stampa - corpuslad

Transcript

stampa - corpuslad
Vito (trad.), GIULIANI, Ciasa dei spiric’
Vito (trad.), GIULIANI: null.
Ciasa_dei_spiric.
lingua: Brach
corpora: Fascian
tipologia: letteratura: teatro
letterario:no
argomento: corpus Giuliani_Vito teatro tesc_de_teater
periodo:
solo testi pubblicati: no
numero di parole: 3454
titolo dell'originale: Ciasa_dei_spiric
testo grafia moderna
LA CIASA DEI SPIRIC Personaies: Patron de ciasa Fitadin L'avocat L giornalist L medium Na stua veta, te n cianton un fragolar avert scuert da na
coltrina fina desché l vel. Se auza l vel e te l'acort se sent na seradura che se verc.' FITADIN: (L ven ite con un fagot sot brac, na ciandeila te la
cencia, e l'envia el medium. Con la man dreta el met la chiaf te la seradura) Eco sion ruè. Vegnì pura ite. MEDIUM: (Regolà un muie ben, con le man
vindò la schena) Sparagnave certe parole; gio ge stae daperdut. FITADIN: (L sera l'usc el se met la chiaf te guofa) Eco ence chesta la va ben.
Capirede, el derit de locazion no l'é amò fenì e gio me range da galantom. Crese che nesciugn i se n'ascorjarà che sion chiò. MEDIUM: Ei, e dapò?
Me dijede perché che me aede fat vegnir chiò? FITADIN: Eco, chesta l'era na ciasa da fech. Da chela (a man dreta) aee la cambra da dormir, e da
chela (a man cencia) la stua. MEDIUM: El chiò che aede vedù el spirit? FITADIN: (Malizious) Ma ché spiric. Nia spiric chiò. MEDIUM: Da chela man?
O da chela? FITADIN: Ma ché! Né da chela, né de chesta... MEDIUM: Sun aut,... ju bas? FITADIN: Manco che manco, fegurave! MEDIUM:
(Empazient) Ma dapò? FITADIN: (Semper più ascort) Dapò proà a me capir! MEDIUM: Ma se no me spiegade! FITADIN: Cogne proprio ve spiegar,
con dut vosc saer sui spiric... Ah, ah, ah! Ma chi che i li à mai vedui!!! MEDIUM: Voi aede dit. FITADIN: Dugo chi che creit! Ve die chest demò a voi
perché son segur che l pissade ence voi! Seben che pissarede che chisc zopeteres de bachegn i ge crese ai spiric. Per cont mie no me dore la fadía
de me enteressar se i é amò o no i é più. Son seguriscim che te sta ciasa no i é. MEDIUM: (Scecà) Ah, tu me aesse menà demò per l nas! FITADIN:
Ma ei, menar per l nas! Cognede me lasciar fenir. V'é dit che chisc zopetères de bachegn i ge creit amò mìngol ai spiric, gio me ne aprofite, per ge la
far paar a chel strozin de mie patron, che l me ciapa semper per el col. Capide? E son po stat bon. Canche i fitadins i à sentù dir de la storia dei spiric
(ciacole che é trat fora gio), i é sćiampè per la gran paura, i é sen jic en prescia a se cerir cartier da un autra man, e dant che i vegne de retorn en
passarà de temp. El paron endana el ge jonta en bon pech, ma el se lo merita, chel avaron, proprio l se lo merita. Fegurave, el partendea beleche
spropojic per sta marciaa. Na outa che é volù ge dir valch el me n'à envià via una, e per en trat de temp el me à fat en mus deschè en stoz. MEDIUM:
Va ben dut, ma gio che cogne pa far chiò? FITADIN: E dàgela! Se no me lasciade fenir... Bel apontin mie patron el me a fat cauja, l se à tout so bravo
avocat, che dant de se prejentar te tribunal, el vel esser segur de sta storia dei spiric. Coscì sta sera el ven chiò a controlar. Capesceto? Se i spiric i é
dalbon gio vence la cauja; se inveze no i é, per me no sarà tant sorì. Coscì cognon far veder che i spiric i é , ence se inveze no i é. Aede capì ades?
