dër competënć y cun na personalité control che müda tresfora ne fóssel nia sterscia y porchël valutâi la situaziun, meso da s’imaginé val’ de te’. 14 iudicâ y tolô dezijiuns zënza ponsè sura massa. Cun chi che ê impormò Ći che nos ân imënt cun la fujiun gnüs tuć sö êl n pü’ n ater raport. De ê la daurida de filiales nöies, la düć canć se recordunse ćiamò i inoms. costruziun de sëntes nöies, la cumpra Di pröms unse dër n bun record. de atrezatöres y de sistems de gestiun adatà. Chësc orô dì fà de gran Le bilanz messâ ala fin dl ann gnì investimënć. Nosc comportamëent „unifiché“ y nia consolidé sciöche un di ê orientè aladô. Al ê na iniziativa che ispeturs „jogn“ dla Banca d’Italia minâ. se damanâ coraje, deache, sciöche Mo le dr. De Matteis â les idees tleres. inće la Banca d‘Italia dij dles fujiuns: Le bilanz consolidé é n documënt la uniun de deplü forzes debles ne consuntif dl’ativité cun chël che an ô fej nia adinfora na potënza. Te nosc rapresentè la situaziun economica, caje gnôl metü adöm cater aziëndes patrimoniala y finanziara de n grup relativamënter debles, mo adöm ê le de aziëndes. Chësc vëgn metü potenzial scialdi maiù. Mo laôta ê les adöm dala sozieté che é a će, tres Banches de Credit Cooperatif scialdi na prozedöra particolara. Por les avantajades fiscalmënter, cossa che é cooperatives gnìssel fat ma tl caje che stada dassënn de ütl por mëte adöm le na cooperativa controlëia na sozieté patrimone. de capitai. Le bilanz unifiché é ma contabilmënter unifiché deache al vëgn metü adöm da cunć gestionalmënter despartis. Ai â n ater significat dal punt d’odüda aministratif/contabl. Odü da dopormez, pêl döt dër scëmpl. Mo les alternatives a desposiziun ê laôta desvalies y püch tleres y an messâ atira chirì fora la dërta, y en pert messân inće s’la inventè. Öna dles fontanes teoriches che ê gnüdes adorades dër tröp ê le „Goisis“, n liber de tecnica bancara che é stè por la Banca de Trënt y Balsan le Vangele 15 Dr. Renato Andriolo Rag. Raimund Irsara 16 3. PRINZIP DLA FUJIUN Les gaujes che à portè ala fujiun é situaziun; en particolar odôn danfora la stades deplü. Dantadöt êl la nezescité licuidaziun dles Casses da San Martin de salvè y spo razionalisé y modernisé y Badia sce al ne foss nia atira gnü tut la vita de cater de piceres aziëndes mosöres straordinares. Dantadöt do bancares por les adatè ala nezescité dl chëstes constataziuns deventades svilup dl’economia che laôta jô inant plü stersces tles ultimes ispeziuns, dassënn. à Alfons Pezzei y le dr. Ferdinand Por döes de chëstes cater Casses Mussner odü le debojëgn de fà val’. n’êl degöna prospetiva da suravire, y gnanca les atres döes, scebëgn che plü stersces y manajades damì, ne foss nia stades bunes da sores da ti tignì bot CASSA RURALA LADINIA, PROMOTURIA ales esigënzes dl’economia turistica en espanjiun. An ê dla convinziun La Cassa Ladinia â tl scomenciamënt che indere adöm ésson albü chësta süa sënta tla scora elementara da poscibilité. Calfosch basìte y spo plü tert tla Dales relaziuns fates dala Federaziun dependance dl Hotel Sport. Alfons Raiffeisen y dala Banca d’Italia ti ultims Pezzei à metü man chilò süa ativité. agn dan la fujiun gnôl fora tler chësta Tl 1965 s’à Alfons Pezzei y la Cassa Foto storica da Calfosch, paîsc plü alalt tla Val Badia che à inće albü n gran svilup turistich. Mariangelo Pezzei ê aministradù dla ann a Calfosch, chël olache al é śëgn Cassa y por ne restè nia zënza cassier, nosta filiala y olache al ê plüdadî inće dal momënt che Heini Declara messâ l’ambulatore dl dotur. Sce an se falâ jö jì pro i soldas, âl damanè Alfons sce al porta, rovân ite dal dotur. ess orü to ite so post provisoriamënter. La Cassa Rurala Ladinia n’à nia albü Alfons â dit de no, deache al â d’atri d’atri problems de logistica, ater co chël proieć. de lascè scrì la proprieté che resultâ Mo spo, por ne ti fà nia n tort a so pere ćiamò dla fraziun. âl azetè, dijon: „Ne stede pa a ponsè Laôta podôl sozede che sce le banchier ch’i stais chilò döta la vita!“. messâ jì demez por val’ gauja - magari Le capital ê laôta de 50 miliuns de lires por jì tla posta - spo metôl n scrit sön y les deponüdes de sparagn ê la sora üsc: „i röii defata zoruch“, dal momënt operaziun che la Cassa fajô. Spo êl che al ê su. O, val’ iade tacâl sön porta gnü i cunć corënć, i libri dai sceć y les domisdé dan na sentada dl Consëi cambiales finanziares y comerziales d’Aministraziun „i ne röii nia adalerch, i y d’atri sorvisc. L’ann 1965 ê inće stè n’à nia dlaurela“. l’ann che Alfons Pezzei â tut sö contać Alfons Pezzei à metü man süa de colaboraziun cun Renato Andriolo presënza lungia tl monn Raiffeisen y la Banca de Trënt y Balsan. Man tla portina dla dependance dl Hotel man che la Cassa chersciô, y man Sport, mo al é da dì che al n’ê pa tl man che an podô odëi progresc, s’à pröm daldöt nia entusiast. So pere Alfons Pezzei afezionè y é restè, tan da Aiüt finanziar y solidarieté: la Cassa Raiffeisen mët man de sostignì les assoziaziuns y le monn dl volontariat tla Val Badia 17 Ladinia trasferì tl edifize fat sö en chël avëi ćiamò śëgn na inćiaria do chësc d’organisaziun ne va nia bun por les percurs: dimenjiuns dl’aziënda“, cossa ch’à - dal 1965 al 1969 dependënt sciöche conseguënza inće bindebò de - dal 1969 al 1972 presidënt dla gran straufunghes. Cassa Ladinia I s’ân metü fins tan ambiziusc y an - dal 1972 incà (y dötaurela ćiamò) odô danfora svilups importanć por presidënt dla Cassa Raiffeisen le dagnì, che ên dla convinziun che Val Badia al ê indespensabl inće corì inćiaries 18 ti organisms di grups de secundo y Canche Alfons Pezzei ê deventè de terzo livel por podëi influenzè les presidënt tl 1969, âl damanè Raimund politiches y les strategies y daidé pro a Irsara sc’al ess orü fà le cassier. Te n cherié n contest general che jiss bun por pröm momënt â Raimund Irsara capì nüsc proieć. Al ne bastâ nia ma gestì le cassier tla conditoria Martagon dl Hotel miù che ara jô les idees ite ti confins dla Col Alto de proprieté dla familia Pezzei. Val Badia, al intern de nosta Cassa. Mo les cosses ê jüdes atramënter. Le prinzip de Raiffeisen dl’iniziativa Efetivamënter se tratara dl post ê la orentè de renforzè les Casses da cassier pro la Cassa Ladinia da tres la fujiun por ester bugn de Calfosch, post spo inće surantut da realisé i prinzips de reziprozité, aiüt Raimund Irsara. finanziar y solidarieté, che é i elemënć An ponsâ de ti dè ala fujiun n percurs fondamentai dl prinzip Raiffeisen; tla tradiziun de Rina, pröma Cassa dla prinzips che i ésson desmostrè spo de Provinzia, valorisan la cooperaziun mëte en pratica te na manira sterscia, tl prinzip de Raiffeisen, mo cun n ma che i tëmps ê mudà respet a dan spirit imprenditorial, deache le fin da 150 agn. Nos orôn ti dè forma concret dl’iniziativa ê chël de sostignì a chisc prinzips slarian fora nosta le turism che chersciô tres deplü rëi söl teritore cun filiales te düć i y de conseguënza chersciô inće Comuns por podëi insciö ti pité a döta l’artejanat. An orô y messâ renovè la valada sorvisc bancars moderns, les sëntes che ê bele, se slarié fora na organisaziun efiziënta che podess söl teritore cun la daurida de filiales ti dè chisc sorvisc nia ma al ambiënt nöies, fà investimënć imobiliars, chirì rural mo a na strotöra economica che colaboradus competënć, mëte a jì n ê tl laûr da se svilupé cun imprenditurs sistem d’organisaziun adatè ala realté tres plü competënć, mo che ghirâ inće nöia cun prozedöres nöies. Porchël jô tres deplü. i obietifs bëgn scialdi sura le conzet Chësta ê por nos la forma concreta originar dla solidarieté fora. de solidarieté, mo por fà chësc êl Al basta ponsè che la Banca debojëgn de manajè döt cun mentalité d’Italia à do sües ispeziuns gonot imprenditoriala, ćiaran sön le davagn y fat l’osservaziuns che: „le sistem fajon patrimone. Ales intenziuns ti él jü do i fać. particolarmënter important podëi fà Dai pröms agn do la fujiun incà, y pert deboriada cun le diretur Palla, dötaurela ćiamò, unse corì dötes les deache i ân insciö l’ocajiun de podëi inćiaries poscibles ti organisms zentrai confrontè tles sentades nostes vijiuns de düć i livì: cun chëres dla Federaziun Raiffeisen Alfons Pezzei y dles organisaziuns de suramunt y ti Consëis d’Aministraziun de de podëi baié de argomënć desvalis Federcasse y de Iccrea a Roma, che nes reverdâ diretamënter. Canche ti Consëis d’Aministraziun dla Zentrala ara se tratâ de to sö chëstes inćiaries, Raiffeisen y dla Federaziun Raiffeisen ne s’à Alfons Pezzei mai trat zoruch. a Balsan. Al é inće sozedü che por to pert ales Renato Andriolo é stè vizepresidënt sentades di Consëis d’Aministraziun de dl RVD por tröc agn alalungia. Ël é Federcasse y Iccrea jôl a Roma y gnô atualmënter mëmber dl comitê di derevers le medemo dé. esperć dles assiguraziuns tla Holding Raimund Irsara é stè gonot te comitês Assimoco a Milan, do ester stè deplü y te grups de laûr che s’à dè jö agn vizepresidënt. Dla Holding fejel dantadöt cun contabilité. pert les döes compagnies operatives Le diretur da śëgn Hubert Obwegs é Assimoco Vita y Assimoco Dagns. tres tl Consëi d’Aministraziun di RVD y Renato Andriolo é inće stè mëmber dl implü fejel inće pert dl comitê de esperć Consëi d’Aministraziun de IGA (Institut dles banches dla Federaziun Raiffeisen, für Genossenschaftsforschung im y é mëmber dl WIFI, istitut por la Alpenraum) cun sënta a Desproch. L’IGA promoziun dla formaziun, che fej pert é metü adöm da Federaziun Raiffeisen dla Ćiamena de Comerz. de Südtirol y Federaziun Raiffeisen La sora Cassa, che al intern de nosc dl Tirol. Deboriada cun le diretur Grup, se porvâ tan co la nosta - inće sce Palla é Renato Andriolo stè tl CDA en tl scomenciamënt nia tan dassënn - ê rapresentanza de Südtirol. Tl Consëi chëra da Bornech. So impëgn é chersciü d’Aministraziun él inće rapresentanć de cun le tëmp y śëgn àra inćiaries Bayern, dl raiun de Viena y dl’Université importantes a düć i livì y te düć i da Desproch. Chësc nes à dè la organisms. Cun la Cassa da Bornech poscibilité de slarié fora nüsc orizonć unse dagnora albü de buniscimi inće sura i confins fora, tl interès dl raporć de colaboraziun. Chësc n’é pa Grup, nia ma de nosta Cassa. Por ći nia n fat tan normal, deache Bornech che reverda l’IGA él da dì che al é stè ne se lasciâ pa nia sciampè l’ocajiun 19 4. INĆIARIES TI ORGANISMS ZENTRAI 20 de ti to tliënć ales Casses plü dlungia Raimund Irsara ne la tolô pa nia tan ala Puster. Le diretur Tony Costa afermëia lisiera. te vigni ocajiun che chësc n’é mai Mo nosc impëgn n’ê pa nia ma chël de sozedü o che al é sozedü dër dainré corì inćiaries ti Consëis d’Aministraziun cun i tliënć dla Cassa Rurala dla Val desvalis. I sun sta gonot, y i sun Badia, inće sce tl scomenciamënt ài ćiamò, (dantadöt le diretur Hubert porvè. Por ël êl demorvëia da odëi tan Obwegs), inće ti comitês che se da jö che i Badioć ê lià a süa tera y a sües cun l’organisaziun dl Grup. Por ejëmpl istituziuns. Y chësc varô inće por i sunse dal scomenciamënt incà tl grup „Badioć“ che viô a Bornech. Mo nia ma, de laûr che s’à cruzié de mëte sö n tl medemo momënt „pretendônse“ Zënter de Elaboraziun Dać (sistems (cun les bunes) che la Cassa da informatifs Raiffeisen R.I.S.) incër la Bornech trates bun nüsc tliënć che fin di agn ‘70. Le grup de laûr à laurè â debojëgn de val’ sorvisc te cité, i deplü agn cun sentades regolares a manacian de daurì na nosta filiala Balsan. Chilò me tómel ite n bel record. a Bornech y dijon che ésson fat jì te Tl mëteman êl te chësc grup de laûr n’atra banca i tröc scioldi che jô dala danter l’ater inće rapresentanć da Val Badia a Bornech. Tony Kosta ti le Bornech, dla Valada de Türesc, Sterzing, dëida recordè a Renato Andriolo vigni Renato Andriolo y Stroblmair. Chësc iade che ël l’incunta. I raporć danter ultimo é spo deventè le diretur mitich, les döes Casses, danter Kosta (diretur la mënt dl Zënter de Elaboraziun Dać, dla Cassa Raiffeisen da Bornech) y nia da desmentié por sües capazitês, Andriolo, śëgn Obwegs, Nicolussi por la sbürla che al ti à dè y le livel sön (Presidënt dla Federaziun Raiffeisen a chël che al l’à mantignì, mo inće por Balsan ćina al scomenciamënt dl 2015) i cosć che ël s’ess spo dedô cacè sö. y Pezzei é dagnora sta tan bugn, che Incër la fin di agn ‘70 à chësc comitê pro vigni incuntada vëgnel baié de val’ fat n iade te na banca a Bregenz, y inće avenimënt simpatich. Kosta é inće stè nosc presidënt Alfons Pezzei ê jü por revisur pro la Federaziun Raiffeisen odëi ći sort de Zënter de Elaboraziun denant co deventè diretur a Porsenù y Dać che podô ester adatè por nosc spo a Bornech y cun chësta inćiaria àl grup. Al ê Carnescè y söl iade da gnì fat n valgönes revijiuns te nosta Cassa zoruch ên storć pro a St. Anton am y porchël se conesciôl dër bun. Val’ Arlberg (al ê tert) te n local olache picia stritaria dôl ca cun Raimund Irsara l’atmosfera da Carnescè ê sö pro. Düć ê che ne soportâ nia che chi da Balsan tan de buna vëia che n valgügn dl grup se conscidrass na Cassa de Puster, n’orô nia plü gnì fora. Defora dal local deache i fajôn pert dl Raiun de Puster. êl dui jandarms y deache al gnô tres Al batô sön le fat che nos sun Val Badia plü tert, ti â Renato Andriolo splighé a y nia Puster. Chëstes piceres beghes se chisc dui che al ê n valgügn elemënć desfantâ ia simpaticamënter, inće sce sospetusc tl local, fajon na descriziun él les sozietês che rapresentëia i colosc fora y an â podü jì inant. che conesciun. Les somes reportades Por desmostrè che la partezipaziun fej referimënt ales provijiuns trates ite ti organisms de grup n’ê nia ma na dales agenzies dles compagnies che rapresentanza formala, mo che ara laora a Balsan. Sce i ajuntun ala soma â fins concreć, n ejëmpl: al sozedô de nosta agenzia les provijiuns trates gonot che nos - dal momënt che ite dales singoles casses, rovunse nosta licuidité jô sö y jö - se metesson sciöche Grup Raiffeisen a na soma de al sigü por la fin dl ann, damanan n 19 miliuns de euro. credit a Iccrea, olache Alfons Pezzei ê - Raiffeisen Versicherungsdienst tl Consëi d’Aministraziun. Le credit nes gnô conzedü atira, zënza problems. Datrai bastâl na telefonada al ultimo momënt y dedô gnôl spo sambëgn fat na domanda regolara. Tl pröm se gnôl damanè da Roma na lëtra de responsabilité, nia na fideiussiun, da pert di sozi dl Consëi d’Aministraziun. La Zentrala Raiffeisen de Südtirol ê tla fasa de costituziun y ne n’â nia ćiamò le potenzial de Iccrea. La presënza de Alfons Pezzei tl Consëi d’Aministraziun dla „Cassa Zentrala“ à daidé do nia püch al fat che al vëgnes fat na sënta tl zënter a Balsan. Cumpran öna na partezipaziun unse inće nos daidé do al finanziamënt, cossa che nia dötes les Casses à fat. Mo śëgn ne podess degöna Cassa fà a manco de na te’ istituziun. Tl capitul assiguraziuns odarunse spo ći che al à orü dì ester tl Consëi d’Aministraziun de Federaziun Raiffeisen y Assimoco. Odun n iade ći posiziun che la RVD à arjunt te ca. 20 agn tla tlassifica dles prömes 15 agenzies che pîta assiguraziuns tla Provinzia. I fajun na lista de dötes les 15 sozietês por mostrè sö les desfarënzies. Tla lista 4.419.585 - Südtirol Vita & Danni Gmbh 3.313.760 - Assibroker International 3.075.645 - Alps Optmima 1.998.059 - Multilife 1.520.847 -Eisendle 1.441.948 -Assoglobal 1.182.418 - Prima 1.148.948 - Eurobroker 1.017.782 -Assimeran 949.592 - Klapfer e Pattis 914.539 - Plusminus - Brokerservice 908.055 - Südtiroler Versicherungsdienst 777.447 - Itas 742.648 - Assicurazioni Lorenzi 550.682 21 avisa. Insciö êsi spo tla finada gnüs 22 Por gauja de n comportamënt critich propostes costrutives. de n valgönes porsones (dagnora les N valgönes de chëstes porsones che medemes, direturs y presidënć) ê laôta rapresentâ val‘ püćes Casses Raiffeisen le tlima tla Federaziun Raiffeisen y i che ê contrares ala realisaziun raporć danter Zentrala y Federaziun materiala (fabricat), operativa y Raiffeisen döt ater co bugn. Datrai gnôl funzionala dla Cassa Raiffeisen fora n te’ sotissura danter presidënć y Zentrala, à spo plü tert albü dificoltês direturs che an n’ê nia bugn da rové ala cun sües Casses y é spo stades fin dl ordinn dl dé dles sentades. Odü contëntes de avëi le sostëgn di dui da dopormez ne n’ê chësc nia iustifiché, istituć. Mo nosc comportamënt à inće inće sce en pert da capì: la „Cassa albü conseguënzes negatives por nos. Zentrala“ ê te na fasa de costituziun Nos ùn desmostrè la fedelté, te chësc y organisaziun, y tl Grup êl tröp che se caje ala Zentrala, meton a desposiziun mudâ. Dan la costituziun dla „Cassa nosta licuidité y nüsc sorvisc, deache Zentrala“ metô les Casses i scioldi te ara â debojëgn de sostëgn por crësce banches concorëntes, y denant che y s’afermè. Nosta Cassa fajô porchël Iccrea deventass operativa daldöt, püć investimënć te titui che ess portè scriôres fora sceć zircolars. deplü de ći che ne foss stè nezesciar Inće dedô, canche Iccrea ê en funziun, por la stabilité tecnica. Chi che „ê à tröpes Casses lascè inant por agn decuntra“ à indere albü atira vantaji alalungia i scioldi pro la concorënza, economics, mo n’à nia contribuì ala se refodan de scrì fora sceć zircolars chersciüda dla „Zentrala“ y n’à gnanca a Iccrea. Pro chësta concorënza êl daidé fà plü sterscia la Federaziun inće la Cassa dl Sparagn. Scrì fora Raiffeisen, organisms nia da ponsè sceć de d’atres banches concorëntes demez dantadöt te chësta fasa de ê val’ dër de negatif y jô cuntra l’imaja crisa. N valgönes de chëstes porsones dl Grup che an ê tl laûr da mëte sö. à spo paié sura instësses por chësc so Dantadöt al dédaincö fóssel dër negatif comportamënt. scrì fora sceć zircolars dla Cassa dl Sparagn. Che ess pa dit che les cosses s’ess mudé tan dassënn. Baié sö les Casses a passè ala „Cassa Zentrala“ é stè dër rî. La Federaziun Raiffeisen messâ coordiné döt. An po ester braui che nosta Cassa é dagnora stada n elemënt de balanza, dan sostëgn a trami i organisms provinziai mo inće a chi nazionai, Iccrea y Federcasse, zënza resserves, cuntra chi che ê dagnora bele por prinzip decuntra, zënza mai fà 23 Le fabricat dla Federaziun Raiffeisen a Balsan tla strada Raiffeisen. Le fabricat dla Cassa Raiffeisen Zentrala a Balsan tla strada Laurin. 