MEDIUM: Ah! Ades é capì! Emben dapò... ge volessa chiamar chiò i spiric deschè a Firenze, te chele "sedute spiritiche" olache i framassogn i fasc
vegnir el diaol!!! FITADIN: Pian..., pian ades. No jon te l senester. Se trata de ge far paura, far valch che ge somee ai spiric. Voi che siede del mistier,
che, me scusarede, siede ite te ste diaolerie o robe dal diaol, saede ben che che ge vel far? Voi n saede ben più de duc! Capide? MEDIUM: Polito,
polito, se ben gio co che l'é da far. FITADIN: (L ge moscia che che l'à sot brac) Eco, chiò l'é valch che ve pel jir ben. Dapò é fat vegnir ence n
giornalist mie vejin de ciasa. El pel jir ben, ma ge vel ge dar a capir ence a el che chiò l'é i spiric. Che el reste pervaso. Noi fajon le robe n pìcol e el,
doman sul folio, l ne scrivarà de duc i colores. (Se sent meter te la seradura na chiaf) El patron. Jon via da chiò. (I va fora da man cencia, se verc
l'usc e ven ite dant e in prescia, el paron dejanchià, mez orbo e con mìngol de goba, te na man l'à na ciandeila 'mpeada e te l'autra la {l'à} n scagnel
che se pel far ite; l'avocat l se ferma su n usc, l'é mìngol cruzià, l'é regolà ben, el se varda d'intorn, te man l à {l'à} un bachet, e te l'autra na
"Taschenlamp"). PATRON: (El varda l'avocat) Ma vegnì ite, vegnì pura scior avocat. No cognede aer paura. AVOCAT: Ma no dijè sù strambade, chi
él che à paura? PARON: Scusame, ma veide che siede ló cet e no ve moede! AVOCAT: (Con far stolz) Me ferme per pissar e per me vardar dintorn
e aer coscita modo de studiar la situazion, per veder che efet chel fasc sui nerves chest ambient... e ve garantesce che l me pel joar. PATRON:
(Nervous) Ma perché pa seghitate a creser a cheste robe?! AVOCAT: Ma che che dijede sù? Gio no rejone desché fora de n sach. Gio no ve die de
esser segur, gio varde. Pel ence esser che i spiric i sie dalbon. PATRON: Che? Che? Gio ve jure de no. AVOCAT: Ge vel spetar le proe, caro mie
patron! PATRON: Chiò, duta la not? AVOCAT: (Rassegnà) Eh, per forza. Aede fosc paura? PATRON: Paura un corn! L'é che sarà na not da cians,
tant de più che no son bon de capir a che che pel joar chest soralech. AVOCAT: Ma voi veh siede stramp. Me domanade de ve didar e no volede che
troe le proe per venjer l prozes! Gio sta not cogne proprio star chiò a veder se dalbon l'é i spiric. PATRON: Santo cielo! Cardede che l Tribunal no l
capesce che chisc spiric no i pel esser e che i é demò te la fantasia de chi che creit a dut, deschè chi pérgheres fora per chi todesć! AVOCAT: Pian,
pian. El Tribunal capesc chel che i ge fasc capir, ge vel ge portar le proe. Chel che dijon gio e tu te Tribunal, la contrapart i lo nea de de santi e dei.
No serf che gio ge la spieghe largia e longia, ge vel le proe. Voi venjarede la cauja demò canche gio podaré dir: "Son stat duta not te chela ciasa e no
é vedù nience l'ombría de na persona." Me capide? Dapò, condanada la part de contra noi, i capirà che la contía dei spiric la é faussa e i fitadins che
i era sćiampè i vegnarà endò de retorn a star te sta ciasa. PATRON: (L'é sentà jù sun agnel e l poja la ciandeila sul fon) Orca meseria! Cognea
proprio me capitar a mi, chel "rompi scatole" de fitadin... Pere gio, ades son ruinà. Ma se no venje al prozes, chel om l strangole deschè un ponjin.
AVOCAT: (De bot) Ssst! No aede sentù? PATRON: (L sauta n pè) Che che l'é? AVOCAT: En cert rumor... no sé da che man l'é vegnù. PATRON: Ma
se te duta sta ciasa no l'é ite nesciugn... AVOCAT: (Tremant) Epura...! Amò, amò! PATRON: Ma tremade sché na foa... Che che l'é de strano? Fosc i
spiric i fasc rumor? AVOCAT: No sé, no sé. Ma valgune contíe, sui spiric olache se mef i desć, le é vere... PATRON: Bagole! Chiò no pel esser che
sorice. Ad ogni modo, vardaa pura miec... Gio son strach mort! (l se senta jù da nef) AVOCAT: Scusame, ma a mi le sorice no le me enteressa.