24 5. CONDIZIUNS ECONOMICHES-FINANZIARES TL SCOMENCIAMËNT Sciöche i ùn bele dit, ê la strotöra economica/finanziara por che an pois patrimoniala tl mëteman debla. En se pormëte chëra che la Banca d’Italia sostanza, sciöche i dijun tres indô: dij: „na gestiun sana y prudënta“. nos orôn investì tröp y le plü debota Nos ti sun sta bugn, meton averda che ara jô, mo cun en proporziun n cun la gestiun finanziara y economica, pice patrimone a desposiziun. Chësc mosoran avisa les ressurses, ô dì che orôn y messân tl medemo l’esecuziun di proieć, le porcënt di tëmp investì, avëi n ütl y cöie adöm fić y le raport danter investiziuns/ patrimone. Al ne basta nia che le deponüdes. patrimone corespognes ales balanzes tecniches odüdes danfora dai organns de control. Le patrimone dess dantadöt ester n stromënt de balanza SVILUP DI CREDIĆ EN MILIUNS DE EURO 350 300 289 300 301 298 296 268 248 250 222 224 200 191 163 150 123 206 174 135 100 50 38 0 0,4 1,1 6,3 8,3 45 53 65 75 18 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1996 1995 1994 1993 1992 1988 1984 1976 1980 1972 demografica de nosc teritore, orô na determinanta por le resultat dl’ativité, cuota de marćé di credić sura n cer’ messâ gnì gestì sciöche al alda, deache livel dì automaticamënter n aumënt la domanda de credit ê laôta dër grana dl risch y n smëndrimënt de seletivité y, sce i credić é da öna na pert na dles domandes. Na cuantité de scioldi fontana de davagn por na banca, spo dassënn instabila, acompagnada da ési dal’atra pert inće la maiù fontana massa na gran desfarënzia danter de risch. Ara ne jô nia ma da valuté investiziuns y deponüdes, fajô lovè sö la cuantité dles posiziuns singoles, n ater fenomenn prigorus: i tliënć metô mo inće la balanza danter la dorada tres plü gonot sü scioldi ma plü söi dles investiziuns y chëra di credić. cunć corënć. Nosta economia é caraterisada da na N’avëi nia tres a desposiziun la monocultura turistica. Le turism porta medema cuantité de scioldi orô inće dì adalerch tratan la sajun alta na gran avëi problems d’organisaziun y laôta cuantité de scioldi che n’ê nia na cossa gnô les aziëndes por le plü menades tan saurida da gestì. inant cun na gestiun nia dër calcolada. De nüsc credić messân inće monitoré Döt chësc orô dì por nos damanè la cuota de marćé che aumentâ por credić a tëmp mesan y a tëmp lunch gauja dla fujiun. Conscidran la sort de a Iccrea, Cassa Zentrala Raiffeisen, strotöra produtiva y la carateristica Mediocredito y Credito Fondiario. 25 Chësc parameter, che à na funziun SVILUP DLES DEPONÜDES EN MILIUNS DE EURO 397 400 350 327 300 337 349 361 373 291 291 264 250 213 200 181 226 243 194 150 124 100 50 0 38 45 6,3 8,3 0,6 1,1 53 65 75 17,7 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2003 2004 2002 2001 2000 1996 1995 1994 1993 1992 1988 1984 1980 1976 1972 26 Nos daidân do cun prefinanziamënć Casses en general n raport scialdi a tëmp cört, influenzan inće le raport plü bas. Śëgn é inće pro nos le raport investiziuns/deponüdes. investiziuns/deponüdes plü bas, por Laôta podôn bëgn dì che ên feter gaujes desvalies: la crisa, nosta ativité da ćiasa pro le Mediocredito (tla Via de intermediaziun, na gestiun plü Paradisi, 1) y pro le Credito Fondiario programada da pert dles aziëndes (inće (tla Via Calepina, 1) olache i ân na rëi de deache al vëgn damanè plü gonot na contać che ejaminâ les domandes te n consulënza). Al é stè momënć, olache cört tëmp. le raport foss en teoria stè zënza credić Tla „Zentrala“ jôra ćiamò damì, tres intermediars dl 130%. deache Alfons Pezzei ê tl Consëi d’Aministraziun dal 1972 incà. Alfons Pezzei se recorda che canche le Consëi â tratè nosta pröma domanda d’intermediaziun, s’â i atri aconsiadus fat demorvëia, damanan ćiodìche ne dôn nia diretamënter l’imprëst. An mëss savëi che laôta â les atres SVILUP DL PATRIMONE EN MILIUNS DE EURO 60 M 56.256.000 49.154.000 45.360.000 40.000.000 37.000.000 31.000.000 16.000.000 13.000.000 7.200.000 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2004 2001 1997 1995 1993 1989 1981 4.500.000 507.160 1978 1987 176.412 1975 2.300.727 64.169 1972 1984 21.687 0 1.235.386 10 M 25.000.000 20 M 34.500.000 30 M 41.800.000 40 M 52.515.000 50 M 27 Corvara tl ann 1969 SVILUP DL ÜTL DLA CASSA RAIFFEISEN VAL BADIA DAL 1973 AL 2014 EN MILIUNS DE EURO 4,0 3,6 3,4 3,5 3,2 2,9 3,0 2,6 2,6 2,7 2,6 2,4 2,5 2,2 2,1 2,2 2,3 1,9 2,0 1,7 1,5 1,2 1,0 0,8 0,5 0,3 0,4 0,05 0,1 0,0 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2001 1997 1993 1989 1985 1981 1977 1973 SVILUP DLES PRESËNZES TURISTICHES TLA VAL BADIA DAL 2002 AL 2014 2.900.000 2.692.602 2012 2013 28 2.706.925 2011 2.584.494 2.698.303 2.642.887 2.525.551 2.423.302 2.300.000 2.290.609 2.400.000 2.486.691 2.435.679 2.500.000 2.453.456 2.600.000 2.588.847 2.700.000 2.718.084 2.800.000 2.200.000 2.100.000 2.000.000 2014 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 Le paîsc da San Ćiascian fotografè da Piz La Ila jö. SVILUP DLES PRESËNZES TURISTICHES A REBA / FODOM DAL 2002 AL 2014 315.000 319.815 320 29 341.946 339.195 334.470 330 335.045 344.221 350 340 369.263 360 363.741 358.082 370 372.625 370.539 380 377.400 390 310 300 290 280 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 Reba odüda da Ćiaulunch, fraziun dl Comun de La Pli de Fodom che à registré le plü gran svilup. SVILUP DLES DITES TLA VAL BADIA DAL 1971 AL 2011 2000 SVILUP DL NUMER DI LAURAN TLES DITES DLA VAL BADIA DAL 1971 AL 2011 8000 7179 1592 1440 1229 30 6000 1311 1500 7000 4206 4250 5000 3266 4000 1000 3000 467 2000 1347 500 1000 0 0 2011 2001 1991 1981 1971 2011 2001 1991 1981 1971 Zona artejanala da Pidrô. SVILUP DL NUMER DE CHI CHE LAORA TL SETUR TURISTICH DAL 1971 AL 2011 1000 4500 4107 SVILUP DLES STROTÖRES TURISTICHES DAL 1971 AL 2011 4000 3500 31 717 759 803 800 3000 600 2280 2500 2000 400 1355 1500 208 200 1000 0 517 500 0 2011 2001 1981 1971 2011 2001 1981 1971 San Ćiascian cun le Hotel Rosa Alpina y le Sport Franz plüdadî. SVILUP DI LAURAN RESIDËN TI COMUNS DAL 1971 AL 2011 6000 5121 5000 4085 4066 1991 2001 4000 32 3184 2776 3000 2000 1000 0 2011 1981 1971 Tres plü jënt dl post ciafa ocupaziun, soradöt te profesciuns liades al turism. 33 Corvara ti agn ’70. Festa de inauguraziun dla ütia Kostner sön Valun. Le svilup se lascia inće odëi tl mudamënt dles üties da munt (a man ciampa la ütia de Boè ti agn ’70 y a man dërta le nü Piz Boè Alpine Lounge). 34 6. ORGANISAZIUN Döt chësc é sozedü aladô de na abitanć y teritore nia gnüda a s’al dè intenziun y de n program avisa, döt tan te n iade, lascian insciö plü lerch definì bele dal mëteman insö. Por la por le svilup dl’agricoltöra y tratan realisaziun àn messü mëte dër averda s’à spo inće svilupé d’atres ativitês ala gestiun, mosoré fora bun les sciöche l’artejanat y le turism. dezijiuns de spëises y de davagns. Le Ćina a n cer’ punt plü co le turism. savëi de messëi se möie te nüsc limić Bornech â seturs economics desvalis geografics y economics caraterisà da y stersc, dal comerz dl lignan, ala na monocultura turistica (l’artejanat mecanica (che fej mecanica de y le comerz chilò da nos taca adöm prezijiun por les industries di auti feter ma cun le turism) y i obietifs plü importantes d’Europa), al’edilizia, che s’ân metü dant, se sburlâ a chirì al’agricoltöra (che n’é nia ma de ossessivamënter n potenziamënt sostentamënt sciöche tla Val Badia). dl patrimone. Por les Casses nostes Implü à la Cassa da Bornech inće i vijines ê la situaziun atramënter. scioldi che vëgn dales valades incërìa Gherdëna â i medemi limić geografics por sorvisc che dites da Bornech fej. mo ara â bele laôta n artejanat dl Por se fà na idea bàstel odëi ći capital lëgn che jô zoruch ala fin dl 1600, che che va dala Val Badia ala Cassa da esportâ te döt le monn y che contribuî Bornech. Zoruch vëgnel praticamënter ala formaziun dl Pil dla valada te na ma chël dl lat. manira determinanta. I dijun ćiamò n iade che chësta realté Al é da dì che Gherdëna â incër la fin s’à sforzè a gestì döt cun lezitënza, por dl 1600 arjunt la saturaziun tl ecuiliber valorisé le miù che ara va les piceres danter teritore y abitanć y al ne n’ê ressurses y limité i risć. Al n’ê nia porchël plü degöna prospetiva de svilup ćiamò dan man programs organics por l’economia agricola. Porchël â i por le control dla gestiun y por mëte Gherdënes messü s’inventè de nöies jö n budget che foss jü bun por nostes fontanes de davagn, les ciafan tla esigënzes da laôta y por nosta strotöra. conesciüda „chiena“ (de te’ pici laûrs Gnanca la Federaziun Raiffeisen ne i â de lëgn y jüć), che ai â - sciöche dit tl scomenciamënt, n’êl pö laôta gnanca - metü man da esportè bele laôta te n Zënter de Elaboraziun Dać. döta l’Europa. Chësc é ći che an po odëi Informaziuns sura les Casses ne da na mostra metüda fora a Urtijëi n’êl porchël nia, scenìa chëres che (mà 2015). Le numer di abitanć tla la Federaziun Raiffeisen coiô adöm Val Badia y te Gherdëna ê feter anfat, canche al gnô ćiarè jö i bilanc y chëres mo deache la Val Badia é plü slariada dles copies canche al gnô fat controi. fora, n’é la saturaziun tl raport danter I ùn nos messü se mëte adöm n sistem, che s’à spo desmostrè efiziënt. stè i organns de control che à portè Al ê metü adöm aladô de n model fat ite limitaziuns de chësc vers. De da Federcasse y é gnü presentè en conseguënza ê le risch söi fić scialdi ocajiun de n seminar tl Hotel Guncina, mënder. n’ân tan debojëgn, ara jô de tan tröp La mudaziun intenzionada dl porcënt y i ân nüsc limić, che ùn ćiarè che an di fić â conseguënzes sön döt le capital capiss dala presentaziun che al ê y söla maiù pert dles investiziuns y adatè por nostes esigënzes. porchël söl cunt economich. Implü ân Al parô fat aposta por na cassa pö Raimund Irsara che conesciô a funz tlermënter definida te sü prinzips la contabilité y che se porvâ cun pîsc y sciöche la nosta y ân tan na gran mans. Sciöche al ê gnü fora i pröms PC convinziun, che - deboriada cun söl marćé, n’unse atira cumprè un dala Federcasse - unse atira dita Dator da Bornech, cun l’intenziun metü a jì le proiet. de reportè döt le sistem dal papier al Tl scomenciamënt gnôl scrit döt computer. sön papier, cossa bindebò da laûr Renato Andriolo se recorda de ester jü mo razionala y tlera. Vigni zifra gnô personalmënter dal ing. Guariello, che reportada a man dala contabilité che â metü sö y ê le proprietar dla dita, por n’ê nia ćiamò tan analitica y complicada imparè da adorè n pröm program de sciöche al dédaincö. Al gnô calcolè a calcolaziun denant che al gniss adorè man i resultać da arjunje amesa l’ann Excel. y inće les previjiuns gnô calcolades Inće Guariello l’adorâ bele por gestì a man. La pröma operaziun gnô fata i proieć de süa aziënda cun gran cun le scomenciamënt dl ann cun i entusiasm. Nos instësc ùn reportè dać verificà ala fin dl ann da denant, döt dal papier al computer, sambëgn cun les previjiuns dl porcënt di fić, cun l’aiüt de n tecnich dla Dator che dles investiziuns y di credić y porchël s’à dantadöt mostrè sciöche an adorâ inće dla cuantité de scioldi, mëis por les formules dles tröpes tabeles che mëis, por döt l’ann. Sce an odô tratan messâ dötes cantes gnì coliades. l’ann che i resultać n’ê nia sciöche Inće söl PC messâ döt cant gnì dè ite odüs danfora dales previjiuns, podôn a man, mo cun le vantaje che sce an mudé val’ söl porcënt o söles atres metô ite n ater dat o sce an fajô val’ condiziuns, ćiarè do ćiamò n iade variaziun te öna dles tabeles, jô chësc les previjiuns söi atri dać, sciöche la automaticamënter a mudé atira le licuidité che ê rapresentada da püćes resultat final. categories de investiziun. Sciöche dit, an piâ ia cun i dać ajornà Inće sce le sistem ê bindebò ala fin dl ann da denant, y cun le compliché, podôn baratè le porcënt scomenciamënt dl ann fajôn les zënza problems. Ultimamënter él previjiun trimester por trimester dles 35 olache Renato Andriolo à tut pert. I 36 investiziuns, dl porcënt di fić y dles dla Banca d’Italia. I ân porchël cumprè atres condiziuns. Spo ia por l’ann n so program de control che ê bëgn baratân fora i dać dla previjiun cun chi sön PC mo olache i dać messâ gnì dà efetifs y sce al ê debojëgn gnôl mudé ite a man. Al gnô dè ite en pert i dać les previjiuns por le rest dl ann. Les de nosc budget y al gnô danter l’ater condiziuns y l’investimënt de capital valorisé le laûr che ân fat ćina śëgn. dependô da nosta orentè, deperpo che I ên tres en contat cun le titolar dla al ê plü rî fà previjiuns söla racoiüda dita y al ê dantadöt Raimund Irsara de capital y de licuidité, che dependô a se dè jö cun chësc laûr. Man man dassënn da sciöche la sajun foss jüda, che jôn inant podônse inće portè dant por gauja dla monocultura turistica. nostes esigënzes particolares, sciöche Chësc fenomenn reverdâ por ejëmpl chëra de despartì sö deplü i resultać. trö’ demanco les döes Casses Cun chësta proposta n’unse nia albü nominades dessura, sciöche Gherdëna n gran suzès, deache, sciöche dit, le y Bornech, olache l’economia â d’atres program ê gnü fat da chësta dita en fontanes de davagn stabiles tratan döt colaboraziun cun la Banca d’Italia y tolô l’ann. ite sistematicamënter la normativa Dal momënt che al ê na gran oscilaziun nöia. Le program analisâ la gestiun, tla racoiüda de licuidité, podôn cun dan na valutaziun nia ma di dać ciafà les informaziuns che an â bele dan fora ala fin dl ann, mo inće söles man ma en pert odëi danfora sciöche proieziuns trimestrales tratan l’ann, la racoiüda foss stada, deache tl cun na valutaziun trata adöm te cin scomenciamënt gnôra influenzada fora punć, che ê en sostanza la valutaziun dl normal dala chersciüda (nia da odëi che la Banca d’Italia do ales banches danfora) de nostes cuotes de marćé. cun le sistem Puma. Pro vigni punt gnôl ćiamò n iade fat osservaziuns Bunamënter sunse nos sta i susc a critiches y al gnô inće fat propostes fà y a adorè n te’ sistem, pian ia cun la de sciöche an â da se comportè cun presentaziun tl Hotel Guncina, deache licuidité, produtivité, reditivité, risch i ispeturs dla Federaziun Raiffeisen da conzede credić. Por ći che reverda ne le conesciô nia. Mo chësc sistem ê le risch, gnôl por ejëmpl gonot dit: ma ütl por fà previjiuns economiches/ üsc tliënć é apost, mo sëise sigüsc de finanziares, y n’ê nia n sistem de avëi valuté assà i risć, ponsan inće control de gestiun. a chi credić che la banca à ćiamò da Por avëi inće n sistem de control de sblochè o ai credić ćiamò da incassè? gestiun organich, dlungia chël de Al gnô valuté positivamënter inće budgeting fat da nos, unse laôta metü nosta produtivité mo deache por fà man na colaboraziun cun na dita da la valutaziun gnôl dantadöt tut ca la Rorëi che laurâ cun le Casses Rurales proporziun dependënć y conzesciun dl Trentin y aladô dles prescriziuns de credić (caraterisada da n gran ma öna na portina. Atualmënter fat l’osservaziun: „por podëi gestì le n’àra trëi, cuntra les nostes nü. Por credit él feter massa püć dependënć; na coriosité: chësta Cassa é gnüda chësc podess ester negatif por na dërta metüda sö l’ann 1897, d’agost dl 1971 gestiun dl risch“. él gnü daurì la filiala a Santa Cristina, Nos s’ùn dè jö tröp cun chësta chestiun tl 1973 él gnü fat sö la sënta legala dla gestiun, deache, sciöche bele che é gnüda ampliada sön trëi alzades dit, nos ùn tres albü l’ossesciun de dl 1988; de otober dl 1987 él gnü n sistem de previjiun y de control daurì la filiala a Urtijëi, tl 1995 él gnü de gestiun afidabl che â sciöche fin metü tl statut che düć trëi i Comuns chël de cöie adöm capital, tignon mëss ester rapresentà tl Consëi dagnora cunt - dal scomenciamënt d’Aministraziun. De messè dl 2002 él insö - di limić de nostes poscibilitês gnü laurè fora la sënta legala y d’aurì economiches finanziares pormez a dl 2013 é la Cassa Rurala de Sëlva nüsc proieć de espanjiun ambiziusc. deventada „Cassa Raiffeisen N iade à n diretur de na cassa cun Gherdëina - Ciastel“. chël che ân de bugn raporć fat jì en A Bornech é la „Raiffeisenkasse depresciun Renato Andriolo. Canche Bruneck“ d’al dédaincö nasciüda, le diretur à damanè Renato Andriolo deache la Cassa da San Laurënz sce al ê bele gnü fat le budget por le à ai 19.10.1971 fat na delibera de proscimo ann, àl dit de scê, ti spligan fujiun danter les Casses da Falzes y sciöche al ê gnü fat y le diretur à tut Rasun-Antholz (che ê en dificolté), fora de gofa na plata da cadrì, öna cun la previjiun de daurì na portina a sciöche chëres de n gran sföi da scora, Reischach, por ti dè insciö vita a chëra döt scrit fora a man. …. Al ê le diretur che do deventè la „Raiffeisenkasse de na cassa laôta maiù co la nosta, cun des Mittleren Pustertales“ o ma öna na filiala, un n edifize che tolô „Raiffeisenkasse Bruneck“. inće ite la sënta, restrotorada incër L’autorisaziun dla Banca d’Italia é de la fin di agn ‘80 y cun degun program mà dl 1973 y la delibera dla sentada d’espanjiun. Al é impò stè dër n bun Generala dles trëi Casses é de jügn dl diretur, che à portè cun sü sistems medemo ann. Chësc ô dì che chësta süa Cassa a n bun suzès. Inće sce i ne fujiun é gnüda fata n ann do la nosta. savun nia canche chël budget che al à Tles deliberes pon inće chilò lì dla tëma mostrè é stè anfat sciöche le consuntif. che les forzes gniss massa azentrades y che ma les Casses plü stersces ess Te chël momënt ênse la Cassa cun la strotöra plü tlermënter definida te sü prinzips de döta la provinzia y tl medemo momënt inće bindebo debla. La Cassa Rurala de Sëlva â por ejëmpl vantaji. 37 raport investiziuns/deponüdes) gnôl 38 7. GOVERNANCE La governance s’à svilupé aladô de n che vëgn fat. Mo por che i dependënć organigram avisa, che messâ tres indô se sintiss ćiamò plü trać ite, êl do nosta gnì adatè al numer dles filiales y al minunga ćiamò debojëgn de d’atres numer di dependënć y inće aladô de n iniziatives y de d’atres ocajiuns por organich avisa, a chël che al ê debojëgn s’incuntè. Chësc é gnü realisé dantadöt da surandè y descrì les funziuns y cun la costituziun dl Club Raiffeisen, les mansciuns, tignon cunt che tröc finanzié diretamënter da sü sozi compić che ess messü pordërt gnì (döt le personal), y cun n contribut fać tla Sënta, messâ gnì dezentrà (la dla Cassa. So fin ê chël de organisé maiù pert dl personal ê dales perts momënć d’incuntada y culturai, cun fora), por la situaziun teritoriala y por jites anuales te döta l’Europa y d’atres le volum d’afars che gnô tres maiù. Mo manifestaziun fora por döt l’ann. chësta ê ma la governance operativa Mo inće fora dl Club êl tröpes ocajiuns gerarchich-funzionala che ne odô d’incuntada, sciöche por ejëmpl i nia ite la nezescité y nosta intenziun „aćiampamënć da d’isté“, n pü‘ sciöche de tignì informà düć i organisms i soldas: dormì te tenda, alzabandira, aziendai, por i trà ite te nüsc obietifs. y dedô „arpizada da snait“. Da recordè Insciö êl gnü metü sö dui organisms él en chël iade sön Senes y spo sön interns, paralelamënter a organich Sas dla Porta. Implü s’incuntânse y organigram, mo nia organisà te na inće sön Piz Sorega cun partides de manira tan stara, che é gnüs metüs jüch al palê, olache al ê datrai inće i ite tl’area dla Cualité y plü avisa dla ispeturs dla Banca d’Italia che, denant Comunicaziun. A chisc dui organisms che confermè süa adejiun, dijô: sce le ti unse metü inom Cdc, Comitê de resultat dl’ispeziun é positif. Datrai cualité y Rgc, reuniun generala de s’incuntânse inće cun i ispeturs dla cualité. Pro le pröm aldîl, y al alda Federaziun Raiffeisen. ćiamò tres laprò i colaboradus che tol ite inćiaries prinzipales, y pro le secundo düć i dependënć. Les reuniuns gnô y vëgn tignides regolarmënter, almanco n iade al mëis. Le pröm vëgn coordiné dal diretur, deperpo che por la coordinaziun dl secundo se barata jö düć i colaboradus, anfat de ći livel che ëi é. Te chëstes sentades vëgnel baié de argomënć desvalis, mo dantadöt vëgn düć i dependënć informà sön ći 39 Foto storica dl „aćiampamënt da d’isté“ do ester stà sön la piza de Sas dla Porta. Palsa do na partida de palê cun i revisurs dla Federaziun Raiffeisen sön Piz Sorega. „Aćiampamënt da d’isté“ sön Senes cun la tenda dla presidënza y dla direziun. Foto de grup sön Sas dla Porta do le lovè dl sorëdl. Palsa do ester jüs sön Sas dla Porta (da man ciampa: Leo Crepaz, Hubert Frontull, Gilbert Irsara). Foto dl „aćiampamënt da d’isté“ do la discesa dl Sas dla Porta. 