PATRON: Ma se no cardede che sie sorice! Segurave, studiave! AVOCAT: (L scouta) No se sent più nia... Fosc l'é stat na mia imprescion. Ben,
scomenzon a serar chel usc. (El va pian pian per serar l'usc, l ten l bachet via dret, ma cò l rua te dant l'usc l se troa te dant l giornalist. L'é un om
sech, con na pìcola barba, l ge somea a Mefistofele, l'à na taschenlamp te man. L'avocat tira un cich, l sćiampa a man dreta e l pert l bachet. El
patron dal spaent l ge va dò e l lascia l scagn e la ciandeila empeada via per fon) GIRNALIST: (L resta a bocia averta) Che diaol suzedel? O l'é i
spiric o i creit che fosse gio n spirit. Ma l'é proprio curious... (l varda le robe che l'é restà) Ma varda che bele robe che i dora sta raza de spiric. N
scagn, n bachet, na ciandeila empeada. Bel, bel, moscia che che l'é... (El va a spionar te l'usc da man dreta) Nisciugn... Ma varda! Vegne per grignar
per far la "satira" su certe stupidade... ah! Canche se creit ai spiric. Olache l'é ruà chele fegure che me à sapù de veder? FITADIN: Oela! Bona sera.
GIORNALIST: (Sobito l se spert, dapò i lo varda ben) Ah! Siede voi. Ma siede proprio voi? (I lo tocia) Ei siede voi. FITADIN: (I se la grigna) Perchè
pa? De che che dubitade? GIORNALIST: No sé..., me saea de veder zeche fegure,... desché ombríe de omign... le é sparide da chela man.
FITADIN: Nesciuna marevea. No ve é ja dit che te sta ciasa l'é ite i spiric? GIORNALIST: (Ironich) Scusame, chele robe aló éle é dei spiric o éle é
vosce? FITADIN: (L varda le robe che l'é restà, sche se no i le aessa mai vedude) Toh! Ve jure che le veide per la pruma outa ! GIORNALIST: Certo!
Chi saràl pa stat a le portar? FITADIN: I spiric! Zenz'auter. No l'é la pruma outa che me capita de cheste sorprese. Che dijede po voi? GIORNALIST:
Nia! Nia, no die nia. Piutost me ven da grignar! FITADIN: Stajè ben atento. Podesse ve capitar valch da morir da la paura. GIORNALIST: Gio?! L'é
ben chel che cere. Me piasc le emozion forte. Ma certo, che fin che me troe detant a scagnes, bachec e ciandeile... Ah, ah, ah! Bel, bel. FITADIN:
Bel? Ve n'ascorjarede. No l'é nia da grignar. La pruma outa gio g'é fat na malatia. GIORNALIST: (Sarcastich) No grievia però! Se capesc del fat che
siede amò chiò en compagnìa dei spiric! FITADIN: Per forza! Costion de me salvar, caro! Fegurave che mi patron, l me à chiamà en Tribunal, emben
cogne bele me defener, e far veder la verità a ogni cost! Per chest v'é dit che vegniade chiò, coscì dapò l podarede meter sul folio. GIORNALIST: El
faré se l vedaré con mie eies. FITADIN: Vardà pura de ve tegnir dur... Cerive un post olache podede ve sconer. GIORNALIST: Che? N post olà me
sconer? FITADIN: L cognede far, se volede esser più segur... Scutame. GIORNALIST: Bon, bon me ceriré un post per esser più segur. Ma olà?