42 Palsa do na partida de palê cun i revisurs dla Banca d’Italia (dot. Piccoli y colegh) sön Piz Sorega. Foto de grup cun le Club Raifffeisen söl confin cun l’Ungaria, dlungia le Neusiedlersee. 43 Foto de grup dla “incuntada anuala te ütia 2014” . Grup de laûr “incuntada anuala te ütia 2014” che s’à dè jö cun le plann strategich. 44 8. AL VËGN ARJIGNÉ CA LA FUJIUN A chësta manira messâ döt mëte man Chësc fat à magari inće daidé renforzè al 1. de jenà 1973 cun l’aziënda nöia. i raporć de crëta che ê bele danter Ara ne jô nia da fà atramënter. N’atra la Cassa Ladinia y la Federaziun poscibilité foss stada chëra de stlüje Raiffeisen, olache Adolf Pezzei é jö normalmënter i bilanc dles cater dai 18 de aurì 1970 incà te Consëi casses ai 31 de dezëmber 1972, jì inant d’Aministraziun. Inće chësc à daidé do vignöna cun süa ativité tratan le 1973 che la Federaziun Raiffeisen dais so y les mëte adöm aministrativamënter sostëgn ala fujiun dal scomenciamënt ia por l’ann, deache l’autorisaziun dla incà. Dantadöt Ferdinand Mussner, Banca d‘Italia dl 1972 n’odô nia danfora che â fat l’ITC a Urtijëi deboriada cun l’oblianza dla fujiun aministrativa Renato Andriolo y Alfons Pezzei, é stè anter l’ann. Mo inće chësta prozedöra de chësc vers na porsona importanta. ess portè complicaziuns, dantadöt tl Chisc bugn raporć é ćiamò deventà ressanamënt dla situaziun economica- mius tl tëmp „Palla“ che s’à dagnora finanziara, y spo inće d’imaja y de sostignì zënza resserves te nostes credibilité ti confrunć di sozi y di tliënć, iniziatives, inće sce datrai cun d’atres do che chisc â ai 13 de mà 1973 tut minunghes. pert ala festa en onur dla fujiun che ê Ferdinand Mussner â na posiziun gnüda retlamisada dassënn. Te chësc primara tla direziun dla Federaziun caje ne n’essi tl 1973 nia salpü avisa Raiffeisen. L’idea de na fujiun é cun che ch’ai â da nen fà. Danter l’ater madurida propi dilan ai contać regolars êl tratan bele gnü arjigné le material danter Ferdinand Mussner y Alfons d’ofize cun l’intestaziun nöia. I ân fat Pezzei. Ferdinand Mussner é stè n a na manira che la stlüta dles vedles sostëgn determinant tl percurs dla Casses jiss adöm cun le mëteman dla fujiun. Dlungia ales incuntades cun nöia. Insciö êl i pröms diesc dis de jenà Alfons Pezzei tla sënta dla Federaziun 1973 rové adalerch dui ispeturs dla y a Corvara, àl inće albü incuntades cun Federaziun Raiffeisen por se „daidé i esponënć dles atres cater Casses, inće fà la fujiun“. Do che ai s’â ćiarè jö la te süa ćiasa a Sëlva. situaziun âi telefonè a Balsan dijon leteralmënter: „pu chisc à bele fat döt cant“. particolar por la contabilité, sciöche al impröma da stlüje jö la contabilité ai à inće desmostrè cun le passè di agn. 31 de dezëmber 1973 y fà i bilanc dles Al basta ponsè che al gnô inće dant cater casses singolarmënter. che al ê ël a interpretè diretamënter Chësc ô dì che ai 31 de dezëmber él les desposiziuns dla Banca d‘Italia en gnü fat 5 bilanc, de chisc un n unifiché. materia de contabilité, zënza passè Döt é gnü fat tla sënta nöia a Corvara, tres le filter dla Federaziun Raiffeisen, la Villa Edit, sön na spersa de 50 metri y datrai pretendôl ćinamai che la cuadrać, arjignada ite alabuna. De Federaziun se adatass ala forma che ël chësc vers s’à cruzié dantadöt Renato aratâ dërta. Le fat che Raimund Irsara Andriolo deboriada cun Raimund Irsara s’à dè jö cun competënza y pasciun cun canche al â dlaurela, dal momënt che la contabilité ti à dè a Renato Andriolo chi dis messâl inće se dè jö cun la la poscibilité de se dè jö cun plü liberté contabilité dl „Battaglione Bolzano del cun i proieć che an â tl laûr y chi sön le 6. Reggimento Alpino“ a Porsenù y program. messâ porchël inće stlüje jö so bilanz. Raimund Irsara à dagnora albü n talënt Corvara tl 1969. 45 Tla soluziun che nos ân chirì fora, êl 46 9. PERSONAL Tl 1971 â Alfons Pezzei tut sö contat Ala fin à Renato Andriolo azetè y cun Renato Andriolo, sön consëi dl al 1. de merz 1972 (cun delibera di dr. Ferdinand Mussner, compagn de 29.02.1972) él gnü tut sö por daidé y scora de tramidui a Urtijëi. Ferdinand dal 1. de otober 1972 él spo gnü tut Mussner y Alfons Pezzei ê gnüs al sö definitivamënter sciöche diretur, savëi che Renato Andriolo â metü sö tl propi tla fasa püch dan la fujiun. 1965 la Banca de Trënt y Balsan a La I colaboradus nüs che s’arjignâ a Ila, olache al ê diretur. Tl 1970, do indöt mëte en pratica concretamënter la 10 agn pro la Banca, âl messü dè sö le pröma fasa dla fujiun ê Paul Feichter, laûr, do che al ê gnü trasferì a Balsan. tut sö ai 20 de novëmber 1972 y Chilò êl stè prësc n ann sciöche diretur denant dependënt dla Scora de Schi, de na filiala te cité, cun de bunes Alessandro Irsara, tut sö ai 18 de poscibilitês de fà cariera. Tl medemo dezëmber 1972 y Eusebio Sottara, tut tëmp êl tl laûr da se fà sö na ćiasa a sö ai 8 de jenà 1973. San Ćiascian. Sides Alfons Pezzei co Renato Andriolo Por la cronaca: tla Cassa da Calfosch se recorda tres ćiamò dl’incuntada, à Giuvani Pescoller laurè dai 29 de stada incër la fin dl 1970, por odëi sce novëmber 1971 al 1. de agost 1972 Andriolo foss stè a öna da se dè jö en sostituziun de Fortunato Flatscher cun la fujiun. Trami é restà a öna che che â dè les demisciuns ai 31 de merz Andriolo ess metü man da to sö contat dl 1972. Renato Andriolo se recorda cun la Cassa Ladinia l’ann do, tl 1971, che Giuvani Pescoller deperpo che al ti por se fà na idea dla situaziun, dla mostrâ sciöche an tignî la contabilité a natöra de na banca de credit cooperatif man, ti mostrâl da vider fora na via söl y dl monn Raiffeisen. parëi sud-est dl Sassongher che ël â daurì d‘ invern püćes edemes denant. Renato Andriolo à te chësc tëmp Giuvani Pescoller ê inće n fotograf y n dediché buna pert de so tëmp ala arpizadù apascionè. Tosc dedô àl dè letöra di verbai d’ispeziun di agn da les demisciuns por jì a fà le secretêr de denant, dal scomenciamënt insö, Comun a La Val. sides dla Cassa da Calfosch che dles atres. I verbai dla Banca d‘Italia y dla La pröma fasa dl’ativité de Renato Federaziun Raiffeisen pitâ na buna Andriolo, dal 1971 al 1972, impröma vijiun söla situaziun dles Casses, mo a Calfosch y spo a Corvara, é stada inće n panorama dl’economia dla caraterisada da na gran colaboraziun valada de chi tëmps y ti dejenars da cun Alfons Pezzei por la pert strategica y denant. cun Raimund Irsara por chëra operativa. indespensabl por ti ester ala aministrativa êl inće da se cruzié dl concorënza dla Cassa Ladinia. N iade â aredamënt y di implanć por la sënta, le diretur general, stüf de gnì tres indô dles mascinns y dl material da ofize, y damanè, conzedü n fit straordinar sön da organisé le laûr di artejans. na deponüda vincolada cun l’anotaziun Alfons Pezzei y Renato Andriolo ê bele (tl dialet trentin, deache chël ê le lingaz jüs deboriada a scora tl ITC Rezia a ofizial de chë banca): Urtijei y la colaboraziun danter i dui â „Ći orëis pa che i Ves diji, déi mefo bele metü man denant co s’incuntè chësc fit, mo recordesse che sce ara va por baié dla fujiun. Le pröm ê diretur inant insciö, spo va le cunt economich dla Cassa Ladinia y le secundo dla do l’ega fora“. L’ispetorat ê dër rigorus. filiala dla Banca de Trënt y Balsan a Canche i ispeturs gnô a fà na ispeziun, La Ila y ai s’â gonot incuntè por laûr. êsi bele dales set da doman dan porta Inće sce an mëss dì che Alfons Pezzei che ai aspetâ, por odëi sce la tlé de ti fajô tl medemo momënt na gran porta y dl armè de segurëza ê bëgn concorënza (da val’ punt d’odüda tles dërtes mans y por ćiarè che la „sleala“) a Renato Andriolo che porvâ contabilité foss bele apost denant co de afermè süa banca tla valada. mëte man le dé. Chësc ma por portè Dantadöt por ći che reverda la racoiüda dant les döes sort de casses metüdes a de capital podô la Cassa Rurala, aladô confrunt tres Renato Andriolo y Alfons dla normativa en forza, pité fić plü alć Pezzei. Da öna na pert êl la Banca söles investiziuns; laôta êl le „cartello de Trënt y Balsan de carater privat y bancario“ (incö conesciü por avëi dër comerzial, cun le fin de ütl, dal’atra pert na stleta reputaziun) che scriô dant la Cassa Ladinia da Calfosch, de carater les condiziuns che la banca podô fà ai cooperatif, plü „democratich“. tliënć. La Banca de Trënt y Balsan ê na Laôta êl tla Cassa dl Sparagn a La Ila banca organisada dër bun, mo cun na ma n dependënt su y danter la Banca organisaziun zentralisada; sides le de Trënt y Balsan y la Cassa dl Sparagn diretur general da laôta Pallaoro (mort êl pordërt gnü fat na sort de acordanza dan da n valgügn agn cun passa 100 de fat, por na sort de „clearing“, y plü agn), sides le capo dl ispetorat Sartori, avisa gnôl baratè fora vigni dé i sceć â laurè (chësc ultimo pro le Credito paià. N iade êl le dependënt dla Cassa Fondiario) tl’eté asburgica. Inće ma por dl Sparagn che jô da misdé tla Banca de de piceres iniziatives messân damanè Trënt y Balsan y le dé do le contrar. l’autorisaziun al diretur general a Trënt. Sce la desfarënzia n’ê nia grana, spo Insciö inće por dè val’ fit straordinar, gnôl paié fora en contanć, y scenò gnôl 47 Al ê döt da arjigné ca; dlungia la fujiun dè le „bëgnstè bancar“ di sceć che ê le bunes manires, dagnora vistì de scür. medemo. Chësc gnô inće por ejëmpl fat Al â cuntè de na spediziun mo zënza sön plaza a Balsan. jì ite ti particolars. Por n valgügn agn 48 alalungia â De Lazzer laurè tla Cassa Renato Andriolo é stè a La Ila dal dl Sparagn a La Ila, y inće cun ël êl dër 1965 al 1970. Chësc sozedô incër la n bun raport. N ater dependënt, che fin di agn ‘60 (1968 o 1969), canche scebëgn che al foss scialdi söl banch le dependënt dla Cassa dl Sparagn ê dan la Cassa dl Sparagn a lì la Gazzetta Günther Messner (fre de Reinhold), stè dello Sport, âl impò dlaurela de fà chisc impröma a La Ila y spo a Corvara. Te sorvisc. chi agn s’arjignâ Günther Messner ca al’aventöra söl Nanga Parbat y al gnô cuntè che al dormî datrai defora tla nëi por s’alenè. Da doman l’incuntân che al gnô dlun saltan da Pedraces sö, olache al â na ćiamena. Al ê dër resservè y de La Ila ala fin di agn ’60 - scomenciamënt di agn ‘70 Le local dla Cassa dl Sparagn ê n fabricat de na sora alzada, sciöche evidenzié tla foto. 49 Gita dl personal dl Club Raiffeisen tl 2014 a Varsavia . Danter Renato Andriolo (BTB) y Por scri fora chëstes copies êl iadedô Alfons Pezzei (Cassa Ladinia) êl na n gröm de ores de laûr, da fà do che colaboraziun te seturs desvalis, mo an â stlüt la portina. Por vigni scech dantadöt por ći che reverda la valüta messân dè dant (cun la mascinn da estera. Le davagn söl ingiamié la scrì): l’inom dla banca de referimënt, la valüta ê n fatur important por le cunt data de emisciun, l’inom dla porsona economich. che à dè jö le scech, l’inom dla porsona ch’à scrit fora le scech y le numer dl Te n cer’ momënt à la Cassa Rurala scech. Chësta ê la condiziun fata fora Ladinia tut la dezijiun da ti surandè danter Alfons Pezzei y Renato Andriolo, la valüta estera ala Banca de Trënt y por avëi en cuntraprestaziun n miù Balsan impede ala Cassa dl Sparagn. curs dla valüta. Chëstes listes gnô La valüta estera ê laôta en gran pert fates da Raimund Irsara a Calfosch. rapresentada da sceć, che ti gnô Canche Renato Andriolo ê rové n iade surandà ala banca autorisada adöm a a Calfosch y â odü che Raimund Irsara na lista de n gromun de copies. passâ nöts intieres a fà listes, ti àl 50 damanè le porćiodì. Raimund Irsara ti N iade êl sozedü che chi dla Banca â respognü che la BTB orô insciö. Mo Popolara ne podô nia passè por gauja datrai po les cosses inće se mudé y de na lovina che ê gnüda jö sura Andriolo â dit che sce la Banca de Trënt Calfosch y al n’ê insciö nia meso da y Balsan orô la valüta estera dla Cassa rové ćina Corvara. Nos messân s’un Rurala, spo messâra se fà instëssa les desgatié por gaujes de assiguraziun listes. Chësc ti à sambëgn sonè dër y porchël â Raimund Irsara y Renato bun a Raimund Irsara. L’ingiamié valüta Andriolo tut l’auto y ê jüs ćina sö ê na operaziun che portâ tröp por les pormez ala lovina a dè jö le cufer cun Casses Rurales dles zones turistiches, la valüta laìte. La surandada dl cufer é mo dal momënt che chëstes n’â nia gnüda fata söinsom la lovina. contać direć cun l’estero, messâres jì da na banca autorisada. Por n strüf, do la Chi dla Banca Popolara ê ma fujiun, unse fat n’acordanza de fat por dependënć dla banca, nia dependënć la valüta estera cun la Banca Popolara de na firma che trasporta valurs. (che ê laôta ćiamò la Banca Popolara Dan la fujiun se recorda Alfons Pezzei da Balsan). Chësta banca se cruziâ de d’ester jü n iade a Badia a marćé gnì a s’la tó, surantolon les spëises de da San Francësch y d’avëi incuntè trasport y d’assiguraziun. Raimund Irsara, da püch diretur. NUMER DI DEPENDËNĆ DLA CASSA RAIFFEISEN VAL BADIA DAL 1973 AL 2014 80 68 70 63 60 66 69 71 69 69 68 68 68 55 50 47 42 40 27 30 19 1985 10 19 1981 20 14 8 0 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2001 1997 1993 1989 1977 1973 manira o l’atra sintîl che döt foss jü demorvëia canche Raimund Irsara ti fora positivamëner, inće deache te düć â dit che por ël êl val’ de normal tignì i agn passà tla Cassa Raiffeisen êl stè stlüt en chësc dé de festa. Raimund dij na buna colaboraziun, zënza de gran che al ê n dé de festa nazionala. A vigni stritoc y deache te na certa manira manira, al ê d’atri tëmps. sintîl che Hubert n’ess nia tan saurì Sciöche dit, al 1. de jenà 1973 ân indöt renunzié ala Val Badia, por la familia 8 dependënć por 5 portines. Śëgn, ala mo inće por gaujes de comodité y de fin dl 2014 unse 60 dependënć y 68 sce logistica. Y belavisa insciö éra stada; do tignun cunt dles ëres che fej val‘ ora avëi ćiamò n iade fat na esperiëza da por puzenè les 9 filiales. diretur, él gnü zoruch. Renato Andriolo à dagnora sintì chësc, deache Hubert Tl 1998, do che Renato Andriolo é jü Obwegs n’à mai rot ia daldöt i contać ti en ponsiun, à Raimund Irsara (ćina agn che al é stè demez. Al tolô pert ales ilò vizediretur) tut sö l’inćiaria da sentades generales cun n gran interès. diretur. Tl 2009 é chësta inćiaria gnüda Por chësta gauja él stè le Consëi surantuta da Hubert Obwegs. d’Aministraziun che à tut la dezijiun Ël à studié economia aziendala a da le to indô sö y da ti dè l’inćiaria da Desproch dal 1982 al 1987 y dal 1987 diretur. Tratan él sozedü na cossa dër al 1992 àl laurè tla Banca de Trënt y grave; Bruno Morlang s’à amarè, y Balsan, tla sënta a Balsan, tles filiales porchël unse nos pordü na porsona che de Urtijëi y de Poza de Fascia y sciöche â dötes les cualitês por deventè diretur. diretur dla filiala da Lana. Tl 1992 él Danter düć nüsc funzionars nen gnü tut sö te nosta Cassa sciöche fóssel stè laôta plü co un che ess albü diretur dla filiala da Pedraces ćina al les cualitês por deventè diretur, mo 2001. Implü êl inće responsabl dla l’esperiënza de Hubert Obwegs é stada revijiun, dl’organisaziun y dla formaziun l’elemënt determinant. Hubert Obwegs tla sënta a Corvara. Tl 2001 àl dè les s’à indô laurè ite danü te nosc ambiënt, demisciuns por deventè diretur dla che ël instës â daidé mëte impé, zënza Raika Welschnofen. Chësta inćiaria fà lovè sö problems interns, inće sce àl corì dal 2001 al 2006 y dal 2006 al an à tl scomenciamënt messü stlarì 2009 àl spo fat le diretur dla Raika da avisa cun le Consëi d’Aministraziun la Vandoies ćina tl 2009. sort de politica che an orô fà. A vigni Tl 2001, canche ël â dè les demisciun, manira, al n’é nia stè de gran problems êl stè n bur momënt por nos, deache y le personal é gnü valorisé te sües al jô a perde na porsona competënta posiziuns sciöche i ân bele albü fat che â fat esperiënza inće fora dl monn fora. Chëstes é stades les porsones Raiffeisen. Dantadöt Raimund s’à dër che à laôta albü inćiaries importantes cruzié. Renato Andriolo deperpo ne tl organigram y che é stades laprò da s’l’à pa nia tan tuta sö, deache te na impröma insö: 51 Alfons Pezzei s’â bëgn fat dassënn 52 Direturs dla Cassa Raiffeisen (dr. Hubert Obwegs – rag. Raimund Irsara – dr. Renato Andriolo) - Agostino Trebo, che é rové adalerch capësc fora dër bun. I bugn resultać tl 1978, s’à da imprömainsö arjunć ti bilanc di ultimi agn (olache dantadöt dè jö cun le setur di credić i fić ê scialdi basc) é en gran pert so da vigni punt d’odüda, tolon sö les mirit. Deboriada cun Agostino Trebo domandes y dajon consulënza sön él un di dui vizedireturs. credić straordinars. Ël é dagnora stè - Hansjörg Valentin che à stlüt jö la porsona che à albü le contat cun sü stüdi universitars canche ël Credito Fondiario y Mediocredito laurâ bele tla banca, é responsabl y inće cun Allianz, deache tl dl setur risk-management, revijiun scomenciamënt venô la Cassa interna, raporć cun i Revisurs di Raiffeisen chëstes polizes. Dedô él Cunć, control (por chël che al à n gnü potenzié le setur di credić. An à talënt particolar). Ël é dër lezitënt y metü sö n ofize de control di credić, avisa. Chësta é na funziun olache che an ti à surandè a Manfred Vanzi ël po adorè deplëgn süa laurea en y an à inće injuntè n ofize por credić lege. Al é na cossa fondamentala straordinars, che an ti à surandè a y tres plü importanta te n tëmp de Erwin Clara. crisa sciöche chël da śëgn, olache - Franco Bertoldi: vizediretur y le barizënter dl’ativité dla banca se responsabl dl setur finanza y titui sposta tres deplü dala „produziun“ (nüsc y de d’atri), olache al s’un devers dl control y dl’osservaziun dl’area marketing y cominicaziun gnü tut jö dal scomenciamënt di esterna é impormò rové pormez plü agn ’90 incà tröpes normes y tröc tert te nosc organigram. Por passa regolamënć surpassà y nia adatà 15 agn él stè responsabl dla portina che reverda l’ativité bancara, spo da Corvara. Ël n’é nia ma dër n bun pon dì che al é sozedü le contrar consulënt, mo ël à da imprömainsö por l’ativité de control. Chësta é tres desmostrè n gran talënt por la plü regolamentada da autoritês comunicaziun. Śëgn él responsabl nazionales y europeiches. Deache por le marketing, la comunicaziun y l’Autorité de control porta ite tres les relaziuns esternes dla Cassa. plü controi, él odü danfora che - Alessandro Irsara é stè por deplü l’ativité de control di risć tolarà ite te agn a će dla Filiala da La Ila y tl n cört tëmp passa le 50% de döt le medemo tëmp inće responsabl dl laûr dl personal. Setur Assiguraziun y intratan él jü - Thomas Pescollderungg responsabl en ponsiun. Dependënć dla Cassa Raiffeisen Val Badia - 2 de mà 1989 53 dl risch. Sce al é da öna na pert - A Corvara à Raimund Irsara Düć é dagnora sta a öna - inće ti ciafè cun Otto Oberbacher n bun momënć plü rî - da to sö responsabilité suzessur, cun la medema pasciun y y da fà düć i laûrs che ti gnô dà. Por lezitënza. gauja dla fujiun êl da fà tres d’atri laûrs. 54 Da alzè fora particolarmënter él düć Sce la storia dla Cassa Raiffeisen chi che s’à dè jö cun les assiguraziuns, Val Badia é na storia de suzesc, spo sce an pënsa che nos se baratun jö cun mësson bëgn dì che i pilastri de chisc Bornech danter le pröm y le secundo suzesc é dantadöt sta i colaboradus, post a livel provinzial por ći che reverda nia ma chi tla sënta, düć canć y de düć i volum d’afars y provijiuns. livì dl organigram. Dependënć dla Cassa Raiffeisen Val Badia - 24 de aurì 2015 Tl setur „dagns“, che é le setur regolamentè dër bun: le nost. fondamental dl’assiguraziun, sunse - Mo canche dijun che düć i colaboradus tröp dan dai atri - al pröm post, zënza à azetè atira les mansciuns ciafades, ofëne nosc compagn Tony Kosta n’él nia daldöt vëi. Deplü é sta chi che diretur dla Raika da Bornech. Do da nos s’à stentè da s’adatè a nosc ambiënt y vëgnel Casses sciöche Porsenù, Balsan, à dè les demisciuns. Renon, Lana. Kosta é dla minunga che Bornech à trö’ na maiù concorënza. Ma Badia. Döt chësc sozedô te n ambiënt 55 che süa concorënza laora inće tla Val 10. MADURAZIUN DL PROIET DE FUJIUN LADINIA Ai 24 d’otober 1970 êl gnü fat la delibera Dles Casses Ladinia unse scrit tröp te de fujiun en presënza de Ferdinand döt le liber. Mussner. Denant ê les porsones 56 nominades dessura jüdes a sciacarè BADIA cun Ferdinand Mussner te süa ćiasa ia Ti agn che an ê tl laûr de fà proieć por la en Sëlva. Ai 7 de dezëmber 1972 êl gnü fujiun, êl tla Cassa de Badia n valgönes lité le comitê de credit dla Cassa Rurala porsones cun spirit imprenditorial dla Val Badia. sciöche Iaco Frenademetz, Franz Danter le 1971 y la fin dl 1972 êl gnü Nagler, Giuseppe Thaler y Albert tut d’atres dezijiun importantes, gonot Piccolruaz, che â surantut la direziun deboriada cun Ferdinand Mussner. Mo (al dédaincö dijésson che â la nia dötes n’ê passades saurì. governance), en sostituziun de chëres La Cassa de Badia â süa portina a San da denant che ê plü co ater liades al Linert, tla ćiasa de Oswald Pitscheider monn da paur. che ê inće le cassier. Bele ai 2 de agost 1970 êl gnü ejaminé Inće chilò â la Cassa do la fujiun messü chël che foss spo deventè le statut gnì spostada, mo de chësc baiarunse definitif dla Cassa Rurala dla Val Badia. plü inant, tla pert dedicada al frabiché, Badia cun Pedraces y San Linert ales filiales y al’organisaziun nöia. Al ê d’atri tëmps, n ater conzet L’ultimo Consëi d’Aministraziun ê metü de marketing y comunicaziun, de adöm dal presidënt Albert Piccolruaz, networking y global quality. y dai aconsiadus Angelo Pitscheider LA VAL y Luigi Castlunger. Revisurs di Cunć ê Por la Cassa da La Val él sozedü plü o Franz Nagler, Paolo Pizzinini y Felice manco le medemo. Chësta â la portina Flatscher. Sciöche bele dit, le cassier te calonia, sciöche a Rina, olache le ê Oswald Pitscheider, che laurâ dai ploan ê instës le cassier. I sozi porchël dui ai trëi dis al’edema, por n valgönes se sintî bele por tradiziun lià ala dlijia. ores al dé. I atri dis laurâl a San Martin, Chësc ê n fat normal, sce an conscidra inće ilò sciöche cassier por n valgügn che tröpes Casses Rurales ê gnüdes dis al’edema. Implü fajôl inće ćiamò le metüdes sö sön iniziativa di proi. sartù. Cun chisc dui laûrs âl ti ultimi tëmps So ultimo Consëi d’Aministraziun ê dan la fujiun dër tröp da fà (al dédaincö metü adöm da Johann Moling sciöche dijésson che al ê stressè). N iade che presidënt, Josef Videsott sciöche degügn ne respognô al telefonn a San vizepresidënt, Angelo Frenes, Paolo Martin, s’â Renato Andriolo cruzié tan Frenes y Albert Vallazza. Di Revisurs da pié ia da Calfosch por jì a San Martin di Cunć fajô pert Peter Tolpeit sciöche a odëi ći che al ê sozedü, mo al ê döt presidënt, Peter Pescollderungg y apost. Al é bëgn da capì; ël ê bel su y Paolo Complojer sciöche sozi efetifs. Le implü ma val’ dis al’edema. contabl-cassier ê Giovanni Moling cun I locai dla portina dla Cassa Raiffesen a Pedraces 57 dal vizepresidënt Iaco Frenademetz, 58 n contrat a tëmp indeterminé. La Cassa Sciöche dit ê la portina te na stüa dla Rurala ê menada inant bun da Giovanni calonia y al ê ma un n tliënt al iade Moling, y ara ê inće relativamënter che podô jì ite. Che che jô ite stlujô la solida. La portina ê daverta cater iadi porta, n pü’ sciöche te n confescional al’edema: lönesc, mercui y vëndres y i atri aspetâ defora, tl gran porte che döt le dé y la domënia dales 10:00 ales condejô inće tla stüa dl prou, plëna de 12:00. chedri de sanć tacà sö. Ai 24 d’otober 1970 â le Consëi deliberé La domënia jô i tliënć diretamënter la fujiun y ai 7 de otober 1971 êra dala dlijia ala calonia-banca zënza gnüda metüda söl ordinn dl dé dla baratè daldöt ambiënt y porchël se Sentada Generala. Ai 2 de dezëmber sintî i tliënć te chël ambiënt inće sigüsc 1972 êl gnü nominé i aconsiadus che te sü afars finanziars. Implü êl gonot ess fat pert dl Consëi d’Aministraziun le ploan che passâ do mëssa fora por dla Cassa nöia. Mo la sentada di porte por baié n pü’ cun ëi (na sort 15 de otober 1971 n’â nia arjunt le de confesciun) y chësc trasmetô na quorum porchël n’â la fujiun nia podü sensaziun de segurëza y de garanzia gnì deliberada te chësta sentada, mo etica. impormò plü tert. La Val zënza lifć à al dedaincö n turism sostenibl y é deventè ofizialmënter tl 2015 le pröm paîsc zertifiché por jì a pé te Südtirol (Wanderdorf 2015) Ara ne se tratâ nia ma de n prou a caje, tan püch che i prinzips fondamentai mo de un cun n carisma sterch, che se destanziëia dai prinzips de Rina y à śëgn de bunes probabilitês de gnì de Raiffeisen, ô dì de 150 agn denant. beatifiché. Inće nos ân n gran respet. Al é pa propi chisc valurs che s’à portè Al dédaincö messass la etica inće por le suzès tl dagnì, sce savun gnì garantida da de vigni sort de da i valorisé cun convinziun y cun desposiziuns normatives de control les inovaziuns nezesciares, śëgn che a livel nazional y europeich y da sun dan da n gran cambiamënt cun la provedimënć nazionai y internazionai. banca telematica, la poscibilité d’anuzé Laôta gnôl mudé la manira de manajè zelulars y PC por les operaziuns les banches y al metô man n’ativité bancares y cun l’aumënt di sorvisc. bancara nöia, dër importanta, che foss Aladô de n valgügn stüdi conesciüs spo rovada tla deregolamentaziun (danter l’ater dla Deutsche Bank) formala dl sistem bancar di agn ‘90 y vëgnel fora che inće ti tëmps de na spo de conseguënza tla globalisaziun gran inovaziun informatica y dla che à spo mudé döt ći che ê ćiamò banca telematica, sarà la presënza restè de vedl. Ćina ilò ê le sistem söl teritore l’elemënt plü important bancar tla Talia gnü controlè avisa por le Credit Cooperatif, sambëgn dantadöt cun le control dl curs dla ma sce ara gnarà acompagnada y valüta. integrada da na inovaziun tecnologia che les generaziuns nöies s’aspeta Dan da tan de gran inovaziuns, pon tres la reforma dl Sistem Bancar. Le bëgn veramënter capì che la fujiun Credit Cooperatif sarà la sora sort de n’ê nia da ponsè demez. La fujiun â banca cun chëstes carateristiches. inće desmostrè, po ester plü cun i Savëi chësc, nes da ćiamò na maiù fać che cun nostes intenziuns, che motivaziun. Dan da n valgügn mëisc ćiarân plü inant tl tëmp. Inće dal é le Grup Raiffeisen svizer rové al punt d’odüda material, aministratif- cuarto post tla tlassifica dles banches contabl y d’organisaziun êl stè na plü importantes dla Svizera, do UBS, cossa dër ria, mo che s’â dè n gröm Credite Suisse y Banca Cantonala de sodesfaziuns. Al basta ponsè che Svizera. Le Grup Raiffeisen tla Svizera cun la fujiun êl gnü metü sö la basa é organisé altramënter co le nost. por sostignì le svilup economich dla Chësc à scialdi plü podëi y à na maiù valada, valorisan tl medemo momënt importanza söla governance dles i prinzips de cooperaziun. I statuć é singoles Casses. Mo impò, le fat che cun le tëmp gnüs mudà, por i adatè Raiffeisen sides al cuarto post tl „Paîsc ales leges bancares che ê mudades, dles Banches“ nes dà crëta por le y por i adatè inće al Test unich dles dagnì. Casses Rurales. Al fej impresciun odëi 59 al suzès, che sarà punć determinanć 60 SAN MARTIN se svilupé, ânse arjigné ite nüsc locai Laôta, canche i ên tl laûr de fà la a man ciampa, lascian l’ofize a man fujiun, ê la Cassa Rurala da San dërta dl’entrada por la Pro Loco. Da na Martin tla ćiasa de Giuseppe Flöss. porta rovân dala Pro Loco te nüsc ofizi y L’orar de daurida fat fora dal Consëi chësc n’ê nia val’ dër de sigü. d’Aministraziun ai 5 de setëmber 1971 L’ultimo Consëi d’Aministraziun ê metü ê de trëi dis al’edema: le mertesc dales adöm da Giovanni Verginer, Giuseppe 8:00 ales 11:00, la jöbia y la domënia Tavella, Guglielmo Clara, Albert dales 13:30 ales 16:00. Inće a San Conrater, Pietro Rives y i Revisurs di Martin gnô la contabilité tignida a man, Cunć ê Richard Prada, Giovanni Vanzi y cun le sistem american. Serafino Irsara. Al ê dessigü porsones Sciöche i ùn bele dit, êl dal 1. de agost sciöche al alda, mo che n’â nia i mesi 1971 incà Oswald Pitscheider che d’informaziun, d’organisaziun y gnanca laorâ sides a San Martin co tla Cassa a finanziars por ti ester manëcia ala Badia y implü fajôl inće ćiamò le sartù. situaziun y podëi mudé val’. Mo al ne Chëstes döes casses gnô menades dependô nia döt ma dales porsones, inant da un n dependënt su. Denant ê inće le contest economich ê dër limité. la Cassa da San Martin inće stada te L’ultima sentada ê stada ai 30 de jügn n local dla scora. Do la fujiun ê l’ofize 1972. gnü trasferì tla ćiasa de Giuseppe Flöss, L’iter dla fujiun é stè sciöche chël dles basìte, olache al é śëgn la botëga de atres trëi Casses. Kassl tl local de proprieté dl Comun. Dal ultimo control fat tratan l’isté Bëgn tosc ân odü ite che chësc local dala Federaziun Raiffeisen êl gnü fora ê massa pice y an â metü man de che an ess stlüt jö le bilanz cun na sciacarè cun le Comun por ciafè i locai pordüda. Renato Andriolo s’â intenü tl’alzada dessura (1. alzada cun azès lion le verbal dla Federaziun Raiffeisen. sön strada). Mo inće chësc local ê Insciö âl atira organisé na sentada dl defata stè massa pice y an â indô metü Consëi d’Aministraziun. Ël instës â man de sciacarè cun le Comun (por inće tut pert. Te chësta ocajiun êl gnü le plü ê Richard Prada la porsona de comedé le porcënt di fić por sistemé contat) por ciafè inće l’alzada dessura. la situaziun al ultimo momënt. La Le Comun â dè pro, mo an â messü fà sentada ê stada tl vedl local basìte. laûrs de restrotoraziun. Tratan chisc Al scomenciamënt dla sentada êl rové laûrs ênse jüs provisoriamënter tla adalerch n tliënt, s’â sentè jö pro mësa ćiasa de Franz Zingerle, vis a vis la filiala y â metü man da se baudié di fić. I ân da śëgn. Canche i laûrs ê sta rovà sunse messü fà dles dötes por le fà jì demez indô jüs zoruch tla ćiasa de proprieté y podëi mëte man la sentada. dl Comun, mo deache i ân intratan inće Laôta podôn cun na mudaziun dl surantut la gestiun dla Pro Loco por ti porcënt di fić mirada (śëgn él gnü metü dè na sbürla al turism che ê tl laûr da limić), atira avëi na faziun sön n pice che sozed dainré, mo al é tres na deponüdes y dles investiziuns ê ma cossa sceria. Tla situaziun atuala püćes. éson baldi tl laûr da s’ausé ite bel N bilanz negatif por na Cassa Rurala ne plan a chëstes cosses. Inće tl’Austria, n’ê laôta nia da s’imaginé, y al ess albü olache la strotöra dl grup Raiffeisen y de gran conseguënzes economiches i raporć istituzionai danter Federaziun y d’imaja, y porchël inće de stabilité Raiffeisen y Casses é atramënter, por döt le Grup. Atualmënter, en y sciöche inće tla Svizera, ne n’é n conseguënza dla crisa, él tröpes bilanz negatif nia na cossa ezezionala. gestiuns nia „sanes y prudëntes“, Al é spo la Federaziun Raiffeisen sciöche ares vëgn definides dala che salta ite, mo dedô strënjera ite Banca d‘Italia, y tröpes Casses cun l’independënza operativa dla Cassa. „organisaziuns nia sön mosöra por les dimenjiuns arjuntes“. Al basta ćiarè la dimenjiun che nosta Cassa à arjunt. Sce an ćiara la dimenjiun che nosta Cassa tl scomenciamënt, vëigon che al é stè na gran organisaziun doìa. Porchël s’unse nos dè jö dër tröp cun l’organisaziun. Na Cassa cun n cunt economich negatif n’é nia val’ Odüda da Jù cuntra San Martin cun la zona artejanala 61 cunt economich. Les categories dles 62 11. PANORAMA ECONOMICH - FINANZIAR TL TËMP DLA FUJIUN Tl 1973, propi tl tëmp incër la fujiun, debit di debiturs dla Cassa mënder por él saltè fora, por gauja dla vera gauja dl’inflaziun. Por chëstes gaujes, araba-israeliana, la crisa dl petröre. mo inće por le turism, êl laôta n pü’ la L’inflaziun che ê ti agn 1970 y 1972 tendënza da fà debić. stada incër le 5% é rovada tl 1973 al 14% Tl 1992 êl spo stè n’atra gran crisa: y tl 1974 sura le 21%, y an é rovà a na chëra dla valüta di scioldi. Sön la lira proibiziun da jì cun l’auto. êl gnü spicolé tan dassënn che ara é Tl 1976 él stè la plü gran crisa dla lira ćinamai gnüda sciurada fora dl SME di agn do la vera y l’inflaziun é stada dl (Sistema Monetar Europeich). Cun la 17%. sterlina êl sozedü le medemo. Nos se La crisa é spo indô stada danü tl 1979 cruziân sambëgn inće n püch, deache cun la revoluziun tl Iran. chësc fat se reverdâ pö inće nos. Al ê i agn olache i fić ê sura le 20% y Dal 1987 al 1992 ê le curs dla valüta le valur de marćé dles „carteles de europeica val’ de fis, cun na oscilaziun credit“ (na sort de obliaziun) dl Credito dl 2,25%. Na ezeziun ê sambëgn indô Fondiario cun n valur nominal de 100 la Talia, cun na oscilaziun dl 6%. Dai ê jü jö a 70. Chësc fat se fajô n pü’ stè 31 de dezëmber 1989 â inće la Talia cun fistidi, deache nos dôn pö inant messü s’adatè al 2,25% y ara â inće tröc credić dl Credito Fondiario, por ne messü tignì inant i fić alć, por fà a messëi nia massa se lascè ite söi credić na manira che al ne gniss nia portè a tëmp lunch. Te chëstes condiziuns capital al èster y inće por defëne la un s’indebitâ de 100, ciafâ 70 y messâ parité d’ingiama tl SME. Ćina te chësc dè zoruch 100. Val’ iade, por daidé le momënt êra jüda da controlè le risch tliënt, canche le Fondiario n’ê nia bun d’ingiamia. Implü ê i fić ti Paîsc Todësc da mëte les carteles söl marćé o a prisc plü basc y porchël êl la tendënza da fà massa basc, les cumpranse nos. Mo al debić en march. Dan le 1992 ê le valur ê na conjuntöra che podô inće avëi efeć dl march fis söles 750 lires. Danter la positifs, sce an metô n pü’ averda. Les fin dl 1992 y le 1996 s’â la lira svaluté dl banches assestâ le porcënt di fić zënza 50% ćina a rové a n valur de prësc 1200 de gran problems. Val’ ostis ê jüs sö lires por march y an se temô che ara cun i prisc de trëi iadi tan por la sajun rovass a 1.400, le dopl co dan le 1992. da d’invern, deache la lira ê tan debla Le vëndres, ai 11 de setëmber 1992 ê ti confrunć dl march. Deperpo gnô le i fić söl marćé monetar rovà a arjunje ërta dl garage a Aunejia, àl risćé de se por nos che ân - en confrunt ales atres rosedè dofora. Dala corespondënza banches - relativamënter tröc imprësć resultëiel che nos dôn inant pert de en march. Le cuntravalur dl debit en chësta monëda a d’atres casses. march jô sö dër debota y an ne savô Por ti sciampè al problem à ingalin nia tan insö che al foss rové. Sce al foss les banches metü man da scrì fora rové a 1400 lires sciöche an se temô, sceć zircolars (cossa ofizialmënter foss i debić en march radoplà, superan proibida) cun n pice import, dantadöt le valur dles garanzies y dles capazitês da 100 Lires y da 50 Lires. I foresć de retüda. Mo spo, por fortüna, ê le curs coienâ bëgn dër dassënn. I todësc ti indô jü jö a 990 lires y la lira revalutada. dijô „Alpendollar“. N gromun de chisc Al contrar de ći che se temôn, n’ânse sceć n’é mai gnüs incassà, cun de gran nia albü de gran problems cun i tliënć. vantaji por les banches, sce an pënsa Canche ai â fat l’imprëst êsi gnüs avisà che al n’é gnü scrit fora por n valur de sön le risch, y implü ê pert dla pordüda 200 miliarg de lires. Y spo te n iade, él söl curs (che ala fin ê stada manco madër indô gnü a löm monëda de fer. catastrofica de ći che an se temô) gnüda compensada dal vantaje söi fić. N ater problem di agn ‘70, dantadöt tl 1975, canche n foliet costâ 150, n cafè 100 y le benzinn 300 lires, é stè chël dla manćianza de monëdes de fer. Al ê n pice problem, mo che an messâ porvè d’eliminé, deache al tignî sö l’ ativité de portina, dantadöt chëra cun i tliënć da foradecà canche ai orô ingiamié scioldi. Te sü confrunć fajônse na burtiscima figöra. An n’à mai capì cara che ê la gauja por chësta ćiarestia. Por rové pro monëdes messânse s’les lascè tomè ite dötes. I ùn la copia de na lëtra di 14 de messè 1977, olache ti comunicân ala Cassa Rurala de S. Elena (PD) che „tl’ultima spediziun“ manćiâl 116.000 Lires“. Chësc ô dì che jôn tres indô da chësta banca. A to la monëda jônse nos instësc, cun nosc auto. Gonot jô le presidënt. Sce n’ân tröpa, êl inće le problem dl pëis. Le presidënt sa da cuntè che n iade, gnon sö por la rampa 63 le 40%. Chësc ê stè n momënt dër zite 64 12. INAUGURAZIUN DLA SËNTA A CORVARA Ai 13 de mà 1973 él gnü festejé la Silvius Magnago (Presidënt dla Junta fujiun cun n’incuntada tl salamënt Provinziala), l’Assessur Regional al dl cinema a Corvara, olache al à tut credit Müller cun so capo-departimënt pert dötes les porsones importantes Bombace, le Presidënt de Federcasse tl setur dl credit a livel provinzial, y le diretur dla Banca d‘Italia. Le regional y inće nazional. Laôta ê le salamënt ê plëgn de sozi y tliënć. credit de competënza dla Regiun. Ala fin dl’incuntada