FITADIN: Chiò sot la capa del ciamin! GIORNALIST: Gio sot la capa del ciamin? FITADIN: No ve comedel? L'é net, vedé! Vardà... (L sposta la
coltrina del ciamin) Vedede? L'é gran, ge podede star più che sorì. Proà! GIORNALIST: (L varda ben la capa del ciamin con soa "Taschenlamp", l
fasc sù vic col mus) Mmm... se fosse aut un metro e mez de manco... FITADIN: Podede star sentà jù. Chest scagn l'é chel che ge vel (L met l scagn
sot la capa del ciamin) Che ve sàl? GIORNALIST: Bel, bel! Sconet te ciamin, senta jù sul scagnel dei spiric... Ei, ei son a post! Chi che lejarà l folio i
se n grignarà su teis! FITADIN: Ve val ben? GIORNALIST: Ei, ei, va ben ben. Bel, bel! FITADIN: Embendapò auguri! (L tira la coltrina, l se varda
d'intorn grignan dapò l se n va. L se tol dò el bachet e la ciandeila.) Cheste robe le me servirà (La scena la resta al scur) PATRON: (L ven ite pian
pian, dapò co na ousc piena de paura) Maladecia! Vegnì chiò! Son segur che aede stravedù. Canche se ge peissa massa! AVOCAT: (L'auza la
"Taschenlamp" per veder miec) Ma che stravedù, gio é vedù! PATRON: Gio no é vedù nia. Proprio nia! AVOCAT: Crese, no ge vedede... PATRON:
Gio, ge veide più de voi! Dapò perché po aede paura? AVOCAT: Gio?! PATRON: Ei, ei voi. Ma se fajede coscita, me tole un auter avocat! AVOCAT:
Beleche, beleche ge fajesse un pensier... PATRON: Vedé, ma no ve tegnide de mal? Amancol meté via chela "Taschenlamp". AVOCAT: Per restar al
scur? PATRON: Ma ei! Aede paura che sie zachei che ve magne? Gio peisse... che podessa esser un scherz e coscì al scur podon veder zenza che
i ne veide i autres, chi che ne fasc i scherc. Metela via... AVOCAT: Scusame... volesse cerir... mie bachet. PATRON: Ma santa fortuna, che ve servel
a far chel bachet? AVOCAT: Capirede... l'é un recort de ciasa... me par che chiò no l'é. PATRON: Ma che che volede veder con chest luster de luna?
Se rua semper a rejonar co la paura, e a la fin se ge dasc la colpa ai spiric. Dajé chiò... (L ge tol la "Taschenlamp" e i l destuda) AVOCAT: Ma che
che me fajede? PATRON: Stajé cet aló, e mocavela! Son ben chiò ence gio! (Te n moment la coltrina la doventa chiara) AVOCAT: (Agità) Uh! Vardà
aló tin som! PATRON: Ji a ve far benedir! (Fora de n bel nia, tacà a un fil de metal, ven jù l bachet e l rua a se scontrar sul ciaf del paron) Ahi! Ma che
che me fajede ades? Ma olache l'aede troà?! (L bachet l se sposta) AVOCAT: Che po? PATRON: Chel maledet bachet! Ohi, ohi, che mal... AVOCAT:
Gio no capesce nia... PATRON: No stajé a far l bricon! Me l'aede giusta dat jù per l ciaf! (L bachet l rua amò a se scontrar sul ciaf del paron, dapò l
rua via perjabas) Ahi! Amò! Petalo demez ades! (L se tocia amò l ciaf) Che ve pissade de me dar? AVOCAT: (I se la tol) Mesurà la lenga, inant de me
enjuriar, vardà se esser segur. PATRON: Volede star cet!? AVOCAT: Ma se no me é moet de n milimetro! PATRON: Maladecia! Chesta la é
curiousa... Spetà emben che empee la "Taschenlamp". (Fora de un bel nia ven jù na ciandeila impeada) Ah! bravo. Aede troà mia ciandeila?!
AVOCAT: Ma co, no l'aede empeada voi? PATRON: Maché! Gio é voscia "Taschenlamp". (L varda la ciandeila beleche sperdù) To'! Vardà la stasc
per aria da soula! (L proa a ciapar la ciandeila, ma chesta la sćiampa. L'avocat l trasc un cich dal spaent e l proa a sćiampar, ma l paron l lo ciapa per
un brac) Ma che che siede do a far? No arede mia paura de na ciandeila? AVOCAT: L'é i spiric che i la fasc jir de ca e de là. Misere nobis...
Lasciame, che sćiampe! PATRON: Ma se no se veit nia. Scutà... scutà... (Fora de n bel nia i sent na gran grignada, che i li spert fora de mesura)
Misere nobis, che suzedel?! Me sà, o se àl sentù na grignada... AVOCAT: L'é dalbon! Sćiampon o reston... chiò a morir de paura? GIORNALIST: (L
sposta la coltrina, l sauta fora da ciamin, el grigna amò na uta. L'avocat l scomenza a cigar e l sćiampa a man dreta, l se tira dò ence l paron che no
l'é più bon de se destacar da el. L giornalist l grigna semper de più, che l con se tegnir le man sul venter.) Ah, ah, ah. Somea de esser te n cinema...