ê düć jüs a pé a ti Dlungia a nüsc presidënć, al diretur y al ćiarè ofizialmënter ala sënta nöia che Consëi d’Aministraziun che ê intratan ê püch dalunc. Le dr. Silvius Magnago gnü metü sö y ê operatif (Alfons s’â conscidré jö avisa i locai, i laldan Pezzei, Angelo Frenes y Richard Prada dassënn. An dij locai, tan por dì; chi sciöche vizepresidënć, Lois Declara, dui daverć al publich ê tan pici che al Giovanni Dapunt, Iaco Frenademetz, â apëna lerch cater porsones laìte. Un Franz Nagler, Giovanni Verginer, de chisc dui locai ê la direziun, de zirca Sepl Videsott) y ai Revisurs di Cunć 9 metri cuadrać, olache al gnô inće (Albert Piccolruaz presidënt, Albert lascè ite i tliënć por la consulënza o por Conrater, Giuseppe Nagler) êl inće operaziuns particolares. Corvara incër le 1970 cun le fabricat dla sënta nöia (sciöche evidenzié tla foto) 65 At ufizial dla fujiun dles Casses Raiffeisen: Corvara, ai 13 de mà 1973 Festa de inauguraziun dla fujiun dles Casses Raiffeisen dla Val Badia (1972) tignida a Corvara tl Salf dl Cinema Ladinia ai 13 de mà 1973. Franz Kostner (ombolt da Corvara), Robert Rainer (presidënt Federaziun Raiffeisen), Alfons Pezzei (presidënt Cassa Raiffeisen Val Badia), dr. Silvius Magnago (surastant dla Provinzia) y Vincenzo Frena (ploan da Calfosch) Nunzio Bombace (diretur dipartimënt credit dla Regiun), Erich Müller (assessur regional al credit), Emil Pider (presidënt assoziaziun turistica Corvara), Franz Demez (vizepresidënt provinzial, rapresentant di Ladins) y Hermann Pescollderungg (ombolt de Badia) 68 An s’â stentè da ciafè la lerch por na dè, inće tles cosses che pê secondares, gran mascinn da scrì che an adorâ l’intusiasm y l’impëgn di colaboradus, por scrì fora i documënć te n format che se rendô cunt che propi les cosses bindebò gran, deache al ê sön öna na che pê manco importantes, ê en realté plata düć i dać economics y patrimoniai les plü importantes por les svilup y le dla Cassa. Chisc gnô scrić fora te deplü suzès. copies y menà periodicamënter ala An mëss dì che le Presidënt Alfons Banca d‘Italia. Pezzei, che â metü man sciöche cassier Por capì deplëgn le spirit de a Calfosch, s’à dagnora sintì y s’à renovamënt dla fujiun ne bàstel nia comportè sciöche pert integranta dl ma ejaminé autorisaziuns, dates, listes grup inće dal punt d’odüda operatif. de porsones, deliberes, zifres. An mëss Al n’é porchël dessigü nia por nia, sce i capì avisa sciöche ara é gnüda a s’al baiun de de „mëndri“ avenimënć. Foto storica dla sentada dla fujiun tl 1972 tl salf dl Cinema Ladinia a Corvara gnü la telescrivënta che ê atira gnüda Edith, o damì, te mesa la Villa Edith sostituida dal fax. (despartida verticalmënter), che ê pö Mo la sënta â inće na entrada de bele dër na picia ćiasa. Tla pert a nosta sorvisc dancà a man dërta dla entrada desposiziun êl tl’alzada dessura le prinzipala olache an rovâ ti locai di salf dl Consëi. Chësta lerch ân abiné proprietars. Tres n porte y na stiga fora meton adöm döes ćiamenes che i podôn jì tl saf dl Consëi. Tl salf dl proprietars afitâ ia ai sciori. Chilò êl inće Consëi rovân inće passan dala direziun chëres per de mascinns che ân, sciöche tres na porta de metal, olache an rovâ la mascinn da dupliché, che podô ma ia tl medemo porte. gnì adorada da Paul Feichter che ê dër Chësta picia lerch jödapé de stiga gelus de chësta mascinn. Al stô por pon confruntè cun na paladina de n gnì fora le fax y le fotocopiadù. Tosc êl teater, olache al sozedô dl döt. Itamez Sentada generala ai 24 d’aurì 2015 69 I locai dla sënta ê adinfit tla Villa êl na sort de cuert da daurì sö, olache picia botëga che venô tesciüs d’ert. i dui vedli proprietars atempà â la Chësta botëga â na süa entrada, ca stiga por jì jö te ćianoa, olache al ê so dant en linea cun les nostes döes. 70 apartamënt. Te chësc porte incuntân datrai i dependënć che jô tl’alzada Mo por fortüna ê la sënta defata gnüda dessura, tliënć che gnô ite por jì te massa picera, y, deache ara ne jô nia da direziun, i vedli proprietars, che inće se mëte a öna cun les proprietares dla sce al ê n’atra entrada, jô impò ćiamò botëga por podëi inće to ite chë lerch, datrai chilò ite y fora. Sce valgügn ê êl gnü tut adinfit la Villa Juve, dlungia sön le cuertl, ne n’êsi nia bugn da gnì nosta sënta dala pert dl Hotel Italia. fora. Incër les önesc danmisdé gnôl Chilò ân tl pröm l’ofize por baratè ite datrai dales sfësses dl cuertl sö n tof scioldi, che â laôta na gran importanza. da tutres, che rovâ ćina sö ti ofizi y tl Tres n’acordanza cun le Skipass salf dl Consëi. Implü êl vignitant le će gnôl inće chilò paié fora i schiadus dl proprietar che picâ da chël büsc sö, che s’â fat mè y che â na süa poliza por damanè do Raimund Irsara. Sce d’assiguraziun. Le responsabl ê Paul Raimund Irsara n’ê nia dalunc, spo se Feichter. Le vëndres y la sabeda êl chilò stôl saurì. Ia dal’atra pert dla ćiasa, dala dagnora na coda de porsones cun n pert dl Piz da Lec êl tl’alzada a tera na ghips che aspetâ na indenisaziun. Corvara ti agn ‘70 ai tëmps dla fujiun 71 La fujiun é aprovada dala Banca d’Italia y é gnüda publicada 13. FILIALES Y SËNTA Do da chësta fasa metôl man chëra dl’organisaziun y dl svilup: fà de 72 beles sëntes, te posć saurisc da ti - por cumprè dui frabicać a Pedraces por trasferì la filiala da San Linert - por ciafè dal Comun da San Martin rové pormez, daurì filiales nöies, to sö n so local sot le Hotel Dasser personal, ciafè tliënć nüs pitan cualité - por daurì na filiala a Fodom, cun i y sorvisc nüs, colaborè cun i organisms fodomi che damanâ tres indô do, de secundo y terzo livel, fà funzioné dantadöt tres Ugo De Battista, döta la strotöra aziendala por ne fà nia deache te chël Comun êl bele stè na pesè la situaziun nöia sön i sozi y sön i Cassa Rurala dal 1894 al 1942 tliënć. Bele tl statut êl odü danfora che - por ciafè da Fritz Mutschlechner dl vigni Comun foss rapresentè da döes Ostaria Posta a Al Plan le bëgnstè porsones, a pert Corvara, che â bele por anuzé le tòch de terac che ân laôta döes portines y che messâ gnì cumprè dlungia süa ostaria, por fà rapresentada da trëi porsones. Porchël sö na filiala. Chëstes tratatives ê êl önesc aconsiadus. Daimpröma ne gnüdes fates plü tert, nia ti agn dla n’ê la Banca d‘Italia nia a öna cun chësc fujiun critêr de rapresentanza teritoriala, - por podëi trasferì la filiala fora deache i aconsiadus ess pordërt messü de Calonia y jì adinfit te n local dl gnì chiris fora por süa profescionalité Comun da La Val y nia aladô dl teritore. Mo ala fin ê - por cumprè da Loise Rottonara la impò inće la Banca d‘Italia stada a Caserma di Carabinieri, olache orôn öna. Deache i n’orôn nia fà pesè la spo fà sö la filiala da La Ila che orôn strotöra teritoriala nöia sön les filiales, daurì. dantadöt sön les cater che â formè la Cassa nöia, é les reuniuns dl Consëi d’Aministraziun gnüdes tignides n iade te un y n iade te n ater Comun. Olache la Cassa n’â nia ćiamò de sü locai, gnô les reuniuns tignides ti locai publics, dagnora cun resservatëza. Le medemo valô por les sentades generales. Tl medemo tëmp portânse inće inant deplü tratatives: - por podëi to adinfit le local dla botëga y ingrandì i ofizi dla sënta - por cumprè döta la Villa Edith - por cumprè la Villa Juve 73 LA VAL: La Cassa Raiffeisen é tla Ćiasa de Comun in afit AL PLAN: filiala dla Cassa Raiffeisen daurida tl 1976 SAN MARTIN: 74 filiala dla Cassa Raiffeisen cina le 2006 SAN MARTIN: dal 2006 inant en proprieté tl fabricat nü LA VAL: filiala dla Cassa Raiffeisen dô le trasferimënt te i nüs locai bas ite tla Ćiasa de Comun tl‘aisciüda dl 2009 75 PIDRÔ: filiala dla Cassa Raiffeisen daurida tl 1993 PEDRACES: filiala dla Cassa Raiffeisen LA ILA: filiala dla Cassa Raiffeisen daurida tl 1992 76 CALFOSCH: filiala dla Cassa Raiffeisen REBA: filiala dla Cassa Raiffeisen daurida tl 1991 CORVARA: dal 1972 sënta dla Cassa Raiffeisen Val Badia 77 CORVARA: ai 30 de aurì 1978: inauguraziun dla sënta ingrandida y laurada fora CORVARA: portines CORVARA: l’edifize dla sënta denant che al gniss ingrandì y laurè daite fora 78 CORVARA: sënta do che ara é gnüda ingrandida y laurada daite fora tl 2013 CORVARA: portines dla Cassa Raiffeisen CORVARA: ofize dla Direziun Generala 79 CORVARA: salf dl Consëi d’Aministraziun CORVARA: ofize dla Presidënza Por jì zoruch a Corvara: nosc fin ê, realisé le proiet messân da öna na pert dal scomenciamënt insö, chël de fà ćiarè de to y jì la botëga, dal’atra pert n frabicat su, meton adöm les döes messâ i vijins (Villa Linda) ester a öna ćiases Villa Edith y Villa Juve. Te n pröm da renunzié a so azès che ê danter la momënt êra jüda da cumprè la Villa sënta nöia, ex Villa Juve, y la Villa Edith. Juve, deache le proprietar ê tl laûr da Na indenisaziun ê stada la soluziun se fà sö na ćiasa ia Pescosta. Tl 1978 por le pröm problem. Por le secundo êl gnü fat sö la pröma verjiun dla sënta problem êl stè n prozès y i ân metü a olache an â podü mëte jö düć i ofizi. desposiziun di proprietars dl garnì n Deperpo jô les tratatives por cumprè ater azès, iadô la Villa Edith. la Villa Edith inant. Inće chëstes ê Ala fin dl 1984 éra jüda da realisé le ala fin jüdes a bun fin, do che ân proiet y fà sö la sënta. I ne podun nia dì daidé i proprietars da rové pro n tòch la sënta da śëgn, deache chëra é gnüda de terac dla fraziun da Corvara, por fata sö ćiamò dui iadi, tl 1995 y l’ultimo podëi ingrandì süa pension. Śëgn ân iade, radicalmënter tl 2013. les döes ćiases mo denant che podëi 80 14. SVILUP DLES FILIALES A Badia, sciöche bele recordè, ê la filiala de cumprè la ćiasa, sciöche la signura tla ćiasa de Oswald Pitscheider a San Frenademetz orô. Linert. La intenziun ê chëra de trasferì Chësc proiet dependô da trëi la filiala a Pedraces. L’ocajiun nes ê condiziuns: gnüda dada da Loise Frenademetz, - che la Banca d‘Italia se dess che s’â metü a desposiziun la ćiasa l’autorisaziun, daimpröma al dlungia l’Albergo Posta, a condiziun che trasferimënt y spo ala cumpra l’ésson spo cumprada. Ćina ilò ê chësta - che cumpràsson inće la ćiasa dlungia, stada la sënta dla Cassa dl Sparagn. tres cun l’autorisaziun dla Banca N’atra condiziun ê inće chëra de messëi d‘Italia, cumprè le fabricat a öna na alzada che - che fósson impröma bugn de to y jì la ê dlungia, dan la ćiasa Dariz y ch’ê gnü botëga che ê tla ćiasa dlungia. fat sö sciöche lavandaria y che ê te chël I ân insciö tut sö contat cun la Banca momënt n ofize de mini computers d‘Italia, portan dant nosc proiet: le adinfit. trasferimënt dla filiala da San Linert Porchël podônse śëgn atira trasferì la a Pedraces, la cumpra dl frabicat filiala a Pedraces, mo nosc fin ê chël prinzipal y dl frabicat dlungia. Badia - ćiasa „Corradini“ che ti à dè alberch ala Cassa Raiffeisen 81 Pedraces, ai 01.08.1982: benedisciun y inauguraziun dla filiala La cumpra strategica de bëgns imobiliars por fà sö la filiala da Pedraces 82 Bele tratan les tratatives ê la resposta po o ne po nia, depënd dai dać y dales al telefonn stada n no por ći che normes de control varëntes. Al é trö’ reverdâ la cumpra dla lavandaria. manco poscibilitês por tratatives. Laôta Mo, dal momënt che i ne podôn nia gnôl scialdi tut sö contat tres lëtres, cumprè le frabicat prinzipal zënza la tres telefonn o cun incuntades y pro cumpra dla lavandaria, se joman insciö vigni domanda gnôl metü n gröm de ia l’ocajiun de podëi se lascè jö te na injuntes stampades. An ne controlâ posiziun ezelënta, saurida da rové nia tan tl menü y an ti lasciâ inće lerch pormez, söla incrujada danter Pedraces al’interpretaziun. Les tratatives gnô y San Linert, cun na plaza da parchè i fates personalmënter dai interessà y auti a desposiziun, ânse respognü ala la reputaziun, la solidité dla Cassa, le Banca d‘Italia te na manira tlera: „nos la carater di interlocuturs y süa abilité de cumprun impò“. baié sö ê de gran importanza. Laôta ê la Banca d‘Italia ćiamò plü Nosta resposta ess podü avëi de burtes rigorosa co śëgn, ma che śëgn vëgnel conseguënzes, mo la Banca d‘Italia s’â scialdi tratè tres via telematica. comportè te na manira costrutiva. Do L’Organn de Control conësc al momënt n valgügn stlarimënć ânse tla finada la situaziun dles Casses y ći che an ciafè l’autorisaziun y an â insciö podü PEDRACES: filiala dla Cassa Raiffeisen de dezëmber dl 2013 canche al é gnü programs. Le capo dl Control da Balsan, restrotoré la sënta nöia a Corvara. cun chël che ân albü da strité, ê spo Por l’aredamënt y l’atrezatöra dla filiala deventè plü tert n sostenidù dla Cassa da Pedraces êl gnü miné da fà dërt da Rurala dla Val Badia. Renato Andriolo damanè dites dl post, ma che chëres ê à dötaurela ćiamò contat cun chësc spezialisades tl setur dla hotelaria y nia ispetur. Ala fin dl ann 2014 à chësc tl setur bancar. Le proiet ê gnü fat da ispetur recordè tles audanzes sciöche dui architëć da Balsan che â apëna fat al é datrai gnü strité, mo se comportan le plann urbanistich dl paîsc, ponsan dagnora te na manira iüsta. che chisc ess sfruté le miù che ara jô Por ći che reverda l’aredamënt y les poscibilitês de costruziun. Al ê gnü l’atrezatöra da ofize dla sënta a Corvara fat deplü fai, che ê spo gnüs comedà êl gnü sciacarè cun le sign. Kirchmair, fora man man inće cun l’aiüt dla Dreika. laôta responsabl dl setur venüdes Atira do la fujiun ânse a Pedraces dla dita „Amonn Mebli por Ofize“. n’atra chestiun da mëte apost. Ara Kirchmaier à spo metü sö tl 1978 la se tratâ dla ćiasa dlungia l’albergo Dreika. Cun ël unse dagnora albü na Cavallino, olache al ê n valgügn buniscima colaboraziun, da laôta ćina apartamënć afità ia. La Cassa de Badia PEDRACES: filiala dla Cassa Raiffeisen 83 se dediché ala realisaziun de nüsc minâ che chisc apartamënć foss de tratan messân le fà cun la nöia Cassa süa proprieté, mo n iade che ên jüs Raiffeisen Val Badia, desmostran te Comun por chestiuns che reverdâ cun n gröm de documënć vedli y chësta ćiasa, â le secretêr dit: „Ćiarede nüs che la Cassa Rurala Val Badia che chësta ćiasa n’é nia osta“. ê la continuaziun dla Cassa Rurala de Badia y porchël dla „Spar- und Y bel avisa, ara ê scrita al inom dla Darlehenskassenverein“. „Spar- und Darlehenskassenverein“ 84 de dërt austriach y la Cassa de Badia minâ de ester la suzessuria legitima y proprietara, mo ara n’ê nia insciö. N valgügn agn denant â la Cassa fat le tët danü, che gnô dant dassù tl bilanz y tl liber dles amortisaziuns. I ân porchël messü se lascè scrì la ćiasa, ma che BADIA: ćiasa storica tl zënter de San Linert che ti à dè alberch ala Cassa Raiffeisen Śëgn ênse sta bugn de invié ia y en Tl 1992 él stè la Cassa Raiffeisen de pert realisé na gran pert di proieć. Tl Nöia Ladina (Welschnofen) che à orü 1973, deperpo che ên tl laûr de se dè daurì na filiala tla Val de Fascia, mo döt jö cun düć chisc proieć y porvân da restâ tl teritore dla Regiun. De jenà dl renforzè la fujiun organisan l’aziënda 1992 s’à le diretur Neuliched menè na nöia, ânse, sön domanda de n gröm de lëtra por damanè consëis de co s’astilé abitanć de Fodom, particolarmënter te n te’ caje. Nos ti ùn porater menè de Ugo Debattista y dl ombolt Bruno la copia dl’ultima lëtra cun dötes les Trebo, metü man concretamënter de injuntes che ùn menè ala Banca d‘Italia ponsè de daurì na filiala a Fodom. ai 23 de novëmber 1990. Do che ân daurì la sënta a Corvara tl Tl statut dla vedla Cassa da Fodom 1973 êl gnü damanè do tres plü gonot êl na tlausola che odô danfora che le y insciö ânse albü tres plü contat cun patrimone messâ - tl caje che la Cassa nüsc vijins. A Fodom - sciöche bele foss gnüda lasciada sö - gnì deposité a dit - êl bele stè na Cassa Rurala ćina dl Desproch, pro la Junta Provinziala, tan 1942, metüda sö tl 1894 (porchël püć dî ćina ch’an ess indô metü sö na te’ agn do chëra da Rina). sort de sozieté. Chësc é plü o manco La vedla Cassa da Fodom ê gnüda ći che é odü danfora dala legislaziun metüda sö cun n statut cun la data atuala. dl 1. de agost 1984, söla basa dla Por n valgügn agn alalungia, lege austriaca dl 1873 cun l’inom bunamënter ćina ite por i agn ‘20, Cassa Rurala di Prestiti, registrada ê la Cassa gnüda controlada dala cun garanzia ilimitada cun sënta a Federaziun Raiffeisen de Balsan. La Pli de Fodom. Le statut y döta la corespondënza cun les autoritês ê por Cun la pratica por daurì na portina a talian. Fodom ânse mëtü man ti pröms mëisc I prinzips dla Cassa n’ê en sostanza dl 1973 por jì inant zënza interuziun nia atramënter co chi ch’é ti statuć ćina ala daurida che ê stada ai 8 de da śëgn. Interessant él da odëi che dezëmber 1991. la Cassa ê gnüda lasciada sö por rajuns politiches y nia por dificoltês Le percurs n’ê nia dagnora stè saurì. Al finanziares o internes dla Cassa. Ara ê ê gnü scrit desënes y desënes de lëtres gnüda stlüta cun n avanz de gestiun. y de domandes, y al ê gnü porvè plü Le fat de daurì na filiala fora dla iadi da ti fà prescia ala Banca d‘Italia Provinzia y fora dla Regiun ê inće val’ de Balsan y de Belun. Te prësc vint agn defin de nü. I ên la pröma Cassa Rurala ânse sides nos che le Comun fat tres dla Provinzia de Balsan a fà chësc vare. indô danü deliberes, y an ê jüs n gröm 85 15. REBA de iadi a Reba y a Andrac tla ćiasa dl chi agn, é deperpo scrić por todësch. 86 ombolt por chirì n local adatè. Nosta pröma domanda ala Banca La Federaziun Raiffeisen che ti ê tres d‘Italia d’agost dl 1973 ânse motivé stada do a chësc fat, l’â ingalin minada insciö: buna da s’informè che la daurida „Al reverda: domanda de autorisaziun de na filiala fora dla Regiun ess orü de na filiala tl Comun de Fodom“ dì perde la carateristica de banca I sun motivà a daurì na filiala tl Comun regionala, cun la conseguënza che al de Fodom, deache i sun sigüsc che foss stè complicaziuns tla gestiun che chësc teritore rapresentëia por nos na ess por deplü gaujes messü s’adatè poscibilité unica y naturala d’espanjiun, ala regolamentaziun nazionala, inće deperpo ch’i aratun che d’atres por ći che reverda les agevolaziuns. banches ôis se lascè jö tla Val Badia, Datrai êl les agevolaziuns provinziales olache le raport abitanć/portines é de y regionales che stlujô fora chëres ma 700 unitês. Bele al scomenciamënt statales y le contrar. dl 1973 à l’Aministraziun de Comun Cun le tëmp ânse ciafè l’autorisaziun damanè sce i ésson daurì na portina, da fà le sorvisc da tesorier por le o, sce ésson almanco fat le sorvisc da Comun, che fajôn tla filiala a Pidrô. Düć baratè ite scioldi, le sorvisc de trà ite les i sorvisc da tesorier gnô fać a Pidrô da cutes y chël da tesorier por le Comun Gilbert Irsara, che ê inće stè le pröm instës. Les domandes d’autorisaziun dependënt a Reba, cun Elisabeth menades ala Banca d‘Italia de Balsan y Penazzi y Raimund Pescoll. Belun, mo che é spo gnüdes sciurades zoruch, ê gnüdes fates sön domanda dl Tla finada ânse inće ciafè l’autorisaziun Comun.“ por daurì la filiala a Reba. Ara ne se A nia n’â jovè les gröm de domandes tratâ nia de n’autorisaziun spezifica, fates dedô y te chëres che al gnô baié mo al ê stè la conseguënza dles de n spirit patriotich: identité culturala desposiziuns generales nöies por ći y storica, medemo lingaz, vijinanza che reverdâ les banches y i credić, geografica y de na maiù integraziun gnüdes fora cun le DL dl 1. de setëmber turistica dantadöt danter Reba y 1993, y che odô danfora che sce al ne Corvara por le carossel dai schi dla gnô nia dit de no por scrit, spo orôl dì Sella Ronda. l’aprovaziun. Danter la documentaziun Ingalin â le Comun da Fodom tut la che reverda Reba n’unse nos nia n dezijiun de damanè la Cassa Rurala da documënt dla Banca d‘Italia che se Cortina, che n’â nia azetè, deache ara da l’autorisaziun da daurì na portina. ê tl laûr de daurì na portina a San Vito Da recordè él che, söla basa de na tl Ćiadura. Interessant él da odëi che i delibera dl CICR, unse nos tl 1984 ciafè documënć che baia dla fondaziun dla l’abilitaziun da laurè te chël teritore. Cassa Rurala da Cortina, metüda sö te Nos ùn ma n documënt (mod. 137 Vig. Tla lëtra scrìel danter l’ater: olache nos ti lasciun al savëi ala Banca „ .....L’iniziativa che ora si realizza con d‘Italia, che i ésson daurì la portina tl l’apertura di questa nuova dipendenza mëis de dezëmber 1991 y na resposta si inserisce validamente nel quadro dl diretur De Grandi, che nos recordun di una strategia costantemente cun plajëi. Ël ê inćiaria canche nos ên imperniata su una attenta stabilitá tl laûr da fà sö y da daurì la filiala da delle esigenze del mercato, cui La Ila. Cun plajëi se recordunse inće dl si é accompagnato il conforto dei dr. Enzo Poznasky, le pröm ispetur dla lusinghieri risultati raggiunti. Banca d‘Italia che à fat na ispeziun plü Nella convinzione che le affermazioni avisa te nosta Cassa. Ël ê dër avisa, mo sin qui raggiunte dalla Cassa Rurale iüst. della Val Badia - testimoniate dalla Tla lëtra reconësc le dr. De Grandi le soliditá degli equilibri tecnici e valur de nostes strategies, nes lalda dall’apprezzabile opera svolta per por avëi tut en conscideraziun les lo sviluppo economico della zona di esigënzes de marćé por se svilupé competenza - costituiscano la migliore teritorialmënter, aprijëia i resultać che garanzia di successo anche per la ùn arjunt, dantadöt la solidité dles Filiale di Arabba.“ balanzes tecniches. FODOM: tl 1991 ciafa Reba indô na filiala dla Cassa Raiffeisen 87 cun la data di 2 de dezëmber 1991), 88 16. SAN ĆIASCIAN Dan le 2006, le 2007 y le 2008 ânse podü se trasferì tl frabicat nü. Porchël portè a fin na buna pert de nüsc â nosta Cassa inće bele cumprè n proieć. I n’ân mai ponsè sceriamënter post da lascè jö n auto tl Park Center, de daurì na filiala a San Ćiascian, che diretamënter sot al museum, che foss cun 1000 abitanć â bele döes filiales spo gnü colié cun n lift ćina tla pröma dla concorënza sön plaza. Mo bele dî alzada dl museum. An â valuté sce alalungia gnôl baié a San Ćiascian dla daurì a San Ćiascian n ofize destachè costruziun de n museum nü, sciöche da chël da La Ila. Al foss stè n ofize de continuaziun dl Pic Museo Ladin, 60 metri cuadrać, tla pröma alzada dl olache Renato Andriolo ê presidënt. frabicat nü, da podëi ti rové pormez o Le frabicat nü ess messü gnì fat sö cun le lift dal garage sö, o dala porta tl zënter dl paîsc, danter la Calonia y prinzipala dl museum. Tla pröma la furnaria Ploner (olache al ê adinfit alzada ésson podü mëte le bancomat la BTB y l’Assoziaziun Turistica) sön y d’atri aparać a desposiziun dl publich. terac dla Fraziun da San Ćiascian, Al foss stè dër n bun post: garage por cun Thomas Pescollderungg sciöche i auti sotìte, plaza da lascè jö i auti presidënt. An se temô che inće un di atira sot le museum, museum dlungia, dui ofizi adinfit tla furnaria Ploner ess assoziaziun turistica nia dalunc. SAN ĆIASCIAN: „Museum Ladin Ursus Ladinicus“ da lascè jö n auto. Mo le museum é costruziun é gnüda fata sö atramënter gnü fat sö cun gran entusiasm dala de co che an ne minâ, nia dainultima Fraziun da San Ćiascian, che, cun na por gaujes finanziares. Tratan êl gnü convenziun cun la Provinzia de Balsan la crisa dl 2007-2008 che ne incorajâ ti à surandè la gestiun dl museum nia a se slarié fora deplü. An à insciö „Museum Ladin Ursus Ladinicus“ al renunzié al proiet y an à venü le post Museum Ladin Ćiastel de Tor. SAN ĆIASCIAN: proieć por locai de consulënza bancara SAN ĆIASCIAN, ai 30 de messè 2011: inauguraziun dl Museum Ladin 89 Mo les cosses é jüdes atramënter. La 90 91 92 17. ASSIGURAZIUNS Canche i ên tl laûr de chirì fontanes compagnia ti Paîsc Todësc) tres les de davagn nöies y orôn pité sorvisc de agenzies da Bornech y Porsenù. ütl por i sozi, êl al scomenciamënt di N iade al’edema gnô n so inćiarié a agn ‘80 gnü ponsè ales assiguraziuns. Corvara a se to les ghiranzes di tliënć Chëstes podô ester na fontana de y l’edema do portâl spo les polizes. davagn plü stabila en confrunt ala Tl mëteman êl Agostino Trebo che spana di fić che depënd dal andamënt coordinâ por le Sorvisc d‘Assiguraziuns dl porcënt di fić, dal raport de dla Cassa Raiffeisen chësta ativité. deponüdes/investiziuns, y porchël Ël ê da püch gnü tut sö, y süa ativité dala cuantité de imprësć conzedüs, prinzipala ê chëra di credić, n setur colié che é danterater le maiù fatur de risch cun chël dles assiguraziuns. por na cassa. Implü mësson pro les Mo nos orôn danterater inće ti pité ai deponüdes tignì cunt cun les gran sozi la poscibilité de stüje jö polizes oscilaziuns danter na sajun turistica y d’assiguraziuns söla vita, sanitares y l’atra. A desfararënzia de ći che sozed de previdënza, te so interès y te chël pro les deponüdes, ênse dla minunga dla Cassa. Chësta ativité ê ütla sciöche che pro les polizes d’assiguraziun sorvisc ai sozi. fóssel dër rî che ares cambies le curs Mo le svilup cun chësc sistem n’ê nia n iade che an les à cumprè. Da tignì jü tan debota sciöche nos s’ân imaginé cunt él che tla Val Badia él 14 portines y ara ne jô porchël nia da tignì ite i por zirca 10.000 abitanć, che ô dì zirca tëmps de realisaziun de nüsc obietifs 700 abitanć por portina. Nos ân a economics. desposiziun 9 portines davertes vigni I ân cherdè ite le rag. Zavarise, dé, che s’ess adatè a na te’ ativité. presidënt dla Cassa Zentrala da Trënt O che les compagnies d’assiguraziun y referënt dl MOCRA. Deplü iadi s’ânse che laorâ tla Val Badia n’â nia incuntè a Corvara por ti splighé nosta agenzies söl post, o che ares laorâ ma idea y por baié dla poscibilité de daurì ocajionalmënter. - tres nosta Cassa - n’agenzia tla Val Al ê bele na compagnia che â inom Badia. MOCRA (Movimento Casse Rurali ed Zanvarise foss stè a öna, mo por nos ê Artigiane), metüda sö tl 1972, mo che n’agenzia MOCRA val’ nia tan de sigü. n’â nia ćiamò agenzies chilò incërch I ésson podü porvè de fà chësc vare y gnanca tla Provinzia. Ara se do jö deboriada cun d’atres Casses de nosc dantadöt cun i risć dles Casses. Nos raiun, mo inće te chësc caje odônse orôn mëte man cun les assiguraziuns problems. Un n problem foss dessigü pornache ara jô, y ân porchël tut stè chël dl lingaz: les polizes foss dötes sö contat cun Allianz (la plü gran stades ma por talian y i ne savôn nia y inće chilò ênse nos sta i pioniers. te nüsc programs d’informatica. I ân Al ê na soluziun ideala, deache tla spo porvè da tra ite la Federaziun sozieté nöia RVD podôn portè ite Raiffeisen, ti portan dant nosta idea, les esigënzes dl grup y les Casses mo zënza suzès. Mo nos ti ân na gran instësses podô gnì trates ite tla crëta a nosc proiet y te n cer’ momënt gestiun y portè dant sües nezescitês. ânse menè do ite a Balsan de daurì Śëgn êl ma plü da odëi ći Casses che n’agenzia al intern de nosc Grup, ê a öna de fà pert y tan inant che magari a livel provinzial. Al ess podü ares ê arjignades da se dè jö cun ester na compagnia de concorënza l’organisaziun de chësta ativité. Ara por le MOCRA, fora de chëra che al se tratâ sambëgn inće de arjigné ca se ess spo svilupé l’Assimoco, inće le personal. Nos ân les idees tleres y metüda sö tl 1972. Al ê gnü sciacarè odôn danfora che la orentè da se dè jö cun le diretur dla Federaziun Raiffeisen foss stada dër desvalia danter Cassa y rag. Palla y ân organisé na incuntada Cassa. Nos piân ia cun l’intenziun de se te na ütia sön Piz Sorega. Chilò â dè jö deplëgn bele dal scomenciamënt inće rapresentanć de d’atres Casses insö. Te öna dles prömes sentades interessades tut pert. Canche chisc â danter Casses interessades â le odü nosta determinaziun, êl gnü baié rapresentant dla Federaziun Raiffeisen de n proiet de mascima y i presënć dit che nos ne ésson nia podü s’aspetè s’â desmostrè interessà. Tosc dedô de partì fora provijiuns por deplü ê Alfons Pezzei jü ala sentada dl agn, deache i ésson impröma messü Consëi d’Aministraziun dla Federaziun s’organisé y s’afermè. Sön na tara â Raiffeisen, olache al ê gnü destiné Renato Andriolo respognü che cun na bela soma por mëte sö le RVD chëstes condiziuns n’êl gnanca da (Raiffeisen Versicherungsdienst - mëte man. Chësta iniziativa ê dantadöt Servizi Assicurativi Raiffeisen - Sorvisc ponsada por avëi na fontana de davagn d’Assiguraziun Raiffeisen), sciöche alternativa y stabila. Ël â porchël portè agenzia dl’Assimoco por la Provinzia dant n model de strotöra, partin sö les de Balsan. Casses aladô de süa desponibilité da se Dedô à le diretur Palla dit plü iadi de dè jö, te trëi categories: ester feter gnü sforzè da fà chësc dala 1. Casses a öna de s’atrezè y Cassa Raiffeisen Val Badia. De un n s’organisé de plëgn sciöche nos, vers êl n lalt, mo an podô capì che le arjignan ca le personal aladô, fajon fat ne ti â nia dè püćes preocupaziuns. söl post döta l’ativité, o dì: to sö Śëgn dessigü nia plü, sce an vëiga i contat cun i tliënć, dè consulënza, resultać. se limitan da ciafè l’assistënza de n consulënt dl RVD che foss passè Chësta ê stada la nasciüda dl’ativité d’assiguraziun pro les Casses Rurales regolarmënter. 2. Casses a öna de colaborè, mo ma a 93 sciöche ara foss jüda da les integrè öna de to sö les domandes di tliënć, vizepresidënt); śëgn él ma plü Hubert deperpo che les polizes foss spo Obwegs da su. gnüdes fates da n rapresentant Nos ùn dagnora conscideré le R+V dl RVD, che ess inće surantut la n elemënt nia da ponsè demez por consulënza. nosc dagnì tles assiguraziuns y i ùn 94 3. Casses che se limitâ da ti lascè al inće dagnora aratè important spostè savëi al RVD l’interès da pert de n le barizënter da Roma (olache tröc tliënt, zënza fà nia. ess orü le lascè) a Milan. Intratan à le Les provijiuns de competënza dles R+V cumprè la maioranza dles aziuns Casses ess messü gnì partides fora en Assimoco Holding. manira proporzionala aladô de chësc Te so percurs à l’Assimoco messü schema. superè deplü problems, mo i Todësc An s’â spo metü a öna sön chësc ne s’à mai trat zoruch. Te vigni ocajiun, sistem y an â atira metü man, inće sciöche tles sentades Generales sce al ê tres indô stè debojëgn de fà Assimoco Holding, Vita y Dagns, a adatamënć. chëres che Renato Andriolo à inće tut Tla fasa dedô â la Federaziun pert, à düć i organns plü importanć de Raiffeisen y les Casses (nia dötes) R+V presënć sotlinié la intenziuns da cumprè aziuns dl’Assimoco. N se tignì les partezipaziuns Assimoco gran vantaje ê stè le podëi fà pert y da restè so partner stabil. La R+V é dl’Assimoco Holding, de chëra che al na potënza finanziara y à n gran savëi fej pert Assimoco Dagns e Assimoco suradöt por ći che reverda n credit Vita dla R+V, compagnia dles Banches cooperatif. Raiffeisen y Banches Popolares di Le Sorvisc d’Assiguraziun Raiffeisen é Paîsc Todësc, la maiù compagnia di val’ che s’à metü apost cun le tëmp, mo Paîsc Todësc. Tl Consëi d’Aministraziun al resta tres n „work in progress“: dl Grup Assimoco êl stè da laôta incà, 1. I messun valuté danü le model de sciöche vizepresidënt dla Holding n destribuziun dles provijiuns, deache esponënt dla Cassa Raiffeisen Val nosta Cassa y chëra da Bornech por Badia (Renato Andriolo), śëgn mëmber ejëmpl, é chëres che à investì tröp dl Comitê di esperć. Presidënt êl deplü tles assiguraziuns y se barata laôta y al é ćiamò, n esponënt R+V. jö al pröm post sciöche venüda de Esponënć dla Cassa Raiffeisen da polizes, volum d’afars y provijiuns Bornech y dla Federaziun Raiffeisen trates ite y porchël él dërt che ares é tl Consëi d’Aministraziun y pro i sides avantajades tla destribuziun Revisurs di Cunć ti seturs operatifs dl dles provijiuns. Grup. I sun sta da impröma incà inće 2. Śëgn che i bilanc dles sozietês tl Consëi d’Aministraziun dl Sorvisc Assimoco mët man da stlüje jö en d’Assiguraziun Raiffeisen a Balsan. positif y les balanzes tecniches Dîalalungia él stè Renato Andriolo é apost, mësson ciafè na forma y Hubert Obwegs (Andriolo inće por partì fora l’ütl por nostes partezipaziuns. SVILUP DI CONTRAĆ D’ASSIGURAZIUN DAL 2005 AL 2014 14.000 12.914 13.060 13.175 13.133 13.328 2010 2011 2012 2013 2014 11.606 11.110 10.003 10.593 10.000 12.168 12.000 95 8.000 6.000 4.000 2.000 0 2009 2008 2007 2006 2005 Le sorvisc d’Assiguraziun dla Cassa Raiffeisen se tol dant da assiguré bun düć i valurs patrimoniai y personai por se stravardè da conseguënzes da inzidënć y desgrazies. 96 18. ORGANISAZIUN DLA CONTABILITÉ Denant che al gniss metü sö le Zënter dal Zënter de Elaboraziun Dać, mo la de Elaboraziun Dać dla Federaziun maiù pert di iadi él jü döt bun. Raiffeisen, orôl ester na organisaziun Na gran scemplificaziun êl stè tl particolara por podëi tignì la contabilité 1986, canche vigni portina â ciafè unificada dles cin Casses. Ćina tl so computer colié cun la sënta da 1983, canche vigni portina â ciafè n Corvara, che ê coliada cun le Zënter de so computer, êl nosc curier che jô da Elaboraziun Dać. Chësta é stada na misdé a se fà la roda dles filiales por gran scemplificaziun. Te chësta ocajiun cöie adöm le plates de contabilité che unse inće ponsè da ajuntè le lingaz messâ rové por tëmp y ora a Corvara ladin, dlungia a chël todësch y talian, por gnì batüdes ite söl computer, che te düć i scrić laorà fora dal Zënter de n’ê nia colié „online“ cun le Zënter de Elaboraziun Dać y destinà ai tliënć. Mo Elaboraziun Dać. La contabilité tolô al n’é nia stè na buna idea, deache i porchël ite le domisdé dl dé denant. tliënć ne l’à nia aprijé y por i dependënć Döta la contabilité gnô memorisada él stè na complicaziun en plü. An â sön na dischëta, de chëra che an fajô laôta messü s’inventè n lingaz tecnich na copia, y dedô gnô i dać menà ite ladin tan artifizial che n estrat cunt n’ê eletronicamënter tres na conesciun nia da capì. Döt é spo gnü lascè ester. telefonica al Zënter de Elaboraziun Dać. Da chësc capëscion ćiodì che al vëgn Por na sigüda gnô la dischëta ćiamò n baié de n laûr da pionier, canche an iade menada al Zënter de Elaboraziun baia de nosta fujiun. Dać cun n curier che gnô a s’la to. Les Casses che s’à metü adöm do da An po capì tan avisa y tan debota che nos, à podü fà referimënt a modei bele döt messâ jì. Les filiales messâ stlüje dan man, y implü àres a desposiziun jö y arjigné ca la contabilité zënza stromënć y prozedöres nöies. s’intardié (chësc orô dì che döt messâ stimené). Le curier messâ fà la roda dles filiales zënza s’intardié, sides d’isté co d’invern. A Corvara gnô spo la contabilité laurada fora digitalmënter. Impröma êl Marlene Costa che fajô chësc laûr y dedô Waltraud Ferdigg. Ëra aspetâ bele dagnora denant che i ofizi dauriss. N valgügn iadi êl sozedü che an â messü condüje la dischëta ite I sozi s’aspeta dantadöt vantaji söi söles polizes d’assiguraziun, é de fić o söles atres condiziuns che é i 500.000 Euro. Sce an mët laprò elemënć plü tlers y saurisc da controlè, 500.000 Euro partis fora por y che vëgn metüs en relaziun cun l’aiüt sponsorisaziuns y retlam y 100.000 finanziar. Gonot se fej i sozi ert da Euro dà en benefiziënza dal Consëi capì che na strotöra organisada tan tl d’Aministraziun é le vantaje por i detail, cun strotöres y sorvisc moderns, sozi dër evidënt, mo an vëiga inće le studiada avisa sön mosöra por le vantaje por la comunité. Tl medemo teritore, mëss inće gnì finanziada. momënt unse portè le patrimone de I ùn por ejëmpl metü deplü bancomać scioldi a passa 51.000.000 de Euro, inće ti paîsc olache i n’ùn nia de nostes soma plü co adeguada por corì düć i filiales (La Pli de Mareo, La Pli de parametri odüs danfora dal Control Fodom, Longiarü, Rina y Antermëia). (Banca d‘Italia) por les categories Tl interès di sozi i tignunse en funziun, de risch desvalies. Mo nia ma; tl inće sce i ùn vigni ann pordüdes de medemo momënt unse inće investì zirca 35.000 Euro. te bëgns imobiliars cun na valüta Le vantaje fiscal che ti gnô dè tl atuala (porchël do la crisa dl 2007- scomenciamënt ales Casses Rurales 2008) de passa 10 miliuns de Euro. (y nia ales atres Casses), ê n contribut Ara se trata de bëgns imobiliars por sostignì i cosć. Chësc s’â avantajè te de bunes posiziuns. Chësc röia nia püch da cöie adöm patrimone. - inće sce al n’é nia patrimone de Cun les parores pêl che i sozi se scioldi da podëi adorè tla gestiun - stëntes n pü’ da le capì, mo cun i fać ài tres tl bilanz dala pert positiva. desmostrè da le capì indortöra, sce an La continuité tla chersciüda dl numer tol en conscideraziun che: di sozi dla Cassa Raiffeisen desmostra che la politica di sozi é impostada söi da na inrescida fata dala Federaziun valurs che ma le monn dla cooperaziun Raiffeisen en ocajiun dl’ultima ispeziun po ti dè y garantì a sü sozi. bienala söl bilanz 2013, resultëia che: - le vantaje di sozi tla gestiun ma finanziara, ô dì por ći che reverda i porcënć di fić, sce an confrontëia ći che an ess ciafè cun n porcënt di fić mesan dl rest dl sistem bancar, tolon ite inće le vantaje 97 19. SOZI, SOSTËGN FINANZIAR, REZIPROZITÉ Y SOLIDARIETÉ SVILUP DL NUMER DI SOZI DLA CASSA RAIFFEISEN VAL BADIA 2500 98 2000 1500 1000 500 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 1990 1989 1988 1987 1986 1985 1984 1983 1982 1981 1980 1979 0 Nos ùn dagnora tignì alalt le significat Te chisc 40 agn unse dagnora porvè de de cooperaziun, solidarieté y aiüt promöie iniziatives de chësc vers: finanziar y nia ma tres vantaji finaziars fondamentai, sciöche i ùn desmostrè SOLIDARIETÉ: avisa dessura. I ùn dagnora porvè - Iniziatives por daidé diretamënter i da sostignì i sozi en dificolté y i ùn sozi tl setur di credić, tres la cumpra dagnora metü a desposiziun di sozi de titui de davagn y de credit, por y dla comunité strotöres y sorvisc evité la lizita iudiziara (olache al efiziënć. Al é rî da mëte nostes foss gnü