Auter che spiric! L'é semper dit gio che l'é i omign che se fasc paura un co l'auter. Ma gio no son desché i autres, gio no me sperde perché veide na
ciandeila par aria e 'mpeada, se i spiric i esiste dal bon che i se fae veder! (L proa a ciapar la ciandeila che la seghita a se mever, l varda inant de el e
sobito so eies i se 'mpienesc de paura. L'auza le man al cel, l va mìngol indò e l scomenza a cigar. A man cencia ven fora zachei regolà de bianch, l
va pian pian, 'ndana l ven fora con parlade misteriouse e l fasc sù vic, l'é l medium fat ite te n linzel. L giornalist l sćiampa de cà e de là... a la fin l
sćiampa fora da usc) Na, na, mio ciel! Retire dut che che é dit! I spiric? Ei, ei che i é!!! Ben segur che i é...! MEDIUM: Ah, ah! Che da grignar... (l
destaca la ciandeila dal fil de fer e i se la porta via. L va co sta ciandeila sot l ciamin vin de dò la coltrina.) Vedon ades co che la va... PATRON: (L'é
te dant usc con te man na "Taschenlamp" empeada) Vegnì, vegnì dai... no se veit più nia! AVOCAT: (L trema desché na foa) Ma siede mat?! Volede
star amò chiò? Gio me la moche... PATRON: Voi stajede chiò, con me! Noi entant chisc spiric no i aon amò vedui! AVOCAT: Chela ciandeila... chel
grignar cert... Sćiampon ve pree! PATRON: Un corno! Voi fajede prest a sćiampar, ma a mi me va a remengo dut mie interes, voi esser segur de che
che i disc! AVOCAT: Ma che che volede veder chiò? Chiò i spiric i é dal-bon!!! Aede jà perdù dut. PATRON: Che? Gio aesse perdù dut? Ma volede
che me suzede ence chesta? Volede me far morir da la ira? AVOCAT: Me n despiasc vel dir ma la é proprio cosita. Fajeve benedir chesta ciasa...
PATRON: (L'é do a perder la pazienza) Cheste fossa vosce conclujion? AVOCAT: Ma che che volede far!? Toleve un auter avocat! Gio me n vae...
no posse mia me malar! PATRON: Siede stat voi a voler vegnir a veder, e ades... AVOCAT: Son amò gio a voler me n jir! Fajeme mo mìngol de lum,
amancol troe la strada sorì... PATRON: (Desfacià) Toleve voscia "Taschenlamp", e jivene. No é mai cognosciù un tombreta deschè voi! AVOCAT:
Cognede pazientar.(L proa a cerir l portech, ma de colp l medium, che l'era sot l ciamin, l sauta fora e l scomenza a ge sutar dintorn con la ciandeila
empeada. L'avocat l trasc un gran cich e l scomenza a corer dut intorn fin che no l troa l'usc) Uh, uh!!! Vardà se no l'é vera! I spiric! I spiric, i me vel
ciapar! Misere nobis! Aede perdù dut cant, i spiric i esiste dalbon...! PATRON: (Pien de paura) Ah! L'é vera. L'é proprio vera, i spiric i é dalbon e gio
son ruinà!!! Pietà per chest pere veie, pietà. (L sćiampa, e i cighes del patron e de l'avocat se i sent semper più dalonc) MEDIUM: (L scopia te na
gran grignada) Ah, ah, ah! La é jita benon... (L se tira via l lenzel) FITADIN: (L mef la ciandeila empeada) Aon venciù! Aon venciù... MEDIUM: (L
grigna) Ve sàl che i sciori i assane servì ben? FITADIN: Benon! I é se n jic... son segur chel patron doman l jirà sobito te tribunal per fermar la
querela... MEDIUM: Zenz'auter! FITADIN: Chisc i é colpes! Polito, polito... Tant che ve reste? MEDIUM: Ja che me n'é grignà un mont, e m'é godù
desché un mat... ve fae 50.000 lire! FITADIN: (L ge dasc i soldi {scioldi} )Tolé en ben. No l'é che na pìcola part de chel che aesse podù perder te
tribunal. MEDIUM: (L se disc 'ntra de el) Podee domanar un milion! FITADIN: (L va inant) Dapò son content de ge aer fat creser sta gran bujía al
giornalist che i la scrivarà sul folio, e duc cresarà a sta storia di spiric. Son amò più content de ge aer dat na lezion a chel strozin de patron che l'a
robà, per un muie de egn i scioldi, a mi a a duc chi autres desgrazié. (L tira sù l lenzel) Bon ades podon jir (I va fora) E {É} venciù gio!!! F I N