trat ite tröp demanco en iniziatives te öna de chëstes döes confrunt al dër valur) o ćinamai le categories, deache ares s’intrëcia ite falimënt y ùn pité assistënza da öna tl’atra. reorganisé les aziëndes tocades. Te tröc caji à chëstes fases de assestamënt doré deplü agn. Nos ùn dagnora messü iustifiché te val‘ manira nosc comportamënt dan dal organn de Control. - Val’ iade, canche an odô che la situaziun podô gnì ressanada, él fin dl 2014 de 72 miliuns de euro. gnü blochè por n pez (anter i limić Tl 1997 ê le Credito Fondiario gnü odüs danfora dala desposiziuns tut ite tles Casses dl Sparagn de de control) i fić sön imprësć por i Trënt y Balsan, y n’ê porchël nia plü a adebité sön n cunt a pert, aspetan le desposiziun por nostes operaziuns. dër momënt por i amortisé. Tl medemo ann â nosc Grup albü l’oportunité de to ite na posiziun locala, sciöche l’istituziun de n fonds strategica tl Mediocredito, tolon pert por l’assiguraziun di tiers, olache a n aumënt de capital, danterater tres nos dun n contribut. la cumpra de na sort de obligaziuns - Archirida te deplü fases de dër che po gnì paiades zeruch cun titui de finanziamënć por aziëndes en n’atra sort mo cun le medemo valur. dificolté, ćiaran de ciafè la dërta Nosc Grup ê bele tl Consëi forma che vais a öna cun le svilup d’Aministraziun de Mediocredito, mo dl’aziënda. aladô de nosta minunga, cun massa püch podëi por to dezijiuns. Laôta ê FINANZIAMËNĆ l’avocat Brandstätter le presidënt. - Por nos él dagnora stè important La Federaziun Raiffeisen ê cuntra abiné capitai nia ma te nosc chësta iniziativa, deperpo che le ambiënt, tres l’intermediaziun de Presidënt dla Junta Provinziala Luis finanziamënć o tres operaziuns Durnwalder ê dassënn por. Te na „en pool“, canche la nezescité de lëtra di 28 de jenà 1997, menada inće nosc marćé cun l’edilizia tla fasa a nos, racomanëiel chësta iniziativa de espanjiun ê maiù co nostes por mantignì l’ecuiliber cun les Casses poscibilitês, o canche la sort de dl Trentin, bele dassënn atives tl imprësć damanà n’ê nia danter chi Mediocredito, che ê la Cassa leader tla odüs danfora dal Control por nosta Regiun tl setur dl credit de na dorada sort de Cassa. mesana y lungia. A desmostraziun Ma l’intermediaziun blota y scëmpla él le fat che la Federaziun Veneta y n’ê por nos nia assà. Ala fin dl 2000 ê la Federaziun Raiffeisen da Salzburg nosc raport deponüdes/investiziuns ê interessades al’operaziun y la - ô dì la cuantité di imprësć conzedüs Federaziun Trentina, nia zite cun ći respet ales deponüdes – de 113%, soma. Na cassa da Milan ê a öna de y al foss stè dl 122% sce i ésson tut cumprè döt le Mediocredito, pitan na en conscideraziun i imprësć tres gran soma. An ess podü slarié fora i intermediars da Mediocredito, Credito orizonć: racoiüda fora dla Regiun, tl Fondiario y nosta „Zentrala“. (Chisc Veneto (fenomenn bele conesciü laôta), imprësć muntâ sö ala fin dl 1996 prësc poscibilité de mëte man sinergies 15 miliarg de Lires). Le debit total di cun l’ambiënt austriach te seturs imprësć tres intermediars ê ćiamò ala particolars sciöche le „Bausparen“, 99 - Iniziatives por sostignì l’economia 100 La Cassa Raiffeisen Val Badia compëda aldédaincö passa 2.000 sozi che é de dorada lungia. Por ti sciampè preodüda por i 7 de forà tla sënta dla al impedimënt Federaziun Raiffeisen Junta Provinziala. A chësta incuntada â ânse ponsè de svilupé l’iniziativa te n inće le Presidënt Durnwalder y l’avocat grup cun d’atres Casses interessades, Brandstätter tut pert y al ê gnü baié de danter chëstes Bornech, Algund, details dl proiet. Le numer di presënć Balsan, Lana, Überetsch, Ćiastel. Cun che ê a öna ê tres deplü. Dan da chëstes s’unse incuntè deplü iadi. Por Durnwalder s’â spo i presënć detlarè a capì damì, portunse dant l’incuntada öna da s’impegné insciö: di 5 de forà 1997, stada tla Zentrala - Bornech 3 miliarg de Lires Raiffeisen, tres le verbal de Andriolo: - Lana 2 miliarg de Lires „Al scomenciamënt dla reuniun êl - Algund 2,5 miliarg de Lires minunghes desvalies; ma la Val Badia - Balsan 1,5 miliarg de Lires ê deplëgn a öna y â motivaziuns - Überetsch 2 miliarg de Lires avisa. Dales 11:00 ê le grup jü dal - Val Badia 1 miliard de Lires Presidënt dla Junta Provinziala Indöt prësc 12 di 20 miliarg a Durnwalder cun l’avocat Brandstätter desposiziun. Cun chësta cumpra presidënt de Mediocredito. Chilò metô podônse rové pro na partezipaziun dl les minunghes man de jì te öna na 20% y deventè azionisć de referimënt direziun, tan che al ê spo gnü tut la do la Provinzia (50,5%), che lasciâ dezijiun de jì tla RLB por to na dezijiun“. alsavëi tres Durnwalder de n’avëi Mo döt ê gnü sburlé a na sentada nia l’intenziun d’orëi fà le banchier. Por podëi splighé tl menü nosc Credito cooperativo regionale ha dato comportamënt: tratan â la RLB ciafè il via libera all’iniziativa. Le „Casse düć i recuisić por podëi laurè a tëmp Rurali – Raiffeisenkassen“ saliranno a lunch, mo nos se temôn che dal oltre il 50% di Mediocredito attraverso momënt che süa licuidité depënd l’acquisizione della quota della diretamënter da chëra dles Casses, Regione.“ s’ess la crisa de licuidité de chëstes Porchël ânse rajun. RLB y le marćé finanziar svilupé te na INIZIATIVES PARTICOLARES DE manira che la RLB à n gröm de bunes AIÜT FINANZIAR, REZIPROZITÉ Y poscibilitês por rové pro licuidité y SOLIDARIETÉ sorvisc da ti dè inant a sües Casses. I aratân che cun chësta prospetiva La Cassa Raiffeisen à dagnora ćiarè y à (azionist de referimënt cun le 20% y n ascutè sö i debojëgns y les domandes ënt publich che n’orô nia fà le banchier), de aiüt finanziar, reziprozité y impede intermedié finanziamënć, solidarieté tla Val Badia y ite a Fodom. ésson podü i conzede diretamënter I orun chilò cuntè sö n valgönes tres le Mediocredito (y chësc varô iniziatives che à albü nosc sostëgn: por döt le Grup). Dal momënt che la - I ùn metü a desposiziun Federaziun Raiffeisen restâ sön la dl’Assoziaziun di Artejagn LVH-APA süa, s’à öna dles Casses interessades n local, olache n so responsabl da (Algund) fat la proposta de jì inant consulënza. diretamënter, lascian sön na pert - I ùn metü a desposiziun i locai la Federaziun Raiffeisen, y de fà la por l’organisaziun y la gestiun dla proposta a Mediocredito de mëte n Maratona dles Dolomites. aconsiadù che ess messü ester n - I ùn porvè por deplü agn alalungia rapresentant dla Val Badia. Mo nos da sostignì la „stala soziala“ a por coretëza n’ùn nia orü jì cuntra la Corvara, deventan sozi y surantolon Federaziun Raiffeisen y döt é restè la gestiun. I ùn damanè consulënzes chit. por ejëmpl da pert dla Federaziun L’idea n’é nia jüda a perde; süa validité Raiffeisen y dl’ex-direturia dla é gnüda confermada do prësc 20 Senni, signura Giannotti y ùn agn, canche ara é gnüda trata ca da porvè da colaborè cun la lataria da n’operaziun copia de chëra che ùn Fodom. Sce nos ésson albü na maiù descrit dessura y che le foliet Alto convinziun, y sce i sozi dla stala ess Adige di 23 de dezëmber 2014 à albü na miù organisaziun, éssera intitolé: „Nasce la superbanca, 7 miliardi podü funzioné. Al basta odëi le gestiti, al via la fusione Mediocredito suzès di lüsc da paur che laóra sö – Cassa Centrale. Un vertice tra le le lat y fej ćiajó y vënn ćern frësca province di Trento e Bolzano e il diretamënter. Incër Corvara ne 101 respidlé söla RLB. Mo tratan s’à la vëigon śëgn gnanca plü dër vaćes (olache i todësc à śëgn la maioranza) sön pastüra, cun na faziun negativa à na faziun dopla. Propi por chësc à söl imaja turistica. la direziun de R+V tut pert gonot (te - A San Martin unse metü a 20 agn), deboriada cun la Federaziun desposiziun n local por la Pro Loco Raiffeisen de Südtirol y les Casses surantolon inće la gestiun. diretamënter interessades, ales 102 incuntades che nos metôn a jì vigni isté Öna dles iniziatives plü importantes sön Piz Sorega cun la presentaziun dl che ùn daidé realisé y che fej pert elicoter en dotaziun. Pro les incuntades sides de aiüt finanziar co de solidarieté êl dagnora Raffael Kostner y Willy - dl vers che nos ùn daidé mantignì Costamoling y Gino Giacomelli che n sorvisc nia da ponsè demez por cuntâ di intervënć straordinars y dles nosta zona en gran pert turistica - é tecniches adorades. Chësc por motivé stè le sostëgn che ti ùn dè al Aiüt la Federaziun Raiffeisen, les Casses Alpin Dolomites (Aiüt Alpin) por podëi y dantadöt i todësc che s’à spo metü suravire incër la fin di agn ’80. L’Aiut a desposiziun por daidé sponsorisé Alpin fej n sorvisc de socurs ti confrunć stabilmënter l’Aiut Alpin. dla popolaziun. La nasciüda ofiziala dl Al é certes periodes de tëmp olache Aiut Alpin é dl 1990, mo l’idea va zoruch la televijiun mostra feter vigni dé al 1985. i intervënć de socurs dl „elicoter cöce“ cun nüsc loghi bel da odëi Ara se trata de na istituziun y che se identifichëia oramai cun formalmënter onlus, porchël de „Raiffeisen“. I organisadus dla gara n’assoziaziun de volontariat zënza fins de schi dla Copa dl Monn „Sasslong“ de davagn, mo che porta por so ütl y ia en Gherdëna à calcolè che la faziun por süa efiziënza na faziun positiva promozionala dla trasmisciun dla gara nia da ponsè demez por nosc turism. söla televijiun (che vëgn mostrada sura Deache an po l’odëi dër bun, vëgnel a döt le monn) vêl 700 Euro al secund. s’al dè por nos, Raiffeisen y Assimoco, An po porchël fà fora, do avëi fat les na faziun economica direta. L’elicoter proporziuns, tan che na sponsorisaziun che nos sponsorisun à da trames les regolara y nia ma episodica (sciöche perts i loghi „Raiffeisen“ y „Assimoco“ la sponsorisaziun de n evënt), l’odëi bel da odëi. La faziun n’é porchël l’elicoter dl Aiüt Alpin cun nüsc loghi, nia ma por la Val Badia, mo por döt por le plü tles trasmisciun plü ćiarades le Grup. Implü à „Raiffeisen“ inće n sciöche i notiziars y söla stampa po significat por i sciori todësc y porchël valëi. él inće indiretamënter na faziun por la R+V (Raiffeisen und Volksbanken L’efiziënza y ći che desfarenziëia Versicherung) ti Paîsc Todësc. Le fat l’Aiut Alpin da d’atres organisaziun che al vëgn inće dant le logo Assimoco de socurs é dantadöt l’esperiënza de 103 Sënta logistica dl Aiüt Alpin Dolomites a Pontives Raffael Kostner - che é stè l’ideadù dles scuadres dl C.N.S.A.S., B.R.D., – y de Willy Costamoling y Gino S.A.G.F. (soccorso alpino della Guardia Giacomelli sü colaboradus, mënacrëp y di Finanza), dla Polizia de Stat y di respetivamënter presidënć dl Aiüt Alpin Carabinieri. Dal mëis de forà 2015 incà dla Val Badia y dla Val de Fascia. Ëi mët vëgnel fat i intervënć cun l’elicoter nü, adöm la pasciun por l’ativité de socurs model EC 135 T3, ćiamò plü efiziënt y y l’amur por les munts, y, deboriada cun saurì da manajè. i dui piloć Marco y Gabriel (fredesc de Les cherdades de socurs al Aiüt Alpin Raffael) conësci vigni picia valada y vigni gnô plüdadî fates diretamënter ala canalun dles Dolomites sciöche sües basa, laôta sö dala Ütia Sanon de gofes. L’efiziënza é inće dada dilan ala Raffael sön Munt de Suc. L’elicoter piâ colaboraziun preziosa y insostituibla ia diretamënter aladô dles cherdades, cun les 17 scuadres dl socurs zënza l’intervënt de mediaturs, da alpin dl C.N.S.A.S. (corpo nazionale n’altëza de 1850 m, che ascurtâ soccorso alpino dl C.A.I.) y dl B.R.D. dassënn le tëmp de jore. Plü tert, por (Bergrettungsdienst tl Alpenverein). rajuns ecologiches y ambientales, é La sënta logistica dl Aiüt Alpin la basa gnüda trasferida jö tla valada, Dolomites a Pontives à n team a Pontives, nia dalunc da Urtijëi a d’intervënt metü adöm da: n pilot, n n’altëza de plü o manco 1.100 metri. dotur anestesist, un che laora cun la binda, sciöche inće da n mëmber dl Aiüt Implü à la Provinzia che à instëssa Alpin metü a desposiziun da öna dles dui elicoteri „Pelikan“ ingalin tut la 17 scuadres locales. Implü, d’invern y dezijiun che les cherdades messâ gnì tl caje de lovines, vëgnel inće metü a fates tres le 118 y de conseguënza gnôl desposiziun – a turnus – ćians da pert tut a Balsan la dezijiun sön la priorité 104 y ći elicoter che ê da menè. A Balsan êl Inće chilò sunse sta i promoturs. scialdi la tendënza de menè i „Pelikan“ Intratan àn spo inće a livel provinzial y porchël ê i intervënć dl Aiüt Alpin jüs capì l’importanza da menè le team che dassënn zoruch, tan da le mëte te na é le plü dlungia al post dl intervënt, gran crisa finanziara. N pez alalungia partin sö le teritore provinzial te trëi â Raffael y Willi instësc paié cun sü zones. mesi. Willy, Alfons, Renato y Raffael I reportun chësc por desmostrè ê gonot en contat y canche al ê gnü l’importanza dl contribut promozional fora chësta situaziun, êl gnü ponsè da che l’Aiüt Alpin ti à dè al turism de nosc se dè da fà cun n sostëgn dles Casses raiun. Raiffeisen. Nia da desmentié n’é le reclam por Incër la fin di agn ’80 â Renato n Raiffeisen y Assimoco. Tl 2014 à iade incuntè Raffael a Balsan che ti Assimoco paié fora ales Casses dl Grup, â cuntè de chësta situaziun. Dedô ê tla Provinzia, por l’ativité d’assiguraziun Raffael y Willy jüs da Alfons (che ê fata tres le Sorvisc d’Assiguraziun inće mëmber dl Aiüt Alpin da Corvara) Raiffeisen (che sciöche dit dessura é por fà na reuniun tl Hotel Col Alto. Plü al pröm post tla lista dles 15 sozietês/ tert êl spo gnü organisé na incuntada agenzies che laora tla Provinzia): ofiziala te na ütia sön Piz Sorega 9.250.000 Euro de comisciuns, cun olache al ê inće rové adalerch sozi dla n aumënt de 900.000 euro respet al Federaziun Cassa Raiffeisen y dles 2013. Casses Raiffeisen dl raiun interessades Por ći che reverda nosta Cassa, al’ativité dl Aiut Alpin. Inće Raffael y sperunse de rové defata a 1.000.000 Willy ê rovà adalerch cun l’elicoter y â de euro de comisciuns. I se baratun portè dant la situaziun. Insciö ê spo jö regolarmënter cun Bornech al döt pié ia. An â metü a desposiziun pröm post, tla tlassifica che tol ite les n contribut che é spo deventè na comisciuns incassades dales Casses. sponsorisaziun regolara. Insciö àn Al é tler ći importanza che nosta podü salvè la situaziun. iniziativa (da se dè jö cun les La desponibilité dla sponsorisaziun da assiguraziuns y da les promöie) à albü pert de Assimoco é gnüda a s’al dè tres tla creaziun de valur por nos y por le la presënza dl diretur dla Federaziun Grup. Raiffeisen signur Konrad Palla, Anton Kosta diretur dla Cassa Raiffeisen L’ativité dl Aiüt Alpin y süa faziun da Bornech y de Renato Andriolo promozionala é trata adöm ti dać chilò diretur dla Cassa Raiffeisen Val Badia. dessot: Düć à menè do ti organisms a Milan, - Intervënć tl 2012 indöt 698, de chisc: deboriada cun i rapresentanć de R+V. - 196 te Gherdëna N gran mirit de chësc vers à le diretur - 118 tl’Alta Badia Palla. - 3 a La Val - 20 a Al Plan - Intervënć tl 2014 indöt 707, de chisc: - 116 a Suc y söla Munt de Suc - 182 te Gherdëna Total 453 tles zones che s’interessëia - 93 tl’Alta Badia te na manira particolara. De düć i - 4 a La Val intervënć, 406 é stà cun desfortunà de - 23 a Al Plan nazionalité taliana, 165 de nazionalité - 109 a Suc y söla Munt de Suc todëscia y 127 de atres naziuns. - Total 411 tles zones che s’interessëia - Intervënć tl 2013 indöt 669, de chisc: intervënć, 449 é stà cun desfortunà de - 161 te Gherdëna nazionalité taliana, 167 de nazionalité - 116 tl’Alta Badia todëscia y 91 de atres naziuns. - 7 a La Val - 11 a Al Plan Tl 2015 cina mez agost à l‘Aiüt Alpin - 118 a Suc y söla Munt de Suc Dolomites fat 628 intervënć. - Total 414 tles zones che s’interessëia te na manira particolara. De düć i intervënć, 415 é stà cun desfortunà de nazionalité taliana, 162 de nazionalité todëscia y 92 de atres naziuns. Aiüt Alpin Dolomites 105 te na manira particolara. De düć i 106 Sponsoring campionat palê VSS „scuadra U13” Contribut por le ressanamënt dl tët dla dlijia Lungiarü Sponsoring ativitês joniles invernales Sponsoring gares de Copa Europa y Copa dl Monn Contribut por le tru de meditaziun a San Martin Contribut por laurs prò la dlijia da La Val Sponsoring Tennisclub Ladinia Concurs internazional de dessëgn Contribut ala Musiga de San Martin de Tor 107 Sponsoring Badiamusica 108 20. SITUAZIUN DL PERSONAL TLES CATER CASSES Y TLA SËNTA AL MOMËNT DLA FUJIUN Les cater casses, protagonistes tl svilup teritorial cun la daurida de filiales arjigné ca la fujiun, â indöt cater nöies cun döt ći che aldî laprò, ćina ala dependënć: daurida dl’ultima filiala. I baiarun inće dl - Calfosch: dui Consëi d’Aministraziun y di Revisurs di - Badia: 1 a mez tëmp Cunć te chësc tëmp. - La Val: un I metun man cun Calfosch y lasciun - San Martin: 1 a mez tëmp Corvara por ultima, deache al ê tler che a Corvara fóssel restè le personal Le laûr por unifiché les Casses, chël „de rest“ nia indespensabl por les por la daurida dla sënta a Corvara, filiales i ultimi dis dl ann y spo por le l’intenziun de tignì daverć düć i ofizi funzionamënt di ofizi. döta l’edema, la nezescité de tignì A Calfosch êl ala fin dl ann Marlene te vigni ofize incër la fin dl 1972 la Clara, y, dai 19 de dezëmber 1972 inant contabilité nezesciara por podëi stlüje Alessandro Irsara, che â laurè pro le jö la contabilité definitiva, la formaziun Credito Romagnolo. I se recordun che di bilanc da mëte adöm te un su, la Alessandro Irsara â dè jö i documënć contabilité da vigni dé y l’ativité de por l’assunziun te na coperta ghela portina, à orü dì to sö personal (che â intestada al Credito Romagnolo. Paul bele laurè tla banca o almanco che â Feichter, tut sö a Calfosch de setëmber laurè te n ofize) por ester bugn de pié ia dl 1972 por fà pratica, ê gnü menè incër cun na sora aziënda ai 2 de jenà 1973. la fin de dezëmber a Badia. Giuvani Canche al gnô arjigné ca la fujiun, â les Pescoller â dè les demisciuns por jì a fà cater Casses interessades, indöt cater le secretêr tl Comun da La Val. dependënć. Da d’altonn êl rové a Calfosch na Ćiarun plü avisa ći personal che mascinn Kienzle, cumprada de secunda al ê y olache al laorâ. I tolarun en man dala Raika de Ćiastel, porchël conscideraziun le personal che laorâ ân podü arbandonè le vedl sistem de tla fasa dan y do la fujiun, sciöche inće contabilité. de chël personal che diretamënter Paul Feichter â porchël ćiamò podü o indiretamënter â daidé pro la porvè fora la contabilité a mascinn, consolidaziun dla fujiun y dedô pro le por podëi spo adorè la mascinn che ê daverta al publich ai 2 de jenà 1973. ćiamò pordejü da insigné jö Alessandro I ultimi dis dl ann s’â Renato Andriolo, Irsara che ê gnü tut sö ai 19 de deboriada cun Raimund Irsara (che â dezëmber. Sciöche an po odëi: intratan rové le soldà) dantadöt dè jö al ê dër püch tëmp. cun l’organisaziun dl ofize dla sënta y I ultimi dis dl ann â Paul Feichter cun la gestiun. I pröms dui dis dl ann, surantut le laûr a Badia, impede ai 2 y ai 3 de jenà, â Raimund Irsara Oswald Pitscheider, che laorâ a mez messü jì zoruch a stlüje jö la contabilité tëmp y che ê spo rové a San Martin a dl Battaglione Bolzano. Chisc dui dis tëmp plëgn. L’ofize a Badia ê tla ćiasa ê Renato Andriolo restè su a Corvara, de Oswald Pitscheider a San Linert. deache Eusebio Sottara, che ê apëna Al é da recordè, y chësc vêl por düć i gnü tut sö, â metü man so sorvisc ai 8 ofizi cun ma un n dependënt su, che de jenà. Canche Raimund Irsara ê gnü le tëmp por fà la contabilité dependô zoruch, y cun Eusebio Sottara t’ofize, dal’ativité de portina. L’orar da lascè êson indô rovà ite te n ritm normal, vëies da sëra ê porchël dër flessibl. tan por dì. A La Val ê döt jü inant sciöche denant, Pié ia cun chëstes condiziuns é stada cun Giovanni Moling che ê bele da na gran sfidada. deplü agn dependënt. I messun bëgn dì che ùn abiné A San Martin â Oswald Pitscheider colaboradus dër orentis, che é sta bugn ciafè le laûr a tëmp plëgn tla filiala che da s’adatè, da colaborè y é dagnora ël conesciô bele dî. sta a öna da imparè ite y azetè tres Al ê ma plü da organisé, gestì y fà pié indô compić nüs. Al é stè meso insciö ia Corvara te chësc momënt critich. da mëte adöm n grup che tignî adöm y Renato Andriolo che s’â dantadöt dè portâ responsabilité. jö cun la realté y le funzionamënt dles Casses Raiffeisen a Calfosch dal 1. de merz 1972, s’â dantadöt cruzié dl’organisaziun dla sënta, deboriada cun Alfons Pezzei che ê dagnora presënt. Gonot êsi jüs deboriada a Balsan a to mascinns, atrezatöres, aredamënt, l’armè de segurëza y ćinamai le material d’ofize. Feter döt ê gnü tut da Amonn, olache Kirchmair ê responsabl por les venüdes. Plü tert àl metü sö la Dreika, cun chëra che colaborun dötaurela. Sciöche an po odëi, ne jôra nia ma de contabilité y aministraziun. La sënta messâ gnì 109 intratan inće tl ofize a Badia. Ël â inće 21. FILIALES NÖIES 110 AL PLAN De mà dl 1972, tratan la festa por Carlo Tamers, tl frabicat tl zënter. l’inauguraziun dla sënta, ê le signur Chilò â metü man les tratatives che â Anton Feichter da La Pli de Mareo jü a acompagné la daurida dles filiales y baié cun le dr. Silvius Magnago, dijon spo la costruziun y la restrotoraziun. de se dejidré la daurida de na Cassa tl I locai nominà dessura ê en pert tuć ite Comun de Mareo. Feichter â albü na dala botëga de na certa signura Walde. funziun primara tla Raiffeisen de so Al n’ê nia saurì da sciacarè impara, paîsc; cassa che ê spo gnüda stlüta por mo ëra ê tl medemo momënt inće dër les gaujes storiches che i conesciun. valënta deache pro vigni incuntada Le dr. Magnago â reagì positivamënter, ciafânse ega de vita. Les incuntades impormeton da se dè jö cun la cossa. dorâ feter dagnora scialdi dî y ala fin Nos n’ân aprofité y ite por i agn ‘70 êra jüda da se mëte a öna, mo an ne sa ânse menè ite la domanda y tl medemo nia sce por mirit dl’ega de vita o deache tëmp êl gnü metü man da chirì n local. ên stà bugn da la baié sö. Nia de Do avëi tut en conscideraziun deplü importanza secondara n’ê stè l’import poscibilitês, ânse chirì fora i locai de che ân messü paié. AL PLAN: filiala dla Cassa Raiffeisen Val Badia daurida tl 1976 Do che ara ê jüda bun por n pez sön chësta plaza de paîsc, inće sce nia düć s’odô de bun edl, ânse ponsè de chirì fora n frabicat de proprieté. L’ocajiun ê gnüda a s’al dè, canche i ân ciafè le toch de terac dlungia le Hotel Posta. Deache nos ân interès, s’â le signur Mutschlechner, proprietar dl Albergo ciafè la poscibilité de frabiché dlungia so confin, a condiziun che ël pois fà sö na ćianoa che é spo deventada sënta dla Scora de Schi. Mo ara ne jô nia da ciafè n’acordanza por döt y les tratatives s’â trat en lunch, ćina che ara é jüda da fà sö n frabicat tl post olache al é śëgn la cassa. I ofizi é gnüs partis sö bun y arjignà ite cun l’atrezatöra moderna. Al é gnü fat n salf por les sentades, a desposiziun dles uniuns dl paîsc. AL PLAN: festa de inauguraziun por l’amodernamënt di locai dla Cassa tl dezëmber dl 2011 111 Posta ponsè da sfruté la situaziun. I ân 112 LA ILA A La Ila n’êl mai stè na Cassa Carabinieri s’un foss jüs. I orôn spo nos Raiffeisen. I orôn daurì na filiala, fà sö n frabicat da partì sö te trëi perts: deache cun la fujiun s’ânse tut dant öna na pert por nosta filiala, che foss de corì bun le teritore. La filiala messâ spo deventada nosta proprieté, öna na ester te na posiziun strategica, a na pert por la Caserma di Carabinieri che manira da abiné inće i tliënć da San restâ de proprieté dla fam. Rottonara Ćiascian. Le post ideâl ê la Caserma y n’atra pert destinada a fins comerziai, di Carabinieri, söl incrujada por jì tres de proprieté dla fam. Rottonara. a San Ćiascian. Mo sciöche an sa, Fat fora chësc, messânse fà fora avisa tles Casermes di Carabinieri él inće i co partì sö le frabicat y i posć por lascè Carabinieri. I ân impröma tut sö contat jö i auti, en relaziun ai cosć che nos ân cun la signura Loise Rottonara, che por fà sö döt le frabicat y stabilì tan che ê atira stada a öna, mo che ne savô le fit nü por na Caserma di Carabinieri nia dër olâ mëte man. I ân spo tut sö plü grana y moderna fajô fora. Chësc contat cun i Carabinieri, y deboriada problem ê dla fam. Rottonara, mo al cun Loise Rottonara sunse jüs deplü pesâ sön le tëmp de realisaziun. iadi a Balsan dal Colonel dl CC da Ala fin ê döt jü bun y an â podü fà sö Balsan. Le frabicat ê en malester le frabicat. y porchël ê le Colonel, che sperâ te Diretur de filiala é deventè Alessandro na Caserma moderna y funzionala, Irsara cun Günther Fistill y Elisabeth interessè. Cun Loise Rottonara ânse Penazzi. baié de trà jö la caserma canche i LA ILA: filiala dla Cassa Raiffeisen Val Badia daurida tl 1992 Tl 1991 êl gnü metü man de fà la zona 2 comerziales. Les atuales 60 dites artejanala a Pidrô. La dezijiun ê gnüda artejanales dl Comun ti dà laûr a 260 tuta dal Comun, do che al ê gnü fat n dependënć sön 1.344 abitanć. referendum, olache la popolaziun podô En previjiun dl svilup de Pidrô â chirì fora danter le svilup turistich che nosc Consëi d’Aministraziun tut la ess orü dì fà lifć, bunamënter fóssel dezijiun de daurì na filiala, che é spo gnü fat lifć de coliamënt cun Al Plan. efetivamënter gnüda daverta al publich De conseguënza fóssel dessigü stè al 1. de setëmber 1993. tröp trafich y al foss gnü roviné le paîsc. Al ê gnü chirì fora de mantignì Dal 1993 al 1999 êl ma un n dependënt. l’economia locala da paur/artejanala, Tl 1999 é spo i dependënć deventà cun la poscibilité da se slarié fora dui, dal momënt che chësta filiala â a Pidrô. Laôta êl 12 dites a Pidrô, ciafè le compit da fà le tesorier por i al dédaincö n’él 55 y de chëstes; ënć publics. En chël ann ê i dependënć 40 é artejanales, 5 turistiches y 10 danter Pidrô y La Val deventà cinch. comerziales. Ciafè n local a Pidrô n’ê nia stè ri. Tl paîsc da La Val êl laôta 20 dites Le sorvisc da tesorier y le svilup dla artejanales, 24 turistiches, de chëstes zona s’à damanè cun le tëmp na 16 „bed&breakfast“ y 20 d’agriturism, restrotoraziun interna dla filiala. PIDRÔ: filiala dla Cassa Raiffeisen Val Badia 113 PIDRÔ 114 22. RAPINES Inće sce an à dagnora ćiarè de tignì - La Val, otober 1987 alt le livel de segurëza y la cualité di Ala fin d’otober dl 1987, püch denant sistems d’alarm y segurëza, unse co stlüje la Cassa, salta ite na porsona dagnora ponsè che al ne foss nia dër cun na ćialza foscia sura le će jö, y, stè le prigo de na rapina, ma bele manacian cun na pistola, fejera pone sce an pënsa ala conformaziun dl jö sön funz i trëi tliënć presënć, se teritore, cun les strades por jì ite y fora fej dè i scioldi te cassa y inće chi te ti paîsc. Mo i se falân. Inće sce ân a tresor. Mo le dependënt é bun da ne desposiziun mesi de prevenziun, unse ti dè nia les zetoles da 100 y da 50 dal 1987 inant albü rapines, de chëres mile che ê ascognüdes. Le malvivënt che baiarun chilò dessot. Por fortüna sciampa spo cun n auto parchegé dan é le dann ma stè finanziar, a pert la l’albergo Rosalpina zënza lascè na spordüda che i protagonisć s’à dè. pedia. N valgügn mëisc dedô à döes porsones che l’â odü tla müsa - dan - San Martin, ai 13 de jenà 1987: la Cassa - dan y do la rapina, conesciü Na porsona mascherada va ite ti locai sön n foliet sciöche chël responsabl dla filiala, jon diretamënter devers dl dla rapina söl Renon. Ara se tratâ de n titolar Bruno Morlang. Le dependënt jonn da Kaltern. Oswald Pitscheider é stè bun da fà pié ia l’alarm tratan che le rapinadù se - Calfosch, 28 de aurì 1994: fajô dè 100 miliuns de lires y stlopetâ Trëi porsones mascherades se cun süa pistola daìte tl local. Defora presënta danmisdé ia, y cun pistoles êl n complize che tignô sot a control se feji dè i scioldi, zirca 35 miliuns. n grup de porsones che tolô pert a Arjignà da sciampè, vëighi canche ai na sopoltöra, stlopetan sura sü ćes é por jì da porta fora, i Carabinieri sön fora, sö por le mür dl‘ostaria Dasser. plaza. I leri va zeruch tla filiala y tol na Dedô ési debota sciampà cun na jeep, tliënta sciöche ostaje. Le dependënt resultada arobada, sö cuntra Anvì (Ju Arnold Alton se pîta cun gran coraje da Picolin) olache ai é jüs fora de strada da jì para impede la tliënta. A chësc y da da olache i dui leri é spo sciampà y punt comana i dui delincuënć i trëi n’é nia plü sta da afustié. I dependënć dependënć da jì para, mo canche ai arata che un di dui foss n conesciü s’intënn che t’auto n’él nia lerch por preiudiché da Porsenù, arestè n gröm düć, feji ma sentè ite Arnold Alton y de iadi por rapina. Ottavio Mussner y pëia ia döt dassënn devers de Corvara, jon spo cuntra La Ila y spo ite a San Ćiascian. - San Martin, ai 27 de otober 2000: strada ê la strada por rové a La Ila ma Dales 9:50 da doman va dui ëi cun le daverta da un n vers por n valgügn müs corì - impröma un y spo l’ater - ite cënć metri. Ai é bugn da superè chësc tla filiala. Le pröm dij val’ de n valia, tira ostacul (an ne sa nia co), va spo inant fora n cortel, salta sura le banco ite, cuntra San Ćiascian y fej gnì fora i sbürla i dependënć te bagn y se fej dè ostaji ite dal ćiamp dal sport. L’auto i scioldi te cassa, zirca 70 miliuns de va inant y vëgn spo ciafè sön Ju de lires. La soma ess ćiamò podü ester Valparola. L’archirida di leri, fata maiù, sce al ne foss nia te chël momënt inće cun l’elicoter, n’à portè a degun gnü ite n tliënt che à insciö sciuré resultat. sotissura le plann di dui delincuënć che à portè a fin la rapina inće sce al ê na porta dopla blindada. Döt é sozedü te n cörtiscimo tëmp, por fortüna zënza Articui dles rapines fora dl foliet “Alto Adige” violënza. 115 Al é da tignì cunt che por laûrs sön 116 23. PROSPETIVES Y SVILUPS POR LE DAGNÌ Mai sciöche śëgn é le monn dl credit l’efiziënza y la capazité da se tl laûr da se svilupé dër dassënn, sot patrimonialisé, n’él nia da podëi ponsè a vigni punt d’odüda. Al é tl laûr da che la situaziun por les BCC restes nasce danter l’ater na assoziaziun anfat. bancara europeica, che tolarà sö les Le sistem dles BCC é aladô de na desposiziuns dla BCE (Banca Zentrala inrescida dl’Antitrust le cuarto grup Europeica), dles banches zentrales bancar dla Talia y al é en espanjiun. nazionales, dla Comisciun Europeica, La inrescida confermëia che les BCC se di guerns nazionai y regolarà danü dà jö dantadöt cun l’aiüt finanziar, o la strotöra dles singoles banches, di dì che ëres laora dantadöt cun i sozi y grups y di raporć danter ëi. Sce l’ABI cun sües partezipaziuns. Chësc o dì che (Assoziaziun Bancara Taliana) se tol ëres fej süa ativité aladô de ći che é odü dant de promöie prinzips ispirà ala danfora dai statuć y dala lege. Chësc imprenditorialité y ala realisaziun é ći che les desfarenziëia en sostanza de n marćé lëde y de concorënza tl dala manira de laurè dles banches sistem bancar a livel nazional, a livel popolares. dl’Uniun Europeica, che tl dagnì arà la Le grup ti da laûr a 37.000 dependënć, prevalënza, messaràn tignì cunt de cöi adöm dai tliënć passa 160 miliarg messëi mudé i statuć por i adatè ales de Euro y nen investësc 135.000 strotöres nöies sides dles banches che miliarg dantadöt pro les families, i di grups, cun le fin dl control di risć, artejagn y dites piceres y mesanes. dla governance y dla capazité da se Le patrimone superëia i 20 miliarg patrimonialisé. de Euro y ai 30 de jügn 2014 él gnü De chësc vers va inće la trasformaziun registré n „Tier 1“ mesan dl 16%, che é dles Banches Popolares de na certa dër bun, respet a na mesaria dl 11-12% dimenjiun: da sozieté cooperativa te dl rest dl sistem di credić. Mo la soma sozieté por aziuns, sciöche odü danfora di credić da sblochè - che é stada ćina dal Guern. püch denant scialdi plü bassa respet a Les BCC ne toma por le momënt nia ite chëra dl rest dl sistem de credit - ti röia sot a chësc provedimënt, mo an sa bele tres plü pormez. Le „Tier 1“ mosöra la che inće por ëres éson tl laûr da ponsè solidité finanziara de na banca, metüda a na trasformaziun radicala. adöm dal raport danter patrimone y Dl ater vers, sce al vëgn odü danfora atif de bilanz, metü en relaziun al risch por les Banches Popolares les de credit. Ćiamò n iade vëigon tan mudaziuns che i ùn odü, por aumentè indespensabl che le patrimone é. 117 Consëi d’aministraziun y Revisurs di cunć - 27.04.2012 dr. Fortunato Verginer, raj. Alfons Pezzei, dr. Hubert Obwegs dr. Paolo Vanzi, p.i. Georg Mutschlechner, raj. Bruno Castlunger, dr. Renato Andriolo, dr. Artur Conrater, Angelo Frenes, Christian Thaler, raj. Pasquale Verginer Le grup é organisé te na rëi de 400 Banca d’Italia ai 2 de forà 2014, odô BCC - Casses Rurales (bele ma te nosta Carmelo Barbagallo - chef dl Control regiun n’él 100) cun 4.500 portines, - la soluziun poscibla tla costituziun passa n miliun de sozi y 5 miliuns de de na holding che toless ite dötes les tliënć. Mo chësc o inće danter l’ater dì Casses, a livel nazional, lascian to pert 400 Consëis d’Aministraziun y inće tan inće aziëndes che ne fej nia pert dl d’aministraziuns. monn cooperatif, che söla basa de ći Chësta strotöra despartida sö, é - che an à aldì, podess ćinamai avëi la aladô dla Comisciun Europeica - maioranza de capital dla holding. n elemënt de deblëza tl contest dl Chësc por dì püch, desfajess le sistem bancar. Al é porchël tler che carater de credit cooperatif. tl scenar europeich nü, gnaràl tut Nosc Grup (tres la Federaziun provedimënć por razionalisé chësta Raiffeisen) s’impunta cuntra na te’ situaziun. Bunamënter gnaràl fat operaziun fata a livel nazional, y prô na restrotoraziun dla rëi dl sistem, da la realisé a livel provinzial, tolon ite metüda adöm atualmënter da BCC, ma les Casses Raiffeisen, tignon cunt Federaziuns, Iccrea, Casses Zentrales, dl bun livel de patrimonialisaziun atual, por n’avëi nia tan na gran despartiziun tignon cunt che le bilanz consolidé dl y aumentan insciö l’integraziun 2014 é positif por ca. 90 miliuns de por superè i limić dla dimenjiun y Euro y tignon inće cunt dla validité de razionalisaziun dla „governance“. süa governance. Te n convëgn metü a jì a Balsan dala 118 Le fat che le medemo dé, ai 12 de forà, Chisc elemënć é, aladô de n valgügn a Milan, à le diretur dla Banca d’Italia stüdi conesciüs (danter l’ater dr. Visco dè pro che l’integraziun dla Deutsche Bank), sce ai vëgn podess gnì fata por grups, lascia sperè acompagnà da inovaziun tecnologica en bun. An podess porchël ponsè a na sciöche le mobile banking y la holding a livel provinzial, che te nosc multicanalisaziun (podëi s’anuzé de caje podess ester la „Zentrala“. tecnologies eletroniches/telematiches, L’art. 45 dla Costituziun reconësc en particolar cun i „smart phones“, „la funziun soziala dla cooperaziun a por les operaziuns y i sorvisc dla carater de aiüt finanziar zënza fins banca) na garanzia de suzès. Nosta de speculaziun privata“, y sce por aiüt Cassa é organisada dër bun de chësc finanziar vëgnel miné dantadöt l’ativité vers, éra pö sostignida da n Zënter cun i sozi, mësson dè pro che chësc po de Elaboraziun Dać modern, che se ma gnì fat sce an é presënć söl teritore renovëia tres danü. y sce an é lià al teritore. N articul gnü fora da püch sön na revista spezialisada dij: Consëi d’aministraziun y Revisurs di cunć - 24.04.2015 De chësc vers ti ćiarunse a nosc dagnì mescolare tradizione, mutualità cun na certa trancuilité, signüsc de e innovazione è immortale e ciò è nos instësc y dër motivà inće sce se talmente evidente che in un paese rendun cunt che i messarun afrontè na notoriamente avanzato come gli revoluziun. USA si sta rilanciando il ruolo delle La presënza sön le teritore dla Val „banche di prossimità“ (come vengono Badia y Fodom se darà inće tl dagnì chiamate le banche locali) perchè l’oportunité da ti stè dlungia a nüsc considerate cinghia di trasmissione tliënć y sozi por n svilup dl’economia insostituibile per lo sviluppo locale, locala sann, sterch y balanzè. tra economia finanziaria ed economia reale. Ecco perchè qualsiasi modello di ristrutturazione del credito cooperativo non potrà prescindere dalla salvaguardia delle sue caratteristiche fondamentali.” 119 “Un credito cooperativo, capace di NOTES SÖN L’ AUTUR Dr. Renato Andriolo Nasciü a Urtijëi (Gherdëna) tla provinzia de Balsan, ai 25 de merz dl 1940, residënt a San Ćiascian, 120 tla strada Glira, 40. Do avëi fat la scora elementara, mesana y alta a Urtijëi, àl ciafè le diplom da rajonier tl ann 1960, cun le sistem de stüde paritetich taliantodësch odü danfora por les döes Tl 1970 làscel l’ativité bancara por valades Ladines de Südtirol. se dediché ales ativitês de familia y Stüde universitar de economia en particolar dal 1970 al 1972, se dàl aziendala ti agn ‘60. jö cun so hotel y cun d’atres ativitês Laurea de soziologia, direziun de privates. stüde antropologia culturala tl 1996 Tl 1972 röiel tla Cassa Rurala Ladinia tla Université da Urbino, cun na da Calfosch, cun le fin d’organisé la dissertaziun söla storia, cultura fujiun cun les atres trëi casses dla Val y mîć y usanzes te Südtirol. Badia. La fujiun vëgn a s’al dè cun gran Tl 1960 mëtel man l’ativité bancara suzès y devënta operativa bele en chël pro la Banca de Trënt y Balsan, inćiaria ann. Ara se trata dla pröma fujiun tla che döra ćina tl 1970, tolon ite por na storia dles Casses Rurales de Südtirol. buna pert l’inćiaria da diretur de filiala. Danter l’ater é la pröma Cassa Rurala Amesaìte él stè na interuziun, dal 1962 de Südtirol gnüda metüda sö tla Val al 1963 por fà le soldà sciöche ofizier di Badia tl 1889. „Alpini“ a Aosta y te Südtirol. 121 122
Documenti analoghi
Concurs internazional por videoclips, dessëgns animá y films d
proibiziun da adoré la violënza tl'educaziun di